EG inventat 1

Els extrems protuberants de dos fragments de DNA es poden lligar entre ells si els ha generat el mateix enzim. v. f.

Als vectors de clonatge les dianes de restricció úniques es concentren a la regió del MCS. v. f.

El procés de desfosforilació del vector només és necessari quan el vector es talla amb un sol enzim. v. f.

El procés de selecció dels clons que contenen el DNA recombinant depèn del gen marcador que forma part de la seqüència de l’insert. v. f.

L’especificitat de la reacció en cadena de la polimerasa depèn de la longitud de la parella de primers o encebadors pel fragment que es vol amplificar. v. f.

El % de ATs dels primers o encebadors afecta a la temperatura d’hibridació d’una reacció de PCR. v. f.

La PCR a punt final permet l’obtenció de dades quantitatives. v. f.

El mRNA es pot emprar com a producte de partida per a una reacció de PCR prèvia transformació en el corresponent cDNA. v. f.

La PCR a temps real requereix la utilització de molècules o marcadors fluorescents. v. f.

En una reacció de PCR a temps real, un valor elevat de Ct correspon a un elevat grau d’expressió del gen considerat. v. f.

Les sondes Taqman es poden utilitzar per a detectar la presència de polimorfismes o SNP. v. f.

El mètode de clonatge TA requereix d’un vector tipus linealitzat per digestió amb un enzim de restricció per originar Ts als seus extrems 5’. v. f.

El mètode de clonatge TA no es pot portar a terme amb una DNA polimerasa d’alta fidelitat. v. f.

El mètode de clonatge In-Fusion no requereix la modificació de l’insert mitjançant l’addició de dianes de restricció al seus dos extrems per PCR. v. f.

El mètode de clonatge independent de lligació es basa en afavorir l’activitat 3’-5’ exonucleasas de la T4 DNA polimerasa en presencia d’un sol nt. v. f.

La tecnologia Gateway està basada en una reacció de lligació entre un entry vector portador de l’insert desitjat i un destination vector específic. v. f.

. La mutagènesi dirigida mitjançant PCR es basa en el disseny de primers portadors de la mutació desitjada. v. f.

La PCR inversa permet produir deleccions a partir de motllos de DNA circular. v. f.

Els primers degenerats es poden emprar per les reaccions de mutagènesis a l’atzar. v. f.

Els aODNs poden bloquejar la interacció del ribosoma amb l’ARNm diana. v. f.

Els RNAs d’interferència o siRNAs es poden expressar de manera estable interceŀlularment mitjançant vectors adients. v. f.

L’efectivitat d’un siRNA sobre la seva diana es pot determinar mitjançant RT-PCR a temps real per determinar els nivells de mRNA resultants. v. f.

L’edició del genoma per acció de les diferents nucleases es basa en generar un tall a una de les cadenes del DNA diana. v. f.

En la edició gènica, l’elecció de la nucleasa determina el mecanisme de reparació que es posa en marxa en resposta al tall de DNA. v. f.

Les nucleases ZFNs i TALENs comparteixen el domini catalític de l’enzim de restricció FokI. v. f.

Segons el model orbital atòmic existeixen orbitals de baixa i alta energia. Els electrons prefereixen els orbitals de baixa energia però poden ocupar transitòriament els nivells de major energia. v. f.

El HTRF és una tècnica que permet avaluar l’afinitat de diferents compostos per un receptor, és a dir, la unió d’un compost a un receptor. v. f.

La biotina i la digoxigenina utilitzades per marcar sondes d’àcids nucleics són molècules indicadors estructuralment molt diferents que es detecten amb estreptavidina i anticossos marcats respectivament. v. f.

Per marcar sondes de DNA per nick translation i random priming s’utilitza DNA polimerasa I i DNA polimerasa de Klenow respectivament. v. f.

El NaCl i la formamida tenen efectes oposats sobre l’estabilitat dels híbrids de DNA. v. f.

Quan una sonda de DNA es marca per random priming per fer un experiment de Northern blot, no cal tenir en compte quina és la cadena sense o antisense. v. f.

La densitat de sondes en els microarrays de tipus Affymetrix (in situ) és més gran que en el tipus Spotted/printed. v. f.

En els experiments emprant microarrays amb sondes d’oligonucleòtids, les mostres es marquen per quimiofotolitografia. v. f.

Actualment els pronòstics i diagnòstics de malalties basats només en perfils d’expressió gènica obtinguts mitjançant microarrays tenen una fiabilitat del 100%. v. f.

A partir d’un anàlisi d’expressió gènica amb microarrays A�ymetrix (in situ) no és possible generar un heatmap perquè les mostres problema i control estan marcades amb el mateix compost fluorescent. v. f.

Els microarrays de tipus Affymetrix (in situ) proporcionen directament resultats d’expressió relatiu, a diferència dels microarrays de tipus Spotted/printed que proporcionen valors d’expressió absoluts. v. f.

Per identificar agents causals d’aŀlèrgies i perfilar malalties autoimmunes s’utilitzen arrays proteics de fase reversa. v. f.

Els arrays de proteïna només serveixen per identificar interaccions proteïna-proteïna o proteïna-peptid. v. f.

Per seqüenciar amb la plataforma Ion Torrent basada en el mètode de Sanger es fan servir ddNTPs. v. f.

El consorci privat que va seqüenciar el genoma humà per primera vegada, a diferència del públic, va utilitzar la primera versió de la plataforma de seqüenciació massiva 454. v. f.

Totes les relacions plataforma-mètode de detecció són certes: Roche 454- llum visible, Illumina-fluorescència, Ion torrent-canvi de pH, PacBio- fluorescència, Oxford Nanopore-canvi intensitat del corrent elèctric. v. f.

El principal tipus d’error de la plataforma 454 i Ion Torrent són els indels, degut a que s’utilitzen nt que tenen l’extrem 3’-OH lliure i en cada cicle de seqüència es poden incorporar múltiples nucleòtids idèntics. v. f.

En la plataforma Illumina la seqüència dels fragments es determina a mesura que s’amplifiquen per PCR. v. f.

En cada cicle de seqüenciació de la plataforma Illumina no hi ha emissió de fluorescència en tots els clusters de la flow cell. v. f.

La quantitat total de seqüència que es pot obtenir amb la plataforma Illumina va des de Gigabases fins a Terabases. v. f.

En tots els mètodes de seqüenciació explicats durant el curs, abans de seqüència, la mostra s’ha de fragmentar i cal afegir adaptadors (oligos) als fragments resultats. v. f.

L’equip MiniION és una versió portàtil de la plataforma Ion Torrent. v. f.

La plataforma Ion Torrent és més ràpida que Illumina degut a que no hi ha etapa d’excitació dels fluoròfors ni detecció de la fluorescència emesa. v. f.

Els microarrays de DNA es fan servir per preparar la mostra de DNA quan es vol seqüenciar un exoma. v. f.

Els 4nt utilitzats per la plataforma Oxford Nanopore s’afegeixen simultàniament sobre la flow cell. v. f.

La fórmula per calcular el coverage teòric al seqüènciar un genoma és C=LN/G C=coverage teòric; L= mida lectures, N= nombre de lectures, G= mida del genoma haploide. v. f.

Les plataformes de 3a generació són especialment útils per seqüenciar regions repetitives que són molt habituals en els genomes eucariotes. v. f.

La seqüenciació de l’exoma humà s’utilitza habitualment per identificar mutacions causals de malalties monogèniques. v. f.