Comunicacio terapeutica

CASO CLINICO DE TODO EL EXAMEN: La Paula és una senyora de 54 anys que ve a la consulta per posar-se una injecció intramuscular, la Dolors és la seva infermera, com que fa temps que la Paula no ve a visitar-se, la infermera aprofita la visita per prendre unes dades, li pren la TA, està a 152/94, pesa 85kg i medeix 1,56. a. es esta. b. no es esta. c. no es esta. d. no es esta.

En la situació que es produeix en la pregunta anterior en quina fase de la entrevista motivacional es troba ?. a. Resolutiva. b. Informativa. c. Negociadora. d. Exploratòria.

En quina fase del Model del Canvi es situa la Paula, durant l’entrevista?. a. Acció. b. Preparació. c. Contemplació. d. Precontemplació.

Durant tota la visita la Paula ha estat tocant-se molt les mans i els anells, la Dolors s’ha adonat d’aquest fet. Quin tipus de gestos fa? Assenyala la resposta correcta. a. Il·lustradors. b. Centrípets. c. Reguladors. d. Adaptadors.

Respecte al silenci, podem dir: a. És una eina que podem sol·licitar. b. És una manera de no dir res. c. És una forma de comunicar-se. d. Totes són falses.

A la comunicació que utilitza la seguretat en denominem: a. Comunicació segura. b. Comunicació assertiva. c. Comunicació agressiva. d. Comunicació adequada.

Respecte a la unitat del Temps poden dir que és: a. El minut. b. El segon. c. L’hora. d. 60 minuts.

La aparença física pertany a. a. Comunicació verbal. b. Comunicació assertiva. c. Comunicacio no verbal. d. Parallenguatge.

Un cop ha registrat les dades, la infermera li aconsella seguir una dieta per reduir el pes, la Paula no s’ho esperava i no mostra gaire interès, l’actuació de la infermera quina hauria de ser?. a. Informar dels avantatges de la dieta, mostrar empatia i pactar una nova visita. b. No dir res i aprofitar una nova visita. c. Comentar els riscos que pot tenir el sobrepès i prescriure exercici físic. d. Informar dels avantatges de la dieta i posar una data per començar.

En referència a l’entrevista motivacional quina d’aquestes habilitats no correspon a aquest tipus d’entrevista: a. Escolta activa. b. Fer un resum. c. Utilitzar preguntes obertes. d. Evitar parafrasejar.

Quin d’aquest tipus d’entrevista es denomina d’escolta. a. Estructurada. b. No estructurada o lliure. c. Semi estructurada. d. Entrevista grupa.

En referència a l’Iceberg del conflicte, en la part que “es veu”, podem trobar. a. Elements identitaris. b. Necessitats no negociables. c. Interessos negociable. d. Divergències perceptives.

El tipus de líder afiliatiu (democràtic). a. Dóna prioritat a les persones abans que als resultats. b. Delega una part del lideratge en altres persones. c. Intenta compartir amb els subordinats la seva visió. d. És un líder que potencia l’equip.

En referència a la relació d’ajuda que s’estableix entre infermera-pacient, si diem que és: la solució o canalització dels problemes que presenta el pacient, família o grup, a través d’intervencions terapèutiques de assessorament i de recolzament emocional i material, ens estem referint. a. A l’objectiu. b. A la finalitat. c. A les característiques. d. A les fases.

Es vol realitzar un exercici d’autoconeixement i s’aplica l’eina Finestra de Johari, a quina àrea correspon el Jo semipublic?. a. Àrea desconeguda. b. Àrea lliure. c. Àrea cega. d. àrea oculta.

Perque un rumor neixi es necessita de forma simultània: a. Ambigüitat básica del contingut i assumpte clar. b. Ambigüitat informativa i assumpte important. c. Ambigüitat important i veritat de l’assumpte. d. Ambigüitat en la condició i que l’assumpte interessi.

Si parlem de la capacitat d’identificar-se amb l’altre persona i comprendre les seves raons i sentiments, ens referim a: a. L’escolta activa. b. L’empatia. c. L’assertivitat. d. L’acceptació incondicional.

En relació al pacient quirúrgic quin tipus d’intervenció quirúrgica, a trets generals provocarà menys angoixa. a. Cirurgia d’urgència. b. Cirurgia cardiaca. c. Cirurgia estètica. d. Cirurgia de la bufeta.

