Constitución

A l’inici de l’edat moderna, la primera estructura estatal que apareix és: l’estat de dret. l’estat democràtic. l’estat social i democràtic de dret. cap de les respostes anteriors és correcta.

La Constitució espanyola és: un document polític pactat durant la transició però no és una norma jurídica. norma jurídica de l’ordenament jurídic espanyol amb el mateix rang que les lleis. la norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic espanyol, que només regula el seu propi procediment de reforma i les regles bàsiques de l’organització i funcionament de les principals institucions de l’Estat. cap de les respostes anteriors és correcta.

L’aprovació d’una reforma de la Constitució pel procediment ordinari (art. 167 CE) requereix: sempre un referèndum popular però de caràcter consultiu (no vinculant). un referèndum només si ho demana 1/10 part de membres del Congrés o del Senat. sempre un referèndum vinculant. cap de les respostes anteriors no és correcta.

La Constitució encomana al Tribunal constitucional el control de constitucionalitat: de les normes amb valor de llei. de totes les normes de l’ordenament jurídic. només dels reglaments. cap de les respostes anteriors és correcta.

En l’estat social, la llei: no pot fer diferències però sí discriminacions. no pot fer ni diferències ni discriminacions. sempre ha d’establir tractes diferenciats. cap de les respostes anteriors és correcta.

L’estat que es basa en la divisió dels poders (com a principi d’organització de l’estat) i la subjecció de l’actuació dels diferents òrgans de l’estat al dret com a instruments per a garantir uns drets i llibertats és un estat: democràtic. de dret. social. social i democràtic de dret.

La Constitució espanyola actual, per als membres de les Corts Generals: permet el mandat imperatiu. prohibeix el mandat imperatiu. ja no es refereix al mandat imperatiu perquè aquest era un principi propi de l’estat no democràtic. cap de les respostes anteriors és correcta.

Els principis rectors de la política social i econòmica: són normes de programació final, que no concreten les conductes que s’han de realitzar sinó només un objectiu final. estan recollits en la secció 1a del capítol II del títol I de la Constitució (arts. 15 a 29 CE). són el conjunt de normes que proporcionen el marc jurídic fonamental per a l’estructura i funcionament de l’activitat econòmica. cap de les respostes anteriors és correcta.

En l’actual estat autonòmic espanyol, el poder judicial: correspon a l’estat central i a cadascuna de les 17 autonomies. correspon a l’estat central, a cadascuna de les 17 autonomies i als ajuntaments. correspon a les 17 autonomies i als ajuntaments. cap de les respostes anteriors no és correcta.

Els principis explicitats a l’art. 2 de la Constitució entorn dels quals s’estructura territorialment l’Estat són: la unitat, la solidaritat i el principi dispositiu. la unitat, l’autonomia i la solidaritat. la unitat, l’autonomia, la solidaritat i el principi dispositiu. l’autonomia, la solidaritat i el principi dispositiu.

El Parlament a l’Estat espanyol rep el nom de: Congrés dels Diputats. Congrés del diputats, que està formada per la Cambra de Representants i el Senat. Corts Generals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Corts Generals, que estan formades pel Congrés i l’Assemblea de Representants.

La prerrogativa parlamentària que impedeix que s’insti contra el parlamentari qualsevol procediment sancionador que tingui com a causa les opinions o els vots manifestats en l’exercici de la seva funció és: la immunitat. la inviolabilitat. el fur judicial. el mandat imperatiu.

La moció de censura per ser aprovada requereix: majoria simple del Congrés. majoria absoluta de les Corts Generals. majoria de 2/3 de les Corts Generals. cap de les respostes anteriors és correcta.

El poder judicial: s’estructura en dos principis fonamentals: la independència i la unitat jurisdiccional. s’estructura en un principis fonamentals: la unitat jurisdiccional. està integrat per tots els jutjats i tribunals de l’estat, el Consell General del poder judicial i el Tribunal Constitucional. cap de les respostes anteriors és correcta.

El reial decret és una norma: d’àmbit autonòmic. amb valor de llei que només pot ser controlada pel Tribunal Constitucional. amb valor de llei aprovada pel Govern prèvia delegació les Corts Generals. cap de les respostes anteriors és correcta.

Són lleis orgàniques: les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques i les que aprovin els Estatuts d’autonomia. només les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, les que aprovin els Estatuts d’autonomia i el règim electoral general. només les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques. cap de les anteriors és correcta.

