Avaluació i diagnòstic 1

L'informe psicològic escrit: a) Ha de proporcionar informació molt detallada de la biografia del subjecte. b) Ha de facilitar la replicabilitat de l'avaluació realitzada. c) S'ha de realitzar de manera sistemàtica al finalitzar el procés d'avaluació psicològica. d) És un document que queda infalidat als 12 mesos de la seva emissió.

Quina de les següents afirmacions és correcta: a) Hernann Roscharch va ser el fundador de la primera clínica psicològica al 1937. b) L’avaluació psicològica va patir un gran estancament durant els períodes de les guerres mundials. c) El “Woodworth’s Personal Data Sheet” (PDS, 1914) sorgeix amb la necessitat de detectar soldats susceptibles de desenvolupar quadres neuròtics. d) Les Escales de Wechsler sorgeixen als EEUU de la necessitat de classificar psicopatològicament als nens abans de ser escolaritzats.

Quina de les següents respostes és incorrecta. a) Els Autoregistres són un tipus d’autoinforme. b) La entrevista psicològica és un tipus d’autoinforme. c) La desitjabilitat social és un biaix que es produeix quan el subjecte intenta donar una millor imatge de sí mateix. d) Els Autoregistres són una eina indispensable per a fer diagnòstics clínics.

Marca la resposta CORRECTA respecte al procés d’avalaució psicològica?. a) Si l’objectiu de l’avaluació psicològica és d’orientació i/o diagnòstic, el procés finalitza amb la devolució de resultats de l’avaluació realitzada. b) Sempre explorarem totes les àrees del funcionament del subjecte (cognitiu, neuropsicològic, personalitat i psicopatologia). c) El tractament psicològic no forma part del procés d’avaluació. d) És un procés rígid, estructurat que no pot ser modificat ni replantejat.

Marca la resposta CORRECTA sobre el procés d’avaluació psicològica: a) Hem de plantejar hipòtesis causals i corroborar-les durant l’avaluació. b) L’objectiu és donar resposta al motiu de consulta. c) El codi deontològic obliga al/la psicòleg/a a atendre totes les consultes que se li plantegin. d) El motiu de consulta el planteja sempre la persona a la que es fa l’avaluació psicològica.

A les tendes d’aplicacions per a dispositius mòbils existeix una apliacio anomenada MyFitnessPal que té a prop de 8.000 opinions positives. És una aplicació que permet, bàsicament, que la pròpia persona registri els aliments que consumeix al llarg del dia a diferents hores i al moment que ho introdueixes, t’informa de les calories i composició nutricional que tenen. Entre les opinions dels usuaris es troben les següents: “És genial! En dos setmanes usant l’app he perdut 3 kilos, sense fer res!”; “Perds pes fàcilment sense fer res addicional!”, “En quant l’he començat a usar, he disminuït la quantitat de menjar que ingereixo i canviat la forma d’alimentar-me!” Els usuaris informen que perden pes pel fet de registrar el que mengen. Quin fenomen creus que explica aquesta pèrdua de pes?. a) Quan els usuaris han de registrar l’alimentació que duen a terme, s’adonen que pot ser no és adequada i la modifiquen. b) La reactivitat. c) Quan fem una autoobservació, podem modificar el comportament observat. d) Totes les respostes són correctes.

Si estem estudiant la efectivitat d’un programa d’intervenció estem fent: a) Un procés de testologia. b) Un procés d’orientació diagnòstica. c) Una valoració psicològica. d) Una intervenció psicològica.

Marca la resposta INCORRECTA sobre la finalitat pròpia de les tècniques subjectives: a) Captar les construccions personals dels subjecte. b) Identificar les estructures a través de les quals el subjecte construeix la seva realitat. c) Ubicar al subjecte en una dimensió o categoria. d) Estudiar els significats personals sobre un mateix i el món.

