dret constitucional

Per quant de temps és triat el president del Tribunal Constitucional?. Tres anys. Nou anys. Set anys. Tres anys i pot ser reelegit una vegada.

Sobre el dret d'associació, la Constitució estableix: a)Que les associacions que persegueixin finalitats o utilitzin mitjans tipificats com a delicte són il·legals i es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar. b)Que les associacions constituïdes haurien d'inscriure's en un registre únicament a efectes de publicitat. c)Que les associacions haurien de tenir un òrgan suprem que adopti decisions per majoria. Les respostes a) i b) són correctes.

La forma política de l'Estat espanyol és: La república democràtica. La monarquia parlamentària. La monarquia moderada. Cap de les anteriors.

L'home i la dona tenen dret a contraure matrimoni: Amb plena igualtat jurídica, sent la CE la que estableix la forma de contraure matrimoni, la capacitat per a contraure'l, els drets i deures dels cònjuges, així com les causes de dissolució. Amb plena igualtat jurídica sempre que ambdós contraients siguin majors de 21 anys. Amb plena igualtat jurídica, sent el Codi civil el que regularà la forma de contraure matrimoni, la capacitat per contraure'l, els drets i deures dels cònjuges, així com les causes de dissolució. Amb plena igualtat jurídica, sent el Codi civil el que reguli simplement la forma de contraure el matrimoni.

El dret a la llibertat personal es troba regulat a la Constitució en l'article: 17. 14. 18. Cap de les anteriors respostes és correcta.

La reforma constitucional està regulada: En el títol IX. En el títol XI. A cap títol específic. En el títol X.

Quina és l'estructura bàsica de la nostra Constitució?. Un preàmbul i una part dogmàtica. Un preàmbul, una part dogmàtica i una part orgànica. Un preàmbul i una part orgànica. Cap de les tres respostes anteriors no és correcta.

Els membres del Tribunal Constitucional són proposats per: Les càmeres. Pel Consell General del Poder Judicial i el Govern. Pel Congrés i el Consell General del Poder Judicial. Les càmeres, el Consell General del Poder Judicial i el Govern.

La data de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional és: 4 d'octubre de 1979. 3 d'octubre de 1979. 2 d'octubre de 1979. Totes són falses.

Segons la Constitució espanyola: Es garanteix la llibertat ideològica i religiosa. Ningú no està obligat a declarar sobre la seva ideologia. L'Estat manté relacions amb l'Església Catòlica i amb altres confessions. Totes les afirmacions anteriors són correctes.

Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic: La llibertat, la justícia i la religiositat. La solidaritat, el pluralisme polític i el respecte al rei. La llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La solidaritat i disciplina dins de l'ètica democràtica dels estats moderns.

Les garanties de les llibertats i drets fonamentals són regulats a la Constitució en. El capítol III del títol I. El capítol V del títol II. El capítol I del títol II. El capítol IV del títol I.

Tots els ciutadans atendran el deure de tributació: Aportant la mateixa quantitat econòmica d'acord amb l'article 14 de la Constitució que estableix la igualtat de tothom davant la llei. D'acord amb la capacitat econòmica de cada individu mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat amb abast confiscatori. Independentment de la capacitat econòmica de cada individu, mitjançant una quota fixa establerta per les Administracions. D'acord amb la capacitat econòmica de cada ciutadà mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.

El referèndum nacional que ratifica la Constitució espanyola es va celebrar el: 21 de juny de 1978. 6 de desembre de 1978. 29 de desembre de 1978. 5 de maig de 1978.

El Tribunal Constitucional: És un òrgan constitucional. Té competències únicament polítiques. Té competències únicament jurídiques. Té competències representatives.

Són incompatibilitats pròpies dels membres del Tribunal Constitucional: Exercir càrrecs polítics. Exercir activitats fiscals. Exercir funcions directives d'un sindicat. Totes les respostes són correctes.

Són característiques de la Constitució espanyola: Codificada, d'origen popular, flexible i pactada. D'origen popular, codificada, consensuada i rígida. Codificada, rígida, breu i articulada. Extensa, d'origen popular, elàstica i tancada.

Segons la Constitució, són fonament de l'ordre polític i de la pau social: La dignitat de la persona i els drets inviolables que li són inherents. El lliure desenvolupament de la personalitat. El respecte a la llei i als drets dels demés. Les tres opcions anteriors són correctes.

Qui pot interposar el recurs d'empara constitucional?. El Defensor del Poble. El Ministeri Fiscal. Les persones directament afectades o aquelles que van ser part en el procés. Totes les anteriors són correctes.

La durada de la detenció preventiva serà: Indefinida; pot durar el temps necessari fins que s'aclareixin els fets. Tindrà una durada màxima de 72 hores; passat aquest termini el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial. Com a màxim serà de 48 hores. Podrà perllongar-se indefinidament només si l'autoritat està segura de la culpabilitat del detingut.

Els membres del Tribunal Constitucional són elegits per un període de: Tres anys. Sis anys. Nou anys. Quatre anys.

El recurs d'empara procedeix davant de violacions: Dels drets reconeguts en els articles 14 a 29 de la CE. Dels drets reconeguts en els articles 14 al 29 de la CE i l'objecció de consciència del 30.2. Dels drets reconeguts en els articles 14 a 35 de la CE. Cap de les anteriors és vàlida.

Els principis bàsics de la Constitució es regulen al seu: Títol preliminar. Títol I. Títol II. Títol III.

Quin és el termini per interposar el recurs d'empara?. No hi ha cap termini determinat. Tres mesos. En els 20 dies següents a la notificació de la resolució de la via judicial prèvia. Depèn del cas, 3 mesos, 20 dies o 30 dies.

Quina de les causes següents no suposa el cessament d'algun dels magistrats del Tribunal Constitucional?. L'expiració del termini del seu nomenament. La renúncia acceptada pel president del Tribunal. La violació de la reserva pròpia de la seva funció. L'atenció amb diligència dels deures del seu càrrec.

Quin any fou aprovada la Constitució espanyola?. El 1975. El 1976. El 1979. En cap de les anteriors dates.

El Tribunal Constitucional està format: Per 12 membres. Per 12 membres i un president. Per 12 membres, un president i un vicepresident. Per 7 membres.

Segons la Constitució espanyola es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, en relació amb això: Sovint entren en conflicte amb la llibertat d'expressió. Serà suport d'una opinió pública plural una informació veraç. El Tribunal Constitucional fa referència a la necessitat d'analitzar en cada cas els interessos en conflicte. Totes les anteriors són correctes.

La Constitució espanyola es compon de: 9 disposicions addicionals, 4 transitòries, 1 derogatòria i 1 final. 4 disposicions addicionals, 9 transitòries, 1 derogatòria i 1 final. 4 disposicions derogatòries, 9 transitòries, 1 addicional i 1 final. 4 disposicions transitòries, 9 derogatòries, 1 final i 1 addicional.

L'article 13.2. de la Constitució es va reformar el: 21 de febrer de 1992. 2 de juliol de 1987. 27 d'agost de 1992. 10 de febrer de 1982.

Quins drets poden suspendre's en l'estat de setge?. La llibertat de residència. El dret de reunió. El dret de vaga. Totes les anteriors són certes.

Segons la Constitució, què comprèn la llibertat de sindicació?. El dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seva elecció. El dret dels sindicats a formar confederacions. El dret dels sindicats a fundar organitzacions sindicals internacionals o afiliar-se a les mateixes. Les tres afirmacions anteriors són correctes.

El títol V de la Constitució regula: El Govern i l'Administració. El Poder judicial. Les relacions entre el Govern i les Corts Generals. Cap de les anteriors.

La Constitució reconeix el dret de reunió; respecte d'aquest dret, assenyala la resposta falsa. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes i l'exercici d'aquest dret no necessitarà autorització prèvia. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat. L'autoritat podrà prohibir les reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions quan hi hagi raons fundades de pertorbació de l'ordre públic, amb perill per a persones o béns. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes i l'exercici d'aquest dret necessitarà autorització prèvia.

El Tribunal Constitucional està sotmès a: L'ordenament jurídic espanyol. La Constitució espanyola i la seva llei orgànica. La Llei orgànica del Tribunal Constitucional. La Constitució espanyola.

La suspensió de drets que implica la declaració de l'estat d'excepció són, entre d'altres: A)Dret a reunió, vaga i l'article 17.3 de la CE. B)Dret a reunió, vaga i inviolabilitat del domicili. Tant l'opció a) com la b) són correctes. No implica suspensió de cap dret.

A l'Estat espanyol queda abolida la pena de mort: En qualsevol cas o circumstància, mitjançant Reial decret legislatiu 11/95, de 25 de novembre. Només per a casos de delictes menors o polítics, segons el Codi penal. Excepte el que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. Queda abolida fins i tot en els temps de guerra mitjançant Llei orgànica 11/1995, de 27 de novembre.

l procediment davant el Defensor del Poble s'inicia, excepte quan actuï d'ofici, per mitjà de: Requeriments. Demandes. Queixes. Notificacions.

Quina de les següents afirmacions no és falsa?. Només en els casos de mort, renúncia o expiració del termini de mandat, el president del Congrés declara la vacant de la posició del Defensor del Poble. En tots els casos, es decidirà la vacant per majoria de 3/5 de cada Càmera amb debat i audiència de l'interessat. La vacant en el càrrec del Defensor del Poble sempre es declara després de debatre ambdues Càmeres. La vacant en el càrrec de Defensor del Poble sempre serà definitiva i mai es cobrirà per pròpia ordre del Defensor del Poble, sinó de les Càmeres.

