Estatut d'Autonomia de Catalunya

L'autogovern de Catalunya es fonamenta en: La Constitució i els drets històrics del poble català. La Generalitat i els drets històrics del poble català. La Constitució i la Generalitat. Cap de les anteriