Test Atenció UB

Quin d'aquests no és un problema d'intentar definir l'atenció?. Que no és un únic concepte. Que hi h agran número de teories i models. Que s'utilitzen metàfores davant l'impossibilitat d'una definició simple. Que no està clar si l'atenció existeix realment.

Quina d'aquestes afirmacions sobre les funcions de l'atenció té un error. Exerceix control sobre la capacitat cognitiva. Evita l'excessiva càrrega d'informació. Desactiva l'organisme enfront de situacions insuficientment apreses. Permet un processament perceptiu adequat dels estímuls més rellevants.

L'atenció és tan important que les persones que pateixen alteracions atencionals mostren problemes adaptatius d'índole cognitiva i motora. Vertader. Fals.

L'atenció és. un mecanisme de focalització de la concentració, que retira el pensament d'altres coses. un mecanisme complex d'execució motora i somatosensorial. un mecanisme complex de processament de la informació interoceptiva i cognitiva. un mecanisme complex de control i processament d'informació i selecció de conductes.

El reflex d'orientació és pròpia de l'atenció. exògena. endógena. selectiva. dividida.

Quina d'aquestes característiques és de l'atenció exògena?. És voluntària. Depèn de l'estímul. Requereix d'un esforç mental. L'automaticitat o la dificultat de la tasca pot afectar.

Els carteristes serien experts en l'atenció... exògena. oberta. selectiva. endògena.

Veure una panerola i espantar-se és un estímul exògen. Vertader. Fals.

Quin no és un factor que moduli l'atenció endògena?. Dificultat. Automaticitat. Durada. Modalitat sensorial.

L'atenció voluntària és endògena, i l'atenció involuntària és activa. Vertader. Fals.

Quin d'aquests exemples és indubtablement atenció oberta?. El professor explica coses i els alumnes el miren. El professor fa un cop a la taula i la gent s'espanta. El professor va a buscar la seva filla al cole i la seva filla li explica coses. A un restaurant, mires cap endavant però escoltes la conversa de la taula del costat.

L'atenció exògena pot ser encoberta. Vertader. Fals.

Si una persona a l'exàmen intenta copiar d'amagat a un company i el profe ho veu, la persona està fent. atenció oberta. atenció encoberta. atenció involuntària. atenció exògena.

Si estem a una discoteca i sona música però algu ens parla i l'escoltem, estem fent una atenció. selectiva. dividida. oberta. exògena.

Si l'atenció és involuntària, no pot ser selectiva. Vertader. Fals.

Podem fer atenció encoberta encara que estiguem sols. Veritat. Fals.

El Stimmulus Onset Asyncrony està relacionat amb. la tasca de preavís de Posner. la tècnica de l'ombrejat. l'experiment de Von Wright de reacció galvànica. l'experiment de Rees de càrrega perceptiva.

Una pista neutra en la tasca de preavís de Posner... és la referència de temps de reacció. tindrem un benefici en el temps de reacció. tindrem un benefici petit, però menor que la pista vàlida. tindrem un coast, però menor al cost de la pista no vàlida.

Quin fenòmen dels vistos a classe té a veure amb el colicle superior?. inhibició de retorn. el filtre selectiu. la normalització del locutor. la Teoria dúplex.

Al context de la Tasca de preavís de Posner, a partir dels 300 ms de latència entre presentació de pista i aparició del target... la pista invàlida dona millors resultats que la pista vàlida. la pista vàlida dona millors resultats que amb poca latència (fins a 200 ms). la pista invàlida dona els pitjors resultats de tot l'experiment. la pista invàlida i la pista vàlida s'igualen en temps de reacció.

El video del truc de màgia on canviaven de roba i de fons és un exemple de. filtratge/selecció. tècnica de l'ombrejat. inhibició de retorn. atenció dividida.

L'estudi de la tècnica de l'ombrejat de Cherry, apuntava a un model de tipus. model de selecció primerenca. model de selecció tardana. model d'atenuació. model de capacitat central.

Els models anomenats "coll d'ampolla" fan referència a models d'atenció... sostinguda. dividida. selectiva. involuntària.

