Casos practics convocatòria TCAI 2018 ICS

Caso practico 1 La Marta té 54 anys, sense al-lèrgies medicamentoses conegudes i no ha estat mai fumadora. És dependent per a les activitats de la vida diària. Antecedents patològics: polineuropatia desmielinitzant, neuràlgia del trigemin, síndrome depressiva, migranya. Intervenció quirúrgica el 2010 per escoliosi severa dorsolumbar amb artròdesi. Antecedents pneumològics: alteració ventilatòria restrictiva severa. En fase d'insuficiència respiratòria hipercàpnica. Infeccions respiratòries de repetició, asma bronquial. Acaba d'ingressar a hospitalització de pneumologia procedent d'urgències per insuficiencia respiratòria hipercàpnica secundària a pneumònia broncoaspirativa. A la valoració d'ingrés, les constants vitals són: temperatura axil-lar. 39,1ºC, saturació d'oxigen: 92%, frequència cardíaca: 120x; freguència respiratòria: 28x', i tensió arterial: 92/57 mmHg. Està conscient però confusa, amb dolor moderat (EVA 4). A la valoració d'infermeria cal destacar un alt risc de patir lesions per pressió. Observem un eritema sacre que no desapareix amb el cessament de la pressió. La filla comenta que fa tres dies que no la mouen del llit. Actualment per la seva dificultat respiratòria solament tolera la posició semi-Fowler. 1. La temperatura axil-lar que s'ha mesurat a la Marta correspon a un estat de: Hipertèrmia. Hipotèrmia amb pirèxia. Febrícula. Normotèrmia.

Caso practico 1 La Marta té 54 anys, sense al-lèrgies medicamentoses conegudes i no ha estat mai fumadora. És dependent per a les activitats de la vida diària. Antecedents patològics: polineuropatia desmielinitzant, neuràlgia del trigemin, síndrome depressiva, migranya. Intervenció quirúrgica el 2010 per escoliosi severa dorsolumbar amb artròdesi. Antecedents pneumològics: alteració ventilatòria restrictiva severa. En fase d'insuficiència respiratòria hipercàpnica. Infeccions respiratòries de repetició, asma bronquial. Acaba d'ingressar a hospitalització de pneumologia procedent d'urgències per insuficiencia respiratòria hipercàpnica secundària a pneumònia broncoaspirativa. A la valoració d'ingrés, les constants vitals són: temperatura axil-lar. 39,1ºC, saturació d'oxigen: 92%, frequència cardíaca: 120x; freguència respiratòria: 28x', i tensió arterial: 92/57 mmHg. Està conscient però confusa, amb dolor moderat (EVA 4). A la valoració d'infermeria cal destacar un alt risc de patir lesions per pressió. Observem un eritema sacre que no desapareix amb el cessament de la pressió. La filla comenta que fa tres dies que no la mouen del llit. Actualment per la seva dificultat respiratòria solament tolera la posició semi-Fowler. 2 - Quant a la frequència respiratòria de la Marta, és cert que: Presenta una apnea normorespiratòria. Pateix d'eupnea, ja que la seva frequència respiratòria està entre 20 i 30 ventilacions per minut. L'alteració de la frequència respiratòria que presenta es denomina taquipnea. L'alteració de la frequència respiratòria que presenta es denomina hiperpnea.

Caso practico 1 La Marta té 54 anys, sense al-lèrgies medicamentoses conegudes i no ha estat mai fumadora. És dependent per a les activitats de la vida diària. Antecedents patològics: polineuropatia desmielinitzant, neuràlgia del trigemin, síndrome depressiva, migranya. Intervenció quirúrgica el 2010 per escoliosi severa dorsolumbar amb artròdesi. Antecedents pneumològics: alteració ventilatòria restrictiva severa. En fase d'insuficiència respiratòria hipercàpnica. Infeccions respiratòries de repetició, asma bronquial. Acaba d'ingressar a hospitalització de pneumologia procedent d'urgències per insuficiencia respiratòria hipercàpnica secundària a pneumònia broncoaspirativa. A la valoració d'ingrés, les constants vitals són: temperatura axil-lar. 39,1ºC, saturació d'oxigen: 92%, frequència cardíaca: 120x; freguència respiratòria: 28x', i tensió arterial: 92/57 mmHg. Està conscient però confusa, amb dolor moderat (EVA 4). A la valoració d'infermeria cal destacar un alt risc de patir lesions per pressió. Observem un eritema sacre que no desapareix amb el cessament de la pressió. La filla comenta que fa tres dies que no la mouen del llit. Actualment per la seva dificultat respiratòria solament tolera la posició semi-Fowler. 3 - Per la frequència cardíaca mesurada, podem dir que la Marta: Presenta una bradicàrdia, ja que el paràmetre està entre 100-120 batecs per minut. La frequència cardíaca de la Marta està dins dels valors de normalitat. Presenta una taquicàrdia. Té una hipertensió maligna.

