Bioquimica

Lloc on es fa la síntesi parcial dels ribosomes:

Quina de les següents afirmacions és certa?. El volum de la cèl·lula no és important pel seu funcionament. La cèl·lula procariota és més gran que l’eucariota. La superfície de la cèl·Lula ha de permetre l’intercanvi de substanciés amb l’exterior. La mida de la cèl·Lula eucariota guarda relació amb la mida de l’organisme del que forma part.

El punt isoelèctir d’un aminoàcid... No es pot calcular quan l’aminoàcid té grups inonitzables. Ens permet predir la càrrega (positiva/negativa) d’aquest aminoàcid en una solució a un pH determinat. Variarà a l’afegir un àcid a un medi. És el punt en què la carrega d’un aminoàcid és independent del pH del medi.

Quin d’aquests elements no és dels més abundats en els organismes vius?. Hidrogen. Fòsfor. Carboni. Nitrogen. Oxigen.

Els humans, podem catabolitzar la cel·lulosa?. Sí, perquè al digestiu tenim b-glucosidases. No, perquè al digestiu no tenim b-glucosidases. Sí, perquè al digestiu tenim a-glucosidases. No, perquè al digestiu no tenim a-glucosidases.

Els gangliòsids. Són isoprenoides. Són lípids simples. Contenen àcid siàlic. Són fosfolípids.

Les proteïnes de membrana. Generalment es sintetitzen als ribosomes lliures. Mi superen el 10% de la massa total de la membrana. Estan ordenades simètricament en la bicapa lipídica. Poden difondre en el pla de la bicapa lipídica.

Quina de les següents afirmacions és certa respecte el plegament de l’ADN en la cèl·lula eucariota?. En un primer nivell el DNA es plega entorn d’un octàmer d’histones per formar el solenoide. En un primer nivell, el DNA es plega entorn la histona 1 formant el nucleosoma. Les histones formen l’esquelet proteic entorn del qual es pleguen els loops de DNA per formar els cromosomes. Els nucleosomes es pleguen formant la fibra de cromatina o solenoide.

Els 2 aminoàcids que contenen sofre són cisteïna (o cistina) i .... Alanina. Arginina. Asparagina. Metionina.

Els éssers vius tenen aïllats els diferents processos, per garantir-ne un perfecte control, encara que es trobin en el mateix compartiment. v. f.

En els eucariotes, el nucli està envoltat d’una doble membrana anomenada. Nuclèol. Membrana cel·lular. Embolcall nuclear. Nucleoplasma. Nulceosoma.

El carboni i l’oxigen són components essencials dels éssers vius, degut a la capacitat d’unir-se mitjançant enllaços iònics. v. f.

L’arginina té dos grups ionitzables. v. f.

La desamidació de l’asparagina formaria... Alanina. Asparagina. Aspartat. Arginina.

Els estereoisòmers que són imatges especulars són... Epímers. Diastereoisòmers. Enantiòmers. No existeixen.

Quin dels anions següents és el principal que hi ha en el fluid intracel·lular. Fosfat. Sulfat. Carbonat. Clorur.

L’àcid fosfatídic resulta de la reacció de: Esfingosina + 2 àcids grassos. Glicerol-3-fosfat + 2 àcids grassos. Glicerol + 3 àcids grassos. Glicerol-3-fosfat + 3 àcids grassos.

Quina de les següents estructures és un sucre no reductor?. La sacarosa (formada per glucosa i ribosa). La sacarosa (formada per glucosa i fructosa). La glucosa. El palmitat.

Quina de les següents afirmacions és certa?. La forma de les cèl·lules pot variar en funció del teixit què formin part. La forma de les cèl·lules no varia, el que canvia és la relació superfície/volum. La cèl·lula procariota és més gran que l’eucariota. Les cèl·lules procariotes presenten compartimentació per ajudar a fer les seves funcions.

Les macromolècules que emmagatzemen i transmeten informació genètica són: Proteïnes. Carbohidrats. Membranes. Lípids. Àcids nucleics.

El terme transport actiu primari implica el transport d’una substància. A favor del gradient electroquímic. A través d’un canal. Contra gradient electroquímic emprant l’energia d’un gradient iònic. Contra gradient electroquímic emprant l’energia d’ATP.

La queratina és. Un polinucleòtid. Una hormona. Un polisacàrid. Una proteïna.

En E.coli, l’ADN és a: Nucleoid. Ribosomes. Membrana cel·lular. Nucli.

Els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura ambient, mentre que els àcids grassos insaturats (un o més C=C en configuració cis) són lípids. Això és perquè: Els dobles enllaços dels àcids grassos insaturats formen enllaços d’hidrogen amb altres àcids grassos insaturats. Els àcids grassos insaturats formen sals però els saturats no poden. Els àcids grassos saturats s’empaqueten juts per formar sòlids però els insaturats no poden perquè els dobles enllaços cis provoquen flexions en les cadenes. Els àcids grassos insaturats forment micel·les però els saturats no.

25. El citoesquelet: Esta constituït per microfibres de iosina. La seva funció principal és donar forma a les cèl·lules vegetals. Permet el moviment dels orgànuls. És un fluid on estan submergits els orgànuls.

La tirosina és un aminoàcid: Amb càrrega negativa. Cap de les altres respostes. Aromàtic. Amb càrrega positva.

Els fosfolípids tenen una estructura més cilíndrica que els àcids grassos afavorint que formin estructura de bicapa, vs els àcids grassos que tendeixen a formar micel·les esfèriques. v. f.

En quin orgànul té lloc la modificació de proteïnes destinades a secreció?.

Les aldoses de 5 carbonis. Tenen 5 estereoisomers. b) No solen existir com a compostos cíclics. Són lípids units per un enllaç glicosídic. Tenen un carboni quiral més que les corresponents cetoses de 5 carbonis.

La composició de la membrana plasmàtica... Inclou lípids i proteïnes, però no sucres. Inclou lípids (com els glicerofosfolípids i esfingolípids), proteïnes i sucres. Inclou lípids amb caps polars (com els cèrids), proteïnes i sucres. Inclou lípids apolars (com els glicerofosfolípids), proteïne si sucres.

Els ribosomes... Estan constituïts per ARN i proteïnes. Es troben lligats al reticle endoplasmàtic llis. Es troben en el nucli. Només es troben en els procariotes.

Els anòmers. Són isòmers que poden existir en dues formes diferents, designades D i L. Són característics de sucres que contenen grups aldehid, però no dels que contenen grups ceto. Són formes de sucres de cadena oberta. Són isòmers que poden existir en dues formes diferents, designades alfa i beta.

Els sucres següents estan composats exclusivament de glucosa, excepte: Lactosa. Amilosa. Glicogen. Cel·lulosa.

Quina de les seqüencies té els components disposats en ordre creixent de tamany?. Proteïna – aminoàcid – mitocondri – ribosoma. Aminoàcid – proteïna – mitocondri – ribosoma. Aminoàcid – proteïna – ribosoma – mitocondri. Aminoàcid – ribosoma – proteïna – mitocondri. Proteïna – ribosoma – mitocondri - aminoàcid.

A un pH més àcids que el seu punt isoelèctric, un aminoàcid estarà: Amb una càrrega neta positiva. Sense càrrega iònica. Amb una càrrega neta negativa. Amb càrrega positiva igual a la càrrega negativa.

El principal monòmer del què esta composta la cel·lulosa és: La glucosa, i en menor mesura la galactosa. La galactosa. La galactocel·lulosa. La glucosa, de fet és l’únic monòmer que la compon.

La principal diferència entre la materia viva inanimada és la seva diferent composició química. v. f.

