El poder legislatiu està integrat per dues institucions: el Parlament Europeu i el Consell europeu
(també conegut com a Consell o Consell de Ministres). el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea
(també conegut com a Consell o Consell de Ministres). el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea
(també conegut com a Consell o Consell de primers Ministres). el Parlament Europeu i la comissió europea.
El consell europeu determina la direcció política exterior
de la Unió Europea, està format pels caps d’estat o de Govern, així com pel seu president i són convidats a
assistir-hi el president de la Comissió i l’alt representant per als Afers Exteriors (Mr./s. PESC). Es reuneix,
com a mínim, dos cops a l'any a Brussel·les. determina la direcció política general
de la Unió Europea, està format pels caps d’estat o de Govern, així com pel seu president i són convidats a
assistir-hi el president de la Comissió i l’alt representant per als Afers Exteriors (Mr./s. PESC). Es reuneix,
com a mínim, dos cops a l'any a Brussel·les. determina la direcció política general
de la Unió Europea, està format pels caps d’estat o de Govern, així com pel seu president i són convidats a
assistir-hi el president de la Comissió i l’alt representant per als Afers Exteriors (Mr./s. PESC). Es reuneix,
com a mínim, tres cops a l'any a Brussel·les. determina la direcció política general
de la Unió Europea, està format pels caps d’estat o de Govern, així com pel seu president i són convidats a
assistir-hi el president de la Comissió i l’alt representant per als Afers Interiors (Mr./s. PESC). Es reuneix,
com a mínim, dos cops a l'any a Brussel·les.
Consell de la UE La seva composició varia segons les matèries a tractar, tot i que normalment l'integren els i les ministres
d'Afers Exteriors, però si el Consell ha de tractar una matèria concreta, el representant de l’estat membre
serà el ministre o càrrec anàleg sobre la matèria a tractar Te competències:
Colegislatives: comparteix amb el Parlament Europeu la funció legislativa i la funció pressupostària. És
la institució principal de decisió de la Unió.
Executives: de tipus governamental. Està encarregat d'assegurar la coordinació de les polítiques
econòmiques generals dels estats membres. També té competències en matèria de relacions exteriors,
representa la Unió Europea a les organitzacions internacionals de més rellevància (ONU, FMI). La presidència del Consell de la Unió Europea l'exerceix successivament el representant
de cada estat membre durant un període de sis mesos. Excepte en les reunions del Consell de la Unió
Europea sobre assumptes exteriors que la presideix l’alt representant (Mr./s. PESC). Totes són correctes.
El parlament europeu: a)el tria la ciutadania cada 5 anys b)La seva composició varia segons les matèries a tractar, tot i que normalment l'integren els i les ministres
d'Afers Exteriors, però si el Consell ha de tractar una matèria concreta, el representant de l’estat membre
serà el ministre o càrrec anàleg sobre la matèria a tractar. c) té funció electiva, funció de control politic i funció legislativa A I C són correctes.
La funció electiva del parlament de catalunya significa El president és elegit pel Parlament d'entre els seus diputats dins dels deu dies següents a la constitució del
Parlament, o en altres supòsits, si calgués. Designar els senadors i senadores que representen la Generalitat al Senat, de manera proporcional al
nombre de diputats de cada grup parlamentari. Totes correctes Funció legislativa i pressupostària, Funció de control polític i d'impuls de l'actuació del Govern.
Dintre de les garanties parlamentàries el fur: consisteix en el fet que el processament d'un parlamentari català només el pot acordar el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, o el Tribunal Suprem si es tracta de delictes comesos fora de
Catalunya a la resta de l'estat. protegeix la llibertat de paraula i de vot dels parlamentaris. Els seus vots i opinions en
l'exercici del seu càrrec no poden ser considerats delicte. No poden ser detinguts llevat del cas de delicte flagrant, però per processar-los no s'ha de demanar
al Parlament l'autorització, mitjançant un suplicatori, com en el cas dels parlamentaris de les Corts Generals. Cap es correcte.
Dels 135 diputats del parlament la representació territorial es: 85 BCN 15 GRN 17 LLEIDA I 18 TGN 85 BCN 17 GRN 15 LLEIDA I 18 TGN 85 BCN 17 GRN 18 LLEIDA I 15 TGN 82 BCN 20 GRN 15 LLEIDA I 18 TGN.
El president de la Generalitat: té atribuïda una triple funció: és el cap del Govern
autonòmic, el president de la Comunitat Autònoma i el representant ordinari de l'Estat a Catalunya. té atribuïda una doble funció: és el cap del Govern
autonòmic, el president de la Comunitat Autònoma i el representant ordinari de l'Estat a Catalunya. té atribuïda una triple funció: és el cap del Govern
autonòmic, el president de la Comunitat Autònoma i el representant extraordinari de l'Estat a Catalunya. té atribuïda una triple funció: és el cap del Govern
estatal, el president de la Comunitat Autònoma i el representant ordinari de l'Estat a Catalunya.
El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un......................................... , pot designar............................... En aquest cas ha de donar compte al............. del nomenament i
també, si escau, del cessament. un vicepresident o vicepresidenta/ parlament/ conseller o consellera primers conseller o consellera primers/un vicepresident o vicepresidenta/ Senat conseller o consellera primers/un vicepresident o vicepresidenta/ congrés conseller o consellera primers/un vicepresident o vicepresidenta/ parlament.
El Consell de Garanties Estatutàries està integrat per set membres que han de ser juristes de competència i prestigis reconeguts, amb més de quinze anys d’experiència professional i han de tenir la condició política
de catalans o catalanes. està integrat per vuit membres que han de ser magistrats de competència i prestigis reconeguts, amb més de quinze anys d’experiència professional i han de tenir la condició política de catalans o catalanes. està integrat per nou membres que han de ser juristes de competència i prestigis reconeguts, amb més de quinze anys d’experiència professional i han de tenir la condició política de catalans o catalanes. està integrat per 7 membres que han de ser juristes de competència i prestigis reconeguts, amb més de quinze anys d’experiència professional i han de tenir la condició política de catalans o catalanes.