La Rosa té 37 anys i està embarassada de tres mesos, sap que fumar pot perjudicar al fetus, té una elevada adicció a la nicotina. Quan parla amb la infermera expressa la seva preocupació envers al bebé. En quina fase del Model d’estadis de canvi està. a. Acció. b. Preparació. c. Contemplació. d. Precontemplació.

Les etapes del procés de dol descrites per Kübler-Ross, en ordre són: a. Negació-Depressió-Negociació-Ira-Acceptació . b. Negació-Ira-Plor-Negociació-Acceptació. c. Negació-Ira-Negociació-Depressió-Acceptació . d. Negació-Pacte-Desesperació-Ira-Acceptació.

La Teoria de l’atribució la va proposar. a. Hans Seyle → teoria basada en la resposta estres. b. Friz Heider. c. Thomas Holmes → historia vital. d. Lazarus i Folkman → interacció.

Es vol representar de forma gràfica una relació familiar distant, quin tipus de representació dibuixarem en el genograma. a. 1 línia trencada al mig. b. 2 línies paral.leles. c. 3 línies paral.leles amb una línia trencada. d. 1 línia puntejada.

Parkes va definir el dol en: a. 4 etapes. b. 3 etapes. c. 5 etapes. d. 6 etapes.

Si parlem d’un dol que es manifesta en aquelles persones que sembla que mantenen el control de la situació sense manifestar dolor parlem de: a. Dol anticipat. b. Dol crònic. c. Dol retardat. d. Dol patològic.

En referència al Model Transteòric del Canvi no és cert que: a. Valora el canvi conductual. b. Consta de set etapes, ben diferenciades. c. Identifica l’etapa en la que es troba l’usuari. d. Es dinàmic i es passa d’una etapa a l’altre.

Referent a l’escolta activa (assenyala la falsa) a. S’administren silencis que afavoreixin la comun. a. S’administren silencis que afavoreixin la comunicació del altre. b. S’escolta sense jutjar. c. Utilitzem comunicació no verbal. d. L’entrevistador ha de ser molt reactiu.

El Ginés s’acaba de jubilar, mai havia tingut cap problema de salut, però en una analítica de control li han trobat hipercolesterolèmia, li han donat consells per seguir una dieta adequada isembla que es una persona complidora. Quina serà l’actitud de la infermera. a. Reconèixer els seus esforços. b. Compartir objectius comuns. c. Explicar-li dubtes respecte a la dieta. d. Totes les respostes són correctes.

Durant l’entrevista amb el Ginès, la infermera li pregunta: “Que vol dir per vostè menjar poquet embotit”, quina tècnica està utilitzant. a. Facilitació. b. Clarificació. c. Confrontació. d. Mirall.

El Ginès ens pregunta sobre el document de voluntats anticipades, vol que li expliquem com s’ha de fer per omplir-lo, respecte a aquest document, assenyala la resposta FALSA. a. Es pot de formalitzar davant notari. b. Es potformalitzar davant de 3 testimonis, d’aquests dos no han de tenir parentesc fins segon grau ni relació patrimonial amb l’atorgant. c. No es poden contemplar voluntats anticipades que incorporin previsions contràries al ordenament jurídic o la bona pràctica clínica. d. S’ha de tenir en compte el dia de la mort.

La Sra. Juana ha vingut a la consulta molt nerviosa, creu que ella és la culpable del fet que alseu pare presenti una úlcera en la cresta ilíaca dreta, es culpabilitza perquè creu que no ha estat capaç de cuidar-lo i està molt preocupada. Quina NO ha de ser la actitud de la infermera?. a. Acceptar les culpes i comentar-li que el seu pare així no pot continuar o anirà a pitjor. b. Tranquil·litzar-la i intentar saber si passa quelcom més a casa. c. Explicar-li que ha de fer i realitzar educació sanitària envers la cura. d. Que sàpiga que pot contar amb la infermera quan ho necessiti.

La Sra. Juana verbalitza que està molt cansada, que ja fa molts anys que te que fer- se càrrec del seu pare i que ja no pot més. En aquest cas quina escala hauria de passar la infermera per valorar el cansament del cuidador. a. Barthel → activitats diàries (autonomia). b. Goldberg →. c. Zarit. d. Braden → úlcera per pressió.

La valoració que esrealitza a una persona en elseu procés de salut, és una valoració: a. Psicològica-emocional. b. Bio-psico-social. c. Biosocial-emocional. d. Emocional-social.

D’aquestes tècniques quina facilitarà que el pacient s’expressi amb libertad durant l’entrevista. a. Baixa reactivitat. b. Evitar silencis. c. Preguntes tancades. d. Actitud antagònica.