Les normes generals que emanen del Consell o de la Comissió, directament aplicables i obligatòries en tots els seus elements i per a tots els estats membres són: els reglaments europeus. les directives europees. les decisions europees. cap de les respostes anteriors no és correcta.

Una ordre ministerial és una norma: d’àmbit autonòmic. amb valor de llei que només pot ser controlada pel Tribunal Constitucional. amb valor de llei aprovada pel Govern o Consell de Ministres. cap de les respostes anteriors és correcta.

La relació entre el dret europeu i el dret intern de cada Estat ve regida: pel que disposen els tractats fundacionals i per la interpretació que en fa el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). pel principi de eficàcia directa del dret europeu i la primacia del dret intern sobre l’europeu. pel principi de jerarquia l’eficàcia indirecta del dret europeu. pel principi de eficàcia indirecta del dret europeu i la primacia del dret intern sobre l’europeu.

Les relacions entre la llei estatal i el reglament autonòmic es regeixen bàsicament pel principi: de jerarquia. de competència. dispositiu. cap de les respostes anteriors és correcta.

L’estat és la forma d’organització de la vida política occidental: des dels inicis de l’edat mitjana. des de l’edat moderna. des de la revolució francesa, amb el naixement de l’estat de dret. des de sempre.

A més de l’ordenament jurídic, quins són els elements constitutius de l’estat?. nació, poble i govern. territori, poble i poder sobirà. nació, comunitats autònomes i municipis. rei, nació i territori.

El poder constituent teòricament es caracteritza per ser: originari, il·limitat, pre-jurídic i únic. original, il·limitat, jurídic i únic. originari, limitat jurídicament i únic. original, limitat, pre-jurídic i únic.

Quan els procediments per a reformar una constitució són iguals que els que s’estableixen per a modificar les lleis ordinàries es parla de constitucions: normatives. pactades. flexibles. nominals.

Els límits explícits continguts en una Constitució que prohibeixen reformar determinades matèries o preceptes s’anomenen: mutacions constitucionals. clàusules de rigidesa. clàusules d’intangibilitat. clàusules de tancament.

La Constitució espanyola és: la norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic espanyol i la que conté les regles que fonamenten l’ordre jurídico-polític de l’Estat. un document polític pactat durant la transició però no és una norma jurídica. norma jurídica de l’ordenament jurídic espanyol amb el mateix rang que les lleis. la norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic espanyol, que només regula el seu propi procediment de reforma i les regles bàsiques de l’organització i funcionament de les principals institucions de l’Estat.

La reforma de la Constitució espanyola del 1978: requereix sempre aprovació per referèndum. no requereix sempre referèndum, però si es fa és només consultiu. no requereix sempre referèndum, però si es fa és vinculant. jurídicament no és possible.

A la Constitució espanyola, s’estableixen dos procediments de reforma: un igual que el procediment legislatiu ordinari i l’altre més agreujat (és molt rígid i dificultós). l’ordinari i l’agreujat, i aquest últim només cal seguir-lo en cas que afecti el títol preliminar, la secció primera del Capítol II del Títol I o el títol II (de la Corona). però en les tres reformes que hi ha hagut fins ara s’ha seguit el procediment ordinari (art.167CE) i no es va sol·licitar convocatòria de referèndum. però en l’única reforma que hi ha hagut fins ara s’ha seguit el procediment ordinari (art.167CE) i es va realitzar el preceptiu referèndum.

El model espanyol de jurisdicció constitucional s'insereix plenament en el sistema. europeu, és a dir, en el model de justícia constitucional jurisdiccional i concentrada. kelsenià, és a dir, un model que encomana el control de constitucionalitat al Tribunal constitucional i a tots els jutges i tribunals del poder judicial. kelsenià, és a dir, en el model de justícia constitucional concentrada en el Cap de l’Estat. de control polític, és a dir, correspon al Congrés examinar la constitucionalitat de les lleis que aprova el Govern.

La Constitució encomana al Tribunal constitucional el control de constitucionalitat: de les normes amb valor de llei. de totes les normes de l’ordenament jurídic. només dels reglaments. dels reglaments i dels tractats internacionals, però no de les normes amb valor de llei perquè són aprovades per les Corts Generals (que representen el conjunt del poble espanyol).

La interpretació de la constitució: només la pot portar a terme el tribunal constitucional o el tribunal suprem. l’ha de fer qualsevol operador jurídic que l’apliqui. només es pot fer d’acord amb el Rei i el Consejo de Estado. no és possible perquè s’ha d’aplicar sense interpretar.