Caso practico 1 La Marta té 54 anys, sense al-lèrgies medicamentoses conegudes i no ha estat mai fumadora. És dependent per a les activitats de la vida diària. Antecedents patològics: polineuropatia desmielinitzant, neuràlgia del trigemin, síndrome depressiva, migranya. Intervenció quirúrgica el 2010 per escoliosi severa dorsolumbar amb artròdesi. Antecedents pneumològics: alteració ventilatòria restrictiva severa. En fase d'insuficiència respiratòria hipercàpnica. Infeccions respiratòries de repetició, asma bronquial. Acaba d'ingressar a hospitalització de pneumologia procedent d'urgències per insuficiencia respiratòria hipercàpnica secundària a pneumònia broncoaspirativa. A la valoració d'ingrés, les constants vitals són: temperatura axil-lar. 39,1ºC, saturació d'oxigen: 92%, frequència cardíaca: 120x; freguència respiratòria: 28x', i tensió arterial: 92/57 mmHg. Està conscient però confusa, amb dolor moderat (EVA 4). A la valoració d'infermeria cal destacar un alt risc de patir lesions per pressió. Observem un eritema sacre que no desapareix amb el cessament de la pressió. La filla comenta que fa tres dies que no la mouen del llit. Actualment per la seva dificultat respiratòria solament tolera la posició semi-Fowler. 4- La tensió arterial de la Marta correspon a: Una normotensió. Una hipertensió per taquicàrdia. Una hipertensió relacionada amb la temperatura axil-lar. Una hipotensió, ja que el paràmetre està per sota de 120/60 mmHg.

Caso practico 1 La Marta té 54 anys, sense al-lèrgies medicamentoses conegudes i no ha estat mai fumadora. És dependent per a les activitats de la vida diària. Antecedents patològics: polineuropatia desmielinitzant, neuràlgia del trigemin, síndrome depressiva, migranya. Intervenció quirúrgica el 2010 per escoliosi severa dorsolumbar amb artròdesi. Antecedents pneumològics: alteració ventilatòria restrictiva severa. En fase d'insuficiència respiratòria hipercàpnica. Infeccions respiratòries de repetició, asma bronquial. Acaba d'ingressar a hospitalització de pneumologia procedent d'urgències per insuficiencia respiratòria hipercàpnica secundària a pneumònia broncoaspirativa. A la valoració d'ingrés, les constants vitals són: temperatura axil-lar. 39,1ºC, saturació d'oxigen: 92%, frequència cardíaca: 120x; freguència respiratòria: 28x', i tensió arterial: 92/57 mmHg. Està conscient però confusa, amb dolor moderat (EVA 4). A la valoració d'infermeria cal destacar un alt risc de patir lesions per pressió. Observem un eritema sacre que no desapareix amb el cessament de la pressió. La filla comenta que fa tres dies que no la mouen del llit. Actualment per la seva dificultat respiratòria solament tolera la posició semi-Fowler. 5 - l'hora de mesurar paràmetres del balanç hidric estricte que té prescrit la Marta, què hem de tenir en compte?. Únicament les pèrdues: ingesta alimentària i diúresi. Solament les pèrdues fisiològiques: diúresi, sudoració, deposicions i pèrdues insensibles. Les aportacions i les pèrdues fisiològiques i les patològiques. Únicament els ingressos de líquids: dèbit de drenatges, vòmits i aspiració gàstrica.

