La Constitució Espanyola: Títol Preliminar

Quina és la forma política del estat espanyol. El parlamentisme bicameral. La monarquia parlamentaria. El parlamentisme democràtic. la monarquia institucional.

En que es fundamenta la Constitució espanyola?. En la unitat de la Nació Espanyola. En el compromís de la unitat de tots els pobles i nacionalitats integrants de la Nació Espanyola. En la pluralitat dels pobles integrants de la nació espanyola. en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola.

Sobre qui resideix la sobirania nacional?. El Rey. El poble. Els ciutadans majors d'edat. El Congrés i el Senat.

Quins són els valors superiors del ordenament jurídic propugnats per la Constitució Espanyola?. La llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La llibertat, la justicia i la lliure competència. la llibertat, la igualtat i la fraternitat. La llibertat, la igualtat i el pluralisme polític i sindical.

Quina de les següents materies no es regula en el Títol Preliminar de la Constitució Espanyola?. Les forces armades. Els partits polítics. Les Corts Generals. Les associacions d'empresaris.

Respecte a les nacionalitats i regions que integren la Nació Espanyola, que reconeix i garanteix la Constitució?. El dret a la autonomia. El dret a la lliure autodeterminació. El dret a la solidaritat entre regions, però no el dret a l'autonomia política. El dret a la lliure federació i confederació.

Quina és la llengua oficial de l'Estat?. L'espanyol. L'idioma autòcton d'aquelles comunitats que tinguin llengua propia. El castellà. El castellà en aquelles comunitats autònomes que no siguin bilingües.

Quin d'aquests principis està garantit constitucionalment?. La responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat de l'Administració Pública nacional, autonòmica o local. La responsabilitat de l'Administració Pública. La interdicció de la arbitrarietat del poder judicial. la responsabilitat e interdicció de la arbitrarietat dels poders públics.

Els poders de l'estat emanen: De les Corts Generals. Del Rei. Del Govern escollit mitjançant sufragi universal. del poble.

Qui conforma les Forces Armades de l'Estat?. L'exercit de Terra, amb el suport de l'armada i l'exercit de l'Aire. La Junta de Caps de l'Estat Major. L'exercit de Terra, l'Armada i l'exercit de l'Aire. L'exercit de Terra, l'Armada, l'exercit de l'Aire i el conjunt de cossos i forces de Seguretat de L'Estat.

Quina de les següents afirmacions referents a la missió de les Forces Armades es falsa?. Defensar el ordenament constitucional, impedint, per exemple, un cop d'Estat antidemocràtic. Defensar d'integritat territorial de l'Estat, la qual cosa no és obstacle per consentir la independència de una o varies regions o nacionalitats d'Espanya, després d'una decisió lliurement adoptada al efecte d'un Referèndum d'autodeterminació. Garantir la independència d'Espanya, lluitant, per exemple, contra una invasió militar del nostre territori per un exercit estranger. Defensar la integritat territorial d'Espanya, no consentint, per exemple, la ruptura de la unitat d'Espanya.

Com es regulen les bases de l'organització militar conforme als principis constitucionals?. Es regulen en la pròpia Constitució, en Títol VIII. Es regulen per Llei Ordinària, conforme el mandat constitucional. Es regulen per Llei Orgànica, conforme el mandat constitucional. Es regulen en la pròpia Constitució, en el Títol Preliminar.

La riquessa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya: És un patrimoni polític que no pot vulnerar el principi de solidaritat entre les diferents nacionalitats i regions. És un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció. És un patrimoni cultural que haurà de ser desenvolupat exclusivament per les Comunitats Autònomes afectades. És un patrimoni cultural que ha de ser gestionat per les Nacions Unides.

Respecte a la llengua oficial de l'Estat, tots els espanyols: Tenen dret a utilitzar-lo. Tenen deure a conèixer-lo i dret a utilitzar-lo. Tenen dret i deure de conèixer-lo. Tenen dret i deure a utilitzar-lo.