El metabolisme es el conjunt de reaccions químiques catalitzades per [1] que es produeixen a la cèl·lula. Les rutes catabòliques [2] els [3] per proporcionar [4] , en gran part mitjançant [5]. Les rutes anabòliques [6] [7] a partir de [8], que poden ser [9] de les [10]. degraden. enzims. substrats. energia. reaccions oxidatives. sintetitzen. biomolècules complexes. molècules petites. intermediaris. rutes catabòliques.

Les rutes catabòliques són [1] ja que permet transformar un gran nombre de substàncies diferents en [2] [3]. Aquests són metabolitzats en una ruta oxidativa central que acaba en [4] productes finals. convergents. divergents. intermediaris. comuns. molts. pocs. amb els mateixos.

A on s'agrupen les reaccions enzimàtiques del metabolisme?.

Les reaccions enzimàtiques del metabolisme s’agrupen en vies metabòliques, sent aquestes les que tenen una...

El principal polisacàrid de reserva energètica en animals és. El midó. Les gotes de triacilglicerols. Les proteïnes de reserva. El glicogen.

Els lisosomes. Contenen el seu propi ADN. Tenen un pH intern àcid. Contenen un magatzem de lípids. Contenen un magatzem de glicogen.

En glicoproteïnes amb enllaç O, el residu del sucre unit habitualment a l’aminoàcid és.... Glucosa. N-acetilglucosamina. N-acetilgalactosamina. Galactosa.

La hidròlisi completa d’un glicerofosfolípid pot produir tots els productes següents, EXCEPTE: Fosfat inorgànic. Glicerol. Esfingosina. Àcid palmític.

Quina dels següents disacàrids no té carboni anomèric?. Lactosa. Cap de les proposades. Maltosa. Sacarosa.

Respecte els lípids... El colesterol és un glicerofosfolípid. Totes són certes. El colesterol no forma part de les membranes plasmàtiques dels animals. La esfingosina forma part de l’estructura dels cerebròsids i gangliòsids.

Una cadena d’aminoàcids, àtoms que es troben en el pla d’enllaç peptídic entre un aminoàcid “i” i un aminoàcid “i + 1”: Ca (i-1) / C (carbonil de i-1) / N (amino de i+1) / H (amino de i+1) / Ca (i+1). Ca (i) / C (carbonil de i) / O (carbonil de i) / N (amino de i) / H (amino de i). Ca (i) / C (carbonil de i+1) / O (carbonil de i+1) /N (amino de i) / H (amino de i) / Ca (i+1). Ca (i) / C (carbonil de i) / O (carbonil de i) /N (amino de i+1) / H (amino de i+1) / Ca (i+1).

Identifica la respost errònia envers l’estructura primària de les proteïnes. La majoria d’enllaços peptídics tenen configuració trans. L’enllaç peptídic té un marcat caràcter de doble enllaç. La hidròlisi de l’enllaç peptídic és una reacció termodinàmicament afavorida. Cistina és el nom que rep la unió de dues cisteïnes mitjançant un pont disulfur. L’estructura primària es troba termodinàmicament afavorida. Els enllaços peptídics es formen espontàniament.

Escull l’afirmació incorrecta: Les xaperones molt sovint ajuden al correcte plegament proteic. L’entropia associada a l’efecte hidròfob ajuda en el plegament de les proteïnes. La informació pel plegament de les proteïnes es troba a la seva estructura primària. Totes són correctes. Una proteïna de membrana, acostuma a tenir els residus hidròfobs ubicats a l’exterior de la seva estructura.

La làmina beta... Totes les respostes són correctes. No tots els aminoàcids tenen la mateixa tendència a formar-ne. S’estabilitza per ponts d’hidrogen. Pot tenir ordenació paral·lela o antiparal·lela.

Un lligand és una molècula que s’uneix de forma reversible i específica a una proteïna, al lloc d’unió pel lligand. v. f.

Quina de les següents afirmacions envers les proteïnes no es correcta?. Les proteïnes poden interaccionar entre si i generar noves capacitats funcionals. Les proteïnes són polímers lineals de residus d’aminoàcids. La presència de gran diversitat de grups funcionals a les proteïnes els dona un espectre molt elevat de possibles funcions a realitzar. Totes les proteïnes tenen estructura quaternària. Les proteïnes amb estructures rígides solen tenir funcions de tipus estructural. Les proteïnes amb estructures flexibles poden tenir funcions molt diverses.

Quin efecte té la hiperventilació en l’afinitat d’unió de diversos lligands a l’hemoglobina?. Augmenta la del CO2. Disminueix la de l’O2. Disminueix la del 2,3-BPG. Augmenta la del 2,3-BPG.

Per a que una proteïna tingui estructura quaternària, ha de tenir: Al menys quatre pots disulfur. Quatre aminoàcids. Consistir de dues o més subunitats polipeptídiques. Existir en varis estats conformacionals alternatius.

Un canvi de una Valina per una Leucina, en una proteïna... Causarà la pèrdua de funcionalitat de la proteïna. Afectarà més que si hi ha un canvi de la Valina per una Glutamina. Pot no afectar-li la funcionalitat. Afectarà més que si hi ha un canvi de la Valina per la Tirosina.

L’afinitat de la unió de l’O2 a l’hemoglobina baixa quan disminueix. La concentració de CO2. La concentració de 2,3-BPG. El pH. La força iònica.

El 2-3-BPG té efectes sobre la corba de unió de l’O2... És un efector al·lostèric de la mioglobina, disminueix la seva afinitat pel l’O2 i en modifica la seva corba sigmoïdal. És un efector al·lostèric de la mioglobina, augmenta la seva afinitat pel l’O2 i en modifica la seva corba sigmoïdal. És un efector al·lostèric de l’hemoglobina, augmenta la seva afinitat pel l’O2 i en modifica la seva corba sigmoïdal. És un efector al·lostèric de l’hemoglobina, disminueix la seva afinitat pel l’O2 i en modifica la seva corba sigmoïdal.

Què perd una proteïna quan es desnaturalitza?. La seva estructura primària. Les cadenes laterals dels seus aminoàcids. La seva forma tridimensional. Els seus enllaços peptídics.

La concentració de 2-3-bisfosfoglicerat (BPG) en els eritròcits humans augmenta un 50% als 2 dies d’estar a una altitud de 400m. Com afecta a l’hemoglobina (Hb) aquest augment de BPF?. Augmenta la quantitat relativa de desoxi-Hb. Hb té una tendència més gran a polimeritzar. Augmenta la unió d’oxigen degut a interaccions al·lostèriques heterotropiques. Augmenta la unió d’oxigen degut a interaccions al·lostèriques homotropiques.

La substitució de quin aminoàcid és més probable que causi un canvi en l’estructura terciària d’una proteïna?. Treonina a Serina. Asparagina a Glutamina. Valina a Leucina. Isoleucina a Arginina.

Una proteïna desnaturalitzada: És totalment funcional. És un polipèptid enrotllat de forma aleatòria i inactiva. No és un polipèptid, és una barreja d’aminoàcids. No es pot aconseguir canviant el pH del medi. No pot tornar a ser activa.

Els efectes al·lostèrics que observen en l’hemoglobina: Optimitzen el lliurament de l’oxigen als teixits. També s’observen en la mioglobina. Són importants per mantenir el Fe en l’estat Fe2+. Només passen als humans.

Les interaccions hidrofòbiques es poden descriure com la tendència de l’aigua a excloure les substàncies no polars. La base d’això és: El gran canvi positiu d’entalpia causat per l’agregació de compostos no polars. El canvi negatiu en l’entalpia durant la hidratació de compostos no polars. La destrucció de l’aigua ordenada en clatrats (semblant al gel) degut a la interacció dels compostos no polars amb l’aigua.