Sindicatura de comptes Els 7 membres de la Sindicatura són escollits per 2/3 parts del Parlament. El Síndic Major representa la
institució Els 7 membres de la Sindicatura són escollits per 3/5 parts del Parlament. El Síndic Major representa la
institució Els 8 membres de la Sindicatura són escollits per 3/5 parts del Parlament. El Síndic Major representa la
institució Els 8 membres de la Sindicatura són escollits per 2/3 parts del Parlament. El Síndic Major representa la
institució.
formada per 23 membres en representació proporcional dels grups Junta de portaveus La diputació permanent Grup parlamentari cap de les anteriors.
La generalitat està integrada per: El Parlament, La Presidència de la Generalitat, El Govern, El Consell de Garanties Estatutàries, El Síndic de Greuges, La Sindicatura de Comptes, el CAC El Parlament, La Presidència de la Generalitat, El Govern, El Consell estatutari, El Síndic de Greuges, La Sindicatura de Comptes, El CAC El Parlament, La Presidència de la Generalitat, El Govern, El Consell de Garanties Estatutàries, El defensor del poble , La Sindicatura de Comptes, El Consell de l'Audiovisual de Catalunya El Parlament, La Presidència de la Generalitat, Vicepresidència de la Generalitat, El Govern, El Consell de Garanties Estatutàries, El Síndic de Greuges, La Sindicatura de Comptes, El Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Estatut:
• Preàmbul.
• Títol preliminar (articles 1-14).
• Títol I. Drets, deures i principis rectors (articles 15-54).
• Títol II. ........... (articles 55-94).
• Títol III. Del poder judicial a Catalunya (articles 95-109).
• Títol IV. ...............(articles 110-173).
• Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat (articles 174-200).
• Títol VI. ......................... (articles 201-221).
• Títol VII. De la reforma de l'Estatut (articles 222-223).
• 15 disposicions addicionals.
• 2 disposicions transitòries.
• 1 disposició derogatòria.
• 4 disposicions finals. ] a)Del finançament de la Generalitat/ De les institucions/ De les competències b)De les institucions/ De les competències/ Del finançament de la Generalitat c)Del Parlament/ De les competències/ Del finançament de la Generalitat d)De les institucions/ De les obligacions / Del finançament de la Generalitat.
la protecció dels drets i llibertats reconeguts als articles del 14 al 29 i al 30.2 de la CE, davant les possibles violacions originades per disposicions, actes jurídics o simple via de fet dels poders públics de l'Estat, les comunitats autònomes Recurs d'empara Questio d'inconstitucionalitat.
es pot interposar només durant els vint dies a partir de la notificació de la resolució que posi fi
a la via judicial ordinària quan el recurs es plantegi contra actes del Govern de l’Estat o d’un Govern
autonòmic o de les administracions públiques, i de 30 dies si es formula contra actes u omissions
d’òrgans judicials. Recurs d'empara questió d'inconstitucionalitat.
la sentència expulsa, si s'escau, la norma qüestionada de l'ordenament jurídic i per tant el
jutge o Tribunal que va plantejar la qüestió no la podrà aplicar a) Recurs d'empara b) questió d'inconstitucionalitat c) A i B correctes d) recurs de reposició.
efecte recurs d'empara: reparació del dret o llibertat vulnerat, tot declarant la nul•litat de l'acte o resolució infractora, i
amb el restabliment al recurrent del seu dret o llibertat, amb adopció de les mesures adients. cert fals.
està format per dotze membres, tots ells nomenats pel rei, quatre dels quals ho seran a proposta del Congrés segons decisió adoptada per majoria de les tres cinquenes parts, quatre a proposta del Senat amb la mateixa majoria, dos a proposta del Govern i dos a proposta del Consell General
del Poder Judicial El defensor del poble el Tribunal constitucional el CGPJ el tribunal de comptes.
La durada del càrrec és de nou anys, Defensor del poble president/a de la mesa tribunal constitucional Fiscal General de l'estat.
La constitució És la norma jurídica que crea i ordena una regió: són les regles del joc d'aquesta regió. La constitució
regula la regió. La Constitució crea un ordre polític que limita i divideix el poder (de manera que pugui ser
controlat). És la norma jurídica que crea i ordena un estat: són les regles del joc d'aquest estat. La constitució
regula l'Estat. La Constitució crea un ordre polític que limita i divideix el poder (de manera que pugui ser
controlat). És la norma jurídica que crea i ordena un estat: són les regles del joc d'aquest estat. La constitució
regula l'Estat. La Constitució crea un ordre polític que limita i concentra el poder (de manera que pugui ser
controlat). cap es correcta.
La CE s'estructura en 3 eixos o pilars: la forma d'estat social i democràtic de dret, la forma de govern: Monarquia parlamèntaria, l'organització territorial de l'estat: estat autonòmic cert fals.
La iniciativa legislativa popular en la reforma de la CE no es posible necessita previament el vot favorable d'una majoria de 2/3 de cada Cambra una majoria de 3/5 parts de cadascuna de les dues cambres de les Corts
Generals. La sobirania resideix al poble, per tant sempre serà posible.
modificacions que es pretenguin fer afectin el títol preliminar (model d'Estat, unitat d'Espanya, etc),
el títol I, capítol 2, secció 1a (drets fonamentals) o el títol II (la Corona). Procediment ordinari necessita autorització de poders supraestatals Procediment agreujat en cap cas.
Procediment agreujat cap es correcte el text de la reforma instada per un dels legitimats (Govern Estatal, Congrés i Senat)
requereix el vot favorable d'una majoria de 2/3 de cada Cambra i, posteriorment, en cas afirmatiu, la
dissolució de les dues Cambres i la convocatòria d'eleccions generals que òbviament estarien centrades en
la reforma constitucional proposada. Les noves cambres sorgides de les eleccions tornaran a votar la
reforma, i es necessita per a la seva aprovació una majoria de 2/3 de cada Cambra. En cas d'obtenir-la, la
reforma ha de ser ratificada finalment en referèndum obligatori i no vinculant. Si no es compleixen tots aquests
requisits la reforma no queda aprovada. el text de la reforma instada per un dels legitimats (Govern Estatal, Congrés i Senat)
requereix el vot favorable d'una majoria de 3/5 de cada Cambra i, posteriorment, en cas afirmatiu, la
dissolució de les dues Cambres i la convocatòria d'eleccions generals que òbviament estarien centrades en
la reforma constitucional proposada. Les noves cambres sorgides de les eleccions tornaran a votar la
reforma, i es necessita per a la seva aprovació una majoria de 3/5 de cada Cambra. En cas d'obtenir-la, la
reforma ha de ser ratificada finalment en referèndum obligatori i vinculant. Si no es compleixen tots aquests
requisits la reforma no queda aprovada. el text de la reforma instada per un dels legitimats (Govern Estatal, Congrés i Senat)
requereix el vot favorable d'una majoria de 2/3 de cada Cambra i, posteriorment, en cas afirmatiu, la
dissolució de les dues Cambres i la convocatòria d'eleccions generals que òbviament estarien centrades en
la reforma constitucional proposada. Les noves cambres sorgides de les eleccions tornaran a votar la
reforma, i es necessita per a la seva aprovació una majoria de 2/3 de cada Cambra. En cas d'obtenir-la, la
reforma ha de ser ratificada finalment en referèndum obligatori i vinculant. Si no es compleixen tots aquests
requisits la reforma no queda aprovada.
