DIDÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ PLÀSTICA - UA
|
|
Título del Test:
![]() DIDÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ PLÀSTICA - UA Descripción: Simulacro de preguntas de la asignatura |



| Comentarios |
|---|
NO HAY REGISTROS |
|
L'Educació Visual i Plàstica permet desenvolupar les capacitats ______, _______ i _______ de l'alumnat. perceptives, cognitives i estratègiques. perceptives, expressives i estètiques. estètiques, perceptives i lingüístiques. perceptives, estratègiques i estètiques. Entre les set dimensions de l'Educació Visual i Plàstica establertes per Rollano es troben les següents... dimensió creativa, dimensió audiovisual i dimensió temporal. dimensió estètica, dimensió comunicativa i dimensió psicomotriu. dimensió creativa, dimensió estètica i dimensió espacial. dimensió creativa, dimensió psicomotriu i dimensió audiovisual. Dels 7 principis claus de l’Educació Visual i Plàstica segons Gelb, quin fa referència a mantindre la ment oberta permetent la creativitat dels estudiants i ajudant-los a enfrontar-se a la incertesa?. Ombrejat. Sensació. Corporalitat. Demostració. Quin dels 7 principis claus de l’Educació Visual i Plàstica fa referència al refinament dels sentits bàsics (vista, oïda, gust, olfacte i tacte)?. Curiositat. Art/ciència. Sensació. Demostració. _______és un dels aspectes importants en les etapes educatives inicials perquè els xiquets necessiten connectar i conèixer el seu cos per poder ampliar la seua relació amb l’entorn. El coneixement científic. El refinament dels sentits. L'olfacte. L'adquisició d'habilitats socials. Segons Marreo, què és la sensació?. el procés pel qual es converteix la informació física en informació nerviosa. el procés pel qual la informació sensorial es interpretada. el procés pel qual la informació sensorial es organitzada. el procés pel qual es converteix la informació física en un estímul. La percepció crea una consciència de _________ que ens permet ________. l'entorn, aprendre. l'entorn, actuar. l'esforç, aprendre. l'esforç, actuar. Les fases de la sensació són... fase física, fase fisiològica i fase psíquica. fase perceptiva, fase fisiològica, fase psíquica. fase cognitiva, fase psíquica i fase perceptiva. fase física, fase sensorial i fase psíquica. Perquè hi haja una sensació només cal que hi haja un estímul. Veritat. Fals. Quins són els llindars sensorials?. llindar mínim, llindar diferencial, llindar màxim. llindar mínim, llindar mitjà, llindar màxim. llindar inferior, llindar diferencial, llindar extrem. llindar extrem, llindar mitjà, llindar mínim. El llindar _________implica una quantitat d’estímul tan alta que ja no produeix sensació. llindar màxim. llindar diferencial. llindar extrem. llindar mínim. La missió dels òrgans sensorials és ... captar l’estímul, transformar-ho en energia elèctrica i enviar esta a una zona concreta de la corfa cerebral. captar l’estímul i enviar-lo al cervell. captar les percepcions i enviar-les a la corfa cerebrals en forma d’energia elèctrica. captar l’energia elèctrica i enviar-la a una zona concreta de la corfa cerebral. És produeix una integració de la informació captada a partir de les modalitats sensorials (vista, oïda, gust, olfacte i tacte)?. Sí, cada modalitat sensorial està especialitzada en la captació de un tipus d’informació, però es complementen. Sí, totes les modalitats sensorials capten el mateix tipus d’informació. No, cada modalitat sensorial està especialitzada en la captació de una informació concreta i no es complementen. No, només l’olfacte i el gust capten el mateix tipus d’informació i es complementen. Quan la llum reflecteix un objecte, eixe objecte és captat per _____. l’oïda. el gust. el tacte. la vista. La llum travessa dues estructures transparents de l’ull, la còrnia i el cristal·lí que creen una imatge sobre la ________. cons. iris. pupil·la. retina. Els bastons i els cons són les cèl·lules nervioses que s’exciten per la llum, els receptors de la vista. Quina funció específica tenen?. Ambdós tenen les mateixes funcions, però es troben a diferents parts de l’ull. els cons s’encarreguen de la visió diürna i cromàtica, mentre que els bastons s’encarreguen de la visió nocturna. els cons s’encarreguen de la visió nocturna i els bastons de la visió cromàtica. els