Quan passaràn els estímuls a la memòria a curt plaç, al model de selecció primerenca?. quan s'atèn. entraràn tots independentment de l'atenció. depèn de les exigències de la situació. els estímuls no passaràn mai del registre sensorial.

Segons el model del filtre rígid, quina d'aquestes informacions sobre els estímuls no atesos no es podrà processar?. Tipus de veu (home, dona). localització del so (esquerra, dreta). intensitat (fort, fluix). càrrega semàntica (significats).

Dels missatges no atesos, només es detectarien les propietats físiques de l'ímput, és una afirmació de. Model de selecció primerenca. Model de la selecció tardana. Model d'atenuació. Model de capacitat central.

Què demostra l'experiment de Von Wright & co. amb la resposta galvànica amb sinònims?. que si que hi ha resposta encara que no hagis prestat atenció activa. que no hi ha resposta encara que hagis presentat atenció activa. que si que hi ha resposta quan prestes atenció activa. que no hi ha resposta si no prestes atenció, però si que n'hi ha si fas atenció dividida.

On deien que operava l'atenció al Model de selecció tardana?. a la memòria a curt plaç. a la memòria a llarg plaç. al registre sensorial. als canals d'entrada.

Per què a l'experiment de Rees & co de baixa o alta càrrega perceptiva, la V5 s'activava o no s'activava?. Depenia de la dificultat de la tasca, quan era més difícil, la V5 quedava inhbida. Depenia de la tipologia de tasca, quan era semblant (compartia modalitat d'entrada) s'activava. Depenia de la pràctica, quan s'havia fet vàries vegades s'automatitzava la conducta. Depenia de l'habilitat de la persona, dintre de la variabilitat de capacitats perceptives.

Els resultats de l'experiment de alta-baixa càrrega perceptiva de Rees i co. dona suport al model de... Model d'atenuació de Treisman. Model de selecció tardana de Deutsch i Deutsch. Model de selecció primerenca de Broadbent. Model de la càrrega perceptiva de Lavie.

Quina d'aquestes tasques serà menys plausible de fer alhora?. Escoltar un podcast i dibuixar. Conduir i parlar per telèfon. Resoldre un sudoku i parlar per telèfon. Dutxar-se i pensar en el 10 que treuràs a l'exàmen d'atenció.

Per què l'efecte Stroop no funcionarà en un nen de 3 anys?. Perquè les seves capacitats executives no donen per processar aquesta tasca. Perquè als 3 anys no poden llegir les paraules. Perquè no tindrà automatitzat el procés de llegir. Perquè no tindrà la capacitat atencional per separar l'aspecte color vs l'aspecte de lletra.

Segons el model de la capacitat central... els recursos atencionals son limitats però flexibles. els recursos atencionals atenuen els canals desatesos. els recursos atencionals operen sobre la memòria a curt plaç i no sobre els registres sensorials. el que no s'atèn, no es processa.

Quin és el model que considera l'atenció un "gestor de recursos cognitius". model de capacitat central. El model de la càrrega perceptiva. el model de selecció primerenca. el model d'atenuació.

Quins d'aquests factors canvien els recursos atencionals segons el model de la capacitat central?. Arousal. Predisposicions genètiques. Intencions momentànies. Avaluació de les necessitats. Tipus de canal d'estimulació.

Si hi ha una alta càrrega atencional, segons el model de la càrrega perceptiva de Lavie... els distractors faràn més interferències. hi haurà més quantitat de distractors. els distractors faràn menor interferència. els estímuls irrellevants seràn percebuts millor.

Com explica la teoria de la càrrega perceptiva el problema d'un TDAH?. No pot atenuar la resta d'estímuls externs al focus d'atenció. No pot focalitzar l'atenció en un estímul únic. Només focalitza en els estímuls irrellevants. Té un dèficit cognitiu per processar operacions d'alta càrrega perceptiva.

El test del rellotge es va idear per posar a prova... l'atenció sostinguda. l'atenció selectiva. l'atenció dividida. l'atenció exògena.

