Atenció sanitària inicial en situacions d'emergències

T1. La transferència és important però sempre la realitzarà el metge o infermer, mai el TES. Vertader. Fals.

T1. La transferència es realitza de manera verbal i va acompanyada de l'informe d'assistència. És important intentar no doblar la informació de la transferència a l'informe per tal de no perdre temps. Vertader. Fals.

T1. Els operadors decidiran el que és més adient demanar en cada cas: no és el mateix l'interrogatori amb sospita d'ICTUS que el d'un pacient més banal. Vertader. Fals.

T1. Febre, mal de cap, baixa saturació d'O i taquicàrdia són signes importants a valorar en el pacient. Vertader. Fals.

T1. És important seguir el decàleg prehospitalari, entre d'altres, perquè contribueix de manera important al bon ús dels recursos. Vertader. Fals.

T1. Mantenir la via aèria permeable només es realitza en les maniobres de SVB. Vertader. Fals.

T1. Les targetes de triatge formen part dels elements emprats durant la fase d'aïllament. Vertader. Fals.

T1. En la valoració primària es cerquen aquells signes indicatius de perill per a la vida del pacient. Vertader. Fals.

T1. En haver estacionat l'ambulància, has de col·locar un triangle a 50m en cada un dels sentits de la Marxa. Vertader. Fals.

T1. En la posició de Fowler la capçalera de la camilla s'incorpora uns 45º. Vertader. Fals.

T1. L'objectiu del transport sanitari i del sistema d'emergències sanitàries en general és portar el pacient el més ràpidament possible al centre hospitalari més adient. Vertader. Fals.

T1. En cas d'un accident amb un camió que transporta clor estacionaràs l'ambulància a 300 m. Vertader. Fals.

T1. En una urgència el temps d'atenció es relaciona directament amb el pronòstic de la malaltia. Vertader. Fals.

T1. Vetllar perquè el ciutadà pugui accedir al telèfon d'atenció urgent és part de la fase d'alarma. Vertader. Fals.

T1. En pacients especialment molt greus podria realitzar-se el transport sense haver aconseguit l'estabilització. Vertader. Fals.

T2. La simptomatologia de la hipoglucèmia i de la hiperglucèmia potser molt similar sinó idèntica. Per això és imprescindible realitzar la mesura de glucèmia capil·lar. a. Vertader. b. Fals.

T2. EL màxim de puntuació en l'escala de Glasgow és de 20. a. Vertader. b. Fals.

T2. El centre regulador de la temperatura es troba al tàlem. a. Vertader. b. Fals.

T2. Per ara, en la comprovació de la respiració no acostarem la galta al nas i boca del pacient per tal de executar el procediment de veure-sentir-escoltar. a. Vertader. b. Fals.

T2. Una pressió arterial de 138mmHg 88mmHg serà considerada normal. a. Vertader. b. Fals.

T2. En qualsevol cas, un pacient que presenti una SpO del 90% satura per sota del nivell desitjat. a. Vertader. b. Fals.

T2. Es considera situació d'hipotèrmia quan la temperatura baixa de 35ºC. a. Vertader. b. Fals.

T2. El dolor és un dels ítmes que cal tenir en compte en la valoració inicial del pacient. a. Vertader. b. Fals.

T2. En l'estat d'obnibulació el pacient no respon més que a estímuls verbals. a. Vertader. b. Fals.

T2. Les maniobres de front-mentó i tracció mandibular són igual d'efectives per a l'apertura de la VA però en cas de possible traumatisme optarem sempre per la segona. a. Vertader. b. Fals.

T2. L'escala AVDN és més ràpida d'aplicar que la de Glasgow. a. Vertader. b. Fals.

T2. La temperatura més propera a la central és la que es la rectal. a. Vertader. b. Fals.

T2. El pulsioxímetre s'emprarà sempre en el polpell d'un dels dits de la mà, preferiblement del cor o del polze. a. Vertader. b. Fals.

T2. Les artèries de gran tamany són les que tenen un major pes en la resistència perifèrica. a. Vertader. b. Fals.

T2. En l'escala de Glasgow una valoració de 9 representa un estat més greu que una valoració de 13. a. Vertader. b. Fals.

T2. Un pacient amb dispnea presenta una respiració normal. a. Vertader. b. Fals.

T2. En registrar la FR intentarem indicar altres aspectes com ara la simetria en els moviments toràcics. a. Vertader. b. Fals.

T2. En la valoració inicial tot d'una després de constatar que el pacient es troba conscient valorarem la permeabilitat de la via aèria. a. Vertader. b. Fals.

T2. En la valoració inicial, el pols carotidi serà el més fàcilment palpable. a. Vertader. b. Fals.

T2. Palpar pols radial assegura que la PAS serà major a 90mmHg. a. Vertader. b. Fals.

