DESENVOLUPAMENT COGNITIU I MOTRIU

La intervenció primerenca, en sentit estricte: (marca la opció incorrecta). És individualitzada per a cada infant per atendre les seves necessitats específiques. Està adreçada, en general, a tots els nens i nenes d?educació infantil. Està adreçada, específicament, a infants amb trastorns o problemes de desenvolupament o que es troben en risc de patir-ne. Inclou tots els processos relacionats amb la prevenció, la detecció, el diagnòstic i l?atenció de necessitats de suport educatiu el més aviat possible.

S?inclou com a necessitats educatives especials: La diversitat funcional i els trastorns greus de conducta. Els problemes més habituals a l?escola infantil: discapacitat, autisme i TDAH. Tots els símptomes que s?agrupen en el que es reconeix com a NESE. Tots els NESE excepte els infants d?incorporació tardana i els infants amb altes capacitats intel·lectuals.

Un infant amb dislèxia, es considera un infant amb: DEA. ECOPHE. NEE. TDAH.

Les necessitats específiques de suport educatiu per condicions personals especials o d'història escolar, generalment estan motivades per: Limitacions socioculturals o per instrucció inapropiada o insuficient. Cap de les opcions proposades és vàlida. Alteracions en els processos psicològics implicats en l'adquisició i ús d'habilitats bàsiques. Incorporació tardana al sistema educatiu.

Els equips d?assessorament psicopedagògic (EAP): Estan integrats en el sistema educatiu públic i depenen dels serveis territorials corresponents. Les tres respostes són correctes. Són serveis de suport extern a l?escola infantil i primària, en matèria d?orientació educativa i psicopedagògica. Formen part dels serveis educatius de zona (SEZ).

L?accés al servei dels EAP, se sol fer: A partir de la demanda de qualsevol dels agents que intervé amb l?infant: família, centre educatiu, salut, serveis socials, etc. Mitjançant una sol·licitud als serveis socials. A partir de la demanda de la família una vegada es disposa d?un diagnòstic. A partir de la demanda del centre educatiu.

L?accés al servei del CDIAP, es sol fer: Per derivació dels serveis sanitaris o socials. A partir de la demanda del centre educatiu. Les tres respostes són certes. Per sol·licitud de la família.

¿Quina de les funcions següents no correspon al CDIAP?. Orientar les famílies fent l?assessorament i suport. Afavorir que els centres estableixin les mesures oportunes per atendre la diversitat. Fer la intervenció terapèutica interdisciplinària a l?infant. Fer un diagnòstic interdisciplinari del desenvolupament de l?infant, de la situació familiar i de l?entorn.

Les USEE estan ideades per escolaritzar: Infants amb trastorns que poden tenir certes dificultats d?escolarització en una unitat ordinària. Infants amb retards, dificultats d?aprenentatge o problemes de conducta lleus. Infants amb trastorns severs que no poden estar escolaritzats en centres ordinaris. Les tres opcions són possibles.

Quin dels criteris següents s?aplica per l?adscripció dels infants de la USEE als grups ordinaris: El conjunt de necessitats educatives a satisfer. Els tres són criteris vàlids. El nivell d?aprenentatge assolit. L?edat cronològica.

La figura del cotutor en una USEE: (marca la resposta incorrecta). Està formada pel director del centre infantil i el coordinador de la USEE. Les opcions són correctes. Efectuarà l?avaluació de l?infant amb l?aportació dels diferents professionals. Es la responsable del seguiment del procés d?aprenentatge i d?exercir l?acció tutorial.

¿Quin servei que té com a objectiu atendre a infants i adolescents en risc social que han estat derivats d?altres serveis socials?. EL CSMIJ. El CREDV. L?EAIA. El SEETDIC.

Els equips que centren la seva atenció específicament en la dimensió sensorial de la intervenció primerenca són: Els CDIAP. Els SEEM. Els CREDA i els CREDV. Els CSMIJ.

El SEEM: És un servei educatiu específic per a trastorns del desenvolupament i la conducta. És un servei educatiu específic per a discapacitats motòriques. És un centre de salut mental infantil i juvenil. És un servei educatiu específic per a trastorns del desenvolupament i la conducta.

El primer pas que cal seguir si observem algun signe d?alerta que indiqui una possible alteració evolutiva en un infant, es: Plantejar el cas, en una reunió, a l?equip educatiu del centre. Derivar l?infant als serveis i equips d?assessorament i orientació primerenca. Avisar a la família. Perfilar i completar la observació de l?infant en l?indicador que ens ha cridat l?atenció.

El procediment que cal dur a terme per elaborar un diagnòstic que serveixi per identificar les necessitats educatives de l?infant, es: La visita mèdica. L?elaboració d?una adaptació curricular. La redacció de l?informe psicopedagògic. L?avaluació psicopedagògica.