El procediment ordinari s'aplica a les reformes que no afecten a matèries reservades al
procediment agreujat. fals cert.
el procediments de reforma ordinari: ha d'haver una majoria de 3/5 parts de cadascuna de les dues cambres de les Corts
Generals. En cas de no arribar-se a aquesta majoria es constituirà una Comissió paritària de Diputats i
Senadors per redactar un text comú, que quedarà aprovat en el Congrés si obté 2/3 parts i en el Senat per
majoria absoluta. Finalment la reforma es pot sotmetre, si ho demanen 1/10 part dels diputats o senadors, a
referèndum vinculant del poble espanyol, encara que no és obligatori. ha d'haver una majoria de 2/3 parts de cadascuna de les dues cambres de les Corts
Generals. En cas de no arribar-se a aquesta majoria es constituirà una Comissió paritària de Diputats i
Senadors per redactar un text comú, que quedarà aprovat en el Congrés si obté 2/3 parts i en el Senat per
majoria absoluta. Finalment la reforma es pot sotmetre, si ho demanen 1/10 part dels diputats o senadors, a
referèndum vinculant del poble espanyol, encara que no és obligatori. ha d'haver una majoria de 3/5 parts de cadascuna de les dues cambres de les Corts
Generals. En cas de no arribar-se a aquesta majoria es constituirà una Comissió paritària de Diputats i
Senadors per redactar un text comú, que quedarà aprovat en el Congrés si obté 2/3 parts i en el Senat per
majoria absoluta. Finalment la reforma es pot sotmetre, si ho demanen 2/3 part dels diputats o senadors, a
referèndum vinculant del poble espanyol, encara que no és obligatori. ha d'haver una majoria de 3/5 parts de cadascuna de les dues cambres de les Corts
Generals. En cas de no arribar-se a aquesta majoria es constituirà una Comissió paritària de Diputats i
Senadors per redactar un text comú, que quedarà aprovat en el Congrés si obté 2/3 parts i en el Senat per
majoria absoluta. Finalment la reforma es pot sotmetre, si ho demanen 1/10 part dels diputats o senadors, a
referèndum vinculant del poble espanyol, de forma obligatoria.
L'article 1.1 de la CE estableix que: Espanya es constitueix en un estat social i autonòmic de dret Espanya es constitueix en un estat social Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret Espanya es constitueix en un estat plural i democràtic de dret.
L'estat de dret el podem definir com un sistema que conté 3 elements: 1 La garantia de l'exercici dels drets fonamentals.
2 La separació de poders de l'estat: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial, tot i que
matisarem que col·laboren entre ells.
3 L'imperi de la llei, com a expressió de la voluntat popular, i en conseqüència la subordinació de tots els
poders públics i de tots els ciutadans al dret. Els poders públics i els ciutadans només poden fer allò
que el dret no prohibeix. 1 La garantia de l'exercici dels drets fonamentals i privats.
2 La separació de poders de l'estat: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial, tot i que
matisarem que col·laboren entre ells.
3 L'imperi de la llei, com a expressió de la voluntat popular, i en conseqüència la subordinació de tots els
poders públics i de tots els ciutadans al dret. Els poders públics i els ciutadans només poden fer allò
que el dret no prohibeix. 1 La garantia de l'exercici dels drets fonamentals.
2 La separació de poders de l'estat: el poder legislatiu, el poder consultiu i el poder judicial, tot i que
matisarem que col·laboren entre ells.
3 L'imperi de la llei, com a expressió de la voluntat popular, i en conseqüència la subordinació de tots els
poders públics i de tots els ciutadans al dret. Els poders públics i els ciutadans només poden fer allò
que el dret no prohibeix. 1 La garantia de l'exercici dels drets fonamentals.
2 La separació de poders de l'estat: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial, tot i que
matisarem que col·laboren entre ells.
3 L'imperi de la llei, com a expressió de la voluntat popular, i en conseqüència la subordinació de tots els
poders públics i de tots els ciutadans al dret. Els poders públics i els ciutadans només poden fer allò
que el dret prohibeix.
el principi de legalitat Cap es correcte que l'administració actua habilitada per la llei i dins els límits fixats a la llei. Per a un policia això significa que la seva actuació ha
d'estar habilitada i limitada per la llei. significa que un estat de dret no pot sancionar algú per una actuació que en el moment de
fer-se no es considerava il·legal i que les normes restrictives dels drets individuals no afecten mai situacions
anteriors a la seva entrada en vigor. significa que hi ha una relació jeràrquica entre les diverses categories de normes jurídiques, cadascuna amb un rang determinat, de forma que les normes de rang inferior no poden contradir les de rang superior. Aquesta estructura té una forma piramidal, el vèrtex de la qual és la Constitució, norma suprema que s'imposa a totes les altres. El conjunt de normes en els estadis
inferiors de la piràmide es van fent més nombroses.
la jerarquia normativa, significa que hi ha una relació jeràrquica entre les diverses
categories de normes jurídiques, cadascuna amb un rang determinat, de forma que les normes de rang
inferior no poden contradir les de rang superior. Aquesta estructura té una forma piramidal, el vèrtex de la
qual és la Constitució, norma suprema que s'imposa a totes les altres. El conjunt de normes en els estadis
inferiors de la piràmide es van fent més nombroses. Cert Fals.