Caso practico 1 La Marta té 54 anys, sense al-lèrgies medicamentoses conegudes i no ha estat mai fumadora. És dependent per a les activitats de la vida diària. Antecedents patològics: polineuropatia desmielinitzant, neuràlgia del trigemin, síndrome depressiva, migranya. Intervenció quirúrgica el 2010 per escoliosi severa dorsolumbar amb artròdesi. Antecedents pneumològics: alteració ventilatòria restrictiva severa. En fase d'insuficiència respiratòria hipercàpnica. Infeccions respiratòries de repetició, asma bronquial. Acaba d'ingressar a hospitalització de pneumologia procedent d'urgències per insuficiencia respiratòria hipercàpnica secundària a pneumònia broncoaspirativa. A la valoració d'ingrés, les constants vitals són: temperatura axil-lar. 39,1ºC, saturació d'oxigen: 92%, frequència cardíaca: 120x; freguència respiratòria: 28x', i tensió arterial: 92/57 mmHg. Està conscient però confusa, amb dolor moderat (EVA 4). A la valoració d'infermeria cal destacar un alt risc de patir lesions per pressió. Observem un eritema sacre que no desapareix amb el cessament de la pressió. La filla comenta que fa tres dies que no la mouen del llit. Actualment per la seva dificultat respiratòria solament tolera la posició semi-Fowler. 6- La pulsioximetria és: La mesura del paràmetre de saturació d'oxigen en sang venosa expressat en mmHg. Un mètode no invasiu de monitoratge de la saturació d'oxigen. La mesura de la pressió parcial de diòxid de carboni en sang expressada en percentatge. La mesura de ia frequència cardíaca perifèrica expressada en percentatge.

Caso practico 1 La Marta té 54 anys, sense al-lèrgies medicamentoses conegudes i no ha estat mai fumadora. És dependent per a les activitats de la vida diària. Antecedents patològics: polineuropatia desmielinitzant, neuràlgia del trigemin, síndrome depressiva, migranya. Intervenció quirúrgica el 2010 per escoliosi severa dorsolumbar amb artròdesi. Antecedents pneumològics: alteració ventilatòria restrictiva severa. En fase d'insuficiència respiratòria hipercàpnica. Infeccions respiratòries de repetició, asma bronquial. Acaba d'ingressar a hospitalització de pneumologia procedent d'urgències per insuficiencia respiratòria hipercàpnica secundària a pneumònia broncoaspirativa. A la valoració d'ingrés, les constants vitals són: temperatura axil-lar. 39,1ºC, saturació d'oxigen: 92%, frequència cardíaca: 120x; freguència respiratòria: 28x', i tensió arterial: 92/57 mmHg. Està conscient però confusa, amb dolor moderat (EVA 4). A la valoració d'infermeria cal destacar un alt risc de patir lesions per pressió. Observem un eritema sacre que no desapareix amb el cessament de la pressió. La filla comenta que fa tres dies que no la mouen del llit. Actualment per la seva dificultat respiratòria solament tolera la posició semi-Fowler. 7 - La Marta pateix una lesió per pressió de grau: lll, ja que es formaran vesícules i s'erosionarà la pell. II, perquè ja s'hi observa una petita necrosi. l, és un eritema que no desapareix amb el cessament de la pressió. 0, ja que un eritema que no desapareix amb el cessament de la pressió no és una lesió per pressió.

Caso practico 2 La Núria té 28 anys, és fumadora habitual i consumeix alcohol en caps de setmana. No té antecedents patològics d'interès. Acudeix a la consulta de ginecologia de l'ASSIR. El motiu és per pruija vaginal intensa de dos dies d'evolució. Pren anticonceptius orals des fa 10 anys, però amb baix compliment del tractament. Manifesta que habitualment manté relacions amb un company, però comenta que "de tant en tant, faig el salt". A l'exploració hi ha sospita d'infecció vaginal, es recull mostra per a cultiu i es fa una citologia per al cribratge de càncer de cèrvix. Rebut el resultat de la citologia, que ha resultat positiva per lesió intraepitelial de baix grau, la TCAI gestiona la cita per la propera setmana. En aquesta visita, el ginecòleg informa la Núria que cal fer-li una biòpsia de cèrvix. 8 - Les funcions d'una TCAI a la consulta de ginecologia són: Ordre, neteja i reposició del material. Col-laboració en la preparació prèvia a la pacient i del material a utilitzar. Recepció de mostres i etiquetatge. Totes són correctes.