Quan l’ubiquitina uneix una proteïna a la marca per a: Degradació. Excreció de la cèl·lula. Inserció dins de la membrana cel·lular. Transport cap al nucli.

Dels diversos tipus d’interaccions que estabilitzen l’estructura terciària de les proteïnes, els únics enllaços covalents (apart dels enllaços peptídics) són els que hi ha entre: Un aminoàcid àcid i un bàsic. Cisteïna i cisteïna. Valina i Leucina. Aspartat i Glutamat.

Quina d’aquestes definicions no és correcta?. El grup hemo és un grup prostètic. Una apoproteïna és el nom que rep la part peptídica sola d’una estructura proteica. La mioglobina és una proteïna monomèrica. Una apoproteïna és una estructura proteica no funcional. Una holoproteïna és el nom que rep una proteïna amb el seu grup prostètic inclòs.

Assigna cada terme a la seva descripció. Fulla plegada beta:. Estructura primària:. Pont disulfur. Hèlix alfa:. Enllaç peptídic:. Estructura secundària:.

Els canvis de conformació que sofreix una proteïna la funció biològica de la qual sigui transportar molècules a través de la membrana biològica són... Reversibles. Depèn de si els enllaços són covalents o no covalents. Irreversibles. Per a tenir la funció transportadora no calen canvis de conformació.

En una proteïna multimerica tal com l’hemoglobina, les cadenes polipeptídiques individuals estan unides normalment per les forces següents, EXCEPTE: Interaccions electroestàtiques. Interaccions hidròfobes. Enllaços d’hidrogen. Enllaços peptídics.

El grup prostètic de la mioglobina és: El grup hemo. El Fe2+. El O2. El Fe3+.

Quin dels aminoàcids següents trenca les hèlix alfa?. Prolina. Triptòfan. Valina. Tirosina.

Els ponts d’hidrogen que es formen entre els grups de l’enllaç peptídic en els elements de l’estructura secundària d’una proteïna són: En una làmina b longitudinals (paral·leles a la direcció de la cadena) / en una hèlix alfa longitudinals (paral·leles a la direcció de la cadena. En una làmina b transversal (perpendiculars a la direcció de la cadena) / en una hèlix alfa longitudinals (paral·leles a la direcció de la cadena. En una làmina b longitudinals (paral·leles a la direcció de la cadena) / en una hèlix alfa transversal (perpendicular a la direcció de la cadena. En una làmina b transversal (perpendicular a la direcció de la cadena) / en una hèlix alfa transversal (perpendicular a la direcció de la cadena.

Quina de les següents afirmacions és falsa en relació a la mioglobina?. La cadena polipeptídica té una elevada proporció de la seva longitud en una conformació d’hèlix alfa. La majoria de grups no-polars es troben a l’interior de l’estructura globular. Té una estructura globular compacta consistent en una sola cadena polipeptídica, que té un grup hemo lligat. Presenta estructura quaternària.

Quina de les següents afirmacions és falsa: L’hèlix alfa és un tipus d’estructura secundària de les proteïnes. La seqüència d’aminoàcids correspon a l’estructura primària d’una proteïna. Els ponts d’hidrogen intervenen en el manteniment de l’estructura de l’hèlix alfa. Totes les proteïnes tenen estructura quaternària.

El pH és un modulador de l’afinitat de l’hemoglobina per l’oxigen perquè... Canvia l’estat de ionització d’alguna residus fent que canviïn certes interaccions i que la forma oxi s’estabilitzi. Els glòbuls vermells, que contenen la hemoglobina, són sensibles a la baixada de pH i es destrueixen. Canvia l’estat de ionització d’alguns residus fent que canviïn certes interaccions i que la forma desoxi s’estabilitzi. Canvia l’estat d’oxidació de l’ió Fe del grup hemo, causant que la forma oxi s’estabilitzi.

En l’hèlix alfa, les cadenes laterals dels residus d’aminoàcids. S’alternen entre l’interior i l’exterior de l’hèlix. S’apilen a l’interior de l’hèlix. Es troben cap a l’exterior de l’hèlix. Generen els enllaços d’hidrogen que formen l’hèlix.

Identifica la resposta errònia envers a l’hèlix alfa. Té una volta d’hèlix de 3,6 residus d’aminoàcids. La majoria d’hèlix a la natura són dextrògires. El els grups funcionals dels residus d’aminoàcid que formen part de la seva estructura es troben orientats cap a l’exterior. És una de les possibles estructures terciàries de les proteïnes. Es manté unida per ponts d’hidrogen entre el CO de l’aminoàcid “i” i el NH de l’aminoàcid “i+4”.

Una hèlix alfa té la seqüència: Ser – Glu – Gly – Asp – Gln – Leu – His – Val – Phe – Ala – Lys – Val – Glu. El nitrogen amida del residu histidina està unit per pont d’hidrogen a l’oxigen del alfa-carbonil de: Ala. Lys. Asp. Trp.

Els diferents llocs d’unió a la ........ funcionen cooperativament perquè en unir-se un O2 a un dels llocs, fa .......... l’afinitat dels altres llocs. Hemoglobina, disminuir. Hemoglobina, augmentar. Mioglobina, augmentar. Mioglobina, disminuir.

Quants ponts d’hidrogen estabilitzen una hèlix alfa formada per 18 aminoàcids. 8. 14. 16. 4.

Les proteïnes de secreció majoritàriament són: Metil-proteïnes. Glicoproteïnes. Lipoproteïnes. Sulfoproteïnes.

La funció de saturació de les proteïnes per un lligand, en el cas que només tinguin un lloc d’unió per aquest, és una. Sigmoide. Recta. Hipèrbole. Exponencial.

Les corbes de dissociació d’hemoglobina i mioglobina difereixen perquè: L’hemoglobina té un ió fèrric, mentre que la mioglobina té un ió ferrós. La histidina que quela el ferro en l’hemoglobina, en la mioglobina està substituïda per una lisina. La mioglobina és monomèrica, mentre que l’hemoglobina té 4 subunitats que interactuen cooperativament. L’hemoglobina té un tipus d’hemo diferent de la mioglobina.

El diagrama de Ramachandran recull quins son els angles phi i psi més abundants en la natura. v. f.

L’alfa-queratina està formada per dos hèlix alfa dextrògires entrelligades. v. f.

Els angles phi i psi són girs que poden fer els enllaços flexibles de la seqüència d’aminoàcids d’una proteïna. v. f.

Identifica la resposta errònia envers el col·lagen: Els anells pirrolidina de la Pro creen repulsions estèriques entre ells, donant estabilitat a cada cadena individual. És una proteïna globular. A la seqüència primària hi ha una gran quantitat de Gly i Pro. Està formada per 3 cadenes polipeptídiques. La glicina permet que l’elevat empaquetament de les 3 cadenes del col·lagen gràcies a la seva mida petita.

Els canvis de conformació que sofreix una proteïna la funció biològica de la qual sigui transportar molècules a través de la membrana biològica són: Depèn de si els enllaços són covalents o no covalents. Reversibles. Per a tenir funció transportadora, no calen canvis de conformació. Irreversibles.

Quina de les següents afirmacions no és correcta?. L’hèlix alfa és un tipus d’estructura secundària de les proteïnes. Els ponts d’hidrogen intervenen en el manteniment de l’estructura de l’hèlix alfa. La seqüència d’aminoàcids correspon a l’estructura primària d’una proteïna. Totes les proteïnes tenen estructura quaternària.