cons s’encarreguen de la visió diürna i nocturna i els bastons de la diferència cromàtica. Quin és l’estímul del sentit auditiu?. substàncies líquides. l’impuls elèctric. les ones sonores. les cèl·lules ciliades. Les qualitats del so són... to, timbre i volum. to, timbre i greus. timbre, intensitat i vibració. intensitat, to i timbre. Quina qualitat del so permet distingir el mateix so emés per un piano o un violí?. to. totes són correctes. intensitat. timbre. Quin sentit es considera que manté la integritat interior del cos i el protegeix dels agents perjudicials de l’exterior?. el gust. la vista. el tàctil. l’oïda. La pell compta amb 4 mecanorreceptors, receptors de Merkel, corpuscles de Meissner, corpuscles de Ruffini i corpuscles de Pacini, que ... que es troben distribuïts per les capes de la pell, l’epidermis i la dermis, de les extremitats superiors. estan distribuïts a les dues capes de la pell, l’epidermis i la dermis. que estan distribuïts a la primera capa de la pell, l’epidermis. que estan distribuïts a la segona capa de la pell, la dermis. Els sentits adherents als bàsics són... sentit tèrmic, sentit d’equilibri, sentit algèsic, sentit de l’oïda i sentit cenestèssic. sentit tèrmic, el sentit d’equilibri, el sentit algèsic, el sentit kinestèssic, el sentit cenestèssic. sentit tèrmic, sentit d’equilibri, sentit algèsic, sentit cinestèssic i sentit cenestèssic. sentit tèrmic, sentit tàctil, sentit de l’equilibri, sentit cinestèssic i sentit algèsic. Quin sentit dels adherents als bàsics ens ajuda a saber si estem bé o no, si tenim sed o fam, és a dir a conéixer l’estat general del nostre organisme?. sentit cinestèssic. sentit algèsic. sentit de l’equilibri. sentit cenestèssic. Quin sentit dels adherents als bàsics ens fa que sentim dolor?. el sentit algèsic. el sentit d’equilibri. el sentit cenestètic. el sentit tèrmic. Quins sentits s’identifiquen com els guardians perquè identifiquen elements que entren al cos i ens fan rebutjar els que poden perjudicar-nos?. el tacte i la vista. l’oïda i la vista. l’olfacte i l’oïda. el gust i l’olfacte. Percebre és ... Rebre impulsos elèctrics des de l’exterior del cos. Dotar de sentit qualsevol esdeveniment. Rebre els estímuls de l’exterior. Dotar de sentit només experiències amb la natura. La percepció és un acte mental extremadament complexe que es pot entendre com un procés... D’informació-adaptació. De selecció. Bipolar. Totes són correctes. La percepció depèn de dos pols i per aquesta raó s’entén com un procés. Aquests dos factors són... L’objecte i el subjecte. El subjecte i els sentits. L’objecte i els sentits. Cap opció és correcta. Vivim amb una variació d’estímuls constant, per això la ment necessita ______ per adaptar-se al medi en el qual es viu. Constància perceptiva. Constància sensorial. Totes són certes. Constància d’il·luminació. En l’atenció per a la percepció d’un estímul influeixen dos tipus de característiques, les _________ i les _________, ja que es tracta d’un mecanisme de selecció activa de la informació i un mecanisme d’alerta. Ambientals i motivacionals. Motivacionals i cognitives. Expressives i motivacionals. Ambientals i cognitives. Quins factors determinen l’atenció segons els impulsos?. Les respostes a i b són correctes. a) Factors que afecten la informació. b) Factors que afecten el subjecte. c) Factors que afecten el objecte. L’escola de la forma o Gestalt insisteix en la totalitat del que es percep i destaca dos elements bàsics per a la percepció que són... La figura i el fons. La sensació i la percepció. L’estímul i la resposta. El subjecte i l’objecte. Quan construïm un figura seguim les lleis d’agrupació, és a dir les lleis de l’organització perceptiva, com per exemple …. La llei de proximitat, la llei de semblança i la llei de contrast. La llei de la memòria, la llei de l’experiència i la llei de l’aprenentatge. La llei del color, la llei de la llum i la llei del volum. La llei de la percepció subliminal, la llei de la motivació i la llei de l’atenció. Quina llei de l’organització perceptiva fa referència al fet que un mateix element depenent dels altres components de la figura, es pot percebre com major o menor, quan en realitat té la mateixa mida?. La llei de contrast. La llei de proximitat. La llei de semblança. La llei de