Caso practico 2 La Núria té 28 anys, és fumadora habitual i consumeix alcohol en caps de setmana. No té antecedents patològics d'interès. Acudeix a la consulta de ginecologia de l'ASSIR. El motiu és per pruija vaginal intensa de dos dies d'evolució. Pren anticonceptius orals des fa 10 anys, però amb baix compliment del tractament. Manifesta que habitualment manté relacions amb un company, però comenta que "de tant en tant, faig el salt". A l'exploració hi ha sospita d'infecció vaginal, es recull mostra per a cultiu i es fa una citologia per al cribratge de càncer de cèrvix. Rebut el resultat de la citologia, que ha resultat positiva per lesió intraepitelial de baix grau, la TCAI gestiona la cita per la propera setmana. En aquesta visita, el ginecòleg informa la Núria que cal fer-li una biòpsia de cèrvix. 9 - En relació amb l'acollida de la Núria, la TCAI ha de mostrar-se: Expectant i distant. Seria, concisa i poc receptiva. Amb conducta passiva. Respectuosa, empàtica, amb escolta activa.

Caso practico 2 La Núria té 28 anys, és fumadora habitual i consumeix alcohol en caps de setmana. No té antecedents patològics d'interès. Acudeix a la consulta de ginecologia de l'ASSIR. El motiu és per pruija vaginal intensa de dos dies d'evolució. Pren anticonceptius orals des fa 10 anys, però amb baix compliment del tractament. Manifesta que habitualment manté relacions amb un company, però comenta que "de tant en tant, faig el salt". A l'exploració hi ha sospita d'infecció vaginal, es recull mostra per a cultiu i es fa una citologia per al cribratge de càncer de cèrvix. Rebut el resultat de la citologia, que ha resultat positiva per lesió intraepitelial de baix grau, la TCAI gestiona la cita per la propera setmana. En aquesta visita, el ginecòleg informa la Núria que cal fer-li una biòpsia de cèrvix. 10 - La posició en la qual hem d'acomodar la Núria en una llitera de ginecologia, tant per al cultiu com per a la biòpsia, és: Posició de Roser. Posició de Fowler. Posició de litotomia. Posició dorsal o supina.

Caso practico 2 La Núria té 28 anys, és fumadora habitual i consumeix alcohol en caps de setmana. No té antecedents patològics d'interès. Acudeix a la consulta de ginecologia de l'ASSIR. El motiu és per pruija vaginal intensa de dos dies d'evolució. Pren anticonceptius orals des fa 10 anys, però amb baix compliment del tractament. Manifesta que habitualment manté relacions amb un company, però comenta que "de tant en tant, faig el salt". A l'exploració hi ha sospita d'infecció vaginal, es recull mostra per a cultiu i es fa una citologia per al cribratge de càncer de cèrvix. Rebut el resultat de la citologia, que ha resultat positiva per lesió intraepitelial de baix grau, la TCAI gestiona la cita per la propera setmana. En aquesta visita, el ginecòleg informa la Núria que cal fer-li una biòpsia de cèrvix. 11 - Quan a la Núria se li practica el cultiu vaginal, la TCAI ha de: Fer la identificació activa de la pacient, del dejú i del portaobjectes. Verificar la identificació de la mostra i del portaobjectes. Verificar la concordança entre la pacient, la petició i l'etiqueta de la mostra. Facilitar el portaobjectes ben identificat al professional que recull la mostra.

Caso practico 2 La Núria té 28 anys, és fumadora habitual i consumeix alcohol en caps de setmana. No té antecedents patològics d'interès. Acudeix a la consulta de ginecologia de l'ASSIR. El motiu és per pruija vaginal intensa de dos dies d'evolució. Pren anticonceptius orals des fa 10 anys, però amb baix compliment del tractament. Manifesta que habitualment manté relacions amb un company, però comenta que "de tant en tant, faig el salt". A l'exploració hi ha sospita d'infecció vaginal, es recull mostra per a cultiu i es fa una citologia per al cribratge de càncer de cèrvix. Rebut el resultat de la citologia, que ha resultat positiva per lesió intraepitelial de baix grau, la TCAI gestiona la cita per la propera setmana. En aquesta visita, el ginecòleg informa la Núria que cal fer-li una biòpsia de cèrvix. 12 - A la consulta de ginecologia, l'espècul serveix per: Visualitzar el coll uteri. Visualitzar les trompes de Fal:lopi. Extreure mostres de l'úter. Visualitzar els orificis nasals.