Dels diversos tipus d’interaccions que estabilitzen l’estructura terciària de les proteïnes, els únics enllaços covalents (apart dels enllaços peptídics) són els que hi ha entre: Valina i Leucina. Cisteïna i cisteïna. Un aminoàcid àcid i un bàsic. Aspartat i glutamat.

L’activitat d’un enzim pot regular-se per fosforilació en l’aminoàcid... Fenilalanina. Serina. Cisteïna. Arginina.

Els enzims modifiquen la velocitat a que té lloc una reacció química; no alteren l’equilibri termodinàmic de la reacció, el qual depèn de l’energia lliure dels reactius i els productes. v. f.

Quina afirmació no és pròpia d’un centre actiu?. Representa una part petita del tot el volum de l’enzim. L’especificitat de la unió ve donada per la disposició dels àtoms al centre actiu. El substrat s’hi uneix per interaccions covalents. El substrat s’hi uneix mitjançant interaccions febles. És una fenedura tridimensional.

Identifica cada definició amb el seu terme. NAD, FAS, Biotina. Estructura proteica d’un holoenzim. Apoenzim + cofactor. Ions inorgànics i coenzims. Estructures orgàniques que col·laboren i són imprescindibles per la catàlisi enzimàtica. Cofactor sempre unit a l’enzim.

Quina de les següents afirmacions és falsa: El NADH és un coenzim que intervé en reaccions redox. El coenzim A deriva de la vitamina de l’àcid pantotènic. El coenzim A no és lliga mai als substrats mitjançant enllaç covalent. El NADH no es pot substituir sempre per FADH.

Els cofactors... Tots els enzims necessiten cofactors per tenir activitat. Són proteïnes que s’uneixen a l’enzim per tal que aquest pugui realitzar la seva funció catalítica. Els ions no són cofactors, sinó coactivadors o coinhibidors. Poden ser grups funcionals molt diversos com ions o molècules orgàniques.

En presència d’alcohol deshidrogenasa, la velocitat de la reducció de l’acetaldehid a etanol augmenta en augmentar la concentració de l’acetaldehid. La velocitat de la reacció assoleix un màxim, en el que el posteriors augments de la concentració d’acetaldehid no tenen efecte, per què?. Totes les molècules d’alcohol deshidrogenasa estan unides a molècules d’acetaldehid. A concentracions elevades d’acetaldehid, disminueix l’energia d’activació. L’enzim deix de ser específic per a l’acetaldehid. A concentracions elevades d’acetaldehid, el canvi d’energia lliure de la reacció disminueix.

En la inhibició competitiva. Cap resposta és certa. En la representació de Lineweaver-Burk les rectes amb o sense inhibidor tallen a l’eix de les x pel mateix punt. En la representació de Lineweaver-Burk, la corba sigmoïdal amb inhibidor queda per damunt de la que no té inhibidor. L’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat, ja que s’uneix al mateix lloc.

Un inhibidor acompetitiu. S’uneix reversiblement al comples ES. No canvia la velocitat màxima. Forma un o més enllaços covalent amb l’enzim. No canvia la Km.

La retroinhibició és. La inhibició del primer enzim d’una ruta metabòlica pel producte final de la ruta. La inhibició d’una ruta metabòlica per l’enzim del darrer pas de la ruta. La inhibició de dos isoenzims sobre el primer enzim d’una ruta metabòlica. La inhibició dels enzims de replicació del DNA pels retrovirus.

El model de la clau i el pany... No explica el fet que l’enzim estabilitzi l’estat de transició. Cap de les respostes és certa. No explica el fet que l’enzim s’uneixi específicament al substrat. És el model que defineix millor el funcionament enzimàtic.

La regulació enzimàtica mitjançant modificacions covalents... La fosforilació d’un enzim implica la seva inactivació, però és reversible. S’activa directament per acció dels efectors, mai per una cascada de senyalització. Inclou per exemple la modulació per efectors al·lostèrics, que fosforilen l’enzim. Pot ser reversible o irreversible.

Els enzims augmenten la velocitat de les reaccions enzimàtiques mitjançant la disminució de l’energia lliure d’activació. v. f.

Si un enzim catalotza la reacció de transferir un grup fosfat a un grup hidroxil d’una proteïna... En el cas de substrats que tinguin dos grups hidroxils, el fosfat s’afegirà a un o altre indistintament, i independentment de en quin aminoàcid estigui el grup hidroxil. En el cas de substrats que tinguin dos grups hidroxils, el fosfat s’afegirà a un o altre indistintament, només si els hidroxils es troben en dos aminoàcids de tipus diferents (p.ex: una Ser i una Thr). En el cas de substrats que tinguin dos grups hidroxils, el fosfat s’afegirà a un o altre indistintament, només si els hidroxils es troben en dos aminoàcids del metix tipus (p.ex: dues serines). En el cas de substrats que tinguin dos grups hidroxils, el fosfat s’afegirà a un hidroxil en concret (l’enzim discrimina entre els dos).

Aparella el nom que rep cada grup d’enzims i la reacció que catalitzen. Ligasa:. Liasa:. Hidrolasa. Isomerasa:. Transferasa:. Oxidoreductasa:.

Els enzims.... Són proteïnes amb funcions catalítiques i estructurals. Tenen una regió on es col·loca el substrat però no hi ha forces que mantinguin la unió. Augmenten l’increment d’energia lliure de l’estat de transició d’una reacció. Tenen el centre actiu on s’uneix específicament el substrat.

Un enzim s’assaja en presència de quatre inhibidors. L’enzim sol té els següents paràmetres cinètics: Km = 0’5 microM i Vmàx = 10 microM/min. Els experiments en presència de la concentració 0’1mM d’un inhibidor donen les característiques cinètiques següents. Quin és l’inhibidor no competitiu?. Km = 0’05 microM, Vmàx = 5 microM/min. Km = 2 microM, Vmàx = 10 microM/min. Km = 0’5 microM, Vmàx = 5 microM/min. Km = 0’9 microM, Vmàx = 8 microM/min.

Els riboenzims són: Grups prostètics dels enzims. ARNs amb activitat catalítica. Proteïnes amb activitat catalítica. ARNs sense activitat catalítica.

Un enzim accelera una reacció metabòlica. En disminuir l’energia d’activació. En desplaçar l’equilibri de la reacció. En alterar el canvi d’energia lliure global de la reacció. En fer que una reacció endergònica es doni espontàniament.

Quina reacció és més probable que sigui catalitzada per un enzim anomenat “XY sintetasa”. d- X–Y + NAD+ X=Y NADH + H+. X-Y + ATP X-Y-O-PO3-2 + ADP. X + Y + ATP X-Y + ADP + Pi. X + Y X-Y + H2O.

L’hexoquinasa catalitza la fosforilació d’hexoses a partir d’ATP. Si la Km de l’hexoquinasa per la glucosa és de 50microM i la glucosa és de 5000 microM. L’hexoquinasa estarà treballant a Vmax. L’hexoquinasa estarà treballant a ¼ Vmax. És impossible predir-ho. Petites variacions en la glucosa modificaran molt la v de reacció.

El concepte acoblament induït. Només s’aplica a enzims sense estructura quaternària. Descriu agregació de proteïnes. Es refereix al canvi conformacional que es produeix en la proteïna quan se li uneix el substrat. Cap de les respostes és correcta.

La Porlidasa catalitza la hidròlisi del pèptid gly-pro per donar glicina i prolina. La Vmax per a la prolidasa és 100 micromol/min i la Km per a gly-pro és 10 microM. A una concentració de substrat de 15 microM, la velocitat serà: 15 micromol/min. 60 micromol/min. 40 micromol/min. 25 micromol/min.

