BIO VEGETAL P2

La paret cel·lular dels ¡ rodòfits està constituïda per cel·lulosa juntament amb diferents tipus de substancies col·loïdals les quals s’utilitzen a la industria alimentaria. V. F.

Les zignematofícies són algues verdes unicel·lulars o filamentoses que es reprodueixen per conjugació. V. F.

Els líquens són organismes formats a partir de la simbiosi entre un fong i una alga. V. F.

Els fongs que es liquenitzen són majoritàriament ascomicets. V. F.

Les hifes ascògenes dels Ascomicets són les hifes dicariòtiques on es formen els ascs. V. F.

L’aparell vegetatiu dels fongs veritables és el miceli, el qual està constituït per un conjunt d’hifes, amb o sense septes, i amb paret cel·lular de quitina. V. F.

El cos vegetatiu dels Mixomicets està constituït per una massa de plasma plurinucleada, sense paret cel·lular, que s’alimenta per fagocitosi i rep el nom de plasmodi. V. F.

La cariogàmia correspon a la fusió d’hifes monocariòtiques per formar un cos fructífer. V. F.

Els cianòfits són organismes procariotes, autotròfics amb fotosíntesi oxigènica. V. F.

Els apotecis són un tipus de cos fructífer dels ascomicets. V. F.

Els llevats són Ascomicets unicel·lulars que es reprodueixen per gemmació. V. F.

L’esporòfit dels briòfits és lliure i viu independent. V. F.

Les micorrizes són la simbiosi entre: Un fong i l’arrel d’una planta. Una alga i un fong.

Les hepàtiques són plantes no vasculars amb el gametòfits, tal·lós o foliós, verd i fotosintètics, i l’esporòfit sense clorofil·la. V. F.

Els licopodis i les selaginel·les són pteridòfits molt antics que tenen els esporangis situats a l’axil·la de les fulles especialitzades, anomenades esporofil·les. V. F.

Els Pteridòfits són plantes vasculars que fan flors i llavors. V. F.

El gametòfits dels pteridòfits és generalment tal·lós, i independent de l’esporòfit. V. F.

La fulla de les falgueres rep el nom de fronda. V. F.

Els sorus són els porus que hi ha a la cara superior dels tal·lus de les hepàtiques. V. F.

En els tal·lus heteròmers dels líquens les cèl·lules de les algues queden situades a la capa superior, en contacte directe amb l’aire exterior. V. F.

A l’esporòfit de les molses la càpsula s’obre per una fissura circular, on hi ha el peristoma. V. F.

Els líquens fruticulosos són els que tenen el tal·lus unit al subsaturat i formen crostes de colors diversos. V. F.

A l’interior de les cèl·lules de les hepàtiques hi ha els cossos oleífers que contenen substàncies aromàtiques que els hi donen una olor característica. V. F.

Les plantes dicotiledònies i monocotiledònies són angiospermes. V. F.

Els bolets de soca són els cossos fructífers formats per basidiomicets del grup de les afil·loflorals. V. F.

En els briòfits foliosos el gametòfit consta de: rizoides, caulidi i fil·lidis. V. F.

ls pins i els avets són gimnospermes amb fulles aciculars. V. F.

Els equisets són un grup de pteridòfits que poden tenir les tiges aèries ramificades en verticils. V. F.

Les Angiospermes tenen les llavors tancades dins d’un fruit. V. F.

Els briòfits i els pteridòfits són plantes terrestres amb una cutícula ben desenvolupada que impermeabilitza totalment la part aèria de la planta. V. F.

La llavor ha suposat pels espermatòfits una avantatge evolutiva en la colonització i dispersió en el medi terrestre. V. F.

En la reproducció sexual dels fongs veritables es produeix la plasmogàmia i després la cariogàmia. V. F.

Les algues procariotes tenen reproducció sexual. V. F.

El tal·lus sifonats tenen algunes algues és un tal·lus format per cèl·lules unninucleades. V. F.

La línia tetrasporina és una línia evolutiva que han seguit un grup de cloròfits, la qual a partir d’un grup d’organismes unicel·lulars flagel·lats s’han arribat a les formes filamentoses, simples o ramificades, amb cèl·lules uninucleades. V. F.

Els euglenòfits són algues pluricel·lulars, amb cèl·lules flagel·lades i sense cel·lulosa a la paret cel·lular. V. F.

Totes les algues tenen com a substancia de reserva mido i lípids. V. F.

Els fongs son organismes heteròtrofs que obtenen la matèria orgànica per fagocitosi, o lisotròfia o fermentació. V. F.

Els Zigomicets inclouen les floridures que tenen el miceli format per hifes sifonades i es espores es formen dins d’un esporang. V. F.

Els conidis són un tipus d’espores asexuals dels fongs que es formen a l’interior d’un esporangi. V. F.

En el desenvolupament gimnocàrpic del basidioma, l’himeni sempre queda en contacte amb l’exterior. V. F.

Les algues verdes són totes pluricel·lulars amb el tal·lus format Per cèl·lules uninucleades. V. F.

Les algues més abundants en el plàncton marí són els dinoflagel·lats i les diatomees, i en plàncton d’aigua dolça els euglenòfits i els cloròfits. V. F.

Les diatomees són algues unicel·lulars que tenen una coberta externa anomenada frústul, que és rica en sílice. V. F.

Els ascocarps són els cossos fructífers dels ascomicets, on es formen els ascs, i estan constituïts per: Hifes dicariòtiques i monocariòtiques. Només hifes dicariòtiques.

En l’evolució de les plantes el gametòfit s’ha anat reduint de mida i en els espermatòfits és microscòpic. V. F.

Les molses i les hepàtiques tenen xilema i floema ben desenvolupat per això els ha permès adaptar-se i viure en el medi terrestre. V. F.

Les Gimnospermes són plantes llenyoses amb flors unisexuals, sense periant i amb llavors nues. V. F.

Les feofícies són majoritàriament algues marines bentòniques que formen denses poblacions a la zona intermareal. V. F.

Les molses són plantes vasculars que es reprodueixen per espores. V. F.

Els euglenòfits són algues unicel.lulars, amb cèl·lules flagel·lades i sense cel·lulosa a la paret cel·lular. V. F.

Totes les plantes monocotiledònies són llenyoses. V. F.

les plantes no vesículas es reprodueixen per espores. V. F.

la reproducció assexual dels fongs es per fregmantació i despres per clanidospores. V. F.