Caso practico 2 La Núria té 28 anys, és fumadora habitual i consumeix alcohol en caps de setmana. No té antecedents patològics d'interès. Acudeix a la consulta de ginecologia de l'ASSIR. El motiu és per pruija vaginal intensa de dos dies d'evolució. Pren anticonceptius orals des fa 10 anys, però amb baix compliment del tractament. Manifesta que habitualment manté relacions amb un company, però comenta que "de tant en tant, faig el salt". A l'exploració hi ha sospita d'infecció vaginal, es recull mostra per a cultiu i es fa una citologia per al cribratge de càncer de cèrvix. Rebut el resultat de la citologia, que ha resultat positiva per lesió intraepitelial de baix grau, la TCAI gestiona la cita per la propera setmana. En aquesta visita, el ginecòleg informa la Núria que cal fer-li una biòpsia de cèrvix. 13 - Un cop finalitzada la biòpsia, es recull el material i es procedeix a la neteja: Es posa el material en aigua i sabó de mans, s'esbandeix i s'eixuga. És posa el material en aigua sola perquè les restes orgàniques es desprenguin millor, s'esbandeix i s'eixuga. Es posa el material en una cubeta i el detergent recomanat, parant compte amb els racons del material que acumulen restes, s'esbandeix i es deixa assecar. Es posa el material en aigua en hipoclorit sòdic al 7090 perquè les restes orgàniques es desprenguin, s'esbandeix i s'eixuga.

Caso practico 2 La Núria té 28 anys, és fumadora habitual i consumeix alcohol en caps de setmana. No té antecedents patològics d'interès. Acudeix a la consulta de ginecologia de l'ASSIR. El motiu és per pruija vaginal intensa de dos dies d'evolució. Pren anticonceptius orals des fa 10 anys, però amb baix compliment del tractament. Manifesta que habitualment manté relacions amb un company, però comenta que "de tant en tant, faig el salt". A l'exploració hi ha sospita d'infecció vaginal, es recull mostra per a cultiu i es fa una citologia per al cribratge de càncer de cèrvix. Rebut el resultat de la citologia, que ha resultat positiva per lesió intraepitelial de baix grau, la TCAI gestiona la cita per la propera setmana. En aquesta visita, el ginecòleg informa la Núria que cal fer-li una biòpsia de cèrvix. 14 - Durant la biòpsia s'ha utilitzat un espèculum rebutjable. A l'hora de gestionar aquest residu: Cal depositar-lo en el recipient del grup IV. Cal depositar-lo en el recipient del grup II. Cal depositar-lo en el recipient del grup I. Cal depositar-lo en el recipient del grup llI.

Caso practico 3 En Josep, de 52 anys, va al seu hospital de referència perquè des de fa dies sent debilitat a les extremitats inferiors i atàxia. Després de fer-li una tomografia axial computeritzada (TAC) cranial, s'evidencia oclusió de l'artèria basilar i es decideix fer-li una fibrinòlisi que no resulta efectiva. Posteriorment se li fa una trombectomia mecànica i s'aconsegueix la repermeabilització de l'artèria afectada. Realitzat el procediment, ingressa a l'UCI i a les poques hores fa una disminució del nivell de consciència amb compromís respiratori. La valoració neurològica mostra moviments de decorticació i anisocòria arreactiva. Per mala evolució neurològica, es fa una nova TAC cranial de control que mostra isquèmia cerebral establerta amb mal pronòstic neurològic, irreversible. Un cop parlat amb la família,es consensua no aplicar-li més mesures agressives i iniciar mesures de confort en el final de la vida, aquesta decisió es registra a la història clínica. En tot moment està acompanyat per la seva familia. 15 - Quina serà l'actuació correcta de la TCAI en els últims moments de vida d'en Josep?. En cap cas entrarà a l'habitació, és un moment íntim. Preguntar a la família si volen estar sols o acompanyats, si necessiten alguna cosa o si desitgen un servei religiós. Tranquil-litzar el pacient del costat explicant-li el diagnòstic i ia mala evolució. Informar la familia que cal evitar l'expressió de les emocions.