D’acord amb l’equació de Michaelis-Mente, si concentració de substrat >>>> Km, es pot aproximar: V = Vmax * (S) / Km. V = Vmax * (E) / Km. V = (Vmax * Km) / (S). V = Vmax.

Els enzims afavoreixen que el canvi d’energia lliure de la reacció química que catalitzen sigui més negatiu del que era en absència d’enzim: V. F.

Marca l’afirmació correcta: Un inhibidor reversible competitiu s’uneix a un lloc diferent al lloc actiu. Un inhibidor irreversible modifica l’enzim de forma que ja no pot tornar a ser actiu. Un inhibidor irreversible modifica l’enzim de forma que quan s’hi separa, pot tornar a ser igual de funcional que era abans d’aquesta unió. Un inhibidor reversible no competitiu s’uneix al lloc actiu. Un inhibidor reversible modifica l’enzim de forma que ja no pot tornar a ser actiu.

Una proteïna que esdevé catalíticament inactiva a causa de l’eliminació d’un cofactor d’un enzim actiu, s’anomena: Apoenzim. Activador. Proenzim. Preenzim.

L’equació de Lineweaver-Burk: 1/v = 1/Vmax + Km / Vmax* (E). 1/v = 1/Vmax + Km / Vmax* (S). 1/v = Vmax + Km / Vmax* (S). v = 1/Vmax + Km / Vmax* (E).

Per a un inhibidor competitiu: Cal que substrat i inhibidor reaccionin perquè es produeixi la inhibició. Les representacions de Linewaver-Burk en absència i presència d’inhibidor intersecten en l’eix de les ordenades. No canvia la Km. No s’afecta la unió del substrat al centre actiu.

Marca l’afirmació incorrecta. Un enzim michaelià té una gràcifa v/S de tipus hièrbòlic. La Km té unitat de concentració, és a dir, molaritat. Si una mateixa activitat enzimàtica presenta valors de Km diferents per un mateix substrat és indicatiu de que estem parlant de la possible presència d’un inhibidor reversible. La major part dels enzims tene un comportament michaelià. Un enzim Michaelis-Menten té una gràfica v/S del tipus sigmoïdal. Si una mateixa activitat enzimàtica presenta valors de Km diferents per un mateix substrat, és indicatiu de que estem parlant d’isoenzims. La Km és la concentració de substrat a la que l’enzim treballa al 50% de la seva velocitat màxima.

En l’aproximació de l’estat estacionari en la cinètica d’enzims michaelians. La unió d’enzim i substrat i la reacció inversa tenen lloc a la mateixa velocitat. L’enzim ha d’estar saturat amb el substrat. S’assumeix que la velocitat de la reacció no canviarà si s’afegeix més substrat. A velocitat de formació del complex ES és igual a la velocitat de descomposició del complex.

La regulació enzimàtica. La ubiqüitina és una proteïna de la cadena de transport electrònic. La degradació d’un enzim constitueix un mecanisme de regulació d’aquest. La ubiqüitina és una proteïna que regula la síntesi dels enzims. Es realitza sempre mitjançant l’activitat d’inhibidors o bé mitjançant regulació al·lostèrica.

La cinètica de moltes reaccions enzimàtiques es pot descriure en termes de Km i Vmax. Què descriu millor la Km?. La meitat de la velocitat màxima. La concentració de substrat que dóna la meitat de la velocitat màxima. El valor de Km és constant independentment del substrat. La concentració de substrat que dóna la velocitat màxima.

Quina de les següents afirmacions és falsa: El coenzim A deriva de la vitamina de l’àcid pantotènic. El NADH és un coenzim que intervé en reaccions redox. El coenzim A no es lliga mai als substrats mitjançant enllaç covalent. NADH no es pot substituir sempre per FADH.

Un enzim s’assaja en presència de 4 inhibidors. L’enzim sol té els següents paràmetres cinètics: Km = 0’5 microM i Vmax = 10 microM/min. Els experiments en presència de la concentració 0’1 mM d’un inhibidor donen les característiques cinètiques següents. Quin és l’inhibidor no competitiu?. Km = 0’05 microM , Vmax = 5 microM/min. Km = 0’9 microM , Vmax = 8 microM/min. Km = 2 microM , Vmax = 10 microM/min. Km = 0’5 microM , Vmax = 5 microM/min.

El codi genètic no és ambigu perquè. El codi genètic és el mateix per a tots els organismes i orgànuls on hi ha síntesi de proteïnes, sense excepcions. Cada codó designa només 1 aminoàcid. Hi ha un aminoàcid diferent per a cada codó. Hi ha 64 RNAt diferents, tants com codons.

Aparella cada terme amb la seva definició. DNA polimerasa:. Exonucleasa. Cebador:. Telomerasa:. Topoisomerasa:. DNA lligasa. Fragment d’Okazaki:. Primasa:. Helicasa.

Marca la resposta correcta. Totes correctes. La proteïna comença a sintetitzar-se per l’extrem N-terminal. Els ribosomes permeten la unió dels tRNA amb el mRNA i la unió dels aa a la cadena peptídica. Els anticodons del tRNA reconeixen els codons de l’ARNm. L’ARNm conté la informació en codons.

Els anomenats “caps” de les molècules d’ARN: Es troben en l’extrem 3’ del tRNA. Estan formats de poli A. Només es troben a l’ARNm eucariòtic. Permeten processar el tRNA.

Si una molècula d’ADN bicatenari marcada radioactivament es deix que experimenti dos torns de replicació en una solució lliure de radioactivitat, quin és l’estat de radioactivitat en que es trobaran les quatre molècules de DNA resultats?. La meitat contindrà radioactivitat en ambdues cadenes. Totes contindran radioactivitat. Una contindrà radioactivitat en ambdues cadenes. La meitat ni contindrà radioactivitat.

Totes les diferències següents entre ADN i ARN són veritat excepte: Els nucleòtids del DNA estan formats per purines i els ARN per pirimidines. El RNA utilitza uracil (U) en lloc de timina (T). El RNA té un 2’-OH mentre que l’ADN no el té. El DNA generalment és doble cadena i el ARN generalment és monocadena.

Escull l’afirmació incorrecta. Quan es llegeix una cadena polinucleòtida, es comença pel nucleòtid de l’extrem 5’. A l’extrem 5’ es troba el grup fosfat del nucleòtid que no participa de cap enllaç fosfodièster. L’estructura primària d’un àcid nucleic és la seqüència de la cadena polinucleòtida. Els nucleòtids s’uneixen mitjançant enllaços fosfodièster. Els àcids nucleics tenen càrrega positiva a pH fisiològic.

Dels següents, quin és transcriu i traduït?. tARN. mARN. rARN. introns.

Quina de les següents afirmacions és falsa, respecte el procés de transcripció: L’ARN polimerasa requereix una cadena d’ADN que actui de motlle. En eucariotes, l’ARNm obtingut de la transcripció ha de ser processat. Cada segment de DNA que sha de transcriure té el seu propi promotor. L’ARN polimerasa requereix d’un encebador d’ARN.

Quina de les següents proteïnes manté separades les cadenes d’ADN durant la replicació?. DNA lligasa. Proteïna que s’uneix al DNA monocadena (SSB). Primasa. Helicasa.

Digues quina afirmació és falsa respecte l’estructura secundària de l’ADN: L’estructura permet la interacció entre ADN i proteïnes. El sucre queda a l’interior de l’hèlix alfa, formant interaccions hidròfobes. Està formada per dues cadenes en orientació antiparal·lela. Les bases s’aparellen seguint les regles d’aparellament de bases Watson-Crick (A-T, G-C).