T3. Els alvèols és el lloc on es produeix l'intercanvi de gasos entre l'aire ambient i la sang. a. Vertader. b. Fals.

T3. L'asma és una malaltia obstructiva perquè impedeix l'entrada del flux d'aire. a. Vertader. b. Fals.

T3. Els escalens, l'esternoclidomastoidal i els pectorals són els principals músculs accessoris de la inspiració. a. Vertader. b. Fals.

T3. Un emfisema pulmonar és una malaltia pulmonar restrictiva perquè suposa tenir menys lloc del pulmó per fer l'intercanvi gasós. a. Vertader. b. Fals.

T3. L'espiració no forçada no implica la contracció de cap múscul. a. Vertader. b. Fals.

T3. Una possible fractura de pelvis serà sempre tractada com a emergència. a. Vertader. b. Fals.

T3. Perquè es produeixi la inspiració és necessari que el diafragma es contregui, això fa que pugi i augmenti el diàmetre de la caixa toràcica. a. Vertader. b. Fals.

T3. Perquè es produeixi la inspiració és necessari que el diafragma es contregui, això fa que baixi i augmenti el diàmetre de la caixa toràcica. a. Vertader. b. Fals.

T3. La inspiració i l'espiració formen l'anomenada respiració externa. a. Vertader. b. Fals.

T3. La respiració interna té lloc dins dels pulmons. a. Vertader. b. Fals.

T3. La laringe forma part de les vies respiratòries altes. a. Vertader. b. Fals.

T3. La membrana respiratòria està formada per la paret alveolar i del capil·lar sanguini. a. Vertader. b. Fals.

T3. En cas de malaltia pulmonar obstructiva crònica les forces de retracció del pulmó no actuen com en el cas d'un pulmó sa i el flux de sortida d'aire es veu compromès. a. Vertader. b. Fals.

T3. Davant una persona amb obstrucció de la via aèria parcial (presenta tossina efectiva) només donarem copets a l'esquena per intentar ajudar-la a treure l'objecte que s'ha empassat. a. Vertader. b. Fals.

T3. Davant una persona amb tossina inefectiva caldrà, com a primera mesura, cridar el 061 si ho presenciam sense estar treballant o activar una SVA si estamb treballant en SVB. a. Vertader. b. Fals.

T3. En cas d'OVACE en un lactant que no presenta tossina efectiva, l'agafarem amb una mà i el posarem amb el cap més avall dels peus i li farem 5 cops interescapulars. a. Vertader. b. Fals.

T3. En cas d'OVACE en nin petit en lloc de la maniobra de Heimlich farem compressions toràciques. a. Vertader. b. Fals.

T3. L'entrada d'aire al pulmó produirà un pneumotòrax. a. Vertader. b. Fals.

T3. Si quan valoram la FR veim que un dels hemitòrax queda immòbil podem pensar en la presència de pneumotòrax. a. Vertader. b. Fals.

T3. Una tromboembòlia venosa perifèrica produïda a nivell d'extermitat inferior pot derivar en tromboembòlia pulmonar. a. Vertader. b. Fals.

T4. Les derivacions I, II i III són bipolars. a. Vertader. b. Fals.

T4. La dispnea és un dels principals signes de patologia cardíaca. a. Vertader. b. Fals.

T4. El paper de l'ECG ha de córrer a 12mm/segon. a. Vertader. b. Fals.

T4. L'interval PR suposa la sístole auricular. a. Vertader. b. Fals.

T4. Mecanismes homeostàtics fan que quan hi ha una hemorràgia la pressió arterial pugi per compensar la sang perduda. a. Vertader. b. Fals.

T4. El ritme auricular és com s'anomena el ritme normal del cor. a. Vertader. b. Fals.

T4. La sang es mou de les àrees amb major pressió a les àrees amb menor pressió. a. Vertader. b. Fals.

T4. Durant la sístole auricular la pressió dintre de les aurícules cau per sota de la pressió dintre dels ventricles. a. Vertader. b. Fals.

T4. Les valves semilunars controlen el pas de la sang des dels ventricles cap a la circulació sistèmica. a. Vertader. b. Fals.

T4. Els elèctrodes toràcics o precordials donen informació del cor en el pla horitzontal. a. Vertader. b. Fals.

T4. La circulació complementària del miocardi és representada per les anastomosis. a. Vertader. b. Fals.

T4. L'angina de pit estable sol manifestar-se després o durant l'esport i es classifica dintre dels síndromes coronaris aguts. a. Vertader. b. Fals.

T4. La FV i la TVSP són els únics ritmes desfibril·lables. a. Vertader. b. Fals.

T4. La insuficiència venosa crònica pot manifestar-se en forma de TVP. a. Vertader. b. Fals.

T4. Una trombe en qualsevol de les venes dels membre inferiors pot desprender-se i causar una TEP. a. Vertader. b. Fals.