En l?informe psicopedagògic que emet el CDIAP o l?EAP: (marca l?opció incorrecta). Es reflecteixi la situació evolutiva i educativa de l?infant. S?inclou el pla individualitzat que haurà de seguir l?infant. Es concreten les necessitats educatives específiques de l?infant. S?orienta la proposta curricular i el tipus de suport necessari per la seva escolarització.

En el dictamen d?escolarització, als infants amb discapacitat motriu se?ls sol derivar: A un centre d?educació especial. A l?escola infantil ordinària amb el suport del SEEM. A l?escola infantil ordinària amb suport de les USEE. A l?escola infantil ordinària amb el suport dels SEETDIC.

Les adaptacions curricular no significatives: Requereixen d?una modificació substancial de la programació. Parteixen d?una reformulació dels objectius. Fan necessària l?elaboració d?una adaptació curricular individualitzada. Es concreten en l?adaptació del espais, del materials o de la metodologia.

El pla individualitzat: (marca la opció incorrecta). S?ha d?elaborar seguint les indicacions indicades al pla terapèutic del CDIAP. Tracta d?adaptar el currículum a les necessitats educatives concretes d?un determinat infant. Parteix de les indicacions especificades en l?informa psicopedagògic. És una programació personalitzada per a un sol infant.

L?avaluació autèntica: (marca la opció incorrecta). Té con a fita valorar les habilitats i progressos de l?infant en comparació d?uns patrons preestablerts. Combina observacions informals en els entorns quotidians amb observacions més estructurades. Atorga una rellevància especial a les activitats quotidianes i significatives que s?efectuen en els ambients naturals. Suposa un conjunt d?estratègies orientades a avaluar les capacitats de l?infant en el context d?actuació real.

Quina de les característiques següents no és definitòria dels processos d'aprenentatge dels infants amb síndrome de Down?. Com que aprenen més lentament necessiten més assaigs i repeticions per assolir els mateixos resultats. Tenen dificultats d'abstracció i de generalització dels aprenentatges. Necessiten que se'ls ensenyi coses que altres infants aprenen espontàniament. Les tres opcions són correctes.

Pel que fa a les estratègies educatives en infants amb síndrome de Down és recomanable: (marqueu l'opció incorrecta). Descompondre les activitats en passos intermedis adaptats a les seves possibilitats. Prioritzar l'ajuda directa i les demostracions pràctiques en lloc de les explicacions. Presentar imatges, dibuixos i objectes per manipular. Retardar l'inici de l'aprenentatge de la lectura.

Durant la realització d'activitats amb infants amb síndrome de Down és aconsellable: (marqueu l'opció incorrecta). No improvisar i tenir preparat tot el material amb antelació. Prioritzar les activitats experimentals realitzades amb objectes reals. No abusar del joc com a metodologia de l'aprenentatge perquè els distreu dels seus objectius. Presentar activitats de curta durada i donar temps suficient perquè les acabin.

Quina de les afirmacions següents respecte a l'avaluació d?infants amb síndrome de Down no és correcta?. S?ha de valorar en funció de l?infant mateix i no en comparació amb altres. S?ha de prioritzar una avaluació estandarditzada. Ha d?incidir en els aspectes que l?infant mostra més capacitat, que no pas en aquells que mostra dificultats. S'ha de procedir a una observació i revisió constant.

L'actitud de l'educadora o l?educador en la intervenció educativa amb infants amb inestabilitat psicomotriu ha de ser: (marqueu l'opció incorrecta). Tenir paciència i no mostrar impotència. No pensar que l?infant actua deliberadament. Demanar ajuda a l'equip directiu en els casos difícils. No fer massa proves ni modificacions no previstes durant la realització d'activitats.

En la metodologia a seguir en la intervenció educativa amb infants amb inestabilitat psicomotriu cal: (marqueu l'opció incorrecta). Reforçar l'autoestima posant de relleu i valorant tot allò que fan bé. Plantejar activitats variades i preferiblement de durada breu. Treballar, especialment, a través del joc. Cercar recursos per limitar la llibertat de moviments de l?infant.

Per facilitar la socialització de l?infant amb discapacitat motriu, l?educadora o educador haurà de: (marca la opció incorrecta). Fer que l?infant amb discapacitat s?hagi d?esforçar per a integrar-se en les activitats grupals amb la resta d?infants. Ajudar i animar a l?infant amb discapacitat a que a l?hora del pati, gaudeixi dels jocs amb els seus companys i companyes. Oferir-li la possibilitat de fer un altre tipus d?activitat quan els companys i companyes facin exercicis o activitats de motricitat grossa. Totes les opcions son correctes.

Les activitats per treballar amb infants amb TEA: (marca l?opció incorrecta). Es prioritzaran les activitats manipulatives. S?utilitzaran recursos visuals com elements habituals de treball. Hauran d?estar perfectament estructurades i es dissenyaran de manera que siguin predictibles per a l?infant. S?evitaran situacions que afavoreixin el desencadenament d?actes comunicatius.