El Tribunal Constitucional es compon de: 12 membres nomenats pel Rei. 10 membres elegits pel Rei. 8 membres nomenats pel Rei (quatre a proposta del Congrés i quatre a proposta del Senat). 10 membres nomenats pel Rei (quatre a proposta del Congrés, quatre a proposta del Senat, i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial).

La durada del càrrec d’un magistrat del TC és: de 3 anys. de 6 anys. de 9 anys. vitalici.

L’estat que es basa en la divisió dels poders (com a principi d’organització de l’estat) i la subjecció de l’actuació dels diferents òrgans de l’estat al dret com a instruments per a garantir uns drets i llibertats és un estat: democràtic. de dret. social. social i democràtic de dret.

En estat democràtic jurídicament el poble està format per: tots els ciutadans. tota la població que habita en un Estat. tota la població que resideix legalment a l’Estat. cap de les respostes anteriors és correcta.

El territori d’un Estat inclou: la terra ferma i eventuals illes dins de les seves fronteres, però el mar territorial (la zona adjacent a la costa fins a 12 milles) ni la columna d’aigua fins al subsòl marí, ni l’espai aeri sobre la terra ferma i el mar territorial. la terra ferma i eventuals illes dins de les seves fronteres i el mar territorial (la zona adjacent a la costa fins a 12 milles) i la columna d’aigua fins al subsòl marí, però no l’espai aeri sobre la terra ferma i el mar territorial. la terra ferma i eventuals illes dins de les seves fronteres, i també el mar territorial (la zona adjacent a la costa fins a 12 milles) i la columna d’aigua fins al subsòl marí, i l’espai aeri sobre la terra ferma i el mar territorial. cap de les respostes anteriors és correcta.

El concepte de constitució que la defineix com la norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic estatal que conté les regles que fonamenten l’ordre jurídico-polític de l’Estat és el concepte: històric. sociològic. jurídico-polític. racional-normatiu.

L’aprovació d’una reforma de la Constitució pel procediment agreujat (art. 168 CE) requereix l’aprovació de les dues cambres parlamentàries (Congrés i Senat) per: majoria absoluta. majoria de 3/5 parts. majoria de 2/3 parts. unanimitat.

L’aprovació d’una reforma de la Constitució pel procediment agreujat (art. 168 CE) requereix: sempre un referèndum vinculant. sempre un referèndum popular però de caràcter consultiu (no vinculant per al Govern). un referèndum només si ho demana 1/10 part de membres del Congrés o del Senat. sempre la prèvia aprovació per part del Rei, com a Cap de l’Estat.

Fins a l’actualitat,. només s’ha fet una reforma de la Constitució de 1978. només s’han fet dues reformes de la Constitució, seguint el que preveu l’art. 167, i no es va sol·licitar la convocatòria de referèndum. només s’han fet dues reformes, seguint el que preveu l’art. 168, i es va fer el corresponent referèndum. s’han fet tres reformes de la Constitució de 1978.

El Parlament a l’Estat espanyol rep el nom de: Congrés dels Diputats. Congrés del diputats, que està formada per la Cambra de Representants i el Senat. Corts Generals, que estan formades pel Congrés i l’Assemblea de Representants. cap de les respostes anteriors és correcta.

El bicameralisme espanyol: es cosa del passat, actualment el parlament està format per una sola cambra (el Congrés dels Diputats). es caracteritza per ser simètric i igual entre les dues cambres. es caracteritza per ser asimètric i desigual, amb predomini del Congrés dels Diputats. es caracteritza per ser asimètric i desigual, amb predomini del Senat.

La prerrogativa parlamentària que garanteix que els parlamentaris, mentre duri el seu mandat, no poden ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la cambra a la qual pertanyen, i només poder ser detinguts en cas de delicte flagrant és: la immunitat. la inviolabilitat. el fur judicial. el mandat imperatiu.

La llei electoral actual preveu un sistema majoritari amb vot limitat: al Congrés, en les circumscripcions que elegeixen 4 o 3 diputats. al Senat, en les circumscripcions que elegeixen 4 o 3 senadors. al Congrés i al Senat, en totes les circumscripcions. al Congrés, i sistema proporcional al Senat.

Que el govern derivi del parlament i sigui responsable davant és una característica del sistema: presidencia. parlamentari. presidencial i del parlamentari, perquè els dos són sistemes democràtics. cap de les respostes anteriors és correcta.