tancament. Quina llei de l’organització perceptiva fa referència a la tendència per integrar com una mateixa figura els objectes més pròxims?. La llei de proximitat. La llei de semblança. La llei de continuïtat. La llei de tancament. Què és l’al·lucinació?. És una percepció sense estímuls exteriors. Una mala interpretació d’un estímul real. Una percepció distorsionada per l’experiència prèvia. Una il·lusió visual causada per contrastos. Per què sorgeixen les il·lusions òptiques?. Perquè no hi ha una bona interpretació dels estímuls. Per l’absència total d’estímuls. Per un mal funcionament dels òrgans sensorials. Per alteracions greus del sistema nerviós. La percepció selectiva es refereix al fet que el subjecte percep els missatges als que està exposat segons... Les seues necessitats, interessos i escala de valors. La naturalesa dels impulsos i de l’entorn en el que es produeixen. Els seus interessos i la natura dels estímuls. La seua intensitat, la seua natura i el lloc on es produeixen. Quina llei fa referència a la tendència d’acabar la figura que sembla incompleta?. La llei de contrast. La llei de tancament. La llei de proximitat. La llei de semblança. Què és una imatge?. és la representació visual només dels nostres sentiments i emocions. totes són incorrectes. la figura, la representació visual que materialitza una part de l'univers receptiu. és una representació visual expressada per la pintura. La imatge …. és una manipulació de la realitat. és sempre una representació verídica de la realitat. és una representació abstracta de la realitat. totes les opcions són incorrectes. El domini immaterial en la nostra ment... totes són correctes. és producte de les percepcions externes i objectives. es percep per l'existència d'un món físic, per una evocació d’allò que és real. és producte de percepcions externes i subjectives. Allò que més s'aproxima a la visió real és... la fotografia en blanc i negre. el retrat. la fotografia a color. el vídeo. Si reproduïm ……….. estem ………… l'essència del representat. una fotografia/manipulant. una imatge/ captant. la realitat/captant. la imatge/inventant. El nivell denotatiu en la lectura d'una imatge…. a) fa referència al significat subjectiu del que podem identificar d'una imatge. c) fa referència al significat objectiu del que podem identificar d'una imatge. b) la lectura és lineal/literal. la b i la c són correctes. El nivell connotatiu... c) la interpretació és personal. b) transmet significats subjectius. b i c són correctes. a) no influïx en l'experiència prèvia. El punt. b) les propietats del punt són la imperceptibilitat i la infinitat. a i c són correctes. c) les propietats del punt són la immaterialitat, la intangibilitat i la imperceptibilitat. a) és la unitat més simple de la comunicació visual. Els punts implícits són. c) punts de fuga i punts geomètrics. a i b són correctes. a) centres geomètrics, punts d'atenció i punts de fuga. b) punts de fuga o centres geomètrics. El punt de fuga. crea ritmes dinàmics en la imatge. crea la perspectiva. crea imatges suggestives. ajuda a crear volums. Si apareixen punts pròxims…. es creen figures geomètriques. els agrupem geomètricament i es poden crear patrons. es creen ritmes dinàmics en la imatge. totes són correctes. Els punts creen ritmes dinàmics. Veritable. Fals. Les línies paral·leles s'utilitzen…. totes són incorrectes. per a marcar l'horitzó i poden produir monotonia. per a marcar l'horitzó i poden produir dinamisme. per a marcar el final de la imatge. Les línies diagonals…. monotonia i imatges planes. expressen força, profunditat i dinamisme. totes són correctes. monotonia i subjectivitat. La secció àuria ... totes són correctes. ajuda a una composició adequada de la imatge. és una base de proporció geomètrica. és una fórmula per a la proporció d'una imatge a escala. Alguns elements de la llum són…. ombra, color i secció àuria. totes són correctes. forma, volum i color. expressar sentiments. Has de tindre molts elements en una imatge perquè sempre es necessiten elements distractors. fals. veritable. La llum directa o dura proporcionarà. totes són correctes. suavitat en les ombres. contrast de llums i ombres. visibilitat de tot l'objecte. La llum difusa provoca. suavitat en les ombres. totes són incorrectes. contrast de llums