La condició de Defensor del Poble és incompatible amb: L'exercici de la carrera judicial i fiscal. L'exercici d'una activitat professional, lliberal, mercantil o laboral. L'ocupació al servei d'un sindicat, associació o fundació. Totes les anteriors, entre d'altres.

En cas de delicte flagrant de qualsevol dels membres al servei de la institució del Defensor del Poble, quin Tribunal és competent per a conèixer el cas?. El Tribunal Constitucional. El Tribunal Suprem. L' Audiència Nacional. El Tribunal Superior de Justícia.

La persona del Defensor del Poble podrà: Supervisar l'activitat de l'Administració. Supervisar l'activitat dels parlamentaris. Supervisar l'actuació dels òrgans perifèrics de l'Administració. Supervisar l'actuació dels membres de la Comissió Mixta Congrés - Senat.

A la Institució del Defensor del Poble regeixen els principis següents: Independència i arbitrarietat. Independència i imparcialitat. Dependència i neutralitat. Parcialitat i dependència.

El Defensor del Poble rendirà comptes de la seva activitat: Al Tribunal Constitucional. A la Comissió Mixta Congrés- Senat. A les Corts Generals. Al president del Govern, previ informe a la Comissió.

Una vegada conclòs tot el procediment portat a terme pel Defensor del Poble, aquest: Informarà als interessats i al Govern. Informarà del resultat de les seves gestions als interessats, als funcionaris implicats i a les dependències administratives. Informarà als interessats, al funcionari o funcionaris competents i a les Càmeres. Informarà als interessats i al Ministeri Fiscal que prendrà el relleu en l'actuació del Defensor del Poble.

A qui rendirà comptes de les seves activitats el Defensor del Poble?. A la Comissió Mixta semestralment. A les Corts Generals anualment. A l' Administració de Justícia a finals de cada any. Al Consell General del Poder Judicial.

No és cert que: En l'exercici de la supervisió de l'activitat de l'Administració el Defensor del Poble pot coordinar les seves funcions amb òrgans similars a ell existents en l'àmbit d'algunes comunitats autònomes. El Defensor del Poble pot estendre la seva activitat, fins i tot en l'àmbit militar, interferint, per raons d'interès general, en la defensa nacional. El Defensor del Poble està legitimat per a interposar davant el Tribunal Constitucional recurs d'inconstitucionalitat i d'empara. En la seva actuació respecte de l'Administració de Justícia, el Defensor del Poble deixarà la investigació en mans del Ministeri Fiscal.

Qui realitza el nomenament del Defensor del Poble?. El Congrés. Les Corts Generals. El Senat. Una Comissió Mixta Congrés - Senat.

La institució del Defensor del Poble: És una institució constitucional la missió de la qual consisteix en vetllar per la CE de 1978. És una institució integrant de l'Administració Central de L'Estat. És una institució original del constitucionalisme espanyol. És una institució que garanteix la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques.

La institució del Defensor del Poble estarà composta per: Defensor del Poble, cinc adjunts i un secretari. Defensor del Poble, tres adjunts i dos assessors. Defensor del Poble, dos secretaris i tres administratius. Defensor del Poble, dos adjunts i assessors necessaris per a l'exercici de les seves funcions.

Quina de les següents respostes és certa en relació amb les actuacions realitzades davant el Defensor del Poble?. Totes les seves actuacions són gratuïtes per als interessats. Requereixen l'assistència de lletrat i procurador. No existeix obligació d'auxili preferent o urgent. Totes les respostes anteriors són vàlides.

Quin títol de la Constitució espanyola parla de la corona?. El títol I. El títol II. El títol III. El títol IV.

Quina és la Llei reguladora del Defensor del Poble?. LO 3/81 de 6 d'abril. LO 2/92 de 5 de març. LO 3/81 de 6 d'abril, modificada per LO 2/92 de 5 de març. LO 1/87 de 2 d'abril.

A qui es dirigeix el Defensor del Poble quan estan dissoltes les Corts Generals?. A una Comissió Paritària. A les Diputacions Permanents de les Càmeres. Al Ministre de Justícia. A 50 Diputats especialment nomenats per això.

Quants membres formen la Diputació Permanent?. Un mínim de 21 membres. Un màxim de 21 membres. Una proporció dels grups parlamentaris. Una proporció de la Càmera.

No és cert que: El Defensor del Poble és nomenat per cinc anys. El Defensor del Poble està sotmès a mandat imperatiu. El Defensor del Poble no pot ser detingut, processat, expedientat, multat o perseguit per raó de les opinions que formuli en l'exercici de les seves competències o per actes que realitzi al mateix exercici. La condició de Defensor del Poble és incompatible amb tot mandat representatiu.

Quina de les següents afirmacions és certa respecte del personal al servei de la institució del Defensor del Poble?. Realitzaran les seves funcions amb autonomia. Gaudiran de la inviolabilitat en els seus actes. No podran ser multats per raó de les opinions que formulin en l'exercici de les seves competències. Totes les anteriors són certes.

El Defensor del Poble rendirà comptes de la seva activitat: Al Tribunal Constitucional. A la Comissió Mixta Congrés- Senat. A les Corts Generals. Al president del Govern, previ informe a la Comissió.

Si el Defensor del Poble estigués ocupant abans de la seva elecció el lloc de subinspector d'Hisenda a l'Administració: Haurà de renunciar al càrrec. Haurà de cessar del servei actiu a l'Administració per a poder fer-se càrrec del nomenament. Passarà a la situació administrativa de serveis especials. Podrà mantenir-lo, ja que no és aquesta, una causa d'incompatibilitat amb la condició de Defensor del Poble.

Perquè una llei orgànica sigui aprovada, es necessita: El vot afirmatiu de la majoria absoluta del Congrés. El vot afirmatiu de la majoria simple del Congrés. El vot afirmatiu de la majoria absoluta del Senat. El vot afirmatiu de la majoria simple del Senat.

Quin article de la Constitució Espanyola fa referència a la figura del Defensor del Poble?. L'art. 55 CE. L'art. 54 CE. L'art. 45 CE. L'art. 64 CE.

El mandat dels senadors finalitza: El dia de la dissolució de la Càmera. Cada quatre anys. Cada cinc anys. Quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Càmera.

En les causes contra diputats i senadors és competent: El Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional. El Tribunal Superior de Justícia. No poden ser jutjats.

Qui és el responsable dels actes del rei?. Les Corts Generals. El Govern. El president del Senat. Les persones que el confirmen.

Quina de les afirmacions següents és falsa?. El Ple és la reunió de tots els membres d'una càmera. La llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori d'Espanya. Les comissions legislatives permanents tenen competències legislatives en tots els camps. El principi bàsic del sistema electoral és que s'assegura una representació de les minories en cada circumscripció en proporció exacta al nombre de vots obtinguts.

A qui haurà de dirigir-se el Defensor del Poble en cas que les Corts Generals haguessin estat dissoltes?. Al president del Govern en funcions. Als presidents del Congrés i del Senat en funcions. A les Diputacions Permanents de les Càmeres. Al president del Tribunal Constitucional.

Pot el rei declarar la guerra i fer la pau amb altres països?. 1)No, mai. 2)Només en casos excepcionals. 3)Prèvia autorització de les Corts Generals, sí. 2 i 3 són correctes.

Si no existís cap persona a qui correspongués la regència: Seria nomenada pel Govern. Seria nomenada per les Corts Generals. Seria el príncep hereu. Se sotmetria a referèndum.

Quin títol se li atorga al príncep hereu?. Príncep d'Astúries. Príncep d'Astúries i els demés títols vinculats tradicionalment al successor de la corona espanyola. Príncep d'Astúries i de Lugo. Els títols vinculats tradicionalment al successor de la corona espanyola.

Quins d'aquests tractats es consideren extraordinaris?. Els tractats de caràcter polític i militar. Els tractats que imposen obligacions financeres per a la Hisenda pública. Els tractats que suposen la modificació o derogació d'alguna llei o que exigeixen mesures legislatives per a la seva execució. Els tractats pels quals s'atribueix a una organització o institució internacional, l'exercici de competències derivades de la Constitució.

Qui no ha de prestar jurament en desenvolupar les funcions de rei?. El rei. El regent. El príncep hereu en assolir la majoria d'edat. El tutor.

Per quins drets té la funció de vetllar el Defensor del Poble?. Els compresos en el Títol Preliminar de la Constitució. Els compresos en e Títol I de la Constitució. Els compresos en el Títol I i II de la Constitució. Els compresos en el Títol II de la Constitució.

A qui ha de demanar informes el Defensor del Poble un cop admesa la queixa?. Al cap de la dependència afectada. Al Congrés. A les Corts Generals. Al Ministre de Justícia.

Qui ha d'autoritzar els tractats pels quals s'atribueix a una institució internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució?. Les Corts, per llei orgànica. Les Corts, per llei ordinària. El rei. El Govern.

Qui escull el president de la Mesa?. Els vicepresidents de la Mesa. El president de la Càmera. La Càmera. Els vicepresidents i secretaris de la Mesa.

La Comissió Mixta Congrés - Senat en relació amb el Defensor del Poble: Designat el Defensor del Poble, la Comissió Mixta Congrés - Senat es reuneix de nou per atorgar la seva conformitat prèvia al nomenament dels adjunts que li siguin proposats pel Defensor del Poble. Atorga al mateix moment la seva conformitat al nomenament del Defensor del Poble i dels adjunts. Proposa al Defensor del Poble diversos adjunts per tal que aquest nomeni els de la seva elecció. Dona la seva aprovació als adjunts elegits pel Defensor del Poble.

La institució del Defensor del Poble depèn: Orgànicament de les Corts i funcionalment del Tribunal Constitucional. De la Comissió Mixta creada per L.O. 2/1992 de 5 de març. Del president del Congrés dels Diputats, que el nomena. Únicament i exclusiva de les Corts Generals.

