Competéncia Administrativa

1.Segons la Constitució, l’Administració actua d’acord amb els següents principis: A. Eficàcia, celeritat, desconcentració i coordinació. B. Economia, flexibilitat, jerarquia i desconcentració. C. Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació. D. Eficàcia, celeritat, economia i flexibilitat.

2.I en quin article de la Constitució es troben aquests principis?. A. Art.103. B. Art.104. C. Art.105. D. Art.106.

3.Que els òrgans integrants de cada Administració pública es troben estructurats de manera esglaonada, i per tant, els superiors poden dirigir i fiscalitzar la conducta dels inferiors implica el principi de: A. Eficàcia. B. Descentralització. C. Jerarquia. D. Desconcentració.

4.Quan es confereix amb caràcter exclusiu una determinada competència a un dels diferents òrgans enquadrats dins del concepte de jerarquia administrativa, estem parlant del principi de: A. Eficàcia. B. Descentralització. C. Jerarquia. D. Desconcentració.

5.Els particulars tenen dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en els seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics. Això posa de manifest el principi de: A. Legalitat. B. Bona fe. C. Responsabilitat. D. Desconcentració.

6.El principi de lleialtat institucional s’aplica: A. En les relacions de l’Administració amb els ciutadans. B. En les relacions entre les administracions. C. En la delegació. D. En les relacions de jerarquia administrativa.

7.La interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics deriva del principi de: A. Legalitat. B. No abús. C. Objectivitat. D. Bona fe.

8.Comporta la transferència de competències entre administracions: A. La coordinació. B. La descentralització. C. La desconcentració. D. La cessió.

9.Què diferència la desconcentració de la delegació?. A. Que la desconcentració es produeix sempre entre ens i mai entre òrgans. B. Que la desconcentració només es pot donar entre òrgans centrals i perifèrics. C. Que en la delegació es transfereix l’exercici de la competència, però no la seva titularitat. D. Que la delegació s’ha de dur a terme a través d’una disposició de caràcter general (llei o reglament).

10.La transferència de competències de la comunitat autònoma a l’administració local és una: A. Descentralització territorial. B. Descentralització institucional. C. Desconcentració legislativa, si comporta la facultat de legislar. D. Desconcentració purament administrativa, perquè els ens locals no poden legislar.

11.L’encàrrec de gestió suposa: A. Cessió de la titularitat de la competència a una altre Administració. B. La realització per òrgans de la mateixa o diferent Administració d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis que no implica cessió de titularitat. C. Una delegació de funcions en un òrgan jeràrquicament depenent. D. La realització de funcions en règim de dret privat.

12.Quan els òrgans superiors reclamin per a sí mateixos el coneixement d’un assumpte la resolució del qual, correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans administratius depenents, estarem davant d’una: A. Avocació. B. Encàrrec de gestió. C. Delegació de firma. D. Suplència.

13.La transferència de competències o funcions de forma permanent d’un òrgan superior a un altre d’inferior dins un mateix ens públic s’anomena: A. Descentralització. B. Desconcentració. C. Delegació. D. Avocació.

14.Els reglaments que elabora el Govern: A. Tenen un valor subordinat respecte a la llei. B. Tenen valor legal. C. Només estan subordinats a la llei estatal però no a la autonòmica. D. El seu valor és residual.

15.Quina de les següents no és una característica del reglament?. A. És una disposició de caràcter general. B. Pot ser independent o de desenvolupament d’una llei. C. Té rang inferior a la llei. D. Totes les anteriors són característiques dels reglaments.

16.Aquells reglaments que es dicten en desenvolupament d’una llei anterior, es denominen: A. Interns. B. De necessitat. C. Executius. D. Orgànics.

17.Que significa en els reglaments, el principi de reserva de llei?. A. Que tot allò reservat a la llei podrà ser regulat per un reglament. B. Que el reglament pot regular totes les matèries que la llei digui. C. Que no són vàlids els reglaments il·legals. D. Totes són incorrectes.

18.Els reglaments poden ser: A. Estatals, autonòmics i locals. B. Interns o externs. C. De desenvolupament d’una llei o executius. D. Totes les respostes són correctes.

19.La validesa d’un reglament pot ser sotmesa: A. Al coneixement dels tribunals contenciós administratius. B. A la discrecionalitat dels òrgans superiors de l’Administració de l’Estat. C. A les Corts Generals. D. Als recursos administratius.

20.Les resolucions administratives de caràcter particular: A. Podran vulnerar allò establert en una disposició de caràcter general sempre que aquelles tinguin rang igual a aquestes. B. Podran vulnerar allí establert en una disposició de caràcter general sempre que aquelles tinguin rang superior a aquestes. C. No podran vulnerar allò establert en una disposició de caràcter general. D. Cap resposta és correcta.

21.Els actes administratius generals: A. Són actes administratius que tenen per destinataris a una pluralitat indeterminada de subjectes. B. Creen normes de dret objectiu. C. Són objecte de notificació. D. Són simples directrius d’actuació que els òrgans superiors imposen als inferiors, com una manifestació de la seva potestat jeràrquica.

22.El procediment d’elaboració d’un projecte de disposició reglamentària s’inicia: A. Pel titular del Departament de la Presidència. B. Pel govern. C. Per resolució del conseller del departament competent en la matèria del projecte. D. Per resolució del conseller del departament competent en la matèria del projecte, amb acord previ del Govern.

23.El termini per a l’emissió dels informes i els dictàmens, a manca de previsió expressa, és de: A. 10 dies. B. 15 dies. C. 20 dies. D. 30 dies.

24.Els projectes de disposicions reglamentàries han d’anar acompanyats sempre de: A. Una memòria general, una memòria d’avaluació de l’impacte medi ambiental i els informes preceptius. B. Una memòria general, una memòria d’avaluació de l’impacte de les mesures proposades i els informes preceptius. C. Una memòria general, una memòria d’avaluació de la normativa a desenvolupar, i els informes facultatius. D. Una memòria general, una memòria d’avaluació de la normativa a derogar, i els informes preceptius.

25.Els projectes de disposicions reglamentàries s’han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o de la central, del Gabinet Jurídic de la Generalitat, el qual l’ha d’emetre en el termini de: A. 10 dies. B. 15 dies. C. 20 dies. D. 30 dies.