B4 ELS DRETS HUMANS I CONSTITUCIONALS MMEE

A que part de la CE trobem els drets fonamentals i les llibertats publiques?. CE Seccio I Capitol II Titol I art. 15 a 29. CE Seccio I Capitol II Titol I art. 15 a 25. EAC Seccio I Capitol II Titol I art. 15 a 29. CE Seccio I Capitol II Titol VI art. 15 a 29.

Quin tipos de drets hi ha?. Drets personals o de llibertat. Drets de participació i politics. Drets relacionats amb els procesos judicials. Drets economics i socials. Tots son correctes.

Que drets no pertenecen als reflectits als art 15 a 29 de la CE. Drets personals o de llibertat. Drets de participació o polítics. Drets primordials. Drets relacionats amb els procesos judicials.

Qui d'aquest drets está regulat als articles 15-29 de la CE?. Drets economics i socials. Drets primordials. Dret reconeguts per les CA. Dret especials.

Qui d'aquest no està dintra dels drets personals o de llibertat?. Dret a la vida i a la integritat física i moral (art.15CE) Dret a llibertat ideologica i religiosa (art. 16 CE). Dret a la llibertat (art.17 CE) Dret a l'honor, la intimitat personal i la propia imatge, dret a la inviolabilitat del domicili (art 18.2 CE) i al secret de les comunicacions (art. 18.3 CE). Dret a la llibertat de residencia i circulació (art. 19 CE). Dret a la llibertat d'expressió, d'informació i de càtedra (art. 20 CE).

Qui no està dintra dels drets de participació o polítics?. Dret a la llibertat d'expressió, d'informació i de càtedra (art.20 CE) Dret de reunió i manifestació (art. 21 CE) Dret d'associació (art. 22 CE). Dret de sufragi actiu (dret a votar) i passiu ( dret a ser elegit) o de participació política (art. 23 CE). Dret de petició als poders públics (art. 29 CE). Dret a la llibertat de residencia i circulació (art. 19 CE).

Dintra de que drets es troba el dret a la educació art.27 CE?. Drets economics i socials (art.27 i 28 CE). Drets relacionats amb els procesos judicials (art. 24.25.26 CE). Drets personals o de llibertat (art. 15.16.17.18.19 CE). Drets d eparticipació o polítics (art. 20.21.22.23 i 29 CE).

En que grup de drets es troba el dret a la vaga i de sindicació (art.28 CE). drets economics i socials. Drets relacionats amb els procesos judicials. Drets personals o de llibertat. Drets de participació o polítics.

A que drets pertece el dret a la tutela judicial efectiva art 24 CE?. Drets relacionats amb els procesos judicials. Drets economics i socials. Drets personals o de llibertat. Dret de participació o polítics.

D'aquest drets, senyala el que no está dintra dels relacionats amb els procesos judicials (art. 24.25.26 CE). Dret a la tutela judicial efectiva. Principi de legalitat, orientació de les penes i prohibició que la jurisdicció civil imposi penes que puguin implicar privació de llibertat. Prohibicició dels tribunals d'Honor en l'ambit de l'administració civil i de les organitzacions professionals. Dret a la vaga i el dret de sindicació.

Qui pot privar de llibertat?. La justicia Civil. Les penes Civils. El Govern. Els Ministres.

On es troben els drets a vaga i sindicació del art. 28 de la CE?. Als drets economics i socials. Als drets de participació o politics. Als drets personals o de llibertat. Als drets relacionats amb procesos judicials.

On es troben els drets de reunió i manifestació art 21 CE?. Drets de participació o polítics. Drets personals o de llibertat. Drets economics i socials. Drets relacionats amb processos judicials.

De que drets son titulars tant nacionals com estrangers?. Dret a la vida, integritat física i moral, intimitat, llibertat religiosa o llibertat personal. Dret de reunió i manifestació, dret a la associació, dret a la vaga i dret a l’educació. Dret de participación política i accés i funcions a càrecs píblics. Dret d’asil i Garanties d’extració.