També es coneix al Defensor del Poble com: Alt representant de les Corts. Màxim garant dels drets compresos en el Títol I de la CE. Ombudsman o Mediateur. Alt comissionat de les Corts Generals.

A la regència, qui succeeix a la corona en primer lloc al rei menor?. El pare. El pare o la mare. Les Corts Generals. Cap de les anteriors.

Quina de les afirmacions següents és falsa?. La Diputació Permanent es constitueix com un òrgan permanent de la Càmera que actua quan aquesta no està reunida i amb facultats extraordinàries en situacions especials. El vot dels senadors és personal i indelegable. Un cop expirat el mandat o en cas de dissolució, les diputacions permanents seguiran exercint les seves funcions fins a la constitució de les noves Corts Generals. Els acords de les càmeres, per ser vàlids, haurien de ser aprovats per la majoria absoluta dels membres presents, sense perjudici de les majories especials que estableixi la Constitució o les lleis orgàniques i, per a les quals, l'elecció de persones estableixin els reglaments de les càmeres.

Quan es reuniran les càmeres?. Anualment, en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, de setembre a desembre; i el segon, de febrer a juny. En sessions extraordinàries a petició del Govern. Anualment, en dos períodes ordinaris de sessions i en sessions extraordinàries. Anualment, en dos períodes ordinaris de sessions i en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les càmeres.

Quina de les afirmacions següents és falsa?. L'exercici de la tutela és incompatible amb el de qualsevol càrrec o representació política. En última instància, les Corts Generals nomenaran el tutor del rei menor. La tutela s'enquadra dins el dret de família. Serà tutor del rei menor preferentment el pare o la mare mentre siguin vidus.

Les funcions parlamentàries no són incompatibles amb la condició de: Component del Tribunal Constitucional. Magistrat, jutge i fiscal en actiu. Membre del Senat i d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma. Membre de les juntes electorals.

Una moció de censura ha d'anar signada com a mínim: Per la quarta part dels diputats. Per la meitat dels diputats. Per la desena part dels diputats. Per tots els diputats.

El Congrés electe haurà de ser convocat: Dins dels 30 dies següents a la celebració de les eleccions. Dins els 25 dies següents a la celebració de les eleccions. Entre els 30 i 60 dies següents a la celebració de les eleccions. Entre els 25 i 60 dies següents a la celebració de les eleccions.

A quin article de la Constitució espanyola es regula la successió a la corona?. A l'article 56. A l'article 65. A l'article 61. A l'article 57.

Quina de les afirmacions següents és falsa?. Les Corts Generals són inviolables. Ningú no podrà ser membre de les dues càmeres simultàniament. Els membres de les Corts Generals estan lligats per mandat imperatiu. Les Corts Generals estan formades pel Congrés dels diputats i pel Senat.

Els articles de la Constitució dedicats a la corona són: En el títol II, articles 55-65. En el títol I, articles 14-29. En el títol II, articles 56-65. En el títol I, articles 55-65.

Quants senadors s'elegirien a l'illa de Fuerteventura?. Quatre. Un. Dos. Tres.

A quin òrgan corresponen les competències relatives a producció normativa, assistència jurídica i publicacions?. Als Secretaris Generals. Als Secretaris Generals Tècnics. Als Ministres. Als subsecretaris.

Quina de les següents és una funció del Govern?. Dirigir la politica interior i exterior. Dirigir l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Exercir la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les lleis. Totes les respostes són correctes.

En quin termini el Rei dissoldrà totes dues cambres i convoqués noves eleccions si cap candidat aconsegueix la confiança del congrés?. Un mes, a partir de la primera votació d'investidura. Dos mesos, a partir de la darrera votació d'investidura. Dos mesos, a partir de la primera votació d'investidura. Un mes, a partir de la darrera votació d'investidura.

Quin òrgan té com a competència proposar i executar, en l'àmbit de la seva competència, els Plans d'Ocupació del Departament i dels organismes públics que en depenen?. El Secretari d'Estat. El Ministre. El Subsecretari. El Director General.

Dins de la funció administrativa, la regulació tècnica i el perfecte funcionament tant jurídic com pràctic estaria dins de l'Administració: Consultiva. Activa. Fiscalitzadora. Cap de les respostes és correcta.

En la votació d'investidura del Govern no es vota sobre: El programa polític. Els membres del Govern. El candidat a la Presidència. Totes les anteriors es voten.

Quin dels següents no és un requisit per poder ser membre del Govern?. No estar inhabilitat per a exercir ocupació o càrrec públic per sentència judicial ferma. Ser espanyol. Estar en possessió del títol de Graduat Escolar o equivalent. Gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu.

Quina titulació és exigible per al nomenament dels subsecretaris?. Batxiller superior. Títol de grau. Llicenciatura en polítiques. Cap titolació específica.

L'òrgan consultiu del Govern és: El rei. El Senat. El Tribunal Constitucional. El Consell d'Estat.

Els membres del Govern són nomenats i separats per: El President. El Rei. El President a proposta del Rei. El Consell de Ministres.

És fals què: Els actes administratius del Govern no es podran impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Pel que fa als actes polítics, es podran controlar els de protecció als drets fonamentals. Pel que fa als actes polítics, es podran controlar les indemnitzacions per danys produïts per aquests actes als particulars. Cap de les respostes és correcta.

On té la seu el Consell d'Estat?. A l'Assemblea de la Comunitat de Madrid. Al Palau de Congressos. Al Senat. Al Palau de Consells de Madrid.

Quina de les següents frases no es pot aplicar a la moció de censura?. Ha d'estar proposta, almenys, per la desena part dels Diputats. L'aprova per la majoria simple en segona votació del Congrés. L'aprova la majoria absoluta del Congrés. Si s'aprova, dimiteix el Govern i nomena al candidat que s'inclogui en la proposta.

Les Direccions Generals es creen mitjançant: Reial Decret del Consell de Ministres. Decret del Ministre. Ordre Ministerial. Decret legislatiu.

L'eficiència en l'assignació i utilització dels recursos públics, està dins dels principis de: Servei als ciutadans. Organització. Actuació administrativa. Cap de les respostes és correcta.

Segons la Llei de Govern de 27 de novembre de 1997, el Govern està format per: El president, ministres, Consell de Ministres i comissions delegades. El president, vicepresident o vicepresidents i ministres. El president, vicepresident i Ministres, Consell de Ministres i Secretaris d'Estat. El president, vicepresident i Ministres, Consell de Ministres i Comissió General de Secretaris d'Estat.

El Govern cessarà: Després de la celebració d'eleccions generals. En casos de pèrdua de confiança parlamentària. Per mort del president. En tots el anteriors.

Quina d'aquestes administracions està integrada per ens i no per òrgans?. A)Les Administracions Locals. B)L'Administració de les comunitats autònomes. C)L'Administració Periférica de l'Estat. a) i c).

Quin títol de la Constitució està dedicat al Govern i a l'Administració?. El títól III. El títol VII. El títol IV. El títol II.

La responsabilitat criminal del President i dels membres del Govern serà exigible, si escau, davant: La Sala de lo Penal del Tribunal Suprem. La Sala de lo Civil del Tribunal Suprem. La Sala de lo Social del Tribunal Suprem. La Sala de lo Contenciós- administratiu del Tribunal Suprem.

El Govern exerceix el poder: Legislatiu. Executiu. Judicial. Totes les respostes són correctes.

En quin termini el Rei dissoldrà totes dues cambres i convoqués noves eleccions si cap candidat aconsegueix la confiança del congrés?. Un mes, a partir de la primera votació d'investidura. Dos mesos, a partir de la darrera votació d'investidura. Dos mesos, a partir de la primera votació d'investidura. Un mes, a partir de la darrera votació d'investidura.

Vetllar per la legalitat formal i material de les actuacions de l'òrgan col·legiat, és una competència que correspon: Al secretari de l'òrgan col·legiat. Al President de l'òrgan col.legiat. Al Conseller delegat de l'òrgan col.legiat. Al Vicepresident de l'òrgan col.legiat.

La responsabilitat política del Govern serà exigible: Davant les Corts Generals. Davant del Congrés. Davant de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem. Cap de les respostes és correcta.

Qui és el Cap Superior de Personal en un Ministeri?. el subsecretari. El Secretari d'Estat. El Ministre. El Director General.

Els ministres són nomenats per: El rei. El president del Govern. El president del Congrés. El personal del Ministeri.

L'Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals d'acord amb els principis de: Eficàcia, jerarquia, instrumentalitat i sosteniment plena a la llei. Desconcentració, eficàcia i jerarquia. Eficàcia, jerarquia, instrumentalitat, desconcentració i independència de la llei ordinària. Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al Dret.

Quan la creació d'òrgans col·legiats de l'Administració General de l'Estat requereix d'una norma específica amb publicació en el "BOE"?. Si se li atribueixen competències decisòries. Si se li atribueixen competències de proposta o emissió d'informes preceptius que hagin de servir de base a decisions d'altres òrgans administratius. Si se li atribueixen competències de seguiment o control de les actuacions d'altres òrgans de l'Administració General de l'Estat. Totes les respostes són correctes.

Els membres del Govern podran també: Exercir altres funcions públiques que no derivin del seu càrrec. Exercir altres activitats professionals. Exercir altres activitats mercantils. Exercir altres funcions públiques que derivin del seu càrrec.

Quina de les següents entitats no integra el sector públic institucional?. Las societats mercantils estatals. Les fundacions del sector privat. Els consorcis. Els organismes autònoms.