T5. En la intoxicació per monòxid de carboni poden aparèixer convulsions. a. Vertader. b. Fals.

T5. En una crisi epilèptica, la pèrdua de consciència té lloc durant la fase miotònica. a. Vertader. b. Fals.

T5. Quan una crisi epilèptica dura més de 3 minuts cal portar el pacient a l'hospital. a. Vertader. b. Fals.

T5. Tota la funció motora del SN implica els moviments voluntaris. a. Vertader. b. Fals.

T5. Reps un avís per disminució del nivell de consciència, afàsia i asimetria facial. Quan arribes al domicili la situació ha millorat i decideixes no transportar el pacient a l'hospital. Aquesta acció és correcta. a. Vertader. b. Fals.

T5. El LCR circula per tot el SNC. a. Vertader. b. Fals.

T5. Les cèl·lules de la neuròglia afavoreixen la comunicació entre les neurones a través de la secreció d'elements missatgers específics. a. Vertader. b. Fals.

T5. La divisió parasimpàtica del sistema nerviós autònom s'encarrega de les reaccions de lluita-fugida. a. Vertader. b. Fals.

T5. Els parells cranials formen part del SNC. a. Vertader. b. Fals.

T5. El sistema límbic es troba en el tàlem. a. Vertader. b. Fals.

T5. El SNA depèn del SN simpàtic. a. Vertader. b. Fals.

T5. Totes les estructures del SNC estan recobertes per les meninges. a. Vertader. b. Fals.

T5. Alteracions del nivell de sucre en sang poden donar lloc a una crisi convulsiva. a. Vertader. b. Fals.

T5. La somnolència excessiva i un blau al voltant dels ulls seran signes d'alarma en una persona que ha patit un TCE. a. Vertader. b. Fals.

T5. En una víctima d'accident de tràfic, el shock medul·lar i la paràlisi associada pot cedir en qüestió de dies. a. Vertader. b. Fals.

T6. En un recurs de SVB es realitzarà una RCP bàsica. a. Vertader. b. Fals.

T6. En fer la RCP a nadons haurem de donar entre 100 i 120 compressions per minut. a. Vertader. b. Fals.

T6. En tenir un pacient a qui no se li ha localitzat el pols es valorarà ràpidament la mida i reactivitat de les pupil·les per poder traspassar el màxim d'informació a la central. a. Vertader. b. Fals.

T6. La RCP en adults s'iniciarà sempre amb les compressions toràciques. a. Vertader. b. Fals.

T6. Les 5 respiracions de rescat inicials només s'administraran en infants. a. Vertader. b. Fals.

T6. En cas de reacció anafilàctica greu, quan el pacient coneix que la pot patir i té pautada l'adrenalina, li podem ajudar a posar-se-la. Ho farà sempre al terç central del quàdriceps. a. Vertader. b. Fals.

T6. L'administració d'O2 a la víctima d'un episodi cardíac serà diferent en funció de les patologies prèvies. a. Vertader. b. Fals.

T6. En la valoració inicial del pacient adult, si veim que no respira, passarem directament a fer la RCP 30:2. a. Vertader. b. Fals.

T6. En realitzar un torniquet, si no s'anota l'hora de realització no és greu, ja que traslladarem tot d'una el pacient cap a l'hospital de referència i allà s'encarregaran del torniquet. a. Vertader. b. Fals.

T6. Com que implica pèrdua de consciència, el síncope sempre és objecte d'emergència. a. Vertader. b. Fals.

T6. Quan es fa la valoració inicial del pacient només es prenen les constants vitals. a. Vertader. b. Fals.

T6. Un síncope acompanyat d'una glucèmia de 150 mg/dl, SpO 91%, FC 90 bm ha de ser considerat com una emergència. a. Vertader. b. Fals.

T6. L'ABCDE de la valoració inicial només s'acabarà si el pacient respira i té pols. a. Vertader. b. Fals.

T6. Després d'haver controlat una hemorràgia a través de la pressió externa s'aplicarà un bandatge compressiu. a. Vertader. b. Fals.

T6. En un lactant amb una FC inferior a 60 bm s'iniciarà la RCP. a. Vertader. b. Fals.

T7. En caso de catástrofe, las lesiones más habituales son: a. Quemaduras. b. Aplastamiento. c. Onda expansiva. d. Todas las anteriores lo son.

T7. El tratamiento del crush syndrome implica la rehidratación precoz y diuresis forzada. a. Verdadero. b. Falso.

T7. Marca la afirmación verdadera respecto de las lesiones por aplastamiento. a. Son las que se dan en el organismo por el efecto de la tracción. b. En el pico precoz se da mortalidad por shock o arritmias. c. La destrucción de los mecanismos de regulación de los blastocitos está en el origen de la descompensación de la fisiología muscular y edema que se da en las lesiones por aplastamiento. d. Todas las afirmaciones anteriores son falsas.