De que drets son titulars els nacinals i poden ser-ho tambe els estrangers?. Dret a la vida, integritat física i moral, intimitat, llibertat religiosa o llibertat personal. Dret de reunió i manifestació, dret a la associació, dret a la vaga i dret a l’educació. Dret de participación política i accés i funcions a càrecs píblics. Dret d’asil i Garanties d’extració.

De que drets només son titulars els nacionals?. Dret a la vida, integritat física i moral, intimitat, llibertat religiosa o llibertat personal. Dret de reunió i manifestació, dret a la associació, dret a la vaga i dret a l’educació. Dret de participación política i accés i funcions a càrecs píblics. Dret d’asil i Garanties d’extració.

De que drets només poden ser titulars els estrangers?. Dret a la vida, integritat física i moral, intimitat, llibertat religiosa o llibertat personal. Dret de reunió i manifestació, dret a la associació, dret a la vaga i dret a l’educació. Dret de participación política i accés i funcions a càrecs píblics. Dret d’asil i Garanties d’extració.

quan pot durar una detenció?. Una detenció no pot durar mésd el temps estrictament necessaria amb un maxim de 72h. (art. 17.2 CE). 48 HORES. fisn a 20 dies a l'estat d'alarma. Per sempre al estat de setge.

Que garanteix el dret a la inviolabilitat del domicili art 18.2 CE?. La privacitat i la intimitat. Anonimat. Que puguis tenir a casa el que vulguis. Que no et molestin els veins.

Quan es legitima la entrada a un domicili?. Consentiment persona titular. delicte fragant o autorització judicial. estat de necessitat. Tots correctes.

Quin es el supossit amb el que es poden trencar els drets de les comunicacions?. Resolució judicial. Per ordre de un company de feina. Si et dona permís un familiar. En casos que aixi ho consideri la persona que ho necessita.

Qui et te que donar consentiment per apssar a aun domicili?. La persona que viu, ja sigui propietari, arrendatari, usufructuari... El propietari només. Els veins. La persona que ha trucat per denunciar.

Que dos tipos de garanties veiem als procesos judicials dintre del dret de la tutela judicial efectiva (art. 24.2)?. Les garanties son perque les persones puguin defensar els seus drets i interessos davant organs judicials. A. garanties generals per a tots els procesos. B. garanties (específiques) procesals penals. A I B CORRECTES.

Quina d'aquestes no es una garantia especifica dels drets de tutela judicials efectiva art 24.2 CE?. Dret a ser informat de l'acusació. Dret a no declarar contra si mateix i a no confesar-se culpable. Dret a la presumpció d'innocència: cal provar la culpabilitat de l'acusat i durant el procés no pot ser tractada com a responsable del fet. Dret a l'execució de la sentencia.

Quines no son garanties generals per a tots els procesos dintra del dret a la tutela judicial efectiva?. Dret a accedir lliurement a jutjats i tribunals. Dret al jutge ordinari predeterminat per llei. dret a la defensa i assistència lletrada. Dret aun proces contradictori i amb igualdat. Dret a utilitzar els mitjans de prova pertienets per a la defensa. Dret a un procés sense dilaciones inddegudes. Dret a obtenir una resolució fonamentada en dret. Dret a recorrér la sentencia. Dret a l'execució de la senténcis. Dret a ser informat de l'acusació. Dret a no declarar contra si mateix o confesar-se culpable. Dret a la presumpció d'innocencia.

Que grups de garantes dels drets constitucionals veiem?. Normatives; vinculació de poder publics, principi de reserva de llei i rigidesa de la CE. Institucionals; Defensor del poble, ministeri fiscal, forces i cossos de seguretat. Jurisdiccionals, emparament ordinari, emparament constitucional i TEDH (Tribual Europeu de Dret Humans?. Totes son correctes.