L'assertivitat es considera: a. Un model de relació interpersonal. b. Una habilitat. c. A i b són correctes. d. Cap és correcta.

Les habilitats comunicatives inclouen: a. L’empatia. b. El dubte. c. La compassió. d. a i c són correctes.

La primera persona que va parlar del concepte Salut Mental Positiva, va ser: a. Marie Jahoda. b. Maria Teresa Lluch → recull el treball de marie jahoda. c. Paul Lazarsfeld → sociòleg que el partit socialdemòcrata li encarga el treball. d. Hans Zeisel → sociòleg que el partit socialdemòcrata li encarga el treball.

Quin tipus s’estrés es pot viure també com positiu ?. a. Estrés crònic. b. Estrés agut. c. Estrés agut episòdic. d. Distres.

La teoría del estrés de Lazarus té: a. Dos avaluacions. b. Quatre avaluacions. c. Una avaluació. d. Tres avaluacions.

En referència a l’atribució de les conductes dels altres, si diem: El profesional pot pensar que un familiar és hostil perquè té molt estrés o pressió, estem parlant de: a. Atribució a l’estrés. b. Atribució a la disposició. c. Atribució a la situació. d. Atribució hostil.

A quin tipus de mecanisme de defensa pertany la següent definició: “Incorporació subjectiva per part d´una persona de trets que són característics d´altre”. a. Desplaçament → pases de persona a persona. b. Introjecció. c. Regressió → tornas a fer algo del passat. d. Sublimació → positiu.

La Sra. Isabel te 62 anys, és una persona que viu sola i és molt activa i independent, ara està hospitalitzada i constanment reclama la presència permanent d’algun dels seus fills i la seva ajuda per qualsevol activitat. Aquesta forma d’afrontar la situació de la Sra. Isabel és un mecanisme de defensa de: a. Projecció → sentiment a una persona pel pasat. b. Regressió → tornas a fer algo del passat. c. Desplaçament → persona a persona. d. Negació → negar.

Hi ha diferents tipus d’estrés, assenyala la resposta FALSA. a. Estrés crònic. b. Estrés agut episòdic. c. Estrés agut. d. Estrés crònic episòdic.

Quin tipus de gest reemplaça una expressió verbal?. a. Adaptador → estats emocionals (tocar-se les mans). b. Ilustrador → subratlla el parlat (expressar un volum). c. Emblema. d. Regulador → relleu conversa (mirar, assentir), final, principi (dona la ma).

La situació que de forma col·loquial es coneix com “estar cremat”, es denomina: a. Síndrome de Munchausen. b. Síndrome de Burnout. c. Síndrome de Bornot. d. Sindrome de Piaget.

Per emetre missatges comprensibles, consistentsi adequats a les metes plantejades, aquests missatges han de ser: a. Clars, concisos i realistes. b. Clars, concrets i concissos. c. Explicatius, clars i formulats. d. Explicatius, concisos i realistes.

Es vol fer una reunió educativa per pacients que tenen la malaltia Diabetes tipus II, els professionals d’infermeria que realitzen els continguts han preparat diferents objectius, un d’ells és: “Identificarsignesisimptomes de la hipoglucèmia”. Quin tipus d’objectiu s’han plantejat: a. Un objectiu centrat en el SABER SER. b. Un objectiu centrat en el SABER. c. Un objectiu centrat en la CONDUCTA. d. Un objectiu centrat en el SABER FER.

En Toni i la Marta són dos professionals d’infermeria que estan fent avui l’atenció domiciliària, cada un d’ells te el seu grup de pacients en cartera de programa d’atenció domiciliària ATDOM, s’estan preparant les visites i saben que han d’administrar la Escala de Sobrecàrrega del cuidador, per entendre millor la situació del cuidador i poder establir una comunicació efectiva, quina escala per mesurar les activitats bàsiques de la vida diària haurien de valorar?. a. Barthel. b. Braden → úlcera per pressió. c. Zarit → valora cansament del cuidador. d. Pfeiffer → salut mental.

En referència a la Matriu de gestió del temps, en el quadrant 2 es classifiquen les tasques: a. Urgent i important. b. Urgent però no important. c. Important però no urgent. d. Ni urgent ni important.

Sabrem que l’escolta activa no esrealitza de forma correcta,siNO trobem la següent acció: a. Respectar. b. Jutgar. c. Interrompre. d. Distraer-se.

