EG iventat 2

Els extrems rooms de dos fragments de DNA originats per enzims de restricció diferents no es poden lligar entre ells. v. f.

En un clonatge mitjançant enzims de restricció, la millor opció és tallar tant el vector com el fragment a clonar amb el mateix enzim de restricció. v. f.

L’electroforesi en gel d’agarosa permet la separació del fragment de DNA en funció de la seva càrrega. v. f.

La utilització de dos enzims de restricció diferents permet el clonatge dirigit amb una orientació coneguda del fragment desitjat. v. f.

En la reacció PCR la longitud dels encebadors no afecta a la seva especificitat. v. f.

La temperatura d’hibridació dels primers o encebadors depèn de la seva composició de nt. v. f.

La PCR a punt final permet mesura de manera quantitativa l’expressió gènica. v. f.

L’mRNA es pot emprar com a producte de partida per a una reacció de PCR sempre que es transformi en cDNA. v. f.

La transcriptasa inversa no requereix cap tipus d’encebador. v. f.

La PCR a temps real es basa en la detecció d’un senyal fluorescent a mesura que es genera el producte amplificat. v. f.

El mètode de clonatge independent de lligació LIC es basa en l’activitat 3’- 5’ exonucleasa de la DNA polimerasa. v. f.

La mutagènesi dirigida mitjançant PCR es basa en el disseny de primers portadors de la mutació desitjada. v. f.

La unió d’un RNA d’interferència al seu mRNA diana activa la RNasaH. v. f.

Els RNAs d’interferència no requereixen ser processats intraceŀlularment. v. f.

Les nucleases ZFNs i TALENs comparteixen el domini d’unió al DNA diana. v. f.

En el sistema CRISPR/Cas9, la nucleasa Cas9 requereix una seqüència de DNA guia de doble cadena per reconèixer la seva diana al genoma. v. f.

L’elecció de la nucleasa determina el mecanisme de reparació que es posa en marxa en resposta a la generació d’un tall al DNAds. v. f.

Els mètodes de transfecció química es basen en la utilització de reactius químics portadors de càrregues negatives per neutralitzar les del DNA transfectat. v. f.

La tècnica cell squeezing no afecta a la viabilitat ceŀlular. v. f.

Els virus emprats com a vectors no tenen limitació pel que fa a la mida de la seqüència de DNA que poden incorporar. v. f.

El tractament amb DNAsa quan es marca una sonda per Nick Translation crea múltiples extrems 3’-OH lliures que la DNA polimerasa I utilitza per iniciar la síntesi de DNA. v. f.

Una sonda de DNA de doble cadena amb extrems rooms no es pot marcar terminalment. v. f.

A diferència de les ribosomes, les sondes fabricades per random priming estan fragmentades en trossos i són de doble cadena. v. f.

Per definir la rigorositat d’una hibridació sonda-diana cal indicar la temperatura d’hibridació en relació a la Tm teòrica de l’hibrid en les condicions experimentals utilitzades. v. f.

Les ribosondes es sintetitzen in vivo en una soca E.coli que expressa T7 RNA polimerasa. v. f.

Si a partir d’una mateixa molècula bicatenària de DNA es preparen dues sondes marcades amb radioactivitat, una per random priming i l’altra amb T4 polinucleòtid quinasa, la primera serà molt més reactiva que la segona. v. f.

El conjunt de digoxigenina-estreptavidina-peroxidasa s’utilitza habitualment per marcar i detectar sondes de DNA i RNA. v. f.

En el mètode de Southern, a diferència dels microarrays de DNA, la sonda està en solució i marcada, i la mostra està immobilitzada i sense marcar. v. f.

El mètode d’anàlisi dissenyat per Southern és la base d’altres tècniques com el Northern blot o els microarrays de DNA. v. f.

Una sola base desemparellada entre un oligonucleòtid i la seva seqüència complementària no és suficient per impedir que es formi un duplex estable. v. f.