Caso practico 3 En Josep, de 52 anys, va al seu hospital de referència perquè des de fa dies sent debilitat a les extremitats inferiors i atàxia. Després de fer-li una tomografia axial computeritzada (TAC) cranial, s'evidencia oclusió de l'artèria basilar i es decideix fer-li una fibrinòlisi que no resulta efectiva. Posteriorment se li fa una trombectomia mecànica i s'aconsegueix la repermeabilització de l'artèria afectada. Realitzat el procediment, ingressa a l'UCI i a les poques hores fa una disminució del nivell de consciència amb compromís respiratori. La valoració neurològica mostra moviments de decorticació i anisocòria arreactiva. Per mala evolució neurològica, es fa una nova TAC cranial de control que mostra isquèmia cerebral establerta amb mal pronòstic neurològic, irreversible. Un cop parlat amb la família,es consensua no aplicar-li més mesures agressives i iniciar mesures de confort en el final de la vida, aquesta decisió es registra a la història clínica. En tot moment està acompanyat per la seva familia. 16 - Després que el metge informi de la mort d'en Josep a la família, el seu fill comença a donar cops de puny a la paret. En quina fase de les etapes del dol podríem associar la reacció del fill, segons Rlubber Ross?. A l'ira. A la negació. A la insatisfacció. No és cap fase, el fill no controla les seves emocions.

Caso practico 3 En Josep, de 52 anys, va al seu hospital de referència perquè des de fa dies sent debilitat a les extremitats inferiors i atàxia. Després de fer-li una tomografia axial computeritzada (TAC) cranial, s'evidencia oclusió de l'artèria basilar i es decideix fer-li una fibrinòlisi que no resulta efectiva. Posteriorment se li fa una trombectomia mecànica i s'aconsegueix la repermeabilització de l'artèria afectada. Realitzat el procediment, ingressa a l'UCI i a les poques hores fa una disminució del nivell de consciència amb compromís respiratori. La valoració neurològica mostra moviments de decorticació i anisocòria arreactiva. Per mala evolució neurològica, es fa una nova TAC cranial de control que mostra isquèmia cerebral establerta amb mal pronòstic neurològic, irreversible. Un cop parlat amb la família,es consensua no aplicar-li més mesures agressives i iniciar mesures de confort en el final de la vida, aquesta decisió es registra a la història clínica. En tot moment està acompanyat per la seva familia. 17 - Quant parlem de rigor mortis ens referim: Que el cos del difunt està blanc i fred. A la rigidesa del cos i les extremitats. Que hi ha livideses a tot el cos. És l'expressió que defineix que la mort està confirmada.

Caso practico 3 En Josep, de 52 anys, va al seu hospital de referència perquè des de fa dies sent debilitat a les extremitats inferiors i atàxia. Després de fer-li una tomografia axial computeritzada (TAC) cranial, s'evidencia oclusió de l'artèria basilar i es decideix fer-li una fibrinòlisi que no resulta efectiva. Posteriorment se li fa una trombectomia mecànica i s'aconsegueix la repermeabilització de l'artèria afectada. Realitzat el procediment, ingressa a l'UCI i a les poques hores fa una disminució del nivell de consciència amb compromís respiratori. La valoració neurològica mostra moviments de decorticació i anisocòria arreactiva. Per mala evolució neurològica, es fa una nova TAC cranial de control que mostra isquèmia cerebral establerta amb mal pronòstic neurològic, irreversible. Un cop parlat amb la família,es consensua no aplicar-li més mesures agressives i iniciar mesures de confort en el final de la vida, aquesta decisió es registra a la història clínica. En tot moment està acompanyat per la seva familia. 18 - Un cop es produeixi la mort, la TCAI: Informa la família d'en Josep del desenllaç final. Lliura els papers de defunció a la família. Recull totes les pertinences del difunt i les lliura als familiars. Trasllada el cadàver al mortuori.