El decrement de vigilància fa que passada 1 h, perdem el ___ de informació que ocorre. 26 %. 15 %. 52%. 74%.

Quines d'aquestes variables ens ajuden a mantenir l'atenció?. Motivació. Petits descansos. Rebre feedback positiu. Fluidesa entre les tasques. Dolor físic. Multitasking.

Entre els models d'atenció sostinguda, el model que proposa que hi ha d'haver una certa continuitat en els estímuls és. el model d'activació. model de l'expectativa. model de l'habituació. tots son correctes.

Per què li costarà menys mantenir l'atenció a un vigilant si fa rondes vs si està assegut?. Per l'arousal que li genera voltar. Per l'expectativa que li genera voltar. Per la deshabituació. Per l'augment d'oxigen en sang al caminar.

Com afectarà l'atenció sostinguda si un vigilant sap que aquella nit s'espera un atracament?. Millorarà, per la teoria de l'expectativa. Empitjorarà, per l'estrés al que estarà sotmès. Empitjorarà, per la teoria de l'habituació. Millorarà, per la teoria de l'arousal.

En la teoria de l'habituació, l'atenció disminueix com a conseqüència de... la continuitat d'entrada d'estímuls diferents. la repetició regular de senyals. l'expectativa de que passi alguna cosa. l'excés d'ínputs sensorials multimodals.

Les tres xarxes atencionals del model neurogocnitiu de Michael Posner son. xarxa d'alerta, xarxa d'orientació i xarxa executiva. xarxa posterior, xarxa anterior i xarxa d'orientació. xarxa de vigilància, xarxa d'alerta i xarxa d'orientació. xarxa de vigilància, xarxa anterior i xarxa executiva.

Quina xarxa ha d'estar activada per a que funcionin les altres?. Xarxa d'alerta. Xarxa d'orientació. Xarxa executiva. Xarxa posterior.

Què ha passat aqui?. Els potencials evocats atesos són potenciats per la xarxa posterior (vermell) vs un estímul no atès. Els potencials evocats no atesos són potenciats per la xarxa anterior (vermell) vs un estímul no atès. Els potencials evocats no atesos són debilitats per la xarxa anterior (blau discontinu) vs. un estímul atès. Els potencials evocats atesos són debilitats per la xarxa d'orientació (blau discontinu) vs un estímul no atès. No es problema mío.

Tant si hem de dur a terme un pla preestablert, aconseguir una meta, o enfrontar-nos a situacions noves, necessitarem utilitzar la xarxa. anterior. posterior. de vigilància. d'alerta.

A nivell anatòmic, la xarxa executiva implica àrees. prefrontals medials. prefrontals dorsolaterals. occipitals. parietals.

Quines d'aquestes tasques evaluen l'atenció executiva?. Classificació de cartes de Wisconsin. Torre de Hani. Tasca de Stroop. Tasca de preferència. Tasca del record visual de llocs. Tasca de "priming".

La cúspide del desenvolupament del cervell executiu culmina als. 20-30. 15-19. 4-8. 9-12.

Si jo estic atenent a classe i la companya del costat es moca, ho processaré? (quina és correcte). Segons el model rígid, l'estímul quedarà atenuat si no atenies. Segons el model de selecció tardana, ho processaràs encara que no atenguis. Segons el model d'atenuació, si no estaves atenent, no ho processes. Segons el model de la capacitat central, no és possible que ho processis.

A quina part tenen la lesió les persones amb heminegligència atencional?. Part Dreta. Part Esquerre. Part frontal. Part posterior.

Què els hi pasa als que tenen heminegligència atencional?. Tenen una afectació visual al l'hemicamp esquerre. Tenen una afectació atencional a l'hemicamp esquerre. Tenen una hemianopsia a l'hemicamp dret. Tenen una incapacitat de prestar atenció a la part dreta dels objectes.

A la tasca de la preferència... el pacient veurà dues cases però preferirà una sense saber per què. el pacient recorda un lloc diferent segons com s'orienti en l'espai, en preferència a la direcció. el pacient classificarà preferentment dos estímuls que siguin congruents vs dos incongruents encara que només en vegi la meitat.

