contexto

1. Una persona migrant és aquella que: Té reconegut l’estatut de refugiada. Només pot migrar per motius econòmics. Està fora del seu país per millorar la seua vida. Fugeix obligatòriament per persecució política.

Una persona refugiada. a) Decideix lliurement emigrar. Ha eixit del seu país per estudis. Fugeix perquè la seua vida o drets estan en perill. Sempre té contracte de treball.

Demanar asil és: a) Un delicte administratiu. Un privilegi europeu. Un dret humà. Una ajuda econòmica.

Abans de ser reconeguda com a refugiada, una persona és: Migrant econòmica. Apàtrida. Sol·licitant d’asil. Reagrupada.

La síndrome d’Ulisses es relaciona amb. Problemes físics congènits. Estrès crònic de la persona emigrant. Tràfic d’òrgans. Malalties infeccioses.

La cultura és: Només tradicions religioses. Un conjunt de símbols compartits. Una moda temporal. Un sistema biològic.

L’etnocentrisme consisteix en: No tenir identitat cultural. Valorar una cultura des dels seus propis criteris. Jutjar altres cultures des de la pròpia com a superior. Respectar totes les cultures.

El relativisme cultural defensa que: Cap cultura ha de ser jutjada des d’una altra. Només la cultura occidental és vàlida. Totes les cultures són iguals biològicament. Una cultura és superior.

L’aculturació és: El rebuig total de la cultura d’acollida. L’adopció de patrons culturals de la societat receptora. Un delicte. Una malaltia social.

En el model assimilacionista: Es respecten totes les diferències. La persona migrant ha d’abandonar la seua cultura. Es promou la interacció cultural. La societat majoritària canvia molt.

El multiculturalisme promou: L’eliminació de diferències. La convivència amb respecte però sense mescla. L’etnocidi. La uniformitat cultural.