Entre d'altres, dirigir la política interior i exterior i la potestat reglamentària, d'acord amb la Constitució i les lleis, són funcions: De l'administració. Del Govern. Dels ministres. Del President del Govern.

Correspon al secretari d'Estat: Fixar els objetius del Ministeri. Exercir la direcció superior de tot el personal del Departament. Mantenir les relacions amb els òrgans de les comunitats autònomes competents per raó de la matèria. Convocar i resoldre els concursos de personal funcionari.

La determinació del nombre dels ministeris s'estableix mitjançant: Llei Orgànica. Llei de Bases. Reial Decret. Ordre Ministerial.

El Govern en funcions no podrà: Aprovar el projecte de Llei de Pressupostos Generals d'Estat. Presentar projectes de llei al Congrés dels Diputats. Presentar projectes de llei al Senat. No podrà cap de les anteriors.

Quan el Govern observa que la seva credibilitat política disminueix, bé pel lògic desgast de l'acció del Govern o perquè l'opinió pública i l'oposició diuen que ho està fent malament, davant quina situació ens trobem: La moció de censura. La qüestió de confiança. Estat d'alarma. Estat d'excepció.

La responsabilitat política del Govern serà exigible: Davant les Corts Generals. Davant del Congrés. Davant de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem. Cap de les respostes és correcta.

Quan es produeix la qüestió de confiança?. Quan és promoguda per l'oposició. Quan el Govern ha incorregut en algun delicte. Quan el Govern observa que la seva credibilitat política disminueix. Cap de les respostes és correcta.

Quin d'aquests Òrgans no pertany a l'Administració Activa?. Els secretaris d'Estat. Els secretaris generals tècnics. Els subdirectors generals. El Consell d'Estat.

Les funcions dels ministres ve regulades en la LG al: Article 2. Article 4. Article 10. Article 14.

El Govern respon solidàriament de la seva política davant: Davant el Senat. Davant el Congrés dels Diputats. Davant el Consell de Ministres. Davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.

La creació, modificació i supressió de les comissions delegades serà: Acordada pel Consell de Ministres. Mitjançant Reial Decret. Proposta pel President del Govern. Totes les respostes són correctes.

Tenen la consideració d'Administracions Públiques: La Central, l'Autonòmica, la Local i la Institucional. La Central, la Perifèrica, l'Autonòmica i la Institucional. La General de l'Estat, l'Autonòmica, la Local i els organismes públics i entitats de dret públic que formen part del sector públic institucional. Cap de les respostes és correcta.

En la qüestió de confiança, per atorgar la confiança al president del Govern és necessari: A)El vot de la majoria simple dels membres del Congrés dels Diputats. B)El vot de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats. C)El vot de la majoria absoluta en segona votació dels membres del Congrés dels Diputats.

Els subsecretaris seran nomenats i separats per: Reial Decret del Consell de Ministres. Llei Orgànica aprovada en el consell de Ministres. El Ministre competent. El Secretari d'Estat.

Un dels mecanismes de control entre el Govern i les Corts són: El Consell de Ministres. Sol·licitud d'informació al Govern. Les comissions delegades del Govern. Cap resposta és correcta.

La consulta al Consell d'Estat podrà ser... A)Preceptiva. B)Facultativa. a) i b) són correctes. a) i b) i sempre vinculant.

Quina d'aquestes administracions està integrada per ens i no per òrgans??. A)Les Administracions Locals. B)L'Administració de les comunitats autònomes. C)L'Administració Periférica de l'Estat. a) i c).

El Consell d'Estat és un òrgan: A.Consultiu. B.Modificatiu. C.Directiu. Les opcions a) i b) són correctes.

La moció de censura es proposa: Per la desena part dels diputats. Per un terç dels diputats. Per la majoria absoluta dels diputats. Per la majoria simple dels diputats.

Qui realitza les interpel·lacions i preguntes al Govern?. Qualsevol persona. Diputats. Senadors. Diputats i senadors.

La designació del President té com a condicions: Que la proposta es faci a través del president del Congrés. Que el Congrés li atorgui la seva confiança per la majoria establerta. Que el president exposi davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretengui formar. Totes les opcions anteriors són correctes.

Per a l'estat d'alarma es segueix el següent tràmit: Majoria simple del Congrés. Majoria absoluta del Congrés. És suficient un decret del Consell de Ministres. Cap de les respostes és correcta.

Qui examina tots els assumptes que s'hagin de sotmetre a l'aprovació del Consell de Ministres?. El President de Govern. La Comissió General de secretaris d'Estat i subsecretaris. Les comissions delegades de Govern. El secretari de govern.

Quin article de la Constitució permet la creació de comissions d'investigació?. Article 76. Article 75. Article 45. Article 40.

El Consell de Ministres estarà format per: President i Vicepresident. President i ministres. Només ministres. President, vicepresident o vicepresidents (si els hagués), i ministres.

Se segueix el procediment ordinari per al nomenament del President: No se segueix un procediment concret. Quan hi ha hagut una moció de censura. Després de la defunció del President del Govern. Cap de les respostes és correcta.

Les deliberacions del Consell de Ministres seran: Públiques en qualsevol cas. Públiques excepte previ acord del Consell. Secretes. Secretes excepte previ acord del Consell.

S'utilitza l'estat d'excepció: En supòsits de terrorisme, delinqüència molt greu, etc. En cas de catàstrofes naturals. En estat de guerra. Per mandat del President del Govern.

Quan ha prosperat la moció de censura la designació del candidat es fa: Automàticament, juntament amb la moció hi ha una proposta d'un nou candidat. Es convoquen eleccions. Després d'un termini de 2 mesos. Almenys passats 15 dies.

El vicepresident pot ser alhora ministre?. Sí, quan assumeixi la titularitat d'un departament ministerial. No, ja que és incompatible la condició de vicepresident amb la de Ministre. Sí, perquè el vicepresident sempre té la condició de Ministre. Només pot assumir els dos càrrecs en casos molt concrets i per necessitat.

Quina de les següents no és una funció del president del Govern?. Representar al Govern. Proposar al Rei la convocatòria d'un referèndum consultiu, prèvia autorització del Congrés dels Diputats. Nomenar a la resta dels membres del Govern. Totes les respostes són certes.

Qui nomena els ministres?. El rei. El President del Govern. El Ple del Consell de Ministres. Les comissions delegades de Govern.

Els secretaris d'Estat són: És l'òrgan superior en la jerarquia de l'Administració Pública. Són òrgans col·legiats. Són òrgans superiors de l'Administració General de l'Estat. Els secretaris d'Estat han estat suprimits.

Quantes delegacions del Govern existiran per Comunitat Autònoma?. Cap. Una per comunitat autònoma. Una per cada província de la Comunitat Autònoma. Depèn de si la comunitat autònoma és pluriprovincial o uniprovincial.

Qui presideix la Comissió territorial d'assistència al Delegat del Govern?. El Delegat del Govern a la Comunitat Autònoma. El Subdelegat del Govern a la Comunitat Autònoma. El president del Govern autonòmic. El president del Govern estatal.

Proposar al Ministeri competent en matèria d'administracions públiques mesures per incloure en els plans de recursos humans de l'Administració General de l'Estat és una competència dels delegats del Govern de: Polítiques Públiques. Control de legalitat. Direcció i coordinació de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públic. Coordinació i col·laboració amb altres administracions públiques.

Promoure la col·laboració amb les altres administracions públiques en matèria d'informació al ciutadà és una competència dels delegats del Govern de: Informació de l'acció del Govern i informació als ciutadans. Polítiques públiques. Control de legalitat. Direcció de l'Administració General de l'Estat.

On trobem la regulació dels serveis territorials de l'Administració General de l'Estat a la Comunitat Autònoma?. En l'article 70 de la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic. En l'article 71 de la Llei de Govern. En l'article 71 de la Llei de procediment administratiu comú. En l'article 71 de la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic.

Com es fixa l'estructura de les delegacions i subdelegacions del Govern?. Per Reial Decret del Consell de Ministres. Per Decret del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma. Mitjançant Llei ordinària. Mitjançant Llei Orgànica.

En quin article de la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic es regulen les competències dels delegats del Govern a les comunitats autònomes?. En l'article 73. En l'article 74. En l'article 75. En l'article 76.

De qui depenen orgànicament els delegats del Govern?. Del Ministeri competent per raó de la matèria. Del President del Govern. Del Secretari d'Estat d'organització territorial. Del Consell de Ministres.

Quin nivell tenen els subdelegats del Govern?. Subsecretari. Director General. Subdirector General. Secretari General.

En quina norma estan establerts els requisits d'idoneïtat que han de complir els delegats del Govern per es nomenats com a tals?. En la LOFAGE. En la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat. En la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del Sector Públic. . En la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

De qui depenen funcionalment els delegats del Govern?. Del Ministeri competent per raó de la matèria. Del president del Govern. Del Secretari d'Estat d'organització territorial. Del Consell de Ministres.

Quines funcions exerceixen els directors insulars?. Les atribuïdes als subdelegats del Govern a les províncies. Les atribuïdes al Consell Insular. Les pròpies del Delegat del Govern. No exerceixen funció cap, és un càrrec merament honorífic a les illes.

Nomenar els directors insulars del seu àmbit d'actuació és una competència dels delegats del Govern de: Informació de l'acció del Govern i informació als ciutadans. Direcció i coordinació de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics. Coordinació i col·laboració amb altres administracions públiques. Control de legalitat.

En les comunitats autònomes uniprovincials, qui exerceix les competències del Subdelegat del Govern si aquest no existeix?. El president del Govern estatal. El Delegat del Govern. El president del Govern autonòmic. El conseller competent en matèria d'organització territorial.