Marca l’afirmació incorrecta envers els promotors procariotes. Te seqüències consens -35 i -10. És una seqüència de nucleòtids que indica la finalització de la traducció. Els promotors dels gens altament expressats presenten l’UP. Un promotor ajuda a que hi hagi una major transcripció d’aquell gen, si les seves seqüències s’assemblen més a les seqüències consens respectives. És el fragment d’ADN que reconeix la RNA polimerasa per a iniciar la transcripció.

Totes les característiques són intrínseques del ribosoma, EXCEPTE. Lloc P. Activitat EF-Ts. Lloc A. Subunitats gran i petita.

Quina de les afirmacions següents sobre l’ADN polimerasa III és falsa: No pot sintetitzar la cadena retardada. Té capacitat correctora 3’ a 5’. No pot iniciar la polimerització sense un primer. És un enzim amb una elevada processivitat.

Per a la cadena d’ADN: 5’-TACGATCATAT-3’ la cadena de DNA complementaria és: 3’- GCATATACGCG-5’. 3’-ATGCTAGTATA-5’. 3’-AUGCUAGUAUA-5’. 3’-TACGATCATAT-5’.

Per què una cadena d’ADN és sintetitzada en fragments discontinus?. Les ADN polimerases requereixen una cadena pre-existent (primer) amb un grup 5’- OH lliure per a l’elongació. Les ADN polimerases només poden sintetitzar ADN en la direcció de 5’ a 3’. Per a la síntesi d’ADN només serveix de plantilla una cadena d’ADN. Això assegura que es puguin replicar els extrems dels cromosomes.

Els ARNs transferents s’uneixen covalentment a un aminoàcid per l’acció de: La unió entre tARN i l’aminoàcid no és covalent. L’aminoacil-tRNA sintetasa. La peptidil transferasa. La subunitat gran del ribosoma.

Que el codi genètic està degenerat vol dir que: Un codó pot especificar per més d’un aminoàcid. Un aminoàcid pot ser especificat per més d’un codó. Pot tenir dues pautes de lectura diferents. Estem parlant d’un organisme amb una patologia.

La síntesi de proteïnes dins la cèl·lula té lloc a: Nucli. Aparell de Golgi. Polisomes. Peroxisomes.

Quina de les següents afirmacions relacionades amb l’estructura secundaria de l’ADN no és certa?. Si un determinat ADN es troba format per una proporció superior de parelles GC envers parelles AT, l’estructura secundària és més estable que a la inversa. Es basa en dues cadenes polinucleotídiques antiparal·leles formant una doble hèlix dextrògira. Les bases nitrogenades queden a l’interior de la doble hèlix. L’estructura secundària de l’ADN es manté gràcies a enllaços covalents AT i CG. Si un determinat ADN es troba format per una proporció superior de parelles AT envers parelles AT, l’estructura tindrà un Tm inferior que a la inversa.

Quina de les molècules següents funciona per transferir informació del nucli al citoplasma: DNA. ARNm. Proteïnes. ARNt.

La doble hèlix del DNA: Té sentit dextrògir i les 2 cadenes són paral·leles. Té sentit dextrògir i les 2 cadenes són antiparal·leles. Té sentit levògir i les 2 cadenes són antiparal·leles. Té sentit levogir i les 2 cadenes són paral·leles.

L’estructura d’un nucleòtid inclou: Enllaços peptídics i enllaços N-glicosídics. Enllaços fosfodièster i enllaços N-glicosídics. Enllaços fosfodièster i enllaços peptídics. Cap de les anteriors.

La regió de l’ADN on s’acobla l’ARN polimerasa per començar la transcripció: El codó. L’exó. El promotor. L’anticodó.

Un ARN missatger té 336 nucleòtids, incloent els codons iniciador i d’acabament. El número d’aminoàcids en la proteïna traduïda d’aquest ARNm és: 999. 330. 111. 630. 333. como que 33?. 69. 14.

Identifica quina d’aquestes característiques no és pròpia del codi genètic: El codi genètic és gairebé universal. Els codons de parada no codifiquen aminoàcids. AUG codifica per Met i, a més, és el codó d’inici de la traducció. UAA, AUG i UGA són els codons de parada. El codi genètic és ambigu.

En la traducció, quan s’incorpora un complex aminoacil-tRNA hi fa al centre: Aminoacil. Regulador. Peptidil. Shine-Dalgarno.

El sucre dels nucleòtids de l’ADN: La 2’ desoxiribosa. La 3’desoxiribosa. La ribosa. La ribulosa.

Marca l’afirmació incorrecta: El grup fosfat es manté unit al nucleòsid mitjançant un enllaç fosfo-éster. Les bases nitrogenades de tipus purina son Adenina i Guanina. El sucre que forma la base d’un nucleòtid és una ribosa. Un nucleòtid és la peça base de construcció de l’ADN, un nucleòsid és la de l’ARN. Un desoxirribonucleòtidté un H unit al carboni 2’. Un ribonucleòtid té unit, en aquesta posició, un grup hidroxil.

L’experiment de Meselson-Stahl va demostrar que... Cap de les anteriors. La transcripció de l’ADN és semiconservativa. En la replicació de l’ADN, les dues cadenes resultats tenen cada una d’elles una cadena d’ADN parental i una cadena construïda de nou. La traducció de l’ADN és semiconservativa.

Completa les frases següents amb les paraules de la llista: És donador d’electrons en la majoria de les biosíntesis reductores:. Són vies catabòliques o anabòliques depenent de les condicions energètiques de la cèl·lula:. És el darrer acceptor d’electrons, en els organismes aerobis:. Són organismes que usen energia de la llum solar i la transformen en energia química:. Són organismes que obtenen energia a partir de l’oxidació d’aliments ingerids:. És el producte de l’oxidació de combustibles carbonats al metabolisme aerobi:.

Quin dels compostos següents té un potencial de transferència del grup fosfat més alt que l’ATP?. Àcid acètic. UDP-galactosa. Fosfoenolpiruvat. Fructosa-6-fosfat.

La velocitat d’una reacció catalitzada enzimàticament és influïda per. Concentració de substrat. Totes. Temperatura. pH.

L’ATP és un compost amb potencial de transferència de fosforils mlt eficaç, per tres motius. Identifica l’afirmació incorrecta. L’energia de trencament de l’enllaç és inferior a l’increment de l’energia lliure associada a la reacció de transferència del darrer grup fosfat. L’ADP i el Pi s’hidraten de forma més eficinet que l’ATP. La repulsió electroestàtica que hi ha a la molècula d’ADP és menor que a la d’ATP. L’estabilitat per ressonància de les formes ADP i Pi són superior a la de l’ATP.

Escull la millor definició per una reacció propera a l’equilibri. Sempre té lloc eamb un canvi d’energia favorable. Funciona molt lentament in vivo. Sol ser un punt de control en una via metabòlica. Té un canvi d’energia lliure proper a 0.

Quan s diu que el ATP té un enllaç energètic entre el 2n i 3r fosfat (AG = -30’5 kJ/mol), aquesta energia és. La variació d’energia lliure associada a la hidròlisi de l’ATP en ADP i fosfat. La que s’allibera en forma de calor quan se sintetitza un ATP. La necessària per trencar aquest enllaç entre els fosfats. La que s’allibera quan l’ATO s’hidrolitza espontàniament sense acoblar-ho a cap altra reacció.

A les rutes metabòliques, sovint el producte final de la ruta ..... al·lostèricament el ....... de la mateixa ruta. Inhibeix, primer. Inhibeix, últim. Activa, primer. Activa, últim.