i ombres. la nul·la visibilitat dels objectes. La llum frontal…. proporciona sensació de volum. destaca la silueta dels personatges. destaca les ombres dels objectes. pretén donar informació de totes les superfícies visibles de l'objecte. Contrallum. proporciona dinamisme. proporciona sensació de volum. totes són incorrectes. informa de totes les superfícies visibles dels objectes. El color és una altra manera de descriure la llum. Veritable. Fals. Totes les ones electromagnètiques reflectides generen. llum blanca. llum groga. llum rosa. absència de llum. Les diferents longituds d'ona captades per l'ull corresponen a diferents colors. fals. veritable. L'ull humà percep ………………….. per síntesi additiva en el cas de ………………. el roig/el pigment. el color/el pigment. el pigment/el color. el color/ la llum. Els colors primaris de la llum són. roig, blau i verda. groc, magenta i cyan. groc, verd i magenta. blanc, roig i groc. Els colors primaris dels pigments són. blanc, magenta i negre. cyan, roig i taronja. verd, groc i violeta. magenta, cyan i groc. Les propietats del color són... dinamisme, lluentor i claredat. to, saturació i lluminositat. saturació, to i profunditat. ombres, saturació i to. Assenyala algunes de les propietats de la imatge. a i c són correctes. a) iconicitat- abstracció i complexitat-senzillesa. b) originalitat-iconicitat i complexitat-abstracció. c) originalitat-estereotipe i monosèmia-polisèmia. Amb què ha de veure el grau d'iconicitat?. totes són correctes. amb la semblança de la imatge amb els sentiments de l'observador. amb la semblança de la imatge amb la realitat que representa. amb la semblança de la imatge d'una fotografia. Una imatge monosèmica …. té un significat complex per les seues múltiples interpretacions. totes són correctes. és una mera descripció del que representa i expressa un significat. és una mera descripció del que representa i expressa múltiples significats. Una imatge original …. sempre és abstracta. sempre és estandarditzada. mai té elements convencionals. totes són incorrectes. Una imatge estereotipada …. és creativa. té moltes variacions. és abstracta. té poques variacions creatives. La imatge persuasiva. a) intenta convéncer apuntant als afectes i/o sentiments de les persones. a i b són veritables. c) complemeten al text. b) influïx en el pensament o en el canvi d'opinió. La imatge recreativa té... funció emotiva. funció estètica. funció artística. totes les respostes són correctes. Quin és un dels aspectes fonamentals que ha de tindre en compte el docent en l'aprenentatge de les arts plàstiques?. La repetició de tècniques tradicionals. El desenvolupament psicoevolutiu del xiquet o la xiqueta. L'ús exclusiu de materials digitals. La quantitat d'obres que produïx l'alumnat. Què es necessita perquè els xiquets puguen expressar-se lliurement a través de l'art?. Que memoritzen tècniques artístiques complexes. Que seguisquen instruccions estrictes del docent. Que utilitzen el material artístic de manera espontània i adequada. Que treballen exclusivament en museus. Quina percepció errònia limita l'aprofitament dels museus com a recurs educatiu?. Que són avorrits i distants per als xiquets. Que són llocs massa costosos. Que no tenen obres rellevants. Que no permeten l'entrada a menors. Què s'ha de considerar en seleccionar materials per a projectes artístics a l'aula?. Que siguen fàcils de netejar. Que siguen els més cars i duradors. El desenrotllament evolutiu de l'alumnat i l'objectiu del projecte. Que siguen els més populars entre els artistes. Quin és un avantatge destacat dels llapis de grafit segons el text?. Tenen colors molt vius. Són molt nets i fàcils de transportar. Són els més econòmics del mercat. No es trenquen fàcilment. Quin és un dels inconvenients dels llapis de colors?. Són difícils d'agarrar. La cera pot impregnar el paper i deixar un aspecte uniforme. No tenen varietat de tonalitats. No permeten fer degradats. Quin efecte s'aconseguix en aplicar aigua sobre els llapis aquarel·lables?. S'endurixen i perden color. S'esborren fàcilment. Es diluïxen i oferixen l'efecte de l'aquarel·la. Es convertixen en tinta permanent. Quina és una característica destacada del carbonet i la sanguina?. Són materials molt nets per a treballar. El seu pigment està solt, la qual cosa