B3 L'ORDENAMENT JURIDIC DE L'ESTAT MMEE

1. Quina norma suprema veiem a l’ordenament juridic espanyol?. La Constitució. L'Estatut d'Autonomía. La declaració de drets humans. La llei suprema maxima.

2. Qué fa la CE en quant a les normes jurídiques?. Obre la cadena de validesa i serveix com criterio interpretatiu de les altres normes jurídiques. Resta importancia a la resta de normes i les derroga. Dictamina altres normes més importants. Agafa idees per altres normes.

3. A qué correspon aquesta definición? Conjunt de normes ordenades per unes regles determinades que son producte d’una societat organitzada. Dret. Institució. Govern. Societat.

4. Com es troben les normes juridiques?. Interrelacionades. Ordenades jerarquicament. Supraordenades. Ordenades aleatoriament.

El sistema o conjunt de normes ordenades del sistema de normes espanyol, com es diu?. Constitució. Codigo Civil. Ordenament Juridic. Reglament.

A que corresponen les seguents característiques? Unitat, coherencia, plenitud, dinamismo i pluralitat. Als principis rectors. Al conjunt de indicacions pel parlament. Al ordenament juridic. A les caracterítiques del Govern.

Que no forma part de les característiques del ordenament juridic?. Plenitud. Unitat. Coherencia. Inviolabilitat.

L’ordemanet juridic es inmutable?. Si, no es pot canviar. No es mutable. No, es mutable. es pot canviar. Depen del momento.

9. Quines son regles de ordenación entre normes i ordenaments?. - A.Jerarquía, temporalitat, especialitat i competencia. - B.Coherencia, plenitud, dinamismo i pluralitat. - A i b correctes. Cap correcta.

10. A que fa referencia el principi de jerarquía?. Posicció. Temps i derogació d'antigues. Preferencia. Organ competent.

El principi de temproalitat vol dir que una norma derroga l’anterior?. Si. No. A vegades. Mai.

El principi de competencia ha de ser aprovat per l’organ competent pero, qui dictamina el procediment establert per aixo?. Els que fan les normes. Una norma de rang superior. Una llei que només diu aixo. El parlament.

Com saben si les competencias son de l’Estat o de la CA?. - A.Clausula de supletorietat dek dret estatal. - B.Clausula de prevalença. - A i b son correctes. - Es debat per acordar la competencia.

Qué son les fonts de dret administratiu?. - Llocs als que es recerca sobre la temática. - Mitjans d’establir les normes que componen dit dret. - Apartats de l’administració. - Administracións que es dediquen a lleis.

15. Dintre de les fonts directes tenim…. - A.Primaries (Constitució, lleis i disposicions normatives amb rang llei i reglaments. - B. Subsidiaries (Costums i principis generals de dret). - A i b correctes. - Primaries, subsidiaries i indirectes.

16. En les fonts indirectes que no ens trobem?. - Pincipis generals del dret. - Tractats internacionals. - Jurisprudencia contencioso administrativa del TS. - Doctrina científica.

17. Que norma está per sobra de totes les normes, els poder publics i ciudadans?. - La CE. - El Tribunal Superior. - La administración pública. - El pacte dels drets humans.

18. La CE que tipo de força té. Activa. Passiva. Activa i passiva. Totes correctes.

La CE pot ser reformada?. Si, segon el que possa a la propia Constitució. No, mai. En alguns casos previ debat amb el Rei. Si per elecció de 200000 signatures de ciutadans.

20. A quins anys es van fer reformes a la CE de 1978?. - No es pot canviar ni modificar. - Al 1992 i 2010 per sufragi passiu de altres ciutadans comunitaris i arran crisis económica. - Al 1992 art 13.2 i al 2011 art 135. - El va fer la Constitució de Cadis al 1812.

Quants titolsi articles té la CE?. - Titol preliminar i 7 titols i 170 articles. 4 addicionals, 9 transitories, 1 derogatoria i 1 final. - Titol preliminar, 10 titols i 169 articles, 4 addicionals, 9 transitories, 1 derogatoria i 1 final. . - Preambul, titol preliminar, 7 titols, 15 adicionals, 2 transitories, 1 derogatoria 4 finals. - Preambul, 4 addicionals, 9 transitories, 1 derogatoria i 1 final.

Que compon la part final de la CE?. - Disposiciones adicionales derogatorias y finales. - Altres titols de menor importancia. - 4 disposicions adicionals, 9 transitories 1 derogatoria i 1 final. - 15 disposicions adicionals, 2 transitories, 1 derrogatoria 4 finals.

A qué correspon aquesta definición? Norma jurídica aprobada pel parlament(Corts Generals i A ssemblees legislatives de les CA) que, en expressió del poder legislatiu i d’acord amb el procediment establert, regula les materias no reservades per la CE. Llei. Dret. Cor. Reglament.

