++BM3 la cèl·lula

Relaciona. cèl·lules dels vegetals. cèl·lules de les algues. cèl·lules dels fongs. cèl·lules dels animals. cèl·lules pluricel·lulars dels animals.

La MATRIU EXTRACEL·LULAR és un embolcall compost per _____ i _____ que envolta la part externa de la membrana plasmática. glúcids. greixos. proteïnes.

Les 2 GLUCOPROTEÏNES de la MATRIU EXTRACEL·LULAR MES COMUNES:

A la xarxa GLUCOPROTEICA de la matriu extracel.lular s'uneixen proteïnes que invetrvenen en: l'ancoratge de la cèl·lula al teixit. la comunicació intercel·lular. l'emmagatzematge de compostos. l'emmagatzematge intercel·lular. l'ancoratge dels compostos. la comunicació de la cèl·lula al teixit.

Estructura de la paret cel·lular vegetal. làmina mitjana. paret primària. paret secundària.

En l'estructura de la PARET CEL·LULAR VEGETAL, les capes de GLÚCIDS I PROTEÏNES són secretades desde... El citoplasma cel·lular. La membrana cel·lular.

La principal funció de la PARET VEGETAL és conferir ____ i ____ a la cèl·lula i a tota la planta. RIGIDESA. CONSISTENCIA. ALIMENT. AÏLLAMENT.

Estructura complexa, gelatinosa, en el qual hi ha ribosomes dissolts, el citoesquelet i els enzims d'algunes rutes metabòliques: Citosol. Citoplasma. Reticle endoplasmàtic.

Els components mes importants del CITOSOL son: Ribosomes. Citoesquelet. Centrosoma. Citosoma. Filaments gruixuts. ARN.

Estructures encarregades de la síntesi de proteïnes (dintre del Citosol).

Malla de proteïnes fibroses que confereix al citoplasma rigidesa i flexibilitat. (dintre del Citosol).

dintre del Citosol, les proteïnes que composen el CITOESQUELET són: Microfilaments i filaments gruixuts (fibres d'actina i miosina). Filaments intermedis (confereixen rigidesa i estabilitat). Microtúbuls (presents a totes les cèl·lules) (parets formades x tubulina encaixen i desencaixen). Macrofilaments i filaments prims (fibres d'actina i miosina). Filaments mitjans (confereixen rigidesa i estabilitat). Microtúbolines (presents a totes les cèl·lules) (parets formades x tubols encaixen i desencaixen).

CITOSOL/CITOESQUELET/MICROTUBULS. Marca les funcions verdaderes dels MICROTÚBULS. Confereixen rigidesa i estabilitat a la cèl·lula. Estabilitzen la ubicació d'orgànuls al citoplasma. L'encaix i desencaix continu de tubulina permet q la cel.lula canvïi de forma. L'encaix i desencaix continu de tubulina permet moviment d'orgànuls en el citoplasma. Exerceixen un paper fonamental durant la divisió cel.lular. Components principals dels centríols, cilis i flagels de la cel.lula. Confereixen rigidesa i flexibilitat a la cèl·lula. Exerceixen un paper fonamental durant la unió cel.lular. Components principals dels centríols de la cel.lula. Estabilitzen la ubicació d'orgànuls al citoesquelet.

Del _________ deriven totes les estructures compostes per microtúbuls com els cilis i flagells (desplaçament cel.lular) i fus acromàtic (separa els cromosomes en la mitosi). centrosoma. citoesquelet.

CENTROSOMA (dins del citosol). Estructura localitzada en la proximitat del nucli cel.lular. Actua com a centre organitzador de microtúbuls. Constituït per 2 centríols (perpendicular l'un de l'altre, de forma cilindrica que composen nou grups de triplets de microtúbuls). Estructura localitzada en la part mes externa de la cèl.lula. Actua com a centre organitzador de microfilaments. Constituït per 1 centríol (de forma cilindrica que composa nou grups de triplets de microtúbuls).