Quina de les següents respostes NO és una característica essencial de la entrevista psicològica?. a) Existència d’un objectiu definit, el qual la diferència de la mera conversació. b) L’objectiu és exclusivament solucionar els problemes de l’entrevistat. c) Existència de dos canals fonamentals de comunicació (verbal i no verbal). d) Relació directa, cara a cara, entre 2 o més persones.

Estem fent una observació en situació natural (pati de l’escola) de les habilitats socials d’un nen amb trastorn de l’espectre de l’autisme. Volem determinar si de manera voluntària s’apropa a uns altres companys amb intenció comunicativa i el número d’apropaments que fa en els 30 minuts que dura l’hora del pati. A més, cada cop que fa un apropament, fem una descripció de com ha estat amb l’objectiu de determinar si té habilitats socials adequades a la situació. Quines unitats de mesura estem utilitzant en aquesta observació?. a) Ocurrència, freqüència i adequació. b) Ocurrència, latència i adequació. c) Freqüència, durada i intensitat. d) Ocurrència, durada i adequació.

Quines d’aquestes afirmacions és FALSA?. a) L’obra “Examenes de los ingenios para les ciencies” de Juan Huarte de San Juan és un precursor de la selecció de personal. b) Wilhem Wundt considerava que les diferències individuals eren errors de mesura. c) Alfred Binet avaluava la intel·ligència a través de la valoració de processos mentals complexos. d) Els primers tests d’intel·ligència d’aplicació individual van néixer amb la necessitat de valorar individualment als reclutes durant les guerres mundials.

Marca la resposta CORRECTA: a) Sempre que fem una avaluació psicològica hem de redactar i elaborar un informe psicològic. b) L’informe psicològic es considera un document científic. c) És èticament incorrecte citar la font de derivació a l’informe. d) No és necessari que a l’informe apareguin els resultats numèrics de les proves administrades.

Una dona de 35 anys fumadora de 30 cigarretes/dia decideix deixar de fumar i acudeix a un/a professional de la salut mental per a demanar ajuda. El primer que fa el/la professional de la salut mental és demanar a la pacient que al llarg de 3 dies ompli el següent registre: Hora Cigarretes Situació Hora Cigarretes Situació 01:00 13:00 02:00 14:00 03:00 15:00 04:00 16:00 05:00 17:00 06:00 18:00 07:00 19:00 08:00 20:00 09:00 21:00 10:00 22:00 11:00 23:00 12:00 24:00. a) Una observació per observadors propers mitjançant un catàleg de conducta. b) Una observació per observadors propers mitjançant un autoregistre. c) Un autoinforme mitjançant el qüestionari Fagerstrom sobre dependència al tabac. d) Un autoinforme mitjançant un autoregistre.

L’insight és (marca la resposta CORRECTA): a) La capacitat d’escoltar que té el/la psicòleg/a. b) La relació terapèutica que s’estableix entre el/la psicòleg/a i el pacient. c) La consciència que el pacient té del problema que pot estar patint. d) El canvi de conducta que fa el pacient després d’una intervenció psicològica.

Pacient (amb agorafòbia durant la primera entrevista): “No és la primera vegada que intento solucionar el meu problema, i poder fer una vida més o menys normal. M’encantaria poder sortir de casa sense por, veure als meus amics, anar a comprar a n centre comercial... He vist a varis professionals, he anat a fer Reiki, he provat prendre flors de Bach... i la veritat és que estic pensant en deixar-ho estar... No sé... Començar de nou un altre cop...” (silenci) Psicòloga: (silenci) Pacient: “Bueno, pot ser ara...” Psicòloga: “...pot ser ara...” Amb quina intenció ha utilitzat la psicòloga aquesta tècnica de comunicació?. a) Per a què el pacient s’escolti i sigui conscient del seu discurs. b) Per a fomentar que el pacient continuï parlant. c) Per a confrontar les idees incongruents que presenta el pacient. d) Per a resumir les idees que ha mostrat el pacient.