Els sindicats de treballadors: Contribueixen junt amb les associacions d'empresaris a la defensa dels interessos econòmics i socials que li són propis. Contribueixen en solidaritat a la promoció dels interessos socials. Contribueixen a la defensa dels seus interessos econòmics. Contribueixen junt amb les associacions d'empresaris a la defensa dels interessos socials, però no naturalesa pròpia, sinó general.

Les altres llengües de les repsectives Comunitats Autonomes: Seran les úniques llengües oficials en les respectives comunitats d'acord amb els seus Estatuts. Deuen ser conegudes i utilitzades per tots els espanyols que resideixen o visiten la Comunitat Autònoma afectada. Seran també oficials en les respectives Comunitats Autonomes d'acord amb els seus Estatuts. Són oficials a tot l'Estat.

Quin d'aquest principis no està reconegut per la Constitució Espanyola?. El principi de jerarquia reglamentaria. El principi de publicitat de les normes. El principi d'irretroactivitat. El principi de legalitat.

Les banderes i emblemes propis de les Comunitats Autònomes, reconeguts en els seus Estatuts: S'utilitzaran junt amb l'espanyola en els actes oficials de caracter estatal. S'utilitzaran junt a la bandera espanyola en els seus edificis públics i actes oficials. La utilització conjunta de la bandera espanyola i la de cada Comunitat Autònoma és potestat de les autoritats de l'administració pública. S'utilitzaran en substitució de la espanyola en els edificis públics i actes oficials propis de cada Comunitat.

Quina es la capital del Estat segons la Constitució. Madrid, situada en la Comunitat Autonoma de Castella i Lleó. Madrid, situada en la Comunitat Autònoma de Castella i la Manxa. Madrid, no pertanyent per aquest motiu a cap Comunitat Autonoma. Madrid, situada a la Comunitat Autònoma que porta el mateix nom.

La bandera espanyola està formada per tres franges, vermella, groga i vermella. Verticalment col·locades, essent la franja groga de doble amplada que les vermelles. Horitzontalment col·locades, essent les franges vermelles de doble amplada que la groga. Horitzontalment, essent la franja groga de doble amplada que les vermelles. Horitzontalment, essent les tres franges del mateix tamany.

Segons la Constitució com és l'estructura interna i funcionament del partits polítics?. Jeràrquica. Democràtica. Transparent. Estructurada.

Quina de les següents afirmacions sobre els sindicats i les associacions empresarials no es correcte?. El seu funcionament intern ha de ser democràtic. La seva estructura interna ha de ser jerarquica. La seva creació serà lliure dins del respecte a la Constitució i la Llei. L'exercici de la seva activitat serà lliure dins del respecte de la Constitució i la Llei.

Quin dels següents principis està garantit?. La seguretat jurídica. La seguretat del trafic. La seguretat mercantil. La seguretat ciutadana.

Segons la Constitució Espanyola, com s'ha constituït el país?. En una monarquia democràtica de dret. En un Estat social i democràtic de dret. En una nació socialdemocràtica de dret. En un Estat respetuós del dret i la democràcia.

A la Constitució i a la resta d'ordenament jurídic: Els ciutadans i els poders públics estan sotmets exclusivament al imperi de la llei. Estan subjectes tant els ciutadants com els poders públics. Estan subjectes només els poders públics. Estan subjectes exclusivament els ciutadants.

La creació i exercici de de l'activitat dels Partits Polítics: És lliure, dins del respecte a la dignitat de les persones i les institucions públiques. És lliure, dins del respecte de la Constitució i la Llei. És lliure, sense limitacions de ninguna classe. És lliure, dins del respecte a la democràcia establertes en la Llei reguladora dels Partits Polítics.

Correspon als poders públics: Refermar els obstacles que impedeixen un equivocat o desmesurat ocupació de la llibertat individual. Regular les vies necessàries per assolir una seguretat plena per part dels ciutadans. Facilitar la participació dels ciutadans amb capacitat en la vida política. Facilitar la participació dels ciutadans en la vida cultural i social.

El principi d'irretroactivitat garantit per la Constitució abarca: A las disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. A totes les disposicions legals de qualsevol ordre. A totes les normes de caràcter penal. A totes les disposicions sancionadores, més aquestes que imposin penes privatives de llibertat no superior a sis anys, o de multa qualsevol que en fos la quantia.