T7. Marca la afirmación verdadera. a. Los gases narcóticos producen siempre un coma profundo. b. La concentación de gases anoxiantes es crítica a partir del 80%. c. En contexto de intoxicación múltiple, una persona con dificultad respiratoria moderada no es considerada urgencia. d. A y B son verdaderas.

T7. En la cura de quemaduras, señala la afirmación verdadera. a. Se usará agua destilada para irrigar los tejidos dañados. b. Se usará un antiséptico como la clorhexidina al 0,5% o povidona yodada. c. En caso de sospechar shock hipovolémico se canalizará una vía central. d. Todas las afirmaciones anteriores son falsas.

T7. Respecto el tratamiento de quemaduras, elige la afirmación incorrecta. a. No se deben utilizar antisépticos tipo povidona yodada. b. Se debe utilizar material estéril para tratarlas. c. Se enfriará con agua lo más fría posible. d. La reposición de la volemia será un objetivo primordial.

T7. Respecto de las quemaduras: a. Las de segundo grado siempre forman ampollas o flictenas. b. Las de primer grado afectan la epidermis y pueden formar pequeñas ampollas. c. Las de tercer grado subdérmicas profundas pueden llegar a afectar estructuras óseas y órganos internos. d. Todas las respuestas anteriores son ciertas.

T7. En lesiones por aplastamiento que no abarquen la zona del tórax puede producirse distress respiratorio. a. Verdadero. b. Falso.

T7. En las lesiones por aplastamiento la muerte por insuficiencia renal es típica del primer pico de mortalidad. a. Verdadero. b. Falso.

T7. Entre los efectos locales de las intoxicaciones por inhalación de gases está el edema. a. Verdadero. b. Falso.

T7. En las quemaduras de segundo grado profundas se forman ampollas. a. Verdadero. b. Falso.

T7. Antes de realizar la apertura de la vía aérea en el paciente traumatizado será necesario, siempre que sea posible, el control cervical. a. Verdadero. b. Falso.

T7. En relación a las lesiones por onda expansiva se reconoce: a. Blast aéreo, acuático y sólido. b. Blast aéreo, líquido y sólido. c. Blast fluido, sólido y aéreo. d. Blast aéreo y acuático.

T7. El término Blast injuries es sinónimo de lesiones por aplastamiento. a. Verdadero. b. Falso.

T7. El síndrome compartimental puede aparecer como consecuencia de lesiones por aplastamiento. a. Verdadero. b. Falso.

T7. Según la regla de los 9, las extremidades inferiores de los niños representan un 13%. a. Verdadero. b. Falso.

T7. En un paciente traumatizado víctima de un accidente de tráfico, si no podemos realizar el control cervical adecuado no abriremos la vía aérea. Así evitaremos lesiones secundarias. a. Verdadero. b. Falso.

T8. Les principals amenaces per la vida en un context de catàstrofe solen ser l'asfíxia, el shock i l'hemorràgia. a. Vertader. b. Fals.

T8. En una emergència col·lectiva no s'han de demanar recursos complementaris als que normalment té la comunitat o zona afectada. a. Vertader. b. Fals.

T8. Una emergència limitada és l'equivalent a un incident o accident amb múltiples víctimes. a. Vertader. b. Fals.

T8. En una catàstrofe, l'objectiu del primer triatge és trobar les víctimes més greus per tractar-les primer. a. Vertader. b. Fals.

T8. El triatge s'origina en el context militar. a. Vertader. b. Fals.

T8. El triatge secundari pot dur a terme el TES. a. Vertader. b. Fals.

T8. En el triatge SHORT s'aplicarà el CABCD i es controlaran les hemorràgies en primer lloc. a. Vertader. b. Fals.

T8. El triatge SORT és el principal mètode emprat com a primer triatge. a. Vertader. b. Fals.

T8. En el triatge SORT es valora el Glasgow, la FR i la pressió arterial sistòlica. a. Vertader. b. Fals.

T8. El triatge START és el més fàcilment aplicable per personal no sanitari. a. Vertader. b. Fals.

T8. El lloc triat per posar la targeta de triatge serà el canell o el turmell. a. Vertader. b. Fals.

T8. Les targetes de triatge es llegeixen començant des de dalt i avançant cap abaix. a. Vertader. b. Fals.

T8. Una volta se li ha assignat el color a una víctima aquest no es canviarà fins a la seva arribada a l'hospital de referència, on sí que podrien assignar-li un altre color. a. Vertader. b. Fals.

T8. El triatge constitueix la 4 baula del triatge prehospitalari. a. Vertader. b. Fals.

T8. El triatge avançat es realitza a la zona calenta o de socorrs. a. Vertader. b. Fals.