La Constitució espanyola: opta per un model de democràcia directa perquè preveu la possibilitat d’elegir els membres de les Corts Generals per sufragi universal. estableix el mandat imperatiu per als membres de les Corts, que és una garantia de la llibertat de consciència del parlamentari sobretot respecte del propi partit o grup parlamentari. prohibeix el mandat imperatiu per als membres de les Corts Generals. cap de les respostes anteriors és correcta.

Els ministres, pel sol fet de ser membres del govern de l’estat: gaudeixen d’inviolabilitat però no d’immunitat. gaudeixen d’immunitat però no d’inviolabilitat. gaudeixen d’immunitat, d’inviolabilitat i d’un fur judicial. no gaudeixen ni d’inviolabilitat ni d’immunitat, però sí que se’ls concedeix un fur judicial.

La moció de censura per ser aprovada requereix: majoria simple del Congrés. majoria absoluta del Congrés. majoria de 2/3 del Congrés. majoria absoluta de les Corts Generals.

El Ministeri fiscal: s’estructura en dos principis fonamentals: la independència i la unitat jurisdiccional. s’estructura en dos principis fonamentals: la unitat i la jerarquia. forma part del poder judicial, juntament amb els jutge si magistrats. cap de les respostes anteriors és correcta.

El Consell General del Poder Judicial: és l’òrgan de govern administratiu de tots els jutjats i tribunals que integren el poder judicial, i per tant forma part, en sentit estricte, del Poder Judicial. és l’òrgan judicial suprem de tots els jutjats i tribunals que integren el poder judicial espanyol. no té potestat jurisdiccional. cap de les respostes anteriors és correcta.

La regulació de les fonts del dret es troba: únicament a la Constitució. únicament al Codi Civil. principalment a la Constitució i al codi civil. principalment a la Llei orgànica reguladora de les fonts del dret.

D’acord amb l’art. 1.4 del Codi Civil, per omplir els buits en l'ordenament jurídic o per resoldre conflictes entre normes, el principis generals: són el primer que s’ha d’aplicar, abans que la llei i el costum. s’han d’aplicar si no hi ha llei i abans que recórrer al costum. s'han d'aplicar en defecte de llei i de costum. no es poden aplicar en un estat democràtic perquè no han estat elaborats pel Parlament.

L’analogia, que és un mètode d’aplicació del dret per mitjà el qual una norma que regula un cas determinat es fa extensiva a casos similars no previstos: es pot utilitzar sempre que hi hagi una llacuna jurídica, en tots els àmbits. no es pot utilitzar en l’àmbit civil ni penal. no es pot utilitzar en l’àmbit penal o sancionador. no es pot utilitzar mai, en cap àmbit perquè es contrària al principi de seguretat jurídica.

Són lleis orgàniques. només les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques i les que aprovin els Estatuts d’autonomia. només les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, les que aprovin els Estatuts d’autonomia i el règim electoral general. només les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques. cap de les anteriors és correcta.

Una llei orgànica és: de rang superior a la llei ordinària i per això s’ha d’aprovar per majoria absoluta mentre que la llei ordinària s’aprova per majoria simple. de rang inferior a la llei ordinària i per això s’ha d’aprovar per majoria simple. una llei especialitzada a regular només òrgans constitucionals que per ser aprovada requereix majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del text. cap de les anteriors és correcta.

Un decret legislatiu és una norma: d’àmbit autonòmic. amb valor de llei que només pot ser controlada pel Tribunal Constitucional. amb valor de llei aprovada pel Govern. totes les respostes anteriors són correctes.

El reial decret-llei és una norma: d’àmbit autonòmic. amb valor de llei que només pot ser controlada pel Tribunal Constitucional. amb valor de llei aprovada pel Govern prèvia delegació les Corts Generals. totes les respostes anteriors són correctes.

Una ordre ministerial és una norma: d’àmbit autonòmic. amb valor de llei que només pot ser controlada pel Tribunal Constitucional. amb valor de reglament aprovada pel Govern o Consell de Ministres. cap de les respostes anteriors és correcta.

Les normes generals que emanen del Consell o de la Comissió, obligatòries en tots els seus elements i per a tots els estats membres i directament aplicables són: les directives europees. les decisions europees. les lleis europees. cap de les respostes anteriors és correcta.

Les normes generals, que emanen del Consell o de la Comissió europea, i que obliguen els estats a la consecució del resultat o la finalitat que preveuen i deixen en mans de cada estat l'elecció dels mitjans per a aconseguir-la són: els reglaments europeus. les directives europees. les decisions europees. les lleis europees.