Són problemes freqüents en el pacient crònic i que afecten diferents àrees. a. En l’àrea personal el canvi de rol → automiatge. b. En l’àrea familiar el canvi de rol. c. En l’àrea social el canvi de rol → pèrdua d’estatus. d. En l’àrea familiar els llaços afectius → pèrdua homeòstasi.

En referència a les habilitats conductuals orientades a abordatges de situacions difícils, assenyala la resposta correcta. a. Maneig del paciente agressiu. b. Saber dir que no en peticions no justificades. c. Afrontar el sofriment humà. d. Totes les respostes són correctes.

En referència a les habilitats conductuals orientades a abodatges de situacions difícils, assenyala la resposta correcta. a. Maneig del pacient agressiu. b. Saber dir que no en peticions no justificades. c. Afrontar el sofriment humà. d. Totes les respostes son correctes.

El dessig de redreçar el que sembla que esta equivocat en els altres i orientar-los rapidament en la direccio adequada recorrent principalment a un estil de comunicaico directiu es denominada: a. Reflex de correccio. b. Reflex transteoric del canvi. c. Reflex de Prochaska i Di Clemente. Reflex discursiu de manteniment.

Joan ha ingressat aquesta nit per ser intervingut quirurgicament dema a primera hora. Li han de realitzar una amputacio infracondilea de l'extremitat inferior esquerra. Quan vaig a veure'l aquesta nit per veure si necessita alguna osa em diu: "Ai, tot aixo es un desastre" Si la meva resposta es: Joan, que vol dir amb que tot aixo es un desastre? Quina tecnica de suport narratiu estic utilitzant en aquest cas?. a. Sintesi. b. Reflex. c. Parafrasi. d. Clarificacio.

Selecciona la resposta correcta. a. En la comunicacio terapeutica, el malestar expressat d'un pacient es percebut per la infermera com una agressio cap a la seva profesionalitat. b. A urgencies no es possible parar atencio centrada en el pacient ja que no hi ha temps per aixo. c. En la comunicacio social la responsabilitat de la qualitat de la qualitat de la comunicacio recau sobre tots els interlocutors. d. En la comunicacio terapeutica la responsabilitat de la qualitat de la comunicacio recau sobre tots els integrants.

Les habilitats PARS en entrevista motivacional fan referencia a: a. Planificacio, Anticipacio, Records i Seguretat. b. Presencia, Amabilitat, Resiliencia i Solidaritat. c. Pragmatisme, Autoestima, Responsabilitat i Sinceritat. d. Preguntes Obertes, Afirmacions, Reflexos, Sintesi.

Avui, has tingut un mati força caotic amb molts ingressos i altres. Has administrat per error a un pacient el doble de la dosi de Midazolam que li tocava doncs t'has equivocat en realitzar els calculs de dosificacio. De les següents, quines accions duiries a terme?. a. Controlar el pacient durant el torn de manera exhaustiva per detectar possibles complicacions, comentar-lo al metge i evitar informar la familia per no alarmar-los de manera innecessaria. b. Avisar al metge per valorar la persona, informar el pacient i els familiars del succeit, controlar exhaustivament el pacient durant el torn, registrar el succeit i informar la infermera del proxim torn. c. Explicar-li a la familia que som bons professionals i que el seu familiar esta ingressaten una bona organitzacio sanitaria pero que la nostra carrega assistencial es molt alta perque no perdin la confiança en tu. d. Les respostes a i c son certes.

L'ordre dels 4 processos que conformes l'entrevista motivacional es el següent: a. Evocar, enfocar, vincular, planificar. b. Enfocar, evocar, planificar, vincular. c. Vincular, enfocar, evocar, planificar. d.'ordre es indiferent mentre es realitzin els quatre processos.

Respecte a les fases de la comunicacio terapeuica segons Peplau assenyala la resposta correcta: a. La fase de preparacio s'inicia en quant entro en contacte amb la persona. b. En la fase de treball s'identifica el problema i s'estableix el compromis terapeutic. c. En la fase de resolucio es prepara la persona per la seva autocura. d. En la fase d'orientacio s'ha de fer un buidament emocional.

Tenint en compte el model de comunicacio de Janice M. Morse, (Selecciona la resposta correcta): a. Es important centrar la nostra atencio en el pacient de manera espontania per evitar que es produeixin un segrest emocional. b. Centrar 'atencio de les cures en la propia infermera ens protegeix del sofriment i diminueix el burnout. c. Si centrem la nostra atencio en el paicent de manera intencionada milloraran les nostres capacitats d'afrontament i augmentara la nostra satisfaccio personal i el benestar del pacient. Totes les anteriors son correctes.