const

Els reials decrets són normes que tenen rang de…. Llei. Decret - llei. Decret legislatiu. Reglament.

El decret legislatiu es caracteritza per…. Ser una norma que dicta el Govern subordinada als Reials Decrets. Necessitar una delegació prèvia del Parlament. No tenir rang de llei. Quedar justificat pel seu caràcter necessari i urgent.

Un projecte de llei és. Una proposta de llei que fa l’oposició. Una proposta de llei que fa el govern. Una interpel·lació sobre una llei. Una proposició de llei.

El principi de jerarquia normativa vol dir: Que cap norma pot contradir vàlidament el que estableix una altra norma de rang superior. Que els estatuts d’autonomia són lleis. Que la Constitució i les lleis formen part de l’ordenament jurídic. Que les lleis estan subordinades a les lleis orgàniques.

Les lleis orgàniques són lleis…. Que són aprovades només pel Congrés per majoria absoluta. Que després de ser aprovades pel Congrés, primer per majoria simple i després per majoria absoluta passen al Senat on han de ser aprovades per majoria simple. Que són aprovades pel Congrés i pel Senat per majoria absoluta. Que dicta el Govern en cas de necessitat.

Un reglament…. És un reial decret llei. És una norma jurídica dictada pel Govern. És un decret legislatiu. No es una norma jurídica.

Els reials decrets llei són normes que…. Dicta el Govern per desenvolupar una llei. Dicta el Govern en casos d’urgència o necessitat. Dicta el Govern, per delegació del Parlament. Dicta el Parlament perquè tenen rang de llei.

Una llei…. És una norma jurídica dictada pel Govern, prèvia delegació del Parlament. És un reial decret. És una norma jurídica dictada pel Parlament, prèvia delegació del Govern. És una norma jurídica dictada pel Parlament.

Les lleis orgàniques seran jeràrquicament superiors a les ordinàries: Segons qui tingui la competència. Sempre. En cap cas. Quan així ho digui un jutge.

La diferència entre un reial decret i un decret és: Que el reial decret té rang superior. Que el reial decret té rang de llei. Que un és d'àmbit estatal i l'altre d'àmbit autonòmic. Cap de les respostes és correcta.

L’elecció dels ministres correspon: Al president del Govern, conjuntament amb el rei. Al president del Govern. Al rei. Al president del Govern, conjuntament amb el Congrés dels Diputats.

El president del Govern, d’acord amb la regulació constitucional: És nomenat amb la resta de vicepresidents i ministres pel Congrés de Diputats en el vot d’investidura. És una figura subordinada, dins del poder executiu, al rei. Tria i destitueix lliurement els vicepresidents i els ministres. Nomena i destitueix d’acord amb el rei els vicepresidents i els ministres.

Els diputats i senadors: No poden ser processats durant el seu mandat. Mai no poden ser detinguts. Són inviolables per les opinions que formulin en l’exercici de les seves funcions. En les causes contra ells és competent la Sala del Penal del Tribunal Constitucional.

Al president del Govern l’elegeix en l'acte d'investidura…. El rei. Les Corts Generals. El Senat. El Congrés de Diputats.

L’òrgan encarregat de vetllar pels poders de les cambres parlamentàries en el període de vacances parlamentàries és: La Mesa del Parlament. La Diputació Permanent. La Comissió Permanent corresponent. Els grups parlamentaris.

Quina és la diferencia entre la moció de censura i la qüestió de confiança?. La moció de censura es presenta a iniciativa de l’oposició, mentre que la qüestió de confiança és plantejada pel president del Govern. La qüestió de confiança es presenta a iniciativa de l’oposició, mentre que la moció de censura la presenta el propi Govern. Són dos mecanismes molt similars, un cop presentats el president del Govern ha de convocar noves eleccions. Són dos mecanismes molt similars, un cop formulats el president del Govern ha de presentar la dimissió.

La moció de censura la proposa: El president del Govern. Determinat nombre de diputats. El rei. El Govern.

Una legislatura és: Un període de temps equivalent a un període de sessions. Un període de temps equivalent al període de vacances parlamentàries. Un període de temps que va des de la constitució fins a la dissolució del Parlament. Cap de les respostes és correcta.

La qüestió de confiança: Només la pot plantejar el president del Govern. Per ser aprovada necessita majoria absoluta al Congrés i al Senat. Per ser aprovada necessita majoria simple al Congrés i al Senat. Si no aconsegueix la majoria simple es dissol el Parlament i es convoquen noves eleccions.

La qüestió de confiança: És un acte mitjançant el qual el president nomena els seus ministres. La presenten un cert nombre de diputats del Congrés i ha de contenir un candidat alternatiu a la presidència del Govern. La presenta el president del Govern davant del Congrés de Diputats. La presenten un cert nombre de diputats o senadors davant la cambra corresponent i ha de contenir un candidat alternatiu a la presidència del Govern.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya institucionalitza Catalunya segons un: Sistema semipresidencialista. Sistema parlamentari. Sistema monàrquic. Sistema presidencialista.

Com pot modificar-se el contingut d'un estatut d'autonomia?. De la manera que estableix la Constitució. Amb una llei orgànica posterior que modifiqui el seu contingut. A través dels procediments fixats pel mateix estatut d'autonomia. No pot modificar-se en cap cas.

Què regula el títol 4rt. de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya?. Les competències. El finançament. Els drets dels catalans. La reforma estatutària.

Què implica l’autonomia política?. L'existència de nacionalitats i regions. La possibilitat d'exercir el dret d'autodeterminació. La possibilitat d'autogovernar-se i de fer lleis. La possibilitat de dictar normes reglamentàries.

Per reformar l’Estatut d’autonomia de Catalunya, és imprescindible la voluntat favorable del Parlament de Catalunya…. No és correcte. Llevat que les Corts Generals ho aprovin per majoria qualificada de les dues cambres. En tot cas. Només quan es tracta d’una reforma global.

Competència és: La qualificació dels funcionaris de les administracions locals. La capacitat d’exercir polítiques no descrites a la Constitució ni als estatuts. La qualificació dels funcionaris de les administracions públiques. Exercir una determinada funció sobre una matèria.

Poden ser objecte de recurs d'inconstitucionalitat: Els decrets, els reglaments i els decrets-llei. Els reglaments. Les lleis i els decrets. Únicament les normes amb rang de llei.

Què és un estatut d’autonomia per a una comunitat autònoma?. Una llei de bases. La seva norma jurídica suprema. La seva norma institucional bàsica. Una llei orgànica de bases.

La creació de les comunitats autònomes: Cada comunitat autònoma pot constituir-se com a tal. Corre a càrrec del Tribunal Constitucional. Es regeix pel principi dispositiu. Corre a càrrec del Govern.

El principi dispositiu suposa: Que la CE estableix quines comunitats autònomes són nacionalitats i quines són regions. Que els territoris poden disposar, encara que les institucions de l'Estat s'hi oposin, convertir-se en comunitats autònomes. Que varen ser els ciutadans dels territoris interessats els que varen poder constituir-se en comunitats autònomes, d'acord amb la normativa constitucional. Que la CE disposa quines són les comunitats autònomes en què es divideix l´Estat.