................. dels poders públics, significa que els poders públics han
d'actuar d’acord amb la llei i el dret (art. 103.1 CE) i subjectes a la Constitució i la resta de l'ordenament
jurídic (art. 9.1 CE). Per això no poden actuar arbitràriament. Irretroactivitat el fur especial la immunitat la interdicció de l'arbitrarietat.
Art 1.2 de la CE Espanya es constitueix com un estat social i economic de dret Espanya es regeix per els drets fonameltals de la carta magna de drets de nacions unides La sobirania resideix en el poble espanyol, del qual emanen tots els poders de l'estat La forma de govern es la monarquia parlamentària.
L'estat social s'ocupa? Art 9.2 CE 1 L'educació en els diferents nivells i modalitats, sobretot en una primera fase optativa.
2 La salut pública mitjançant les prestacions mèdiques i assistencials corresponents.
3 Un servei públic de pensions (jubilació, invalidesa, etc.). 1 L'educació en els diferents nivells i modalitats, sobretot en una primera fase obligatòria.
2 La salut pública mitjançant les prestacions mèdiques i assistencials corresponents.
3 Un servei públic de pensions (jubilació, invalidesa, etc.). 1 L'educació en els diferents nivells i modalitats, sobretot en una primera fase obligatòria.
2 La seguretat pública mitjançant les FCSE
3 Un servei públic de pensions (jubilació, invalidesa, etc.). 1 L'educació en els diferents nivells i modalitats, sobretot en una primera fase obligatòria.
2 La salut pública mitjançant les prestacions mèdiques i assistencials corresponents.
3 Un servei semi-públic de pensions (jubilació, invalidesa, etc.).
Art. 14 CE La detenció preventiva no podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les
indagacions per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores, el
detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença,
raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a
tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin
disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.
Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a
tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin
disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. Art 17 Art 15 Art 14 Art 1.3.
Avortament
A petició de l’embarassada quan s’hagi informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions i
ajudes públiques de suport a la maternitat i que hagi transcorregut un termini d’almenys..............., des
de la informació esmentada i la realització de la intervenció, dins de les primeres............de
gestació. 3 dies/22 setmanes 2 hores /22 dies 3 dies /14 setmanes 2 setmanes /14 dies.
Avortament:
Per causes mèdiques de manera excepcional i quan es compleixin els requisits següents:a) Que no
se superin les ..................... de gestació i sempre que existeixi greu risc per a la vida o la salut
de l’embarassada i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge o
metgessa especialista diferent del que la practiqui o dirigeixi.b) Que no se superin les vint-i-dues
setmanes de gestació i sempre que hi hagi risc de greus anomalies en........... c) Quan es detectin
anomalies fetals incompatibles amb la vida o quan es detecti en el fetus una ......... extremadament
greu i incurable. 22 setmanes/ fetus/malaltia 22 setmanes/ fetus/deformitat 23 setmanes/ fetus/deformitat 23 setmanes/ fetus/malaltia.
La Constitució aboleix .................. encara que permet que les lleis penals militars puguin establir-la per
a determinats delictes comesos en .............. Actualment, d'acord amb el que estableix la LO
11/1995, de 27 de novembre,................ha estat abolida també per als delictes comesos en.............. la tortura / temps de guerra / la tortura / temps de
guerra. la pena de mort/ temps de terrorisme / la pena de mort / temps de
terrorisme la tortura/ temps de terrorisme / la tortura / temps de
terrorisme la pena de mort/ temps de guerra / la pena de mort / temps de
guerra.
El deure dels poders públics de protecció de la vida s'estén al llarg de tota l'existència de la persona
humana, per tant fins a la mort. Segons el TC, el dret a la vida no inclou el dret a posar-hi fi i per tant no es
té el dret a la pròpia mort. Com que l'Estat té l'obligació de defensar, sempre que pugui, la vida de les
persones ha de tractar d'impedir que es posi fi a la vida, fins i tot, contra la voluntat de la persona. Així, en el
cas que un agent de policia tingui coneixement que una persona va a privar-se de la vida ha d'intentar
impedir-ho, encara més, si aquesta persona és sota la seva custòdia. Quan la continuïtat d'una vida humana
depengui d'una tercera persona, el seu deure és protegir-la fins i tot en contra de l'opinió de la persona
afectada. Cert Art 14 CE Cert Art 15 CE Fals la policia no pot impedir que ningu es suicidi Cert Art 15 CE pero a més el CP castiga la inducció i la cooperació en el suicidi d'un altre persona.
aquelles persones majors d’edat que tinguin una malaltia
greu i incurable, que comporti un patiment constant i intolerable i que ho sol·licitin (petició expressa i
reiterada) de manera conscient i informada. Aquelles persones que compleixin les condicions necessàries
seran ajudades per una tercera persona. Art 15 CE inducció al suicidi Art 14 CE inducció al suicidi Art 15 CE eutanàsia Art 14 CE eutanàsia.
1 Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més
limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la
llei.
2 Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.
3 Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de
la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de
4 cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions. Art 18 Art 17 Art 16 Art 15.
1 Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser privat de la seva llibertat, sinó amb
l’observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei.
2 La detenció preventiva no podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les
indagacions per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores, el
detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.
3 Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament, i de manera que li sigui comprensible,
dels seus drets i de les raons de la detenció, i no podrà ser obligada a declarar. Es garanteix
l’assistència d’advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en la forma que la llei estableixi.
4 La llei regularà un procediment d’habeas corpus per tal de posar immediatament a disposició judicial
tota persona detinguda il·legalment. També es determinarà per llei el termini màxim de durada de la
presó provisional. Art 17 CE Art 18 CE Aixó es 4/2015 cap es correcte.
Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Art. 18.2 Art 19.1 Art 18.1 Art 19.2.
El domicili és inviolable. No s’hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o
sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant. Art. 18.4 Art 18.3 Art 18.1 Art 18.2.
Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques,
excepte en cas de resolució judicial. Art 18.2 Art 18.3 Art 18.4 Art 18.1.
La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels
ciutadans i el ple exercici dels seus drets. Art 19.2 Art 19.4 Art 18.4 Art 18.2.
Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residència i a circular pel territori nacional. Art 14 Art 22 Art 19 Cap es correcte.
