BLOC 2. UD5. APARELL EXCRETOR

Quin d’aquests òrgans no forma part de l’aparell urinari: Glàndula suprarenal. Vagina. Bufeta urinària.

En llenguatge mèdic s’anomena homeòstasi a: Al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interna de l’organisme. La funció urinària de l’aparell excretor. Un trastorn del sistema excretor.

L'aparell excretor: Forma l’orina per eliminar multitud de substàncies tòxiques. Excreta la bilirubina produïda pel fetge. Té la funció d’eliminar líquids per a què no s’acumulin.

La pelvis renal: És el sistema de recollida de l’orina fabricada. És la secció més externa i pàl·lida. És la part més interna i fosca que conté les papil·les.

La formació de càlculs a les vies urinàries a causa del dipòsit de les diferents sals s’anomena: Litiasi renal. Glomerulonefritis. Pielonefritis.

La insuficiència renal suposa: Un deteriorament progressiu i irreversible de la funció renal. La urgència de trasplantar un ronyó. La formació de càlculs en les vies urinàries.

La funció d’excreció no és exclusiva de l’aparell urinari, també hi participen: Totes les respostes són correctes. Els pulmons. Les glàndules sudorípares. Les glàndules lacrimals.

Quina és la part de la nefrona on es fa la filtració del plasma sanguini?. Al corpuscle glomerular. Al túbul renal. Al túbul col·lector.

Les afeccions que cursen amb inflamació glomerular es diu: glomerulonefritis. colecistitis. cistitis.

L’orina de color ambar fosc, escassa i d’olor intens és: Una orina molt concentrada. Indicador de la presència de bilirubina a l’orina. Indicador de la presència de sang a l’orina.

En una infecció urinària o quan hi ha eliminació de sorra, l’aspecte de l’orina serà: D’aspecte tèrbol. De color fosc com les begudes de cola. De color groc pàl·lid, molt abundant i d’olor dèbil.

Quan el volum d’orina evacuat per un pacient en un dia és superior als 2.500 ml parlarem de: Poliúria. Oligúria. Disúria.

La micció dolorosa o difícil és: La disúria. L'oligúria. La poliúria.

La necessitat d’orinar que no desapareix amb la micció és: El tenesme vesical. La nictúria. La disúria.

Les piràmides renals es troben a: La medul·la. La pelvis.

La inflamació de la pelvis renal, dels calzes i del parènquima del ronyó per infecció bacteriana s’anomena: Pielonefritis. Glomerulonefritis.

Assenyala la resposta incorrecta respecte la uretra: La uretra femenina i la masculina amiden aproximadament el mateix. La uretra femenina circula unida a la paret anterior de la vagina i la masculina travessa la pròstata. És un tub curt que surt per la cara inferior de la bufeta urinària.

La diàlisis està recomanada en: La insuficiència renal. La pielonefritis. Infeccions repetitives d'orina.

La cistitis és: Una inflamació de la paret de la bufeta urinària. Un trastorn ocasionat per l’excés d’eliminació de proteïnes per l’orina. La incapacitat dels ronyons per mantenir les seves funcions.

Quin dels següents òrgans no forma part de l'aparell urinari de la dona: Pròstata. Bufeta urinària. Vagina.

Quan el volum d’orina evacuat per un pacient en un dia és inferior als 500 ml parlarem de: Oligúria. Poliúria. Disúria.

La pol·laciúria és: Una freqüència exagerada de la micció sense que hi hagi un augment de la quantitat total d’orina. La micció dolorosa o difícil. La necessitat d’orinar que no desapareix amb la micció.

Al final de la uretra li diem: meat urinari. pílor. trígon vesical.

La persona que s’ha d’aixecar tres o quatre vegades per la nit a orinar pateix una: Nictúria. Poliúria. Pol·laciúria.

Respecte a les variacions de l’orina és incorrecte: L’orina de color groc pàl•lid, molt abundant i d’olor dèbil és una orina molt concentrada. L’orina normal pot enterbolir-se si es deixa reposant durant una hora o més. L’orina color vermell fosc (com les begudes de cola o conyac) s’anomena colúria.

L’orina de color vermell sang es diu: hematúria. colúria. tèrbola.

A la orina, de forma normal i habitual, trobem: hormones. bacteris.

Quina d’aquestes patologies pot ocasionar una insuficiència renal aguda?. Totes són correctes. Infecció bacteriana greu. Un infart de miocardi. Grans cremats.

Els signes i/o símptomes més freqüents de la cistitis són: Urgència urinària, tenesme, hematúria i pol·laciúria. Urgència urinària i tenesme. Hematúria i pol·laciúria.

La cistitis pot ser causada per: Embaràs. Apendicitis. Infart agut de miocardi.

De la presència de glucosa a l'orina se'n diu: Glucosúria. Hematúria.

És una conseqüència molt dolorosa de la litiasi renal. Està produït per càlculs renals o precipitats de diverses sals. Còlic nefrític. Cistitis. Glomerulonefritis.

Entre les mesures higièniques que es poden dur a terme en un pacient incontinent estàn: Totes són certes. Valorar, registrar i establir una pauta de diüresi adaptada a l'anàlisi. Ensenyar els exercicis de Kegel. Controlar la ingesta d'irritants.

A l'expulsió involuntària d'orina a través de la uretra en fer un esforç se'n diu: IU d'esforç. IU d'urgència.

De la presència de leucòcits a l'orina se'n diu: Leucocitúria. Hematúria. Colúria.