Si als anys 60, a Broadbent (filtre rígid) se li presenta un pacient heminegligent i vol fer-li una intervenció... l'enviarà a casa perquè no pot fer res per ell. ho farà a través de desenvolupar l'atenció en la seva memòria a curt plaç. ho farà a través d'entrenar l'atenuació (desatenent) els estímuls que no siguin importants. ho farà entrenant els recursos cognitius, per maximitzar-los en la tasca important (movent el focus d'atenció).

Amb l'efecte McGurk, esdevè que. es percep un so nou, resultat de la recombinació de les característiques subfonèmiques. si la informació auditiva i visual son congruents, es produeix una il·lusió perceptiva. quan hi ha una incongruència entre la informació auditiva i visual, guanya la informació sonora. quan hi ha una incongruència entre la informació auditiva i visual, guanya la informació visual.

Quina d'aquestes afirmacions sobre la pràctica de percepció de la parla és incorrecte?. La percepció categòrica fa una caiguda brusca a la meitat, canviant de percepció d'una a una altra síl·laba. El límit categòric pot canviar entre idiomes. Quan ens apropem al límit intercategòric, el percentatge d'encerts disminueix. Els gats escoltarien el VOT com un continu, sense percepció categòrica.

Si tenim un VOT negatiu, quina síl·laba deu ser... ba. pa. ta. ka.

En funció dels fonemes que tenen a l'entorn, algunes consonants no sonen iguals, però les reconeixem. Això es diu. constància perceptiva. percepció categòrica. voice onset time. efecte McGurk.

La reorganització perceptiva, de Werker i Tees... (quina és incorrecte). va utilitzar el "procediment de gir de cap". va utilitzar el "paradigma de discriminació amb reforç visual". demostra que quan els nens van fer 1 any, van perdre la capacitat de distingir contrastos que no son de la seva llengua materna. genera una sordesa sensorial (aprenentatge per oblit) cap uns fonemes però no d'altres.

Sobre el llenguatge (quina és incorrecte). la parla és una capacitat que posseeixen altres espècies. el llenguatge escrit és un invent però el llenguatge oral és una propietat humana. no hi ha límits clars entre els fonemes de la parla. no hi ha límits clars entre les paraules.

Quan escoltem una "p"... recordem el símbol P i llavors reconeixem el fonema. reconeixem un so oclusiu sord. reconeixem una sèrie de formants (F1, F2, F3...). la reconeixem gràcies a l'efecte de la coarticulació.

La forma d'articulació, la sonoritat i el punt d'articulació son propietats de. les consonants. les vocals. els fonemes. els processos perceptius.

Per què sona "tala" si eliminem el principi de la grabació de "sala"?. Per l'efecte McGurk. Per la reorganització perceptiva de la paraula sense el component sonor de l'inici. Perquè hem eleminitat el component fricatiu de la esse, i passem directament a una oclusiva. Totes son correctes.

El nostre gos no pot percebre els sons perquè... no els pot articular. no té còrtex lingüístic. no té àrea de Broca. no té capacitat de segmentació de la parla.

La jerarquia de trets, després de distingir vocal-consonant, té l'ordre jeràrquic de... forma d'articulació, sonoritat, i punt d'articulació. punt d'articulació, sonoritat, forma d'articulació. sonoritat, forma d'articulació, punt d'articulació. punt d'articulació, forma d'articulació, sonoritat.

F0, F1, F2... son. freqüències formants dels fonemes. formants amb certes proporcions entre ells amb els que reconeixem les vocals. relacions abstractes entre freqüències de la veu humana que generen l'efecte de coarticulació. totes són incorrectes.

La normalització del locutor permet que. uns formants amb certs valors a un home i amb altres valors a una dona, puguin entendre's com la mateixa vocal. entendre com a estable una seqüència de fonemes que en realitat s'adapta a la situació contextual. fem un aprenentatge per "oblit" des que som petits i aprenguem la nostra llengua materna sense adonar-nos. poguem percebre diferents fonemes de forma categòrica tot i que siguin diferents segons el context.