El dendograma d’un heat map d’expressió gènica representa les relacions de proximitat de seqüència dels diferents gens analitzats en diferents condicions experimentals. v. f.

Els microarrays de DNA es poden utilitzar en la identificació de seqüències de DNA que interaccionen amb proteïnes de la cromatina. v. f.

Les sondes oligonucleotídics són més específiques que les de cDNA degut al menor risc de que hi hagi hibridació creuada. v. f.

Les sondes dels microarrays per detectar SNP s’extenen just fins a la base anterior al SNP que es vol detectar. v. f.

Les sondes dels microarrays per detectar SNPs s’extenen just fins la base que representa el SNP que es vol detectar. v. f.

En un tiling array de genoma sencer, les sondes són oligonucleòtids que solapen parcialment. v. f.

Depenent del tipus d’array de proteïna, els anticossos poden actuar com a sonda o analits. v. f.

er identificar aŀlèrgens es fan servir arrays de proteïna en què s’han immobilitzat diferents IgE potencialment implicades en la resposta aŀlèrgica. v. f.

Totes les plataformes de seqüenciació massiva es basen en la síntesi de DNA. v. f.

Només les plataformes de 2a generació requereixen la fragmentació del genoma que es vol seqüenciar i la incorporació d’adaptadors als extrems del fragment resultant. v. f.

Només un dels quatre elements no participa en la piroseqüenciació: sulfurilasa, luciferina, luciferasa, ddATP. v. f.

En la plataforma de seqüenciació Illumina els 4 nt modificats s’afegeixen simultàniament sobre la flow cell. v. f.

La plataforma de seqüenciació Ion Torrent utilitza nt marcats amb un fluoròfor units directament a la base nitrogenada. v. f.

Les característiques de la plataforma Illumina fan difícil seqüenciar correctament les regions homopolimèriques. v. f.

En la plataforma 454, cada vegada que s’afegeix un dels quatre nt sobre la flow cell hi ha emissió de llum en tots els pous. v. f.

En un experiment de seqüenciació massiva la presència en una sola lectura d’una base diferent a la que ocupa la mateixa posició en el genoma de referència és suficient per definir el canvi com SNP. v. f.

Si al seqüenciar un exoma humà s’obté una quantitat total de 12x107 bases, la mostra s’ha seqüenciat amb un coverage baix. v. f.

Si al seqüenciar un genoma de 4Mb s’obtenen 10^3 lectures de 200nt, el coverage és 5x. v. f.

En la plataforma Oxford Nanopore les cadenes sense i antisense de cada fragment es seqüencien múltiples vegades. v. f.

L’estat de metilació de les citosines d’un genoma es pot determinar amb plataformes de seqüenciació massiva de segona i tercera generació. v. f.

Un experiment RNA-seq permet detectar diferents transcrits produïts per splicing alternatiu a partir d’un mateix gen. v. f.

Es diu que els sistemes d’expressió basats en la T7 RNA polimerasa són binaris perquè utilitzen dues soques E. coli diferents: la de clonatge i la d’expressió. v. f.

Per expressar una proteïna en un sistema heteròleg sempre s’ha d’utilitzar el plasmidi de més alt número de còpies per cèŀlula. v. f.

La proteïna fluorescent vermella (RFP) és originària de la medusa Aequorea victoria. v. f.

La RLuc és un enzim que catalitza la oxidació del substrat deep blue C emetent bioluminescència a 410 nm. F. v. f.

En l’assaig per detectar la fosforilació de MAPK es produeix una competició per l’anticòs fluorescent entre les MAPK fosforilades per la pròpia cèŀlula i les que es troben marcades i s’afegeixen a una concentració constant. v. f.

HTFR és una tècnica que ens permet avaluar l’afinitat de diferents compostos per un receptor, és a dir, la unió d’un compost a un receptor. v. f.

La biotina i la digoxigenina utilitzades per marcar sondes d’àcids nucleics són molècules indicadores estructuralment molt diferents que es detecten amb estreptavidina i anticossos marcats respectivament. v. f.