1 Es reconeixen i es protegeixen els drets:
• a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula,
l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
• b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
• c) A la llibertat de càtedra.
• d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el
dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.
2 L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.
3 La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin
de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics
significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.
4 Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de
les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la
protecció de la joventut i de la infància.
5 Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de
resolució judicial. Art. 19 Art 20 Art 22 Cap es correcte.
1 Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l’exercici d’aquest dret no caldrà autorització
prèvia.
2 En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà comunicar-ho prèviament
a l’autoritat, la qual només podrà prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats d’alteració de l’ordre
públic, amb perill per a persones o béns. Art 21 Art 20 Art 19 Cap es correcte.
1 Es reconeix el dret d’associació.
2 Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte són il·legals.
3 Les associacions emparades per aquest article hauran d’inscriure’s en un registre únicament a efectes
de publicitat.
4 Les activitats de les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en virtut d’una resolució
judicial motivada.
5 Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar. Art 22 Art 24 Art 22 però no es prohibeixen les associacions secretes Capr correcte.
Els partits politics Son associacions públiques de caràcter obligatori Son associacions publiques de caràcter voluntari Son associacions privades de caràcter voluntari no son associacions són organitzacions privades.
Els partits politics han d'estar inscrits en el resgistre de partits politics cert fals.
la Llei 6/2002 de partits politics permet il.legalitzar partits politics que vulnerin principis democratics Cert Fals no crec.
Una associació secreta es: una associació cannabica aquelles que mantenen en secret la pròpia
existència de l'associació, la seva finalitat, la identitat dels seus membres i els seus llibres de comptes aquelles que mantenen en secret la pròpia
existència de l'associació, però no la seva finalitat i la identitat dels seus membres aquelles que mantenen en secret la pròpia
existència de l'associació, la seva finalitat i la identitat dels seus membres.
..........
1 Tothom té dret a obtenir la ..............dels jutges i dels tribunals en l’exercici dels seus drets i
interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió.
2 Tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, .................., a ser
informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes
les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si
mateix, a no confessar-se culpable i a la ........................... La llei regularà els casos en els
quals, per raó de parentiu o de secret professional, no s’estarà obligat a declarar respecte de fets
presumptament delictius. Art 22 / tutela efectiva/ a ser defensat i assistit per un Magistrat/ presumpció d’innocència Art 24 / tutela efectiva/ a ser interrogat i assistit per un lletrat/ presumpció d’innocència Art 24 / tutela efectiva/ a ser defensat i assistit per un lletrat/ presumpció d’innocència Art 24 / tutela efectiva/ a ser interrogat i assistit per un Magistrat/ presumpció d’innocència.
1 Tothom té dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà limitar o exceptuar l’exercici d’aquest dret a les
forces o als instituts armats o als altres cossos sotmesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats
que l’exercici d’aquests presenti als funcionaris públics. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar
sindicats i a afiliar-s’hi a elecció, i el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar
organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-s’hi. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.
2 Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli
l’exercici d’aquest dret establirà les garanties que calguin per tal d’assegurar el manteniment dels
serveis essencials de la comunitat. Art 28 Art 26 Art 23 Art 18.2.
l'art. 53.1 CE suposa una garantia en exigir que la regulació de l'exercici dels drets fonamentals es faci necessàriament mitjançant una llei, ja que exclou la possibilitat que un òrgan diferent del legislatiu pugui procedir a la seva regulació. Aquesta reserva de llei afecta els drets reconeguts als articles .............. 15 a 38 14 a 38 29 a 38 14 a 29.
l'article 81 CE diu que són lleis .............. les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats
públiques. Per tant, el desenvolupament dels drets reconeguts als articles....... reservades/ 15 a 29 organiques/ 14 a 19 reservades / 14 a 29 orgàniques/ 15 a 29.
dels drets reconeguts als articles 15 a 29, no només ha de ferse mitjançant llei sinó que aquesta llei ha de tenir el rang de llei orgànica. cert fals.
El defensor del poble És triat per les Corts Generals
(2/3 parts dels membres del Congrés i del Senat) per un mandat de cinc anys. La seva funció és controlar
l'actuació de l'Administració en defensa dels drets fonamentals de la ciutadania. És triat per les Corts Generals
(3/5 parts dels membres del Congrés i del Senat) per un mandat de cinc anys. La seva funció és controlar
l'actuació de l'Administració en defensa dels drets fonamentals de la ciutadania. És triat per les Corts Generals
(3/5 parts dels membres del Congrés i del Senat) per un mandat de nou anys. La seva funció és controlar
l'actuació de l'Administració en defensa dels drets fonamentals de la ciutadania. És triat per les Corts Generals
(2/3 parts dels membres del Congrés i del Senat) per un mandat de nou anys. La seva funció és controlar
l'actuació de l'Administració en defensa dels drets fonamentals de la ciutadania.
Fa un informe anual que remet a les Corts Generals per donar compte de la seva
gestió. I pot interposar recurs d'inconstitucionalitat contra lleis o normes amb valor de llei davant el TC. el consell de garanties estatutaries el sindic de greuges la sindicatura de comptes el defensor del poble.
l'emparament ordinari és un procediment específic per a la protecció de drets fonamentals que es
desenvolupa davant els tribunals ordinaris. Té com a objecte la protecció dels drets reconeguts als
articles 15 a 29 CE davant qualsevol acte lesiu que provingui dels poders públics o dels particulars i
implica una sèrie d'avantatges processals respecte dels procediments ordinaris. És preferent perquè el
jutge o jutgessa ha de tramitar-lo en primer terme, amb independència de l'ordre d'ingrés dels
assumptes, i sumari, en el sentit de ràpid i urgent és un procediment específic per a la protecció de drets fonamentals que es
desenvolupa davant els tribunals ordinaris. Té com a objecte la protecció dels drets reconeguts als
articles 14 a 29 CE davant qualsevol acte lesiu que provingui dels poders públics o dels particulars i
implica una sèrie d'avantatges processals respecte dels procediments ordinaris. És preferent perquè el
jutge o jutgessa ha de tramitar-lo en primer terme, amb independència de l'ordre d'ingrés dels
assumptes, i sumari, en el sentit de ràpid i urgent és un procediment específic per a la protecció de drets fonamentals que es
desenvolupa davant els tribunals superiors. Té com a objecte la protecció dels drets reconeguts als
articles 14 a 29 CE davant qualsevol acte lesiu que provingui dels poders públics o dels particulars i
implica una sèrie d'avantatges processals respecte dels procediments ordinaris. És preferent perquè el
jutge o jutgessa ha de tramitar-lo en primer terme, amb independència de l'ordre d'ingrés dels
assumptes, i sumari, en el sentit de ràpid i urgent cap es correcte.