Estem avaluant a una persona que presenta un trastorn obsessiu compulsiu. Ha d’omplir un autoregistre on, cada cop que tingui la necessitat de rentar-se les mans ha d’anotar o gravar els pensaments que té i puntuar de l’1 a 10 el grau d’activació que té fins que aconsegueix netejar-se les mans. Quines unitats d’anàlisi estem avaluant?. a) La ocurrència i adequació de la conducta de rentar-se les mans. b) Un repertori clínic de conducta. c) Repertoris, processos i estructures cognitives. d) Un estat.

Marca la resposta CORRECTA: a) L’ús d’observadors externs incrementa la validesa de la observació. b) En un sistema de categories, les categories són excloents. c) És recomanable que l’observador sigui novell per tal que les experiències anteriors no influeixin en la observació. d) La reactivitat es dona quan l’observador jutja les conductes del subjecte observat.

El biaix de reactivitat en les tècniques d’observació és: a) Que l’observador reacciona de manera positiva o negativa davant la conducta de la persona observada. b) Que la persona quan es sent observada pot canviar la seva conducta. c) Que les persones reaccionen malament quan se’ls diu que se’ls observarà. d) Que l’observació pot provocar reaccions en les persones del voltant.

Pacient (amb agorafòbia durant la primera entrevista): “No és la primera vegada que intento solucionar el meu problema, i poder fer una vida més o menys normal. M’encantaria poder sortir de casa sense por, veure als meus amics, anar a comprar a un centre comercial... He vist a varis professionals, he anat a fer Reiki, he provat prendre flors de Bach... i la veritat és que estic pensant en deixar-ho estar... No sé... Començar de nou un altre cop...” (silenci) Psicològica: (silenci) Pacient: “Bueno, pot ser ara...” Psicòloga: “...pot ser ara...” Quina tècnica de comunicació ha utilitzat la psicòloga?. a) Parafrasejar. b) Reflex de sentiments. c) Reflex d’eco. d) Recapitulació.

Marca la resposta CORRECTA en relació a les tècniques subjectives: a) El test dels constructes personals (test de la rejilla) s’aplica majoritàriament en el context clínic tot i que pot ser útil en altres contextos (orientació professional, per exemple). b) Els llistats d’adjectius es presenten sempre en format d’escales d’intensitat on el subjecte avaluat ha d’assenyalar aquells adjectius que s’ajusten a les seves característiques. c) La tècnica del diferencial semàntic serveix per a indagar la fluïdesa semàntica que presenta el subjecte. d) Amb les tècniques subjectives es poden avaluar les interaccions que es donen entre diferents conductes o la relació entre una conducta i les seves conseqüències.

Marca la resposta CORRECTA respecte els tipus de mesures: a) El resultat d’un examen es considera una mesura de norma de grup. b) En les proves que usen mesures criterials, cada ítem te una significació clínica o educativa en sí mateix. c) Un cop es determina el punt de tall d’un test, aquest és fix per a tots els països i poblacions. d) Si un subjecte obté en una prova psicològica una puntuació situada al percentil 72, significa que està situat en la posició numero 72 d’una distribució normal.

Assenyala la resposta CORRECTA en relació a les tècniques d’observació: a) Les expectatives que té l’observador poden afectar als resultats de la observació. b) L’entrenament de l’observador inexpert pot fer empitjorar la fiabilitat de la observació. c) El registre narratiu és la tècnica d’observació que permet fer una observació de manera molt estructurada i sistematitzada. d) La reactivitat es dona quan l’observador jutja les conductes del subjecte observat.

Marca la resposta CORRECTA: a) La integració de les dades consisteix en interpretar un per un els resultats dels tests administrats. b) Mitjançant l’informe verbal, s’informa al subjecte que ha fet la demanda dels resultats obtinguts durant l’avaluació i de les conclusions obtingudes. c) Únicament informarem de la orientació diagnostica quan l’informe vagi dirigit a un altre professional de la salut mental. d) El certificat és un document que és vàlid únicament si ho emet un professional de la psicologia jurídica.