Si un enzim de via anabòlica es modula al·lostèricament per AMP, el més probable és que AMP. Sigui un inhibidor de l’enzim. Sigui un activador de l’enzim. Sigui nimés un producte de la reacció catalitzada per l’enzim. Sigui un cofactor positiu de l’enzim.

Marca l’afirmació incorrecta envers la creatina fosfat (AG = -43’1 kJ/mol; en sentit d’hidròlisi del grup fosfat). Permet sintetitzar ATP (AG = 30’5kJ/mol; en sentit de síntesi del grup fosfat), si és necessari. Es podria usar per a síntesi de glucosa-1-fosfat /AG=-20’9 kJ/mol; en sentit d’hidròlisi de grup fosfat). És la molècula que usa el múscul per restaurar els seus nivells d’ATP en situacions d’urgència. La creatina fosfat es pot utilitzar per a sintetitzar PEP ( ΔGº'= -61.9 kJ/mol; en sentit d'hidròlisi del grup fosfat).

Aparella definicions i conceptes. És el procés de síntesi d’estructures grans a partir de molècules petites:. L’ATP es considera un compost “ric en energia” per que té 2 enllaços:. S’usa als músculs dels vertebrats com reservori de grups fosforil d’elevat potencial per a la síntesi directa d’ATP a partir d’ADP:. Una reacció termodinàmicament desfavorable, pot esdevenir favorable.... a una termodinàmicament favorable:. Tipus de metabolisme destinat a recol·lectar energia útil perls organismes:.

Activitat catalítica del enzims es controla per: Activació zimògens. Inhibició per feed-back. Control al.lostèric. Modificació covalent reversible. Tots els mecanismes indicats.

Aprovarem este examen?. Si. No. Me vull morir.

Hipotetitza com un lligand de una proteïna ric en grups hidroxil podria modular l'activitat de aquesta proteïna: Perquè podria cedir protons a qualsevol grup de la cadena peptídica i intervenir en les forces iòniques que mantenen l'estructura. Perquè al colocar-se en el lloc de unió podria fer ponts de hidrogen que estabilitzessin una conformació determinada, i diferent de la que té sense lligand. Perquè podria hidroxilar el centre actiu de la proteïna i canviar-li la funció. Perquè al colocar-se en el lloc de unió podria fer ponts de hidrogen que estabilitzessin la seva estructura secundaria.

Quina de les següents frases és certa respecte la replicació del DNA?. en la cadena guia, no es necessita cap RNA sintetasa. la primasa actua molts cops en la cadena retardada. no es necessita cap RNA sintetasa. cap de les respostes és certa.

Quina afirmació no és pròpia d'un centre actiu?. El substrat s'hi uneix per interaccions principalment no covalents. Representa gran part de tot el volum de l'enzim. facilita que el substrat assoleixi l'estat de transició. L'especificitat de la unió ve donada per la disposició dels àtoms al centre actiu.

L'activitat enzimàtica es pot modular... Mitjançant la unió de inhibidors no alostèrics. De manera covalent reversible. Totes les altres respostes són certes. De manera covalent irreversible.

Assenyala quin d’aquests fenòmens no té lloc a la fosforilació oxidativa: a. El NADH cedeix el seus electrons al FAD, i un com aquest reduït, els entrega al Complex II. No hi ha cap afirmació correcta. El complex II de la cadena de transport electrònic transfereix els seus electrons al Coenzima Q.

Les vies metabòliques no es poden regular..... De forma diferent segons el compartiment on es troben dins la cèl·lula. Modificant l’energia lliure de Gibbs d’una de les reaccions finals de la via. Incrementant la quantitat de l’enzim que regula l’etapa limitant de la velocitat. Canviant l’activitat dels enzims d’alguna/s de les reaccions del principi de la via.

Quins són els paràmetres variables en l'equació de Michaelis-Menten?. la Km i la concentració de substrat. la velocitat i la concentració de substrat. la velocitat màxima i el substrat. la velocitat màxima, la Km i la concentració de substrat.

Quina funció tenen les proteïnes helicases?. Mantenir la polimerasa III unida a la doble hèlix. Mantenir la polimerasa I unida a la doble hèlix. Girar la doble hèlix perquè la polimerasa avanci en el sentit correcte. Desenrollar la doble cadena de DNA en la replicació.

Els enzims... Faciliten reaccions químiques sense interaccionar amb les molècules que reaccionen. S'uneixen als seus lligands de manera forta (covalent) i ajuden a què aquests reaccionin amb altres molècules. Cap de les altres respostes és certa. S'uneixen als seus lligands de manera forta (covalent) i en canvien les propietats.

Un canvi de pH pot alterar el plegament de una proteïna. Fals, un canvi de pH pot produir un canvi de funcionalitat, però no altera el plegament de la proteïna. Cert, ja que pot modificar l'estat de ionització de les cadenes laterals i alterar així les interaccions que mantenen el plegament. Cert, ja que pot modificar l'estat de ionització dels grups amino i carboxil dels aminoàcids i produir la desnaturalització de la proteïna. Fals, la desnaturalització (pèrdua del plegament de la proteïna) s'aconsegueix amb agents com la urea i el mercaptoetanol.

Una via metabòlica és..... diferent d'una ruta metabòlica. un conjunt de reaccions enzimàtiques destinades a una finalitat concreta. un concepte erroni, qui té una finalitat concreta és cada reacció enzimàtica per si sola. una ruta metabòlica reversible.

S'anomenen enzims micaelians... Aquells en què al estudiar la seva cinètica de reacció, la representació de la velocitatd e reacció enfront la concentració de substrat mostra una corba sigmoidal. Aquells en què al estudiar la seva velocitat de reacció, la representació de la concentració de substrat enfront la saturació mostra una corba sigmoidal. Aquells en què al estudiar la seva velocitat de reacció, la representació de la concentració de substrat enfront la saturació mostra una corba hiperbòlica. Aquells en què al estudiar la seva cinètica de reacció, la representació de la velocitatd e reacció enfront la concentració de substrat mostra una corba hiperbòlica.

Les interaccions que fa una proteïna amb el seu lligand són generalment del tipus... no covalent, com interaccions iòniques, hidròfobes, etc . covalent, com enllaços peptídics. covalent i irreversibles, entre àtoms de les cadenes laterals de aminoàcids clau del lloc de unió i el lligand. covalent, com interaccions iòniques, hidròfobes, etc.

En quina de les següents seqüències la serina estaria unida mitjançant enllaç peptídic al grup amino de una tirosina?. Gln- Ser-Tyr. Ser-Gln-Tyr-Ala. Ala-Tyr-Gln-Ser. Tant Ser-Gln-Tyr-Ala com Ala-Tyr-Gln-Ser.

És cert respecte els organismes procariotes, és cert que... Que no tenen orgànuls i per tant no tenen ribosomes associats al reticle endoplasmàtic. Que no tenen orgànuls i per tant la síntesi de proteïnes no té lloc als ribosomes sinó al citosol. Que tenen uns orgànuls específics i característics dels procariotes. Que no tenen orgànuls i per tant no fan síntesi de proteïnes.

Quina és la funció del NAD /NADH + H ?. Totes les afirmacions són correctes. Es un transportador de poder reductor al sistemes vius. Entregar el seu poder reductor a la cadena de transport electrònics per a iniciar la transformació d’aquesta energia en ATP. Reduir-se a partir de l’oxidació de les biomolècules que s’usen com font d’energia pels organismes.

Què és un promotor?. Una regió del RNA que reconeix la RNA polimerasa en la traducció. Una regió del DNA que reconeix la DNA polimerasa en la replicació. Una regió del RNA que reconeix la RNA polimerasa en la transcripció. Una regió del DNA que reconeix la RNA polimerasa en la transcripció.