Quina d' aquestes no correspon amb les garanties normatives?. Vinculació de tots els poders publics. Principi de reserva llei. Rigidesa de la CE. Emparament ordinari.

Quina no está dintre de les garanties institucionals?. Defensor del poble. Ministeri fiscal. Forces i Cossos de Seguretat. Principi de reserva de llei.

Quina no forma part de les garaties jurisdiccionals?. Emparament ordinari. Emparament constitucional. TEDH. Emparament general.

Es necesari tenir una llei especial pels poders publics?. No, es suficient amb el que diu la CE. Si, ja que no queden clars. Depen que poders. Per poders generals si, pero altres no.

Quin pot legislar en relació als principis de reserva llei a Catalunya?. Parlament. Govern. Ministres. Ajuntaments.

Qué procediment de reforma te la CE. Agreuat, dificil, pel titol preliminar i la corona. Com la resta de lleis. No té. El habitual.

Que es necessita per reformar els drets i llibertats dels art. 15 a 29 de la CE?. 1º Acord 3/3 de les cambres. Dissolució Ratificacio de les cambres. 2º noves eleccions, aprovació de reforma per majoria 2/3 de les cambres i referendum. 1º i 2º correctes. No es poden reformar per protegir-los.

Qui es le defensor del poble (art. 54 CE)?. Es le alt comissionat de les corts generals amb 5 anys de càrrec. 3/5 congres 3/5 senat. Un ciutada que diu el que pensa durant 6 anys. Figura mes important de l'Estat. Es le alt comissionat del amb 6 anys de càrrec com el defensor del poble.

Quina no es funció del defensor del poble?. Controlar l'activitat de l'administració. RECOMANAR MODIFICACIÓ DE NORMES QUE VULNERIN DRETS CONSTITUCIONALS.dirigir recomanacions i advertencies. Interposar RECURSOS D'INCONSTITUCIONALITAT. responsabilitat contra autoritats. Elevar informe anual a les corts. Encarcelar a qui no compleix.

Que fa el ministeri fiscal?. Velar per que es compleix la llei. Promoure l'acció de la justicia, legalitat i drets. Satisfacer interés social. Tots corrects.

Missió com garanties institucionals de les forçes i cossos de seguretat art. 104.1 CE?. Protegir lliure exercisi de drets i llibertats i garantir seguretat. Vetllar per la resta de ciutadans. Arrestar al que no faci el que la llei diu. Denunciar si es fan mal les coses.

Quin tipus de recurs d'espara saps?. Empara ordinari. Empara constitucional. DOS CORRECTES. CAP CORRECTE.

Quan s'afegeix el 30.2 (objecció de conciencia) de la CE?. Es possa quan s'ha vulnerat en dret dels art 15 al 29 de la CE on estan els recursos d'empara. Quan no tenim articles sufients per defensar a detinguts. Mai no existeix. Sempre per estar mes complet.

Un recurs d'empara ordianri perque es preferent?. Perque el jutge ha de tramitar-ho en primer terme. Perque ha de ser el primer. perque ha de ser rapid i urgent (sumari). per protegir els drets reconeguts.

Un recurs d'empara perque es sumari?. Perque ha de ser un trámit rápid i urgent. El legislador no ha creat un unic procediment tal com estableix la CE, sinó que n'ha previst un per cada jurisdicció. procediment preferent perque el jutge ha de tramitar-ho en primer terme. PORQUE SUMA.

Que usem abans de un recurs d'empara constitucional?. Un recurs d'empara ordinari. Ningú, no hi ha mes pocions. Normatives. La llei.

Quan hi ha excepcions en el us de, recurs d'empara ordinari abans del constitucional?. A les produides per vulneracions del poder legislatiu. Mai hi ha excepcions. Quan no hi ha personal. Al poder judicial.

Qui pot possar el recurs d'empara constitucional?. Defensor del poble. Ministeri Fiscal. Persona Natural i juridica directament afectada. Tots.