permet crear textures i ombres fàcilment. No necessiten fixació per a conservar el dibuix. Només es poden usar en format llapis. Què es recomana utilitzar per a difuminar el carbonet abans d'aplicar el fixador?. Laca del pèl. Goma d'esborrar. Retoladors de punta fina. Barres d'esfumí o materials com a cotó o paper. Quina de les següents afirmacions sobre la pintura acrílica és correcta?. Tots els colors s'assequen a la mateixa velocitat. No es recomana per a estimular la creativitat infantil. Esgrogueïx i es clivella amb el temps. No es pot mesclar amb aigua. Quin avantatge té el gouache enfront de l'aquarel·la tradicional?. No es pot aplicar amb pinzell. Té un acabat brillant. Cobrix més i té un aspecte mat i uniforme. No es pot modificar una vegada assegut. Quina característica distingix a les aquarel·les respecte a la pintura acrílica?. Oferixen un acabat transparent o semitransparent. No existixen en formats escolars. Tenen un acabat que cobrix molt més. No es poden mesclar amb aigua. Quin efecte s'aconseguix amb la tècnica d'humit sobre sec usant llapis aquarel·lables?. Un efecte d'aquarel·la més subtil. Un efecte mat i opac. Un efecte de mescla òptica. Un efecte rústic i dens. Quina és una tècnica que no ha d'utilitzar-se amb xiquets en treballar amb retoladors?. Colors superposats. Barreja amb dissolvent. Línies superposades. Puntillisme. Què es necessita aplicar en finalitzar treballs amb pastissos secs, carbonets o sanguinas?. Aigua. Dissolvent. Vernís. Fixador. Què caracteritza la tècnica de sec sobre humit?. Produïx un efecte molt transparent. Genera un efecte més dens i rústic. No permet l'ús de llapis aquarel·lables. És més delicada que l'humit sobre sec. Quina de les següents tècniques es pot realitzar amb pintura acrílica o tremp/tempera?. Degradat amb llapis aquarel·lable. Mescla amb dissolvent. Plomejat amb pastís sec. Aiguada fina i aiguada graduada. Què s'utilitza per a bloquejar les zones on no ha d'arribar la pintura en la serigrafia?. Paper de seda. Vernís transparent. Plantilles o líquid blocador. Pinzells gruixuts. Quin tipus de collage es realitza utilitzant cartolina negra i paper cel·lofana de colors?. Collage natural. Vidrieres. Collage amb gomaeva. Assemblage. Quin dels següents materials permet treballar la tridimensionalitat o escultura?. Paper vegetal. Cartolina rugosa. Paper xarol. Argila, plastilina, paper maxé. L'aprenentatge té lloc mitjançant la interacció entre…. L'art i el xiquet. L'art i l'ambient. L'ambient i el xiquet. Totes són verdaderes. Quan es considera que comença l'art per a un xiquet?. Quan el xiquet visita el primer museu. Quan els sentits tenen contacte amb el medi. Quan fa la primera tasca a l'aula de plàstica. Quan fa la primera ratlla en un paper. Quin és el principal factor que influïx en l'evolució del dibuix infantil?. La quantitat de materials disponibles. L'entorn familiar. El desenvolupament psicomotor i cognoscitiu. La influència dels mitjans digitals. Segons Piaget, en quina etapa comencen a aparéixer els primers ninots i esbossos en els dibuixos infantils?. Etapa sensoriomotriu. Etapa preoperacional. Etapa d'operacions concretes. Etapa formal. Segons Rouma, què caracteritza l'etapa preliminar del dibuix infantil?. Representació detallada de la figura humana. Adaptació a l'instrument per a dibuixar. Ús de perspectiva en els dibuixos. Dibuix d'objectes amb proporcions realistes. Quina és l'etapa del desenvolupament gràfic infantil en la qual, segons Burt, el xiquet comença a representar la figura humana amb parts juxtaposades?. Etapa del gargoteig. Etapa del simbolisme descriptiu. Etapa de la línia. Etapa del realisme visual. Quina etapa del desenvolupament del dibuix infantil, segons Luquet, es caracteritza per la intenció de representar alguna cosa encara que el resultat no siga realista?. Realisme visual. Realisme fortuït. Realisme fallit. Realisme intel·lectual. Quina de les següents afirmacions descriu correctament l'etapa del realisme intel·lectual segons Luquet?. El xiquet representa objectes segons la seua forma exemplar. El xiquet dibuixa sense intenció de representar. El dibuix es basa a copiar models reals. El dibuix mostra domini geomètric i tècnic. Segons Ives i Gardner, en quina etapa els xiquets comencen a adoptar característiques pròpies de la