La suspensió de drets significa la seva desaparició cert fals.
supòsits d'anormalitat que no tenen el seu origen en conflictivitat política es regula per reglaments estat d'excepció Estat d'alarma estat de setje.
serà declarat pel Govern, per un màxim de 15 dies, i en donarà compte al Congrés. Aquest termini és prorrogable si ho autoritza aquesta
Cambra. Estat de setje Estat d'excepció estat d'alarma llei orgànica.
no suposa cap suspensió de dret i llibertats, però sí que pot
significar haver de limitar puntualment l'exercici d'algun dret (circulació en determinats llocs i hores,
confinament domiciliari de la població, o racionar l'ús de serveis o el consum d'articles de primera
necessitat). Estat de setje Estat d'alarma Estat d'excepció no es legal aixó.
alteracions greus de l'ordre públic que afecten directament l'estabilitat i la
permanència del sistema democràtic. Estat d'alarma estat d'excepció estat de setje manifestacions.
declarat pel Govern, prèvia autorització del Congrés, per un màxim de 30 dies prorrogables per 30 dies més amb autorització del Congrés. estat d'excepció estat de setje estat d'alarma guerra.
Dret a la llibertat personal: es poden suspendre els drets reconeguts en els apartats 1, 2 i 4 de l'article 17,
però mai els reconeguts a l'apartat 3 d'aquest article. Segons la LO 4/81, el temps màxim que pot durar la
detenció preventiva és de deu dies, però dins de les 24 primeres hores l'autoritat governativa ha de posar la
detenció en coneixement del jutge o jutgessa. Estat d'alarma Estat d'excepció Estat de setje no es correcte.
Dret a la inviolabilitat del domicili: l'autoritat governativa pot practicar escorcolls domiciliaris fent una
comunicació al jutge. Estat d'alarma Estat de setje Estat d'excepció no es correcte.
Dret al secret de les comunicacions: és possible la intervenció de comunicacions per part de l'autoritat
governativa si es comunica al jutge les intervencions portades a terme. Estat d'excepció Estat de setje Estat d'alarma cap es correcte.
Llibertat de residència i de circulació: es poden imposar per part de l'autoritat governativa restriccions a
aquests drets, com ara exigir la comunicació prèvia dels desplaçaments o obligar a fer certs desplaçaments. Estat d'alarma Estat d'excepció Estat de setje cap es correcte.
Llibertat d'expressió i d'informació: l'autoritat governativa pot segrestar publicacions o programes de ràdio
i de televisió, però no pot imposar censura prèvia. Estat de setje Estat d'alarma Estat d'excepció cap correcte.
Dret de reunió i manifestació: s'ha de demanar autorització prèvia, i les reunions es poden prohibir i
dissoldre. Estat d'alarma Estat d'excepció Estat de setje cap es correcte.
Dret de vaga i adopció de mesures de conflicte col·lectiu: l'autoritat governativa pot prohibir el seu
exercici. Estat de Setje Estat d'excepció Estat d'alarma Cap es correcte.
actuació de defensa de l'Estat davant actes de força interiors o exteriors que puguin
afectar la seva independència o integritat. Serà declarat per majoria absoluta del Congrés a proposta
exclusiva del Govern. El Congrés determinarà la seva durada, àmbit territorial i condicions. Estat d'excepció Estat d'alarma Estat de setje cap es correcte.
Els drets que es poden suspendre són els mateixos que quan es declara l'estat d'excepció. Estat d'alarma Estat de Setje No apareix a la CE.
També es poden suspendre els drets reconeguts a l'apartat 3 de l'article 17 (informació de drets al detingut, dels motius de la
seva detenció i assistència lletrada durant les diligències policials i judicials). Estat de setje Estat d'alarma no apareix a la CE.
Dret a la llibertat personal: es pot ampliar la durada de la detenció de 3 a 5 dies, sempre que la policia
sol·liciti la pròrroga de manera motivada (justificada) i el jutge o jutgessa ho autoritzi. També es pot sol·licitar
a l'instructor la incomunicació del detingut o detinguda. La incomunicació no impedeix el dret de defensa de
la persona detinguda que el podrà exercir mitjançant un advocat d'ofici. investigació sobre persones integrades o relacionades amb bandes armades i elements
terroristes Estat de setje Estat d'excepció investigació sobre persones integrades o relacionades amb bandes locals i elements
terroristes.
Dret a la inviolabilitat del domicili: poden fer-se escorcolls domiciliaris per part de l'autoritat governativa
sense autorització judicial. S'ha de comunicar immediatament després al jutge. investigació sobre persones integrades o relacionades amb bandes locals i elements
terroristes Estat de setje Estat d'alarma investigació sobre persones integrades o relacionades amb bandes armades i elements
terroristes.
Dret al secret de les comunicacions: en cas d'urgència es poden interceptar comunicacions. S'ha de
comunicar immediatament al jutge que pot revocar o confirmar la decisió de l'autoritat governativa.
investigació sobre persones integrades o relacionades amb bandes armades i elements
terroristes Estat d'alarma Estat de setje investigació sobre persones integrades o relacionades amb bandes locals i elements
terroristes.
és el conjunt de totes les normes jurídiques vigents a l'estat. L'ordenament Legal La CE L'ordenament jurídic Reglaments.
formen part de l’ordenament jurídic un cop han estat publicats oficialment a Espanya Els tractats nacionals Els tractats internacionals les lleis europeas les llei de l'aliança de l'atlantic nord.
una de les dues modificacions que hi ha hagut de la Constitució fins ara es va produir l’any 1992 i va ser motivada per la ratificació del divorci del Tractat de la Unió Europea del pacte internacional dels drets civils i politics de l'eutanasia modifican l'article 15 de la CE.