On tenen la seu les delegacions del Govern?. A la localitat on decideixi el Delegat del Govern. A la localitat on fixi el president del Govern estatal. A la localitat on fixi el president del Govern autonòmic. Com a norma general, a la localitat on radiqui el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma.

Els delegats del Govern estan integrats: A la Organització Central de l'Administració General de l'Estat. En l'organització territorial de l'Administració General de l'Estat. En l'organització territorial de l'Administració autonòmica. En l'Administració General de l'Estat a l'exterior.

Com es nomena als delegats del Govern?. Per Decret del President del Govern estatal. Per Decret del President del Govern autonòmic. Per Real Decret del Consell de Ministres. Per Decret del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma.

En relació amb els serveis territorials els delegats del Govern, per a l'exercici de les seves competències poden demanar dels titulars d'aquests serveis tota la informació relativa a: Estructures organitzatives. Recursos humans. Inventaris de béns mobles i immobles. Totes les respostes són correctes.

Les comunitats autònomes uniprovincials compten amb Subdelegat del Govern?. Sí, si es creen per Reial Decret quan les circumstàncies ho justifiquin. No, en cap cas. Sí, si el delegat del Govern així ho decideix. No hi ha d'haver ni Subdelegat del Govern ni tampoc Delegat del Govern.

A les ciutats de Ceuta i Melilla, quins òrgans de l'organització territorial de l'Administració General de l'Estat hi ha?. Un Delegat del Govern i una Comissió d'assistència al Delegat del Govern. No hi ha cap òrgan pertanyent a l'organització territorial de l'Administració General de l'Estat. Un Delegat del Govern i un Subdelegat del Govern. Un Subdelegat del Govern.

No és una competència d'informació de l'acció del govern i informació als ciutadans del delegat del Govern: Coordinar la informació sobre els porgoramas i activitats del Govern. Elevar al Govern, amb caràcter anual, un informe sobre el funcionament dels serveis públics estatals en l'àmbit autonòmic. Rebre informació dels diferents ministeris dels plans i programes que hagin d'executar els seus respectius serveis territorials i organismes públics en el seu àmbit territorial. Vetllar pel compliment de les competències atribuïdes constitucionalment a l'Estat.

Com es regulen les atribucions, composició i funcionament de la Comissió interministerial de coordinació de l'Administració perifèrica de l'Estat?. Mitjançant Decret. Mitjançant Llei ordinària. Mitjançant Reial Decret. Mitjançant Decret autonòmic.

Quin òrgan és el competent per coordinar l'actuació de l'Administració perifèrica de l'Estat amb els diferents departaments ministerials?. La Comissió de Coordinació entre l'Administració perifèrica i l'Estat. La Comissió General de Coordinació. La Comissió de Cooperació i Col·laboració Administració central de l'Estat-Administració Perifèrica. La Comissió interministerial de coordinació de l'Administració perifèrica de l'Estat.

Què naturalesa tenen els delegats del Govern?. Són òrgans directius amb rang de subsecretari. Són òrgans superiors amb rang de secretari. Són òrgans directius amb rang de secretari. Són òrgans directius amb rang de director general.

La Comissió de territorial d'assistència al Delegat del Govern té com a funcions: Coordinar les actuacions que hagin d'executar-se de forma homogènia en l'àmbit de la Comunitat Autònoma, per assegurar el compliment dels objectius generals fixats pel Govern als serveis territorials. Assessorar el delegat del Govern a la Comunitat Autònoma en l'elaboració de les propostes de simplificació administrativa i racionalització en la utilització dels recursos. Homogeneïtzar el desenvolupament de les polítiques públiques en el seu àmbit territorial. Totes les respostes són correctes.

Quin òrgan existeix en les delegacions del Govern com a òrgan de gestió dels serveis comuns?. Una Subdelegació del Govern. Una Secretaría Tècnica. Una Secretaría General. Una Direcció General.

Quina de les següents competències no correspon als subdelegats del Govern a les províncies?. Coordinar la utilització dels mitjans materials i, en particular, dels edificis administratius en l'àmbit territorial de la seva competència. Exercir la potestat sancionadora o qualsevol altra que els confereixi les normes o que els sigui desconcentrada o delegada. Dirigir i coordinar la protecció civil en l'àmbit de la comunitat autònoma. Impulsar, supervisar i inspecccionar els serveis no integrats.

Qui exerceix les funcions d'intervenció i control econòmic financer en relació amb les delegacions i subdelegacions del Govern?. A.L'Advocacia de l'Estat. B.La Intervenció General de l'Administració de l'Estat. C.La Intervenció General de l'Administració autonòmica. Les respostes a i b són correctes.

Quin procediment se segueix per nomenar els subdelegats del Govern a les províncies?. Concurs. Oposició. Concurs-oposició. Lliure designació.

En cas de malaltia del titular de la Delegació del Govern, qui el substitueix?. El Subdelegat del Govern que el Delegat designi. Si és una malaltia amb una durada inferior a 30 dies, ningú. El Subdelegat del Govern que el president del Govern designi. El Subdelegat del Govern que s'ofereixi voluntari.

Com s'organitzen els serveis territorials de l'Administració General de l'Estat a la Comunitat Autònoma?. En serveis integrats i serveis no integrats. En serveis centrals i perifèrics. En serveis directius i executius. En serveis estatals i autonòmics.

Si en una comunitat autònoma uniprovincial no hi ha subdelegat del Govern, qui substitueix al delegat del Govern en cas de vacant?. No estigui previst aquest supòsit normativament. El Delegat del Govern d'una comunitat autònoma limítrof. El Secretari General. El President autonòmic.

De qui parteix la proposta per ser nomenat delegat del Govern?. Del president del Govern estatal. Del president del Govern autonòmic. Del Consell de Ministres. Del ministre competent per raó de la matèria.

Qui presideix la Comissió territorial d'assistència al Delegat del Govern?. El Delegat del Govern a la Comunitat Autònoma. El Subdelegat del Govern a la Comunitat Autònoma. El president del Govern autonòmic. El president del Govern estatal.

Promoure la col·laboració amb les altres administracions públiques en matèria d'informació al ciutadà és una competència dels delegats del Govern de: Informació de l'acció del Govern i informació als ciutadans. Polítiques públiques. Control de legalitat. Direcció de l'Administració General de l'Estat.

Els estatuts d'autonomia són: A.Lleis orgàniques. B.Normes institucionals bàsiques dins les CA. C.Lleis ordinàries. L'a i la b són correctes.

En relació amb el control estatal de les comunitats autònomes no s'inclou dins del control ordinari: El control constitucional. El control governamental. El control econòmic i pressupostari. Tot el previst en l'article 155 de la Constitució.

El principi de solidaritat: Estableix que els municipis gaudeixin d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. Reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions. Intenta pal·liar els desequilibris regionals existents en el territori espanyol. Preveu la llibertat de circulació per tot el territori espanyol.

Espanya es configura com un Estat: Centralitzat. Unitari. Federal. Cap de les anteriors.

No són elements del municipi. El terme municipal. La població. Les mancomunitats. L'organització municipal.

L'article 139 de la Constitució especifica que: Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori espanyol. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori espanyol, l'autoritat competent podrà adoptar mesures que directament o indirecta obstaculitzen la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació per tot el territori espanyol. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori espanyol, cap autoritat podrà adoptar mesures que directament o indirecte obstaculitzin la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació per tot el territori espanyol. L'Estat s'organitza territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes.

Qui elegeix els regidors dels ajuntaments?. El president de la Diputació. L'alcalde. Els veïns. Els senadors de la província.

El control estatal sobre les disposicions amb rang de llei que dicten les assemblees Legislatives de les comunitats autònomes és: El control governamental. Excepcional. El control jurisdiccional ordinari. Control constitucional.

Les matèries en les quals poden tenir competències assumides les comunitats autònomes estan reflectides a la nostra Constitució en l'article: 146. 147. 148. 149.

El Tribunal Superior de Justícia: A.És el màxim tribunal dins d'un Govern. B.És el màxim tribunal dins d'una comunitat autònoma. C.Té funcions executives i administratives. La b i la c són correctes.

Els procediments per accedir a l'autonomia són: General i especial. Sistema excepcional imposat per la llei. Sistemes singulars. Totes les anteriors.

La iniciativa del procés autonòmic correspon a: Totes las diputacions interessades. A l'òrgan interinsular corresponent, en el cas de les illes. A les dues terceres parts dels municipis la població dels quals representi, al menys, la majoria del cens electoral de cada illa o província. Totes les anteriors.

L'Administració local es regeix pel què disposa la Llei de bases de règim local del: 2 d'abril de 1984. 2 d'abril de 1985. 2 de març de 1985. 2 de maig de 1984.

No és una competència d'informació de l'acció del govern i informació als ciutadans del delegat del Govern: Coordinar la informació sobre els porgoramas i activitats del Govern. Elevar al Govern, amb caràcter anual, un informe sobre el funcionament dels serveis públics estatals en l'àmbit autonòmic. Rebre informació dels diferents ministeris dels plans i programes que hagin d'executar els seus respectius serveis territorials i organismes públics en el seu àmbit territorial. Vetllar pel compliment de les competències atribuïdes constitucionalment a l'Estat.

De qui depenen orgànicament els delegats del Govern?. Del Ministeri competent per raó de la matèria. Del President del Govern. Del Secretari d'Estat d'organització territorial. Del Consell de Ministres.

El control estatal de les comunitats autònomes governamental: És realitzat pel Tribunal Constitucional. És realitzat pel Tribunal de Comptes. És realitzat pels tribunals contenciosos administratius. És realitzat pel Govern.

Quins articles de la Constitució regulen la forma d'accés de les comunitats autònomes?. El 140 i el 173. El 143 i el 151. El 143 i 150. El 151 i 160.