Fa 20 anys, pels programes informàtics de reconeixement de veu, el gran problema era. l'efecte de la coarticulació. la normalització del locutor. la jerarquia de trets. l'efecte McGurk.

Qualsevol estímul auditiu pot definir-se segons les seves propietats acústiques i temporals. Vertader. Fals.

No hi ha evidència d'un únic sistema de processament de música i parla perquè. s'ha trobat amúsia sense afàsia i viceversa. s'ha trobat afàsia sense arritmia. s'ha trobat que afàsia i amúsia sempre van vinculats. existeix l'afàsia però no l'amúsia.

L'entrada de l'accés lèxic musical entra per les rutes. d'organització melòdica i organització temporal. d'organització tímbrica i organització rítmica. d'organització harmonica i organització melòdica. d'organització harmònica i organització rítmica.

Un músic que es fa un forat a l'hemisferi dret (lo típico)... podrà continuar amb la seva vida perquè la música es processa amb l'hemisferi esquerre. no podrà escoltar intervals pel procès jeràrquic que comporta. no podrà accedir al contorn melòdic però si als intervals. tindrà problemes amb el ritme però no amb la melodia.

On es produeixen problemes en discriminació de melodies, reconeixement del to virtual i errors en judicis d'altura tonal, en cas de lesió?. Gir temporal superior dret. Gir temporal superior esquerre. Gir temporal inferior dret. Gir temporal inferior esquerre.

Els dos processos per poder entendre una conversa en una discoteca son: agrupació i segregació. activació voluntària i activació automàtica. la relació temporal i l'harmonicitat. l'efecte de la coarticulació i la normalització del locutor.

Quin d'aquests no és un mecanisme de l'anàlisi de l'escena auditiva?. L'activació automàtica. L'activació voluntària. L'anàlisi primari. L'anàlisi secundari.

Relaciona les 4 regularitats acústiques. Relació temporal. Regularitat seqüencial. Harmonicitat. Caràcter unitari dels canvis.

Quines fonamentals sonaràn en aquesta sèrie d'armònics? 80-100-160-200-240-300. 80 i 100 Hz. 20 Hz i 100 Hz. 20 Hz i 60 Hz. 50 i 80 Hz.

Quines fonamentals sonen aqui? 120-200-180-400-240-600... 60 i 200 Hz. 100 i 120 Hz. 120 i 200 Hz. 20 Hz.

Quan agafes una guitarra i notes una corda desafinada, ho notes perquè s'ha trencat la regularitat acústica de. harmonicitat. relació temporal. regularitat seqüencial. caràcter unitari dels canvis.

Per què tornem a percebre el to emmascarat al Comodulation masking release?. Perquè escoltarem un punt mig entre els dos sorolls modulats. Perquè modularem el to pur i destacarà per sobre del soroll. Perquè la modulació del soroll baixa la seva sonoritat. Perquè l'addició del to pur als dos sorolls modulats genera sumació i destaca més el to pur.

Si fem sonar juxtaposadament un harmònic no sincronitzat, no s'integrarà, sonarà com una freqüència aïllada. Vertader. Fals.

Quin tipus de pistes es fan servir a l'audio de Virtual Barbershop per aconseguir la il·lusió?. diferències interaurals temporals i d'intensitat. diferències interaurals de fase. diferències interaurals temporals i harmònics. diferències interaurals d'intensitat i de filtratge.

Si escoltem un so agut que ens ve des de la dreta, en quina clau ens basarem més per identificar la procedència?. diferència temporal interaural. diferència interaural d'intensitat. diferència interaural de fase. les tres alhora.

Per què amb els sons molt greus només podem utilitar la diferència interaural de temps?. Perquè no genera ombra. Perquè els sons greus necessiten més dB per detectar-se. És degut al disseny del cartílag de les orelles. Perquè els sons greus viatgen a menys velocitat.

Utilitzarem la diferència interaural de fase quan... una ona sigui més gran que el nostre cap. una ona sigui molt aguda. una ona ens vingui de front o des del darrera. totes son correctes.

Si Metallica grava 40 vegades la guitarra i l'escoltem com a 1 guitarra, és per. l'efecte Haas. la clau de la relació temporal. l'efecte Stroop. la diferència d'intensitat interaural.

