++BM2 molecules i aigua

En tota dispersió, la substància que hi és en major quantitat s’anomena: Dissolvent. Solut.

En tota dispersió, la substància que hi és en menor quantitat s’anomena: Dissolvent. Solut.

Relaciona. Dispersions (solucions) moleculars. Dispersions (solucions) col·loïdals.

Tenen aspecte transparent. Són estables, és a dir, no sedimenten. Els soluts són de baix pes molecular. Dispersions col·loïdals. Dispersions moleculars.

Tenen aspecte tèrbol i altres aspecte opac. Són estables, però mitjançant ultracentrifugació pot separar-se el dissolvent del solut. Els soluts són de pes molecular alt (són molècules grans). Dispersions moleculars. Dispersions col·loïdals.

Hi ha 3 tipus de soluts segons el seu comportament amb l’aigua: Substàncies hidròfiles. Substàncies hidròfobes. Substàncies amfipàtiques.

Quina és la zona hidròfila (afinitat per l’aigua) de les molècules amfipàtiques en els cas dels àcids grassos: El grup amino (– NH2). El grup carboxil (-COOH). El grup fosfat (-O-PO3H). El grup hidroxil (-OH).

Quina és la zona hidròfila (afinitat per l’aigua) de les molècules amfipàtiques en els cas dels FOSFOGLICÈRIDS. El grup hidroxil (-OH). El grup fosfat (-O-PO3H). El grup carboxil (-COOH). El grup amino (– NH2).

Quina és la zona hidròfila (afinitat per l’aigua) de les molècules amfipàtiques en els cas del COLESTEROL. El grup amino (– NH2). El grup hidroxil (-OH). El grup fosfat (-O-PO3H). El grup carboxil (-COOH).