L'Estatut d'Autonomia no contindrà: La delimitació del territori. El nom del seu president. La denominació de la comunitat. Les competències assumides dins el marc establert en la Constitució.

L'organització territorial comprèn aquests ens: Municipis, províncies i cabildos. Municipis, províncies i comarques. Municipis, cabildos i comunitats autònomes. Municipis, províncies i comunitats autònomes.

En total, quantes comunitats autònomes hi ha a Espanya?. Vint. Disset. Trenta. Dinou.

Les comunitats autònomes tenen naturalesa: Són ens públics territorials. Són ens constitucionals. Són ens dotats d'autonomia, tant legislativa com estatutària i financera. Totes les anteriors.

L'Estat podrà transferir o delegar en les comunitats autònomes mitjançant: Llei orgànica. Llei ordinària. Reial decret. Decret legislatiu.

El model d'organització institucional que han de contenir els estatuts d'autonomia és: Assemblea legislativa i Consell de Govern. Assemblea legislativa, Consell de Govern i Tribunal Superior de Justícia. Assemblea legislativa, Consell de Govern i Tribunal Suprem. Cap de les anteriors.

L'Administració local correspon als nivells de: Província i municipi. Província, municipi i comunitats autònomes. Província i comunitats autònomes. Província, municipi, comunitats autònomes i Estat.

Quina és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma?. Les lleis orgàniques. El seu propi estatut d'autonomia. La Constitució. Les Lleis del Govern autonòmic.

La província està institucionalitzada com a: Comarca. Circumscripció electoral. Àrea metropolitana. Mancomunitat.

Quina naturalesa legal tenen els estatuts d'autonomia?. Decret llei. Llei orgànica. Reglament. Llei ordinària.

Ha accedit a ser comunitat autònoma per via lenta: Catalunya. País Basc. Galícia. Castella i Lleó.

Quina de les competències següents es preveu que tinguin les comunitats autònomes?. Gestió en matèria de medi ambient. Foment de la cultura. Sanitat i higiene. Totes les anteriors.

Són elements del municipi: El terme municipal i la població. El terme municipal i el local. El terme municipal, la població i l'organització de la població. El terme municipal, la població i l'organització municipal.

L'organització municipal no està integrada per: El tinent alcalde. El Ple. La Comissió de Govern. La comarca.

El control jurisdiccional ordinari sobre l'activitat dels òrgans de les comunitats autònomes: És realitzat pel Tribunal constitucional. És realitzat pel Tribunal de Comptes. És realitzat pels tribunals contenciosos administratius. És realitzat pel Govern.

La província: Té personalitat jurídica pròpia. No té personalitat jurídica. No pot crear agrupacions de municipis diferents. És una entitat local, amb personalitat jurídica pròpia, formada per agrupacions de municipis i divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat.

Les mancomunitats: Són agrupacions associades de municipis per a l'execució de forma comuna d'obres i serveis de la seva competència. Són entitats locals que poden crear les comunitats autònomes en el seu territori que agrupen municipis de grans poblacions urbanes. Són entitats locals que poden crear en el seu territori les comunitats autònomes, agrupen municipis que precisen d'una gestió pròpia o demanen la prestació de serveis d'aquest àmbit. Són ens públics menors descentralitzats del municipi.

El Govern i Administració de la província es fa: A l'Ajuntament. A la Diputació. A la Direcció General. A la Junta autonòmica.

La capital de la Comunitat Balear és: Menorca. Mallorca. Eivissa. Formentera.

Els estatuts d'autonomia seran norma bàsica de: Cada comunitat autònoma. Cada província. Cada municipi. Cada localitat.

La Diputació és: A.L'òrgan de govern de la província. B.L'òrgan d'administració de la província. C.L'òrgan representatiu de la província. A i b són correctes.

En quin Títol de la Constitució està regulada l'organització territorial i política de l'Estat?. En el preàmbul. En el VIII. En el VII. En el II.

El Ple de l'Ajuntament serà presidit per: L'alcalde. El tinent alcalde. La Comissió de Govern. Un regidor.

L'estatut d'autonomia ha de contenir: La delimitació del territori. La denominació de la comunitat. Les competències assumides. L'estatut d'autonomia ha de contenir tot l'anterior.

Qui elegeix l'alcalde?. El president autonòmic. Els veïns. Els regidors. Els regidors o els veïns.

Funcionen com a Consell Obert: Els municipis amb més de 100 habitants. Els municipis amb menys de 100 habitants. Els municipis amb més de 1000 habitants. Els municipis amb menys de 1000 habitants.

Qui aprova els estatuts d'autonomia?. El Govern autònom. Les Corts. El Govern. Els habitants de cada comunitat.

Quin article de l'Estatut defineix Catalunya com a nacionalitat?. L'article 1 del títol preliminar. L'article 1 del preàmbul. L'article 10 del títol I. L'Estatut no dóna aquesta definició de Catalunya.

Quin precepte de l'Estatut d'autonomia estableix la composició del patrimoni de la Generalitat de Catalunya?. El títol preliminar. El títol I. L'article 215. El títol IV.

Quin precepte de l'Estatut defineix la condició política dels catalans?. L'article 7. El títol I. L'article 149.1.18. El títol IV.

Quan va formar Madrid el seu govern provisional ?. El maig de 1932. L'agost de 1989. L'octubre de 1930. L'abril de 1931.

Quin precepte de l'Estatut d'autonomia descriu les funcions i el funcionament del Parlament de Catalunya?. El títol preliminar. El títol I. El capítol I del títol II. El títol IV.

Quina és la norma institucional bàsica de Catalunya?. A.L'Estatut d'autonomia, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol. B.La Constitució. C.La llei que regula el funcionament del Govern. Les respostes a) i b) són correctes.

Quin dels òrgans següents no ostenta iniciativa per la reforma de l'Estatut?. El Consell Executiu o Govern de la Generalitat. El Parlament de Catalunya, a proposta d'una cinquena part dels seus diputats. El Parlament de Catalunya, a proposta d'una sisena part dels seus diputats. Les Corts Generals.

A quina part de l'Estatut es parla de Catalunya com a terra que acull als nouvinguts?. Al títol preliminar. Al títol I. Al preàmbul. Al títol II.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta en: A.Els drets jurídics del poble català. B.Els drets històrics del poble català. C.La Constitució. b) i c) són correctes.

La matèria de defensa i forces armades és una competència: Exclusiva de l'Estat. Exclusiva de les comunitats autònomes. Concurrent entre l'Estat i les comunitats autònomes. Exclusiva del primer que legisli al respecte.

La reforma de l'Estatut està regulada: Al títol segon de l'Estatut. Al capítol tercer del títol segon. Al títol tercer. Al títol seté.

Les competències que pot assumir Catalunya són: Les previstes a l'article 149 CE. Les previstes a l'article 148 CE. Les previstes a l'article 147 CE. No pot assumir cap competència.

Els poders de la Generalitat s'exerceixen segons: De la Constitució i l'EAC. De l'Estatut d'autonomia. Del poble català. De la Constitució, de l'Estatut i del poble.

En quin any va abolir Franco l'Estatut d'autonomia de Catalunya?. L'any 1936. L'any 1937. L'any 1938. L'any 1939.

La proposta de Reforma de l'Estatut corresponent al procediment ordinari requerirà (indica la resposta incorrecta): L'aprovació del Parlament de Catalunya, per majoria de tres cinquenes parts. L'aprovació del Parlament de Catalunya, per majoria de dues terceres parts. L'aprovació o ratificació de les Corts Generals, mitjançant llei orgànica. Referèndum positiu dels electors.

La bandera de Catalunya té: Quatre barres grogues sobre un fons vermell. Quatre barres vermelles sobre un fons groc. Cinc barres grogues sobre un fons vermell. Cinc barres vermelles sobre un fons groc.

L'òrgan de representació dels municipis i les vegueries és: El Consell de Governs Locals. El Consell de Municipis i Vegueries. El Consell de Garanties. El Consell Estatuari.

Qui ostenta competència respecte de cultura?. L'Estat, de forma exclusiva. La Generalitat, de forma exclusiva. L'Estat té competència per dictar les bases i la Generalitat, per el seu desenvolupament. L'Estat té competència exclusiva.

El poble de Catalunya va aprovar per referèndum popular el projecte d'Estatut d'autonomia el: 5 d'octubre de 1979. 15 d'octubre de 1979. 25 d'octubre de 1979. 26 d'octubre de 1979.

La conservació, modificació i desenvolupament del Dret civil català és matèria: De competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. De competència exclusiva de l'Estat. De competència compartida entre l'Estat i la Generalitat. No és susceptible de competència.

Digues quina de les idees següents es troba determinada al títol I de l'Estatut: Els consumidors i usuaris tenen el dret a ser atesos en la llengua oficial que escullin. Catalunya es defineix com a nacionalitat. Les relacions entre la Generalitat i l'Estat es fonamenten en els principis de lleialtat, bilateralitat i multilateralitat. Són reconeguts els drets històrics del poble català.

L'article 180 de l'Estatut està inclòs dins de: El títol V. El títol IV. El títol III. El preàmbul.

Respecte de l'expropiació forçosa la Generalitat ostenta competència: Exclusiva. Executiva. Indistinta. No ostenta cap competència.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya va entrar en vigor: El 31 de desembre de 1979. L'1 de gener de 1980. El 31 de gener de 1980. El 27 de desembre de 1979.

Què és l'EAC?. Són les sigles d'un dels departaments de la Generalitat. Són les sigles d'un nou impost que apareix amb l'Estatut de 2006. Són les sigles de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Són les sigles d'un grup polític.