Orgánuls del sistema endomembranós. reticle endoplasmàtic rugós (RER). reticle endoplasmàtic llis (REL). Aparell de Golgi.

procés de secreció de proteïnes: RER (síntesi d prots a nivell dels ribosomes ancorats). Circulació de les proteïnes a l’interior de les cavitats. Vesícula de transport. Aparell de Golgi(modificació i concentració d proteïnes). Vesícula de secreció. Exocitosi.

La funció dels mitocondris és: l’obtenció d’energia en forma d’ATP pel procés de la respiració cel·lular. l’obtenció d’energia química en forma d’ATP pel procés de la fotosíntesi.

La funció dels cloroplasts és. l’obtenció d’energia química en forma d’ATP pel procés de la fotosíntesi. l’obtenció d’energia en forma d’ATP pel procés de la respiració cel·lular.

(Mitocondris) la respiració cel·lular(oxidació de les molècules nutritives amb la presència de l’oxigen) produeix ENERGIA. .Les cèl·lules utilitzen aquesta energia per realitzar els tres tipus principals de treball: Treball químic (síntesi dels components de les estructures cel·lulars i de secreció). Transport actiu (transferència a través de la membrana d’ions i molècules contra gradient de concentració). Treball mecànic (conjunt de moviments cel·lulars ( contracció, locomoció,..). Treball químic (conjunt de moviments cel·lulars ( contracció, locomoció,..). Transport actiu (síntesi dels components de les estructures cel·lulars i de secreció). Treball mecànic (transferència a través de la membrana d’ions i molècules contra gradient de concentració).

Com que tots els organismes respiren, tots tenen __________a les seves cèl·lules: protists, fongs, vegetals i animals.

El procés de la fotosíntesi, que consisteix en transformar l’energia ______ en energia ______ (ATP).

Amb l'energia de l’ATP, els ______ transformen la matèria inorgànica en matèria orgànica per a ser utilitzada pels organismes fotosintètics. cloroplasts. mitocondris.

només presenten cloroplasts els organismes fotosintètics: algues. vegetals. llevats.

Tant les cèl·lules animals com les cèl·lules vegetals, tenen (a)_______. Les cèl·lules vegetals tenen, a més, (b)________. (a)mitocondris. (b)cloroplasts. (a)cloroplasts. (b)mitocondris.

Totes les cèl·lules respiren i totes les cèl·lules “mengen”. Per poder respirar totes tenen (a)______ i per poder “menjar” UNES cèl·lules ho fan pel procés de la (b)______ i per això tenen a més (c)______, i altres capten directament (d)_______ ja elaborada. (a) mitocondris. (a) cloroplasts. (b) fotosíntesi. (b) llum. (c) cloroplasts. (c) mitocondris. (d) la matèria orgànica. (d) l'energía.

RELACIONA. Finalitat de l'ATP obtingut dels MITOCONDRIS. Finalitat de l'ATP obtingut dels CLOROPLASTS.

processos metabòlics dels dos orgànuls, MITOCONDRIS i CLOROPLASTS. MITOCONDRIS. CLOROPLASTS.

Tipus d’organismes que tenen MITOCONDRIS i CLOROPLASTS. Mitocondris. Cloroplasts.

LISOSOMES (l'estomac de la cèl·lula). Digereixen substàncies captades de l’exterior cel·lular i digereixen substàncies i orgànuls propis de la cèl·lula. Absorbeixen substàncies captades de l’exterior cel·lular i digereixen substàncies i orgànuls propis de la cèl·lula. Digereixen substàncies captades de l’interior cel·lular i digereixen substàncies i orgànuls propis de la cèl·lula. Digereixen substàncies captades de l’interior cel·lular i digereixen substàncies i orgànuls propis de la cèl·lula.

hi ha tres morfologies diferents de LISOSOMES, segons el moment fisiològic que es troben: Lisosoma primari: orgànul amb enzims digestius. Lisosoma secundari: orgànul format per la fusió d’un lisosoma primari i una vesícula amb substrats que s’estan digerint. Post-lisosoma o cos residual: orgànul que conté les restes no digerides i els enzims desnaturalitzats. Lisosoma primari: orgànul que conté les restes no digerides i els enzims desnaturalitzats. Lisosoma secundari: orgànul amb enzims digestius. Post-lisosoma o cos residual: orgànul format per la fusió d’un lisosoma primari i una vesícula amb substrats que s’estan digerint.