Marca la resposta INCORRECTA respecte a les tècniques d’observació: a) Les matrius d’interacció serveixen per a registrar conductes i les contingències que reben de l’ambient. b) Les escales d’apreciació únicament seran útils si són contestades per persones que no coneixen prèviament al subjecte observat. c) Les puntuacions derivades dels test d’intel·ligència són registres de productes de conducta. d) El registre narratiu és la tècnica d’observació que permet fer una observació de la conducta d’una manera molt flexible i poc estructurada.

Si observem la presencia de callositats als dits i molta irritació a la pell de les mans en persones que practiquen el vòmit després de conductes d’afartament de menjar, estem observant: a) Un producte de conducta mitjançant una mesura no reactiva d’erosió. b) Un producte de conducta mitjançant una mesura no reactiva d’empremta. c) Un producte de conducta mitjançant una mesura no reactiva d’arxiu. d) Un producte de conducta mitjançant una mesura reactiva.

Estem duent a terme una avaluació psicològica a una dona de 45 anys. Refereix que està trista la major part del temps, que és incapaç de gaudir de les situacions, manca d’energia, de gana, problemes de son. Durant l’avaluació, observem manca d’higiene, un to de veu monòton, expressió facial trista. Arran d’aquesta observació inferim que és possible que presenti un Trastorn Depressiu Major i decidim avaluar-ho. Amb aquesta afirmació, a quin grau d’abstracció (inferència) s’està arribant?. a) Nivell 1. b) Nivell 2. c) Nivell 3. d) Nivell 4.

Respecte a les entrevistes estructurades (marca la resposta incorrecta): a) S’usen majoritàriament a l’àmbit d’investigació clínica i epidemiològica. b) Es recomana el seu us a l’inici de la practica clínica. c) Permeten al clínic arribar a un diagnòstic d’una manera més ràpida que amb la entrevista tradicional. d) Presenten menys variabilitat de la informació recollida.

Marca la resposta INCORRECTA: a) Les mesures de norma d’edat comparen l’execució del subjecte amb la norma des d’una perspectiva evolutiva. b) Les mesures de norma de grup comparen l’execució del subjecte amb la norma del seu grup de referència, des d’una perspectiva d’eficàcia de grup. c) Una puntuació centil divideix la població en 100 porcions equivalents entre sí. d) Una puntuació Decatipus divideix la població en 10 porcions equivalents entre sí.

Els Autoregistres són un tipus de: a) Tècnica subjectiva. b) Autoinforme. c) Entrevista. d) Tests psicomètric.

Estem duent a terme una avaluació psicològica a un hom de 74 anys que presenta simptomatologia depressiva i pèrdues de memòria. Per a recollir més informació de l’home, decidim que el fill que l’acompanya ompli un qüestionari. Estem realitzant: a) Una auto observació mitjançant un autoinforme. b) Una observació amb un observador extern, participant, proper, mitjançant una escala d’apreciació. c) Una observació amb un observador extern, no participant, aliè, mitjançant una escala d’apreciació. d) Una observació mitjançant un autoregistre.

Marca la resposta INCORRECTA respecte a les tècniques d’observació: a. Les matrius d’interacció serveixen per a registrar conductes i les contingències que reben de l’ambient. b. Les escales d’apreciació únicament seran útils si són contestades per persones que no coneixen prèviament al subjecte observat. c. Les puntuacions derivades dels test d’intel·ligència són registres de productes de conducta. d. El registre narratiu és la tècnica d’observació que permet fer una observació de la conducta d’una manera molt flexible i poc estructurada.