Caso practico 3 En Josep, de 52 anys, va al seu hospital de referència perquè des de fa dies sent debilitat a les extremitats inferiors i atàxia. Després de fer-li una tomografia axial computeritzada (TAC) cranial, s'evidencia oclusió de l'artèria basilar i es decideix fer-li una fibrinòlisi que no resulta efectiva. Posteriorment se li fa una trombectomia mecànica i s'aconsegueix la repermeabilització de l'artèria afectada. Realitzat el procediment, ingressa a l'UCI i a les poques hores fa una disminució del nivell de consciència amb compromís respiratori. La valoració neurològica mostra moviments de decorticació i anisocòria arreactiva. Per mala evolució neurològica, es fa una nova TAC cranial de control que mostra isquèmia cerebral establerta amb mal pronòstic neurològic, irreversible. Un cop parlat amb la família,es consensua no aplicar-li més mesures agressives i iniciar mesures de confort en el final de la vida, aquesta decisió es registra a la història clínica. En tot moment està acompanyat per la seva familia. 19 - Pel que fa al cadàver i a la posició del llit on es troba el cos difunt d'en Josep, cal tenir en compte alguna cosa?. No, és indiferent la posició del llit i el difunt ha d'estar en posició lateral de Sims. Si, el llit amb el capçal a 452 per afavorir el retorn venós cerebral i el difunt en posició de Fowler. Sí, el difunt es posa en decúbit supí i el llit amb el capçal a 0 deixant el coixí. No, no és important la posició del llit ni del difunt.

Caso practico 3 En Josep, de 52 anys, va al seu hospital de referència perquè des de fa dies sent debilitat a les extremitats inferiors i atàxia. Després de fer-li una tomografia axial computeritzada (TAC) cranial, s'evidencia oclusió de l'artèria basilar i es decideix fer-li una fibrinòlisi que no resulta efectiva. Posteriorment se li fa una trombectomia mecànica i s'aconsegueix la repermeabilització de l'artèria afectada. Realitzat el procediment, ingressa a l'UCI i a les poques hores fa una disminució del nivell de consciència amb compromís respiratori. La valoració neurològica mostra moviments de decorticació i anisocòria arreactiva. Per mala evolució neurològica, es fa una nova TAC cranial de control que mostra isquèmia cerebral establerta amb mal pronòstic neurològic, irreversible. Un cop parlat amb la família,es consensua no aplicar-li més mesures agressives i iniciar mesures de confort en el final de la vida, aquesta decisió es registra a la història clínica. En tot moment està acompanyat per la seva familia. 20 - Abans de traslladar el cos difunt al dipòsit, és funció de la TCAI: Preparar la documentació, indicant-ne el nom, cognoms i si és judicial o no. Anotar a l'evolutiu l'hora, la data i la causa de la mort. Comprovar que porta la polsera identificadora i que es llegeix correctament. Comprovar que la polsera identificadora s'adjunta amb la documentació.

Caso practico 3 En Josep, de 52 anys, va al seu hospital de referència perquè des de fa dies sent debilitat a les extremitats inferiors i atàxia. Després de fer-li una tomografia axial computeritzada (TAC) cranial, s'evidencia oclusió de l'artèria basilar i es decideix fer-li una fibrinòlisi que no resulta efectiva. Posteriorment se li fa una trombectomia mecànica i s'aconsegueix la repermeabilització de l'artèria afectada. Realitzat el procediment, ingressa a l'UCI i a les poques hores fa una disminució del nivell de consciència amb compromís respiratori. La valoració neurològica mostra moviments de decorticació i anisocòria arreactiva. Per mala evolució neurològica, es fa una nova TAC cranial de control que mostra isquèmia cerebral establerta amb mal pronòstic neurològic, irreversible. Un cop parlat amb la família,es consensua no aplicar-li més mesures agressives i iniciar mesures de confort en el final de la vida, aquesta decisió es registra a la història clínica. En tot moment està acompanyat per la seva familia. 21 - L'equip d'infermeria, quan acaba de fer les cures post mortem, s'assegura que: Els ulls i la boca queden ben tancats. Els ulls queden tancats i la boca és indiferent. En els ulls es posa crema oftàlmica i la boca queda tancada. La boca queda oberta perquè porta la pròtesi dental i els ulls, tancats.