24. En que posició está la llei en relació a la CE?. Per dalt. Per sota. Similar. No tenen relació.

Que majoria es necesaria per aprobar una llei ordinaria?. - Majoria absoluta. - Majoria simple. - Majoria de 3/5 parts. - Depen de si es 1º o 2º votació.

Per que son especials les lleis orgàniques i en que es diferencies de les ordianries?. - Per ser les que fan les persones mes representatives del Govern. - Per la materia que regulen i per que afecten a drets fonamentals que regulen, aproven estatus d’autonomía i afecten a altres materias no enumerades al art81. - Per tenir un article només per elles i fer referencia a altres supossits. - Son similars.

Que majoria fa falta pre aprobar les lleis orgàniques?. - Majoria simple. - Majoria absoluta. - Majoria de 3/5 parts. - Depen si es primera o segona votación.

Existe jerarquía entre lleis orgániques i ordinaries?. - Si les orgániques son més importants. - Si les ordinaries son més importants. - No tenen relació de jerarquía. - No, pero a vegades si podrían tenir relació.

Que relació tenen les lleis orgàniques i ordinaries?. - Relació jerarquica. - Principi de competencia. - Es fan al mateix lloc. - Tenen el mateix procediment.

Que vol dir que una llei te una força de llei activa?. - Que está en constant canvi. - Que pot modificar o derogar normes de rang inferior i normes anteriors amb el mateix rang). - Que es inmunne a altres normes de rang inferior, no poden modificar-la ni derogar-la. - Que es pot suplantar amb altra.

Que vol dir que una tene una força de llei passiva?. - Que está en constant canvi. - Que pot modificar o derogar normes de rang inferior i normes anteriors amb el mateix rang). - Que es inmunne a altres normes de rang inferior, no poden modificar-la ni derogar-la. - Que es pot suplantar amb altra.

Qui té la potestad legislativa en exclusiva del Estat Espanyol?. Els diputats. El Govern. Les Corts Generals. El rei.

Que organismo fa les lleis al Estat Espanyol?. Les Corts Generals i el Govern. Les Corts. El Govern. Cap.

Quina vigencia tenen els decrets llei?. - 1 mes a partir de la primera proposició. - 30 dies a partir de la seva promulgació. - 40 dies. - 30 dies desde la signatura.

Que tipus de delegación hi ha en rlació al Decret Legislatiu?. - Text articulat fet amb la llei de bases. - Text refós fet amb llei ordinaria. - Text articulat i text refón. - Totes correctes.

Qui té l’atribució exclusiva de la potestat reglamentaria a l’Estat?. - El Govern central i el de les CA. - El Govern central. - Cap. - El parlament.

Tipos de reglaments segon contingut material. - Juridics i organizatius. - Executius i independents. - Estatals, autonomics i locals. - Oberts i tancats.

Tipos de reglaments segon la relació amb la llei. - Juridics i organizatius. - Executius i independents. - Estatals, autonomics i locals. - Oberts i tancats.

Tipos de reglaments segon la titularitat de la potestad reglamentaria. - Juridics i organizatius. - Executius i independents. - Estatals, autonomics i locals. - Oberts i tancats.

Un acte administratiu i un reglament son similars?. No, l’acte administratiu no modifica normes vigents i el reglament si. Si. No, es fan en diferents moments. Si, només canvia el nom en funció del territori.

Quantes classes de reglaments hi ha?. - Juridics, organizatius, executius, independents, estatals, autonomics, locals. - Actius i passius. - Directes e indirectes. - Legislatius i executius.

Qui pot aprobar les disposicions dels reglaments?. - A.Disposicions normatives aprovades per reail decret del president o del Consell de ministres. - B.Disposicions aprovades per ordre ministerial. - Disposicions sempre están aprovades. - A i b correctes.

Aque correspon aquesta definición? Acord escrit entre un o més estats per qual les parts signants adquereixen determinades drets i obligacions, lìncompliment dels quals dona lloc a responsabilitat internacional davant les altres parts. Llei. Decret. Tractat Internacional. Llei drets humans.

Qui negocia a Espanya els Tractats Internacionals?. - Els Diputats. - Els Ministres. - El Govern Espanyol. - Els Ministres.

Qui llei es suprema fins i tot per Dalt dels tractats internacionals?. - Els Drets Humans. - La llei orgánica. - La CE. - El tractat d’Amsterdam.

Quantes signatures fan falta per iniciativa legislativa popular?. 100000. 500000. 10000. 50000.

Que procediment de conclusión té un tractat internacional?. - Elaboració, signatura i promulgació. - Negociació, adopción i autenticació i manifestació del consentiment. - Proposta, debat, signatura i promulgació. - Negociació, signatura i promulgació.