Si observem la presència de callositats als dits i molta irritació a la pell de les mans en persones que practiquen el vòmit després de conductes d’afartament de menjar, estem observant: a. Un producte de conducta mitjançant una mesura no reactiva d’erosió. b. Un producte de conducta mitjançant una mesura no reactiva d’empremta. c. Un producte de conducta mitjançant una mesura no reactiva d’arxiu. d. Un producte de conducta mitjançant una mesura reactiva.

Si estem estudiant la efectivitat d’un programa d’intervenció estem fent: a. Un procés de testologia. b. Un procés de orientació diagnòstica. c. Una valoració psicològica. d. Una intervenció psicològica.

Marca la resposta CORRECTA respecte els tipus de mesures: a. El resultat d’un examen es considera una mesura de norma de grup. b. En les proves que usen mesures criterials, cada ítem té una significació clínica o educativa en sí mateix. c. Un cop es determina el punt de tall d’un test, aquest és fix per a tots els països i poblacions. d. Si un subjecte obté en una prova psicològica una puntuació situada al percentil 72, significa que està situat en la posició número 72 d’una distribució normal.

Marca la resposta INCORRECTA: a. Les entrevistes altament estructurades basades en la informació que proporciona l’entrevistat poden ser aplicades per professionals de la salut no especialistes en salut mental. b. L’efecte Halo és quan jutgem a una persona en funció del seus discurs al llarg de l’entrevista. c. Deixar pauses per animar al que parla a que ho continuï fent, sense intentar omplir els silencis facilita l’escolta activa. d. L’entrevista d’anamnesi es fa servir en les fases inicials del procés d’avaluació.

El concepte de Psicodiagnòstic va néixer amb: a. La creació del laboratori de Cattell al 1853. b. La creació de la primera revista de psicologia clínica The Psychological Clinic al 1907. c. El naixement de la psicologia cognitiva i la necessitat de diagnosticar el retard mental. d. La publicació de "Psychodiagnostik" de Hermann Rorschach al 1921.

Marca la resposta CORRECTA: a. La integració de les dades consisteix en interpretar un per un els resultats dels tests administrats. b. Mitjançant l’informe verbal, s’informa al subjecte que ha fet la demanda dels resultats obtinguts durant l’avaluació i de les conclusions obtingudes. c. Únicament informarem de la orientació diagnòstica quan l’informe vagi dirigit a un altre professional de la salut mental. d. El certificat és un document que és vàlid únicament si ho emet un professional de la psicologia jurídica.

Respecte als biaxos que es presenten en l’entrevista psicològica: a. L’efecte Halo és quan jutgem a una persona en funció dels seus pensaments. b. Si volem guanyar fiabilitat haurem de fer preguntes obertes on el subjecte pugui explicar el que millor conegui sobre sí mateix. c. L’entrevista és la tècnica d’avaluació psicològica que presenta menys biaixos. d. El biaix de retenció és quan el subjecte entrevistat dona menys informació degut a mecanismes de defensa.

Assenyala la resposta CORRECTA en relació a les tècniques d’observació: a. Les expectatives que té l’observador poden afectar els resultats de la observació. b. L’entrenament de l’observador inexpert pot fer empitjorar la fiabilitat de la observació. c. El registre narratiu és la tècnica d’observació que permet fer una observació de manera molt estructurada i sistematitzada. d. La reactivitat es dona quan l’observador jutja les conductes del subjecte observat.

Marca la resposta CORRECTA respecte les tècniques subjectives: a. La tècnica de classificació Q pretén classificar una determinada informació del subjecte avaluat en funció de la seva freqüència o aplicabilitat. b. La tècnica dels constructes personals (Test de la rejilla) s’aplica exclussivament en el context clínic. c. Els llistats d’adjectius es presenten en format d’escales d’intensitat on el subjecte avaluat ha d’assenyalar únicament aquells adjectius que s’ajusten a les seves característiques. d. La tècnica del diferencial semàntic serveix per a indagar la fluïdesa semàntica que presenta el subjecte.