Un filtre que elimini les freqüències greus de la parla (<300 Hz) permetrà entendre el significat d'un missatge parlat?. No, només percebrem el ritme i la melodia. Si, però confondrem les paraules. Si, però sonarà com un robot, sense cap entonació. Cap de les anteriors.

Un filtre de banda entre 500 i 3200 Hz. dificulta la comprensió del missatge oral. deixa passar totes les freqüències excepte la de 500 i la de 3200 Hz. Deixa passar les freqüències per sobre de 500 i per sota de 3200 Hz. Deixa passar les freqüències per sota de 500 i per sobre de 3200 Hz.

Què significa que hi hagi una audiometria de via aèria amb una linia al voltant dels -60 dB però una de la via òssia a -10 dB?. Que la persona té una sordesa neurològica. Que la persona té una obstrucció intermitja. Que la persona té presbiacusia. Totes son correctes.

És possible escoltar en volums de dB negatius?. No. Estás loco?. Si, en el mundo espejo. Si, entre els 1000 i els 5000 i pico Hz. Si, per sota dels 1000 Hz.

Amb aquesta audiometria, podem afirmar que la persona pateix sordesa?. Si, perquè hi ha valors que no està entre -20 i 20 dB. Si, perquè tota la part entre 125 i 2000 Hz està a -20 dB. No, perquè tota la part entre 125 i 2000 Hz està a -20 dB. Si, però no podem saber a quines freqüències.

Un implant coclear permet. la codificació de freqüències en casos de sordeses neurosensorials. la codificació de freqüències en casos de sordeses de transmissió. adquirir un estil cyberpunk molt moló. augmentar el volum de certes freqüències en casos de sordeses de transmissió.

Quan modifiquem un harmònic d'un so complex. es modifica el timbre però no l'altura tonal ni la intensitat global. es modifica el timbre i la intensitat, però no l'altura tonal. es modifica el timbre, la intensitat i l'altura tonal. es modifica la intensitat global, però no el timbre ni l'altura tonal.

El decibel és una mesura basada en l'ésser humà. Vertader. Fals.

Qué mierdas es la Escala MEL?. tronco y a mi qué me explicas. una mesura de canvis subjectius en l'altura tonal. una mesura de la pressió atmosfèrica. un percepte de feblesa o força de la sonoritat.

Quina d'aquestes és una característica de les ones aperiòdiques?. Les freqüències son múltiples. Estructura regular. Amplada de banda de soroll. El període té la mateixa durada que la fonamental.

Què passa si presentem dues ones sonores de la mateixa freqüència i amplitud i però amb una separació temporal de 180º?. Es dobla l'amplitud (sumació). No sonarà res (anul·lació). Sonarà la meitat de l'amplitud (reducció acústica). Sonarà soroll (difusió).

Quina freqüència té aquesta ona? (pa los cegatos, pone 0, 5, 10, 15, 20 ms). 100 Hz. 5 ms. 20 Hz. 5 Hz. 200 Hz.

L'amplitud té una pressió de referència de 20 microPascals (mínima pressió per percebre un to de 1000 Hz, equivalent a 0 dB). Vertader. Fals.

Quan avança en el medi, una ona sonora... perd amplitud però no freqüència. perd velocitat i tamany de longitud d'ona. guanya amplitud però perd freqüència. guanya freqüència i perd amplitud.

L'amplitud dependrà de. la força aplicada sobre l'objecte. la longitud d'ona. la freqüència. el període.

La velocitat de l'ona es mesura en. Hertz. metres per segon. dB. cicles.

Quina d'aquestes característiques sobre el so és errònia?. És una oscilació de les partícules del medi. es transmet pel medi (l'aire). el que es desplaça és la pertorbació (compressió i rarefacció). el moviment és local, no viatgen les partícules des de la font sonora fins l'oida.

En quins aspectes es diferencia l'audició de la visió?. És temporal. És espaial (localització de la font). No la podem evitar. No utilitza processament cerebral. És exclusiva de l'ésser humà.