Relaciona moments fisiologics dels LISOSOMES: PRIMARI: orgànul amb enzims digestius que poden digerir qualsevol substrat. SECUNDARI: orgànul format per la fusió d’un lisosoma primari i una vesícula amb substrats que s’estan digerint. POST-LISOSOMA o COS RESIDUAL:orgànul que conté les restes no digerides i els enzims desnaturalitzats.

LISOSOMES / Digestió intracel·lular: 2 tipus: Heterofàgia. Autofàgia:.

LISOSOMES / Digestió extracel·lular (exemple: FONGS). És la digestió de substrats situats en el medi extern de la cèl·lula.

LISOSOMES / Digestió extracel·lular (exemple: FONGS). Els lisosomes primaris, per exocitosi, aboquen els seus enzims hidrolítics al medi extracel·lular; quan les substàncies ja han estat digerides, travessen la membrana plasmàtica i la cèl·lula utilitza aquests nutrients per viure.

VACÚOLS. Vesícules de membrana plenes de substàncies molt diverses dissoltes en aigua. La seva funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de reserva o tòxiques. Vesícules de membrana plenes de substàncies toxiques dissoltes en aigua. La seva funció és emmagatzemar substàncies de qualsevol tipus. Es formen per fusió de vesícules de l’aparell de Golgi. Es formen per divisió de vesícules de l’aparell de Golgi.

El NUCLI eucariòtic... conté l'ADN cel.lular. és constituït per un embolcall que el delimita de la resta del citoplasma, un nuclèol i la cromatina. és constituït per el citoplasma, un nuclèol i la cromatina. conté l'ARN cel.lular.

Nucli cel.lular - funcions de l'EMBOLCALL NUCLEAR. Reparar el nucleoplasma del citoplasma. Regular el trànsit de substàncies entre un compartiment i l'altre per mitjà dels porus. Filaments intermedis de la làmina nuclear actuen en la condensació de la cromatina, i dissolució i formació de l'embolcall durant mitosi. Reparar làmina nuclear de l'embolcall. Regular el trànsit de substàncies entre un compartiment i l'altre per mitjà dels filaments intermedis. Filaments intermedis de la làmina nuclear actuen en la fusió de la cromatina, i dissolució i formació de l'embolcall durant mitosi.

Nucli cel.lular - NUCLEOPLASMA. Medi intern del nucli. Ric en tots els components relacionats amb la síntesi d'àcids nucleics. Te proteïnes, àcids nucleics, lipids, gúcids i sals minerals. Ric en tots els components relacionats amb la síntesi de proteines. Medi extern del nucli. Només te proteïnes i glúcids.

Nucli cel.lular - NUCLÈOL. Regió específica del nucli en la qual l'ADN conté moltes còpies dels gens que codifiquen l'ARN. l'ARN ribosòmic produït surt al citoplasma pels porus nuclears. l'ADN ribosòmic produït surt al citoplasma pels porus nuclears. Regió específica del nucli en la qual l'ARN conté moltes còpies dels gens que codifiquen l'ADN.

Nucli cel.lular - CROMATINA i CROMOSOMES. Quan la cèl·lula no es divideix és quan realitza totes les funcions i es diu que està en interfase; en aquest temps l’ADN es troba més o menys desplegat junt a proteïnes anomenades histones; és l’anomenada. Quan la cèl·lula entra en la fase de divisió la cromatina es replega i replega sobre sí mateixa i al voltant d’un eix de diverses proteïnes, i forma unes estructures en forma de bastonet anomenats, cada un,.