Marca la resposta CORRECTA: a. Sempre farem l’avaluació psicològica a la persona que fa el motiu de consulta. b. Sempre retornarem el resultat de l’avaluació psicològica a la persona que fa el motiu de consulta. c. El primer que s’ha de decidir en el procés d’avaluació psicològica és el diagnòstic que presenta el subjecte. d. Quan el motiu de consulta és directe significa que el fa directament la persona a la que s’avaluarà.

Quina de les següents afirmacions es CORRECTA?. a. Hermann Rorschach va ser el fundador de la primera clínica psicològica al 1937. b. L’avaluació psicològica va patir un gran estancament durant el període de les guerres mundials. d. Les Escales de Wechsler sorgeixen als EEUU de la necessitat de classificar psicopatològicament als nens abans de ser escolaritzats. c. El "Woodworth’s Personal Data Sheet" (PDS, 1914) sorgeix amb la necessitat de detectar soldats susceptibles de desenvolupar quadres neuròtics.

La reactivitat: a. És un biaix que es dona quan l’observador té unes determinades expectatives de la observació i ja no pot ser objectiu. b. És un biaix que es dona quan l’observador jutja al subjecte observat en funció de la primera impressió que ha tingut. c. És un biaix que es dona quan el subjecte observat modifica la seva conducta pel fet de sentir-se observat. d. És un biaix que es dona quan t’acostumes a una conducta pel fet d’observar-la contínuament.

Quin dels següents instruments NO és un autoinforme?. a. La entrevista. b. Els qüestionaris, inventaris, escales. c. L’autoregistre. d. La observació sistemàtica.

Marca la resposta CORRECTA respecte al procés d’avaluació psicològica: a. Si l’objectiu de l’avaluació psicològica és d’orientació i/o diagnòstic, el procés finalitza amb la devolució de resultats de l’avaluació realitzada. b. Sempre explorarem totes les àrees de funcionament del subjecte (cognitiu, neuropsicològic, personalitat i psicopatologia). c. El tractament psicològic no forma part del procés d’avaluació. d. És un procés rígid, estructurat que no pot ser modificat ni replantejat.

A quin terme correspon la següent definició? Anàlisi del comportament del subjecte o grup amb objectius diversos a través d'una sèrie de dispositius tant per l'avaluació d'aspectes positius com patològics. a) Avaluació psicològica. b) Psicodiagnòstic. c) Testologia. d) Valoració psicològica.

A quin terme correspon la següent definició? Conjunt d'activitats per les que s'arriva a establir el valor o l'eficiència d'una cosa, normalment programes o intervencions. a) Avaluació psicològica. b) Psicodiagnòstic. c) Testologia. d) Valoració psicològica.

És un antecedent de la selecció de personal: a) L'imperi xinés. b) Juan Huarte. c) Carl Gauss. d) Galton.

Qui planteja per primer cop l'avaluació psicològica de manera explícita?. a) Juan Huarte. b) Carl Gauss. c) Galton. d) Alfred Binet.

Parla de distribució de probabilitats que segueixen la majoria de les variables. a) Wundt. b) Galton. c) Witmer. C. Gauss.

Qui va ser el fundador del primer laboratori de psicologia experimental? A més de veure les diferències individuals com errors de mesura i per tenir un interés en l'estudi del temps de reacció mitjançant l'invent d'un aparell. a) Carl Gustav. b) Alfred Binet. c) Terman. d) Wundt.

Qui va tenir interés per investigar les diferències idividuals i avaluar processos complexos mitjançant la valoració de capacitats simples. A més de fer servir la capacitat sensorial de discriminació com a base de la intel·ligència i haver obert un petit laboratori a una fira on cobraba a la gent per fers-se proves?. a) James Cattell. b) Terman. c) Galton. d) Yerkes.

Qui va començar a avaluar la intel·ligència amb processos complexos i amb la instauració de la educació infantil obligatòria a frança va crear una escala per avaluar la intel·ligència dels nens?. a) Terman. b) Binet. c) Raven. d) Witmer.