Formalment tenen el caràcter de lleis orgàniques, però tenen peculiaritats que els diferencien
substantivament d'aquestes lleis, perquè els estatuts tenen el contingut predeterminat i pel procediment
d'elaboració (intervenció del Parlament autonòmic, intervenció de les Corts Generals i aprovació en
referèndum popular), i perquè només es poden reformar pel procediment que el mateix estatut estableixi. norma institucional basica Estatut d'autonomia Llei organica estatal llei supraestatal norma institucional optativa Estatut d'autonomia.
................ són aprovats/des pel Congrés dels Diputats, article per article per majoria simple i
després, en una votació a tota la llei, per majoria absoluta. A continuació passen al Senat on han de ser
aprovades, article per article, per majoria simple. Les lleis orgàniques llei de bases regim sancionador autotutela administrativa.
Sòn lleis orgàniques les relatives al desenvoplupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, les que aprovin estatuts d'autonomia i el regim electoral general i totes aquelles que estiguin previstes a la constitució cert fals.
l'aprovació,modificació o derogació exigirà majoria absoluta al congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte lleis organiques tractat internacional pactes politics estat d'alarma.
El seu procediment d'aprovació és mitjançant majoria simple de les Corts Generals, primer al Congrés de
Diputats i després al Senat. Llei ordinària Llei orgànica reglament llei supraestatal.
Allò que diferencia les lleis de l'Estat de les de les comunitats autònomes és el principi de irretroactivitat tipicitat legalitat competència.
norma amb rang de llei que no emana directament del poder legislatiu ja que es tracta
d'un acte normatiu del Govern sempre que es doni el fet habilitant (en el cas d'extraordinària i urgent
necessitat). No es tracta d'una norma de la qual pugui disposar el poder executiu sense cap tipus de control per part del
poder legislatiu, ja que el Congrés dels Diputats l’ha de convalidar o derogar. Reial decret Decret llei Decret legislatiu Llei de bases.
delegació de la facultat legislativa al Govern perquè formi un text articulat
sobre un determinat tema, sobre el qual no hi ha cap regulació o bé es vol modificar sota una nova direcció
que ja hi ha. El Govern, doncs, rep uns principis o criteris que indiquen les orientacions bàsiques que ha de
seguir en la redacció del text definitiu que aprovarà com a............ Decret llei Decret legislatiu reglament cap es correcte.
Totes aquestes normes tenen una mateixa força jeràrquica, és a dir, cap d'elles preval sobre les altres. Els
mecanismes de relació entre les lleis ordinàries i les orgàniques venen determinades per la matèria. Les
matèries que han de ser regulades per lleis orgàniques no poden ser-ho per lleis ordinàries, i les matèries
pròpies de lleis ordinàries no poden regular-se per lleis orgàniques. Cert Fals.
és una disposició normativa subordinada a la llei que té la funció
de desplegar-la, és a dir, de concretar i facilitar la seva aplicació. Acte administratiu Llei marc reglament procediment sancionador.
reglaments: Govern autonòmic de Catalunya: reials decrets, ordres ministerials. ordenances i reglaments municipals. Cap correcte.
reglaments: Govern estatal: decrets, ordres reials decrets, ordres ministerials. cap correcte.
Es basa en el principi de separació rígida de poders, segons el qual Govern i Parlament fan les tasques
constitucionals encomanades de manera diferenciada i independent Europeu/parlamentari Americà/presidencial.
Descansa sobre el principi de separació flexible o col·laboració de poders: Govern i Parlament mantenen
unes permanents relacions entre ells que els condueixen a dependre l'un de l'altre per a l'acompliment de
les seves respectives funcions. Europeu/parlamentari america/presidencial.
La Constitució estableix que la prefectura de l'estat recau en la institució del President Cert Fals.
La funció simbolica, moderadora representativa pertany: Congres Cgpj Rey President.
la inviolavilitat i la irresponsabilitat són prerogatives del: del president del rei sense refrendament dels diputats la seva signatura requereix refrendament del rei per aixó la seva signatura requereix refrendament.
està formada pel president de la Cambra, quatre vicepresidents (dos al Senat) i quatre
secretaris. És l'òrgan rector de cada Cambra i qui n’exerceix la representació. Té atribuïdes funcions de
govern intern (atribució de documentació a les comissions, de contractació, de personal, etc.). el ple la diputació permanent les comisions la mesa.
la maxima autoritat de la cambra (congres o senat) president president del govern diputació permanent cap correcte.
vetlla pels poders de les cambres en aquells períodes en què no estan
reunides (en períodes de vacances parlamentàries (els mesos de gener, juliol i agost) o quan la Cambra
està dissolta). Està formada per 21 membres. la mesa diputació permanent comisions el ple.
quatre vicepresidents al congrés dos al senat La mesa la diputació permanent el ple cap correcte.
No es poden dissoldre les cambres si no ha passat un any des de l'anterior
dissolució, llevat del cas que cap candidat a president obtingui la confiança del Congrés en la votació
d'investidura en el termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura. La dissolució de les
cambres comporta la convocatòria immediata d'eleccions, per constituir unes noves cambres. cert fals.
el procés d'investidura consta de: 4 fases eleccions/proposta/vot d'investidura/nomenament 3 fases proposta/vot d'investidura/nomenament 1 fase nomenament 2 fases vot d'investidura/nomenament.
és presentada per un determinat nombre de diputats per intentar
derrocar el president del Govern durant el transcurs de la legislatura. La moció ha de ser presentada
com a mínim per una desena part dels diputats i cal que inclogui un candidat alternatiu a president del
Govern. Per tant, es tracta d'una moció constructiva que impedeix la possibilitat de derrocar
el president del Govern sense haver presentat el candidat a succeir-lo. moció de censura cop d'estat questio de confiança cap correcte.
La qüestió de confiança necessita absoluta simple per ser aprovada. cert fals.
(suplicatori) Si s’obté l’autorització de la cambra respectiva només poden ser jutjats per la Sala Penal del Tribunal Suprem, per la qual cosa gaudeixen....... de fur especial immunitat aforament inviolabilitat.
el diputats gaudeixen a) immunitat b)inviolavilitat c) irresponsabilitat d) a i b correctes.
els diputats i senadors no poden ser detinguts excepte en cas de delicte flagrant, ni podran
ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra respectiva. immunitat inviolabilitat irresponsabilitat es del rei aixó.
els diputats i senadors no poden ser processats per les opinions o els vots que emetin
en l'exercici de les seves funcions inviolavilitat irresponsabilitat aforament immunitat.
les FCSE en actiu tenen dret a sufragi passiu cert fals.