seua cultura en els dibuixos?. Domini de patrons universals. Apogeu de les influències culturals. Florida del dibuix. Realisme visual. Quina de les següents etapes del desenvolupament gràfic infantil segons Lowenfeld té lloc entre els 2 i els 4 anys?. Etapa del gargoteig. Etapa pre-esquemàtica. Edat del raonament. Etapa esquemàtica. Quin tipus de gargoteig es caracteritza per traços sense sentit, sense control visual i ús reduït de l'espai?. Gargoteig controlat. Gargoteig simbòlic. Gargoteig amb nom. Gargoteig desordenat/descontrolat. Quina és una diferència clau entre un esquema i un estereotip en el dibuix infantil?. L'esquema s'usa només en l'adolescència. L'esquema és emocional, l'estereotip és lògic. L'esquema permet variacions, l'estereotip és rígid. L'esquema és sempre igual, l'estereotip varia. Quin tipus de dibuixos poden aparéixer durant l’etapa esquemàtica segons?. Dibuixos monocromàtics i sense detalls. Dibuixos tipus rajos X i representacions d'escenes en seqüència. Dibuixos abstractes sense relació amb la realitat. Dibuixos amb perspectiva avançada i proporcions exactes. Quin és el paper del mestre en la motivació artística durant l’etapa esquemàtica?. Triar els colors i materials que ha d'usar el xiquet. Ser part activa de la motivació i identificar-se amb l'activitat artística. Proporcionar instruccions estrictes sobre què dibuixar. Corregir constantment la tècnica del xiquet. Quin canvi important ocorre en la representació de l'espai durant l'etapa del realisme ( 9 a 12 anys)?. Es representa l'espai amb colors simbòlics. S'elimina la línia de base i es dibuixa sense referència espacial. S'introduïx la perspectiva i la representació de plans. Es dibuixa únicament en dos dimensions sense profunditat. Què caracteritza l'ús del color en l'etapa del realisme (9 a 12 anys)?. S'utilitza de manera aleatòria i sense relació amb l'objecte. S'utilitza únicament per a diferenciar objectes. Es relaciona amb emocions i experiències personals. Es tria per preferència estètica del xiquet. Quin tipus de temes atrauen als xiquets en l'etapa del raonament a l'adolescència?. Temes abstractes sense connexió emocional. Temes religiosos, justícia individual i emocions com a amor o odi. Temes exclusivament relacionats amb animals. Temes tècnics i científics. Quina actitud emocional s'observa en els xiquets durant l'etapa del raonament (12 a 14 anys)?. Rebuig total als colors simbòlics. Desinterés per l'expressió artística. Preferència per copiar models exactes. Major consciència de les seues emocions i crítica cap a les seues obres. Quins tipus de problemes poden sorgir en la producció artística de l'alumnat?. Només problemes tècnics amb els materials. Problemes de contingut, materials i instruments o rendiments formals. Problemes exclusivament relacionats amb la perspectiva. Problemes únicament emocionals. La imatge és sempre: Una representació mimètica de la realitat. Una interpretació de la realitat. És una manipulació de la realitat. Totes les respostes són correctes. En el desenvolupament evolutiu gráfic del xiquet, l'esquema... Es un concepte al qual arriba el xiquet respecte d'alguna cosa i dibuixa de formes completament diferents segons el moment. És sempre exactament igual. Es repeteix amb desviacions i variacions flexibles i només canvia quan una experiència influeix sobre ell i ho fa evolucionar. És una forma simplificada de dibuixar alguna cosa que normalment dibuixa amb molt més detall. En la lectura de una imatge, el nivell que transmet significats objectius es denomina: Nivell denotatiu. Nivell connotatiu. Nivell visual-objectiu. Nivell estatic. El llindar mínim: Correspon a la mínima intensitat d'estímul necessária perqué es produisca l'excitació de l'organ sensorial. És sempre superior al llindar diferencial. Independentement de l'estimul rebut i organ sensorial sempre respon a la mateixa intensitat. És proporcional a la quantitat d'estímul rebut. La llei de semblança es refereix a: Objectes similars que s'integren en una mateixa figura. Objectes que en percebre'ls de manera incompleta la nostra ment els complementa (continuitat). Objectes pròxims entre si que tendeixen a integrar-se amb els de menor distancia (proximitat). Objectes que tendeixen a tancar una figura que apareix incompleta (tancament). |