Qui va revisar l'escala de Binet - Simon i va multiplicar el QI x 100 per evitar decimals?. a) Wechsler. b) Terman. c) Binet. d) Raven.

Qui va crear la primera bateria colectiva per avaluar la intel·ligència amb 2 proves per soldats segons el seu nivell acadèmic?. a) Yerkes. b) Witmer. c) Wissler. d) Carl Gustav.

Qui va publicar "Psychodiagnostik" on per primer cop es parlava de psicodiagnòstic?. a) Hermann Rorschach. b) Carl Gustav. c) Binet. d) Terman.

Qui va proposar l'exploració de la personalitat amb l'associació de paraules?. a) Carl Gustav. b) W. Stern. c) Yerkes. d) Witmer.

A quin nivell d'inferència correspon aquesta definició? El que observo és el que vull avaluar directament, no hi ha cap tipus d'inferència. Només descrivim els comportaments. Nivell 1. Nivell 2. Nivell 3. Nivell 4.

A quin nivell d'inferència correspon aquest exemple? Si un pacient fuma 20 cigarros al dia, infereixo que és addicte al tabac. Agrupem comportaments en classes. Nivell 1. Nivell 2. Nivell 3. Nivell 4.

A quin nivell d'inferència correspon aquesta descripció? Concepte que inferim s'integra en una teoria completa. Nivell 1. Nivell 2. Nivell 3. Nivell 4.

En la mesura de referència normativa d'edat... Es fa servir el QI de desviació. Es fan servir puntuacions T.

La sensibilitat en els punts de tall ... Identifica als individus malalts. Fa que els individus sans siguin identificas com a tal.

En els punts de tall l'especificitat... Identifica als individus malalts. Fa que els individus sans siguin identificats com a tal.

Amb el model d'atribut: Amb respostes a tests es pretén predir la conducta futura. En funció de les respostes a tècniques projectives s'arriba a la predicció del comportament. Es pretén establir els constructes del propi subjecte, del significat que té en si mateix.

Amb el model dinàmic... Amb respostes a tests es pretén predir la conducta futura. En funció de les respostes a tècniques projectives s'arriba a la predicció del comportament. Es pretén establir els constructes del propi subjecte, del significat que té en si mateix.

El model constructivista... Amb respostes a tests es pretén predir la conducta futura. En funció de les respostes a tècniques projectives s'arriba a la predicció del comportament. Es pretén establir els constructes del propi subjecte, del significat que té en si mateix.

Les ciències idiogràfiques : Estudien els principis generals aplicables a fenòmens objecte d'estudi. Estudien fenòmens individualitzats.

Les ciències nomotètiques: Estudien els principis generals aplicables a fenòmens objecte d'estudi. Estudien fenòmens individualitzats.

El diagnòstic comporta un pronòstic, però no sempre un tractament. Veritat. Fals.

En una consulta directa: a) S'atén directament al tema inicial de consulta del dia. b) El que es vol treballar és veritablement el que s'ha de treballar. c) Es fa una consulta ràpida sobre un tema en concret.

En una consulta indirecta. Es parla d'una persona que no està present a la consulta. S'acaben abordant altres temes que són els veritables culpables del problema.

El Rapport és. La consciència que la persona té del seu problema. La relació terapèutica. Un tipus d'autoinforme.

En la devolució de resultats: es dona resposta al motiu de consulta, es formulen recomanacions i s'elabora l'informe psicològic. Veritat. Fals.

La majoria de casos acaben en la devolució de resultats. V. F.

Les hipòtesis funcionals: volen dir si tenim o no un trastorn. Volen mirar els problemes a atacar si fem una intervenció.

La fiabilitat indica... Com de precís és un test avaluant X. La probabilitat que la característica que avaluem s'apropi més o menys a la realitat.

La validesa indica. Com de precís és un test avaluant X. La probabilitat que la característica que avaluem s'apropi més o menys a la realitat.