Quin precepte de l'Estatut descriu la bandera de Catalunya?. L'article 8. El capítol I del títol I. L'article 9. Títol IV.

En cas que la Proposta de reforma de l'Estatut no fos aprovada per alguns dels òrgans preceptius, quan podrà ser sotmesa novament al debat i votació del Parlament?. Immediatament. Un cop hagi transcorregut un any. Un cop hagin transcorreguts dos anys. Un cop hagin transcorreguts tres anys.

Quin procediment de reforma de l'Estatut s'utilitzarà quan la reforma tingui per objecte una alteració que afecti les relacions de la comunitat autònoma amb l'Estat?. L'ordinari. El simplificat. L'especial. No serà possible reformar l'Estatut.

Catalunya participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea per mitjà de: L'Estatut. La Constitució. L'Estat. Barcelona.

Quin tipus de competència ostenta la Generalitat en matèria de fires internacionals que se celebrin a Catalunya?. Exclusiva. Indistinta. Executiva. No ostenta cap competència.

El règim jurídic de les institucions de la Vall d'Aran es determina a: L'article 22. L'article 13. L'article 73. L'article 94.

Quan va entrar en vigor l'Estatut de Sau?. El gener de 1980. L'any 1979. L'any 1977. No es va fer cap Estatut a Sau.

Es parla de les relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior a: L'article 12 de la Constitució espanyola del 79. L'article 13 de la Constitució espanyola del 82. L'article 13 de l'Estatut de 2006. L'article 12 de l'Estatut de 1931.

Quan l'Estat té competències per dictar la legislació bàsica i la Generalitat ostenta la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en el marc d'aquestes bases, ens trobem davant d'una competència: Exclusiva. Compartida. Executiva. Delegada.

Qui ostenta competència respecte de cultura?. L'Estat, de forma exclusiva. La Generalitat, de forma exclusiva. L'Estat té competència per dictar les bases i la Generalitat, per el seu desenvolupament. L'Estat té competència exclusiva.

A quina part de l'Estatut es parla de Catalunya com a terra que acull als nouvinguts?. Al títol preliminar. Al títol I. Al preàmbul. Al títol II.

L'Estatut parla de la capitalitat de Barcelona?. A.Si, al títol preliminar. B.L'Estatut no parla directament de la capitalitat de Barcelona. C.Si, a l'article 10. Les respostes a) i c) són correctes.

L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de: A.2/5 dels membres del Congrés. B.2/5 dels membres del Parlament. C.2/3 dels membres del Parlament. a) i b) són correctes.

Al títol V de l'Estatut, es parla de: Les institucions. Les relacions institucionals de la Generalitat. El poder judicial a Catalunya. La reforma de l'Estatut.

Respecte del règim energètic i de mines, la Generalitat ostenta competència: Exclusiva. Compartida. Indistinta. No ostenta cap competència.

El mandat del síndic de Greuges durarà: Tres anys. Quatre anys. Sis anys. Nou anys.

El president de la Generalitat electe prendrà possessió del seu càrrec: Als dos mesos del nomenament. A les 48 hores del nomenament. Als cinc dies del nomenament. Als deu dies de la constitució del Parlament.

Quina és competència del Síndic de Greuges?. A.Investiga i resol les queixes que se li presentin i les actuacions que tramiti d'ofici. B.Investiga queixes que estiguin tramitant-se o s'hagin tramitat per via judicial. C.Executa les recomanacions i els advertiments que considera oportuns a les administracions. La primera i la segona resposta són correctes.

Els acords del CAC sobre la imposició de sancions molt greus. s'han d'adoptar per: Majoria absoluta. Majoria simple. Majoria absoluta i assistència de majoria simple. Cap de les respostes és correcta.

Respecte del Parlament de Catalunya, assenyala l'afirmació incorrecta: És un òrgan representatiu bicameral. Gaudeix d'autonomia financera. És un òrgan autònom. És una institució regulada al títol II de l'Estatut d'autonomia.

El president i els membres de la mesa del Parlament cessaran en llurs funcions: Per expiració del termini legal. Per decisió de la majoria absoluta dels senadors. Per decisió de la Diputació Permanent. Totes les respostes són correctes.

Pot ser elegit el defensor del poble com a Diputat?. Sí. No, només senador. Només si s'integra en grups parlamentaris. No.

Quina de les següents no és causa de cessament del president de la Generalitat?. La renovació del Parlament a conseqüència d'unes eleccions. L'aprovació d'una moció de censura. L'aprovació d'una qüestió de confiança. Totes són causes de cessament.

Qui estableix les directrius de l'acció del Govern de la Generalitat?. El Consell Executiu. La Junta Permanent. El president de la Generalitat. Totes les respostes són correctes.

Qui convoca les eleccions al Parlament ?. Els diputats. El síndic de Greuges. El president de la Generalitat. El Consell Consultiu.

Quina de les atribucions següents no correspon al president de la Generalitat?. Promulgar en nom del rei les lleis de Catalunya i ordenar-ne la publicació. Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. Nomenar comissions d'investigació. Totes les respostes són correctes.

Quina és la llei reguladora del Síndic de Greuges?. La Llei 12/1989, de 14 desembre. La Llei 6/1984, de 5 de març. La Llei 13/1985, de 25 de juny. La Llei 24/2009, de 23 de desembre.

Quina és la durada d'una legislatura del Parlament de Catalunya?. Dos anys. Quatre anys. Tres anys des de la data de celebració de les eleccions. Un any.

Dintre de les atribucions del Govern de la Generalitat hi trobem: A.Dictar decrets legislatius. B.Nomenar i separar els alts càrrecs de l'Administració de rang superior a director general. C.Aprovar els projectes de convenis i acords de cooperació amb altres comunitats autònomes. La primera i la tercera resposta són correctes.

Pot exercir el president de la Generalitat la funció de diputat al Parlament de la Generalitat?. No, el seu càrrec és incompatible amb qualsevol altra funció. No, només pot exercir com a senador. Sí. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Quin és el màxim òrgan consultiu en matèria constitucional a Catalunya?. A.President de la Generalitat. B.Síndic de Greuges. C.Consell de Garanties Estatutàries. La primera i la segona resposta són correctes.

En cas d'empat en la majoria, el vot del president què és?. Diriment. Es repeteix la votació. El seu vot té el mateix valor que els altres. Vota per segona vegada el president.

Nombre de membres integrants del Ple de la Sindicatura de Comptes: Vuit síndics elegits pel Parlament, per majoria de 3/5, per un període de sis anys. Set síndics elegits pel Parlament, per majoria de 3/5, per un període de sis anys. Set síndics elegits pel Parlament, per majoria de 2/5, per un període de quatre anys. Vuit síndics elegits pel Parlament, per majoria de 2/5, per un període de quatre anys.

Són funcions del Parlament: Interposa davant el Tribunal Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat o un conflicte de competències. Elegeix i nomena al Síndic de Greuges. Elegeix als senadors que representen la Generalitat. Totes les respostes són correctes.

El Parlament es podrà dissoldre per: Convocatòria d'eleccions. Expiració del mandat legal (cada quatre anys). Dissolució del Parlament per part del president al cap d'un any des de la darrera dissolució. Totes les respostes són correctes.

Respecte de la constitució del Parlament, aquest necessàriament estarà format per: Mínim 50 i màxim 150 diputats. Mínim 150 i màxim 250 diputats. Mínim 100 i màxim 150 diputats. Mínim 100 i màxim 135 diputats.

D'acord amb l'article 2 de l'Estatut d'autonomia de la Generalitat, aquesta està integrada: Pel Consell Executiu. Pel president de la Generalitat. Pel Parlament. Totes les respostes anteriors integren la Generalitat.

Quina d'aquestes no és una funció de la Junta de Portaveus?. Assignar els escons, al saló de sessions, als diferents grups parlamentaris. Fixar el nombre de membres de cada grup parlamentari que han de formar les comissions. Establir els criteris que contribueixen a ordenar i facilitar els debats i les tasques del Senat. Decidir la comissió competent per entendre en els projectes i en les proposicions de llei.

Quan parlem de normes amb rang de llei aprovades pel Govern en virtut de l?article 63 de l? Estatut, de què es tracta?. Decret llei. Decret legislatiu. Acords. Decret.

Quins dels següents és una causa de suspensió del Síndic de Greuges?. Condemna per sentència ferma. Incapacitació judicial. Gaudir de la condició política de català. Malaltia greu que l'incapaciti temporalment per a l'exercici de les seves funcions.

Quina és la llei del Consell de Garanties Estatutàries?. La Llei 1/1981, de 25 de febrer. La Llei 2/2009, de 12 de febrer. La llei 24/2009, de 23 de desembre. La Llei 36/1985, de 6 de novembre.

Els procediments per exigir la responsabilitat política del president de la Generalitat i del Govern son: Moció de censura. Qüestió de confiança. Totes dues són correctes. Cap de les dues són correctes.

Quants diputats constitueixen el Parlament de Catalunya?. Entre 100 y 135. Entre 100 y 150. Entre 100 y 120. Entre 100 y 140.

Quina era la llei reguladora del Consell Consultiu?. La Llei 1/1981, de 25 de febrer. La Llei 1/1991, de 4 juliol. La Llei 6/1984, de 5 de març. L'article 153 de la CE/78.

Pot ser detingut un diputat?. Sí, excepte en cas de delicte flagrant. No, mai. No, excepte en cas de delicte flagrant. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Qui nomena el president del Tribunal Suprem i com ho fa?: El nomena el rei per Decret llei referendat pel president del Govern. El nomena el rei per reial decret referendat pel president del Congrés. El nomena el president del Congrés a proposta del Consell General del Poder Judicial. El nomena el rei mitjançant reial decret referendat pel president del Govern a proposta del Consell General del Poder Judicial.