(estatal) tenen una doble condició. Per una banda constitueixen un òrgan polític
com a membres del Govern i, per l'altra, són un òrgan administratiu ja que són caps dels diferents
departaments Ministres President del govern consellers es fals.
Proposar al rei el fiscal general de l'estat, tot havent escoltat el Consell General del Poder Judicial. Govern president del congrés president del govern ministre del govern.
Proposar al rei el nomenament de dos membres del Tribunal Constitucional. president del parlament CCAA govern consell de ministres.
no poden ser cessats, suspesos, traslladats dels seus llocs o jubilats si no és per causes
previstes a les lleis fiscals reialesa jutges i magistrats ministres.
organs unipersonals jutjats colegiats només jutje de pau contenciós administratiu.
colegiats Unipersonals tribunals jutjat de pau unipersonals.
no pertany a la carrera judicial i pot ser qualsevol persona, encara que no sigui llicenciada en dret, escollida pel ple de l'ajuntament corresponent. jutje de pau vigilant municipal membre de protecció civil un regidor.
tenen competència en matèria civil. contenciós administratiu Jutjats de primera instància penal jutje de pau.
n’hi ha en els municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció i tenen
competències (molt restringides) tant en matèria civil, penal i de registre civil jutjat de primera instància jutjat de pau contenciós administratiu audiencia provincial.
tenen competència en matèria penal. Coneixen dels anomenats judicis de delictes
lleus. Duen a terme funcions instructores o de recopilació informativa als subjectes presumptament
responsables dels delictes cridats a ser resolts pels jutjats penals o l’Audiència Provincial. jutjat penal jutjat d'instrucció vige contenciós administratiu.
integrat per vint membres (anomenats vocals) nomenats pel rei per un període de cinc anys. TC Diputació permanent tribunal de comptes Cgpj.
Dotze són escollits entre jutges i jutgesses i magistrats i magistrades (segons la Llei orgànica del Poder
Judicial: sis a proposta del Congrés i sis a proposta del Senat).
Vuit són escollits entre advocats i altres juristes de competència reconeguda (quatre a proposta del
Congrés i quatre a proposta del Senat). tribunal suprem cgpj tc cap correcte.
La durada del càrrec és de nou anys, si bé la renovació del Tribunal es fa per períodes triennals i per un terç
dels seus membres, per tal d'evitar els canvis sobtats en la jurisprudència. TC CGPJ Jutjat europeu Ministeri fiscal.
correspon al president del Govern de l'estat, al govern
autonòmic, a cinquanta diputats, a cinquanta senadors, a l'assemblea legislativa autonòmica i al
defensor del poble. defensa de l'autonomia local Recurs d'empara Questió d'inconstitucionalitat Recurs de constitucionalitat.
correspon a qualsevol jutge/essa o tribunal que dubti de la
constitucionalitat de preceptes específics d'una llei, aplicable a un cas concret que sigui objecte de
judici, d'ofici o a instància de qualsevol de les parts en un procés. En aquest últim cas el jutge o tribunal
ho plantejarà si creu que hi ha fonament, però no està obligat a fer-ho. recurs d'inconstitucionalitat La qüestió d'inconstitucionalitat recurs d'empara cap correcte.
PARLAMENT DE CAT. apareix com un òrgan de direcció tècnica del treball parlamentari, encara que aquesta direcció
tingui de vegades un significat polític. Es compon pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris, i
adopta les decisions per majoria de vots. Té funcions de caràcter parlamentari, com ara l'admissió a tràmit
de tots els escrits i documents parlamentaris i de caràcter administratiu, en matèria de contractació, de
funcionariat, etc. La mesa El ple grup mixt cap correcte.
El Parlament està constituït en els 20 dies següents a les eleccions. En aquesta primera sessió constitutiva
s'elegeix el president de la mesa el president de la Generalitat el candidat a president de la Generalitat dia de la votació d'investidura.
PARLAMENT Durant els períodes de vacances parlamentàries (de l'1 al 15 de gener i el mes d'agost) o de dissolució del
Parlament, la Diputació Permanent, formada per... 21 membres 23 membres 20 membres i 3 secretaris cap correcte.
La Diputació Permanent haurà de retre comptes dels assumptes pactats i de les decisions adoptades en el
primer Ple extraordinari del Parlament. Cert Fals.
la funció de ........es refereix al fet que el Parlament fixa objectius polítics al Govern perquè els
porti a terme. control impuls confiança cap correcte.
pel que fa al control del Govern, el parlament disposa dels mecanismes següents: la moció de censura, la qüestió de confiança, les preguntes i interpel·lacions, les mocions i les comissions d’investigació. l'investidura , la qüestió de confiança, les preguntes i interpel·lacions, les mocions i les comissions d’investigació. la moció de censura, la qüestió de confiança,recurs d'empara, les preguntes i interpel·lacions, les mocions i les comissions d’investigació. la moció de censura, la qüestió de confiança,el sindic de greujes, les preguntes i interpel·lacions, les mocions i les comissions d’investigació.
Són nomenats pel president o presidenta de la Generalitat, sis dels quals a
proposta del Parlament, acordada per majoria de tres cinquenes parts dels diputats i diputades, i els tres
restants a proposta del Govern. Es renova per terços cada tres anys. tribunal de comptes comissió juridica assesora consell de garanties estatutaries consell audiovisual de catalunya.
En cada renovació correspon al Parlament designar dos nous membres i al Govern un. Sindic de greujes consell de garanties estatutàries mesa del parlament cap correcte.
Els 7 membres de la .............. són escollits per 3/5 parts del Parlament. El Síndic Major representa la
institució. Sindicatura de comptes consell de garanties estatutaries consell audiovisual de catalunya cap correcte.
Està integrat per cinc membres, elegits pel Parlament a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris,
i per una majoria de dos terços, un dels quals serà elegit president o presidenta per una majoria de dos
terços dels membres del Parlament. El vicepresident o vicepresidenta és elegit pels membres del Consell. consell de garanties estatutàries consell audiovisual de catalunya secretaris de la mesa cap correcte.
|