Les mesures no reactives d'erosió... Provoquen canvis físics a l'ambient fruit de fer una conducta repetidament. L'ús o consum d'objectes deixen marca, és momentani. Les conductes queden registrades en documents.

Les mesures no reactives d'emprempta... Canvis físics a l'ambient fruit de fer conductes repetidament. L'ús o consum d'objectes deixen marca, és momentani.

A les observacions artificials: El propi observador registra els trets d'interés. Es fan servir aparells per observar la conducta. La conducta observada no és real.

Les entrevistes son un tipus d'autoinforme?. SI. SIIIIIIIIIIIII.

La tendència de resposta ... És quan es respon en funció de l'alternativa de resposta. És quan tendim a contestar molt alt o molt baic. És el que la majoria tendeix a contestar.

La dissociació instrumental és. Quan no fem servir cap instrument a part de l'entrevista psicològica. El mecanisme que fa servir el psicòleg per no implicar-se en un cas fins un punt on perd l'objectivitat. És quan es fan servir tants instruments que la teràpia no es pot fer.

Aquesta definició correspon a aquest mecanisme: Repetir el mateix que ha dit el pacient però amb paraules més clares. Reflex de sentiments. Aterratge en paracaigudes. Parafrasejar.

Aquesta definició correspon a aquest mecanisme: Expressar només el sentiment que hem percebut. Reflex de sentiments. Aterratge en paracaigudes. Parafrasejar.

Aquesta definició correspon a aquest mecanisme: Abordar de cop un tema que s'estava evitant o no sabia com tractar. Parafrasejar. Reflex de sentiments. Aterratge en paracaigudes.

Judici previ amb el que generalitzem la resta de característiques Aquesta definició correspon a: Efecte Halo. Efecte de Greenspoon. Efecte d'arrossegada/desplaçament. Error lògic de Guelford.

Biaix en la recollida de la informació on el terapeuta reforça comentaris sense importància amb la qual cosa el pacient amplia aquesta informació Aquesta definició correspon a : Efecte Halo. Efecte de Greenspoon. Efecte d'arrossegament. Error lògic de Guelford.

Acostumar-se a una conducta per veure-la contínuament i no avaluar-la suficientment Aquesta definició correspon a: Efecte Halo. Efecte Greenspoon. Efecte d'arrossegada/desplaçament. Error lògic de Guelford.

Valoració de dades fiables i no fiables sense discriminació Aquesta definició correspon a: Efecte Halo. Efecte de Greenspoon. Efecte d'arrossegada. Error lògic de Guelford.

En les tècniaques subjectives és el propi subjecte el que descriu, classifica i es qualifica a si mateix o altres?. V. F.

Escull el concepte INCORRECTE sobre l'informe psicològic: Necessari. Rutinari. És un document científic. S'ha d'adaptar al destinatari. Les afirmacions s'han de justificar. Perduren en el temps. Permeten la replicabilitat de l'avaluació.

Els informes Barnum o generalitzacions blacebo són. Frases molt genèriques que es podrien aplicar a gairebé la majoria de persones, no són útils. Informes generals sobre trastorns comuns.

L'informador en un informe verbal ha de ser la mateixa persona que ha fet el procés diagnòstic. V. F.

Dins els informes escrits, els certificats: Centrats en l'objectiu del demandant, són breus i concisos. Informen al pacient, són més col·loquials. Són documents tècnics, precios on es permet l'intercanvi d'informació entre professionals.

Dins els informes escrits, els informes personals: Centrats en l'objectiu del demandant, són breus i concisos. Informen al pacient, són més col·loquials. Documents tècnics, precisos que permeten l'intercanvi d'informació entre professionals.

Dins els informes escrits, els informes tècnics: Centrats en l'objectiu del demandant, són breus i concisos. Informen al pacient, són més col·loquials. Documents precisos que permeten l'intercanvi d'informació entre professionals.