Segons les matèries sobre les que coneix la jurisdicció ordinària, quantes branques jurisdiccionals podem distingir?. 2 branques. 3 branques. 4 branques. 5 branques.

Quin dels següents és un principi constitucional del poder judicial?: Independència. Inamovibilitat. Responsabilitat. Tots els anteriors.

Quina norma crea la Comissió Pressupostària del Consell General del Poder Judicial?. La Constitució Espanyola. La Llei orgànica del poder judicial. El reglament del Consell General del Poder Judicial. L'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

Quin dels assumptes següents poden ser coneguts pels Jutjats de Violència sobre la dona?: Podran conèixer, en l'ordre civil, sobre els assumptes que tinguin per objecte l'adopció o modificació de les mesures de transcendència familiar. Coneixeran , en l'ordre penal , de l'adopció de les corresponents ordres de protecció a les víctimes. Podran conèixer, en l'ordre civil, sobre assumptes que versin exclusivament sobre la guàrdia i custòdia de fills i filles menors. Totes les respostes anteriors són correctes.

En l'ordre jurisdiccional penal, i segons la Llei orgànica del poder judicial, quants jutjats de vigilància penitenciària hi haurà a cada província?: Un o diversos. Els que determini el respectiu estatut d'autonomia. Els que siguin necessaris. Els que decideixi el Consell General del Poder Judicial.

Com se realitza el nomenament dels jutges?: Mitjançant ordre del Consell General del Poder Judicial. Mitjançant ordre del president del Tribunal Suprem. Mitjançant ordre del magistrat competent. A proposta del rei.

Quina de les funcions següents no correspon al president del Consell General del Poder Judicial?: Representar al Consell General del Poder Judicial. Convocar i presidir les sessions del Ple. Autoritzar l'escalafó de la Carrera Judicial. Autoritzar mitjançant la seva signatura els acords de la Comissió Permanent.

Amb quina de les activitats següents no es incompatible el càrrec de jutge?. Amb l'assessorament jurídic de caràcter gratuït. Amb l'advocacia. Amb l'exercici d'activitats mercantils. Amb la docència.

Per quina categoria es pot ingressar a la carrera judicial?: Només per la de jutge. només per la de magistrat. Tant per la categoria de jutge com per la de magistrat. De la corresponent a tots els funcionaris.

A quin òrgan correspon l'elecció dels jutges de pau?. A l'alcalde. Al president de la Diputació. Al Ple de l'Ajuntament. Al president del Tribunal Suprem.

El Fiscal General de l'Estat és nomenat pel rei, a proposta de qui?. Del Tribunal de Justícia. Del president del Tribunal Suprem. De les Corts Generals. Del Govern.

Quin tractament reben el president i els magistrats del Tribunal Suprem?: De Senyoria. D'Il·lustríssima. D'Excel·lència. De Senyor.

Quin dels òrgans següents no pertany al Ministeri Fiscal?. El Consell Fiscal. El Fiscal General de l'Estat. Les fiscalies municipals. Les fiscalies especials.

Dins la carrera judicial, com es produeix l'ingrés per la categoria de jutge?: Per oposició lliure. Per oposició lliure i un curs teòric. Per oposició lliure i un curs teòrico-pràctic de selecció. Per concurs oposició.

Quants membres de la Comissió d'Igualtat del Consell General del Poder Judicial han d'assistir per que pugui actuar?: No existeix quòrum. De la meitat més un dels seus membres. De tres cinquenes parts dels seus components. Es necessita l'assistència de tots els seus membres.

Quina de les competències següents no és pròpia dels Tribunals Militars?: Conèixer dels fets tipificats com a delictes militars en el Codi Penal Militar. La prevenció dels judicis de testamentaria dels membres de les Forces Armades morts en campanya o navegació en temps de guerra. Assistència imprescindible per a disposar del sapel·li de membres de les Forces Armades morts en campanya o navegació en temps de guerra. Desobediència de les ordres contingudes en bans militars en els supòsits d'Estat d'excepció.

Quina de les competències següents correspon al Ministeri Fiscal?: Conèixer dels recursos en matèria de filiació. Vetllar pel respecte de les institucions constitucionals. Conèixer les pretensions quant a l'aplicació del dret marítim. Resoldre els procediments d'habeas corpus.

Respecte dels jutges i magistrats, quina de les opcions següents és correcta?. Podran vincular-se a sindicats i a partits sempre que no afecti el seu treball. Podran exercir el dret d'associació professional segons la llei. Poden exercir l'advocacia . Poden realitzar qualsevol activitat mercantil.

Quin jutjat o tribunal culmina l'organització judicial d'una comunitat autònoma?. El Tribunal Superior de Justícia. L'Audiència Nacional. El Jutjat de Pau. El Tribunal Constitucional.

Què implica el principi d'inamovibilitat de jutges i magistrats?. Que els jutges i els magistrats podran ser separats, suspesos i jubilats en els mateixos casos que qualsevol funcionari de carrera. Que els jutges estan sotmesos només l'imperi de la llei. Que els danys que causen els jutges i magistrats en el exercici de les seves funcions, donarà dret a una indemnització a càrrec de l'Estat, tret dels casos de força major. Que els jutges i el magistrats no podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats, més que per motiu de les causes i les garanties que la llei preveu.

A què se sotmeten en la seva actuació els jutges i els magistrats: A les ordres del Govern. A les decisions del Congrés. A la Constitució Espanyola i a l'imperi de la llei. A res. Només al seu propi criteri.

Què implica el principi de legalitat al que ha de subjectar-se el Ministeri Fiscal?: Que el Ministeri Fiscal actua d'acord amb l'ordenament jurídic vigent. Que el Ministeri Fiscal actua amb independència i objectivitat. Que el Ministeri Fiscal depèn internament dels seus superiors. Que el Ministeri Fiscal es únic per a tot l'Estat espanyol.

Mitjançant quina institució poden participar els ciutadans en l'Administració de justícia?: El Jurat. Les eleccions generals. L'acció popular. El dret de petició.

Dels òrgans següents, quin té la competència d'interposar recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional?: Els Jutges de Vigilància Penitenciària. El Ministeri Fiscal. Els jutges i magistrats. El rei.

Quina de les opcions següents no és un principi d'actuació del Ministeri Fiscal?: El principi d'independència jeràrquica. El principi d'imparcialitat. El principi de legalitat. El principi d'unitat d'actuació.

Quant els Jutjats de Pau, quina de les afirmacions següents és correcta?. En cada municipi on no existeixi jutjat de primera instància i instrucció, i amb jurisdicció en el terme corresponent hi haurà un jutjat de pau. En l'ordre civil coneixerà de la substanciació en primera instància, decisió i execució dels processos que la llei determini. En l'ordre penal coneixerà en primera instància dels processos per faltes que la llei els atribueixi. Totes són correctes.

Quina de les funcions següents no correspon al Ministeri Fiscal?. Interposar el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. Intervenir, quan així ho prevegin les lleis, en els procediments davant el Tribunal de Comptes. Intervenir en els processos judicials d'empara. Aprovar les sancions d'aïllament en cel·la de durada superior a catorze dies.

De quins afers coneix la Sala Social de l'Audiència Nacional?. Dels processos especials d'impugnació de convenis col·lectius l'àmbit territorial d'aplicació, que siguin provincials. Dels processos sobre conflictes laborals individuals la resolució dels quals hagi fet efecte en un àmbit territorial superior al d'una comunitat autònoma. Dels processos sobre conflictes col·lectius la resolució dels quals hagi fet efecte en un àmbit territorial inferior al d'una comunitat autònoma. Dels processos especials d'impugnació de convenis col·lectius, l'àmbit territorial d'aplicació dels quals sigui superior al territori d'una comunitat autònoma.

L'exercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar el que ha estat jutjat, a qui correspon exclusivament?: Al Govern. Als tribunals. Als jutjats determinats en les lleis. Als jutjats i tribunals determinats en les lleis.

En matèria civil, els jutjats i els tribunals espanyols, en quines causes o matèries són competents?: De les causes per delictes comesos en territori espanyol. Dels fets previstos en les lleis penals espanyoles com a delictes encara que es cometin fora del territori espanyol. De la inscripció o validesa de patents . Dels fets comesos fora del territori nacional, per espanyols quan siguin susceptibles de ser tipificats per les lleis penals espanyoles.

El president del Consell General del Poder Judicial, quantes vegades podrà ser reelegit?: Una vegada. Dues vegades. Tres vegades. Mai.

En matèria penal, correspondrà a la jurisdicció espanyola: A.El coneixement de les causes per delictes comesos en territori espanyol. B.El coneixement dels fets previstos en les lleis penals espanyoles com a delictes encara que es cometin fora del territori espanyol, sempre que els criminals siguin espanyols o hagin adquirit la nacionalitat espanyola. C.La validesa o la nul·litat de patents. Els apartats a. i b. són correctes.

Quants Jutjats de Violència sobre la dona hi haurà a cada província?. A partir de dos. Un o més. Sempre un. Cap, tret que es consideri necessari o convenient.

Per quina de les causes següents no es perd la condició de jutge?: Per renúncia. Per pèrdua de la nacionalitat espanyola. Per jubilació. Per canvi de domicili dins el territori espanyol.

Quina norma regula la Comissió d'Igualtat del Consell General del Poder Judicial?. En la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. En la Llei orgànica del poder judicial. En la llei d'enjudiciament civil. En l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

Els jutges i els magistrats administren la justícia, en nom de qui?. Dels propis jutges i magistrats. Del president del Tribunal Suprem. Del rei. Del president del Govern.