Respecte aquesta reacció: Acetaldehid + NAD --> NADH + H + Acètic. Donat que té un ΔEº’ positiu, serà termodinàmicament afavorida perquè el seu ΔGº’ serà negatiu. L’acetaldehid s’oxida a acètic. El NAD es redueix a NADH + H. Totes les afirmacions són correctes.

Escull l'afirmació incorrecta envers aquesta reacció: Pi + glucosa → glucosa‐6‐fosfat ΔGº'= 14 kj/mol. Es una reacció termodinàmicament no afavorida. És una reacció endergònica. La formació de glucosa-6-fosfat només podrà tenir lloc si aquesta reacció s'acobla a una reacció amb un increment d'energia lliure molt negatiu. Aquesta reacció és espontània.

Els àcids grassos ens aporten més energia que la glucosa perquè: Són molècules més oxidades que la seva reducció ens aporta més energia lliure. Realment aquest afirmació és a la inversa: la glucosa ens aporta més energia. Són estructures més reduïdes i de la seva oxidació n’obtenim més energia lliure. El ser més bons al gust, en mengem més i llavors són una font d’energia més important.

Marca l'afirmació incorrecta. L'oxidació de compostos orgànics: té com acceptor final dels electrons l'O , formant H O. de tipus lipídic és més rentable energèticament que els de caràcter glucídic. allibera com producte final, en cas d'oxidació total, diòxid de carboni ( CO2 ). proporciona més energia pels organismes si es parteix de molècules més oxidades.

Quina reacció catalitza la aminoacil-tRNA sintetasa?. la unió no covalent de un aminoàcid a l'RNA de transferència (al que tél codó apropiat). la unió de l'aminoàcid transportat pel RNA de transferència al codó de la cadena de RNA missatger. la unió de l'aminoàcid transportat pel RNA de transferència a la cadena polipeptídica que se sintetitza. la unió covalent de un aminoàcid a l'RNA de transferència (al que té l'anticodó apropiat).

És cert que la prolina desestabilitza les hèlix alfa?. Si, ja que el seu grup amino pot fer ponts de hidrogen amb cadenes laterals dels altres aminoàcids. No, perquè les cadenes laterals no intervenen la estructura secundaria de les proteïnes. No, perquè les cadenes laterals no intervenen en el plegament de una proteïna. Si, ja que el seu grup amino no pot fer ponts de hidrogen.

L'estructura secundària de una proteïna és... Les hèlix alfa, làmines beta i girs delta. El plegament que adopta la cadena principal, gràcies als ponts de hidrògen que formen les cadenes laterals, que l'estabilitzen. La conformació en l'espai que adopta un segment de proteïna, format doncs per aminoàcids propers en la seqüència. El plegament local que adopta la cadena principal basat en interaccions de aquesta cadena principal, i no de les cadenes laterals .

Quins dels següents canvis en la seqüència de la hemoglobina donen lloc a situacions patològiques: Cap de les altres respostes és certa. Les que fan canvis que augmenten l'afinitat per l'oxigen i les que disminueixen l'afinitat per l'oxigen. Les que fan canvis que augmenten l'afinitat per l'oxigen. Les que fan canvis que disminueixen l'afinitat per l'oxigen.

Escull la definició incorrecta: Un quimiolitòtrof usa com font d'energia l'oxidació de la matèria orgànica. Un animal no és un quimioorganoheteròtrof. Una planta és un fotolitoautòtrof. Un organisme que usa com font de carboni els compostos orgànics pot ser un fotoorganoheteròtrof.

Escull l’afirmació incorrecta: La diferent concentració de protons entre les dos cares de la membrana mitocòndria interna és el que rep el nom de força protó-motriu. Els electrons es mouen a través de la cadena de transport electrònic cap a potencials de reducció negatius. El canvi d’energia lliure associat al desplaçament d’electrons entre els complexos de la cadena de transport d’electrons permet moure protons en contra de gradient electroquímic a través de la membrana mitocondrial interna. El protons tendeix a fluir cap a l’interior de la matriu mitocondrial impulsats per la diferent concentració i per la diferent càrrega entre la matriu mitocondrial i l’espai intermembrana mitocondrial.

Quina associació no és correcta?. Catabolisme: combustibles --> CO + HO + energia útil. Metabolisme: catabolisme + anabolisme. Anabolisme: energia útil + precursors senzills--> molècules complexes. Catabolisme~divergent.

Identifica l’afirmació errònia. La fotofosforilació: No depèn de l’existència de llum solar. Permet transformar energia solar en energia emmagatzemada en forma de NADPH i ATP. Requereix de complexos antena i centre de reacció presents als fotosistemes. Té lloc a la membrana del tilacoides dels cloroplasts.

Les vies metabòliques: compleixen totes les opcions indicades. són irreversibles. tenen una etapa obligada. estan regulades.

Escull l'afirmació incorrecta: El catabolisme és un procés oxidatiu. El catabolisme és un procés reductiu. L'anabolisme requereix energia. L'energia obtinguda amb processos catabòlics permet dur a terme processos anabòlics.

Indica l’afirmació incorrecta: El catabolisme recull totes les vies metabòliques implicades en la síntesi de biomolècules. Per a dur a terme vies anabòliques sol ser necessari poder reductor i energia per a impulsar processos endergònics. L’anabolisme és el conjunt de vies metabòliques destinades a la síntesi d’estructures químiques necessàries per la vida. En el catabolisme s’oxiden biomolècules per tal de guardar-ne l’energia per a diferent funcions cel.lulars.

Quines forces mantenen principalment la estructura secundaria de les proteïnes?. Enllaços peptídics, ponts de hidrògen, enllaços iònics, forces de van der Waals i ponts disulfur. Ponts de hidrogen. Ponts de hidrògen, enllaços iònics, forces de van der Waals i ponts disulfur. Enllaços peptídics.

En quin pol s'han de carregar els àcids nucleics en una electroforesi?. Al pol negatiu, degut a les càrregues que tenen els grups fosfat. Al pol positiu, degut a les càrregues que tenen els grups fosfat. Al pol positiu, degut a les càrregues que tenen les bases nitrogenades. Al pol negatiu, degut a les càrregues que tenen les bases nitrogenades.

Quina de les següents afirmacions sobre les bases bioquímiques de les malalties és certa: La bioquímica contribueix al diagnòstic, pronòstic i/o tractament de malalties. Les malalties poden produir-se per la deficiència o l’excés de certes biomolècules. Totes les altres respostes són certes. Mecanismes bioquímics diferents poden produir patologies semblants.

Indica quina de les respostes és falsa: La metodologia ex vivo no inclou la complexitat i les interaccions entre cèl·lules de diferent tipus que hi ha a un teixit. A la metodologia ex vivo el temps per experimentar és molt limitat degut a la baixa viabilitat del teixit. A la metodologia in vitro normalment es treballa amb un sol tipus cel·lular.

Quin dels següents elements és necessari per mesurar l'activitat enzimàtica de l'enzim lactat deshidrogenasa?. Tampó per mantenir el pI. NADP+. Cap de les respostes és certa. Espectrofotòmetre.

Quin d’aquests elements no et fa falta per a fer una electroforesi?. Espectrofotòmetre. Font d’alimentació de corrent. Cubeta d’electroforesi. Cap de les altres respostes és correcta.

Quina d’aquestes proteïnes no agafarà càrrega negativa en un tampó a pH 8.6?. Proteïna 3 pI=9.3. Proteïna 2 pI= 7.5. hi ha més de una resposta certa. Proteïna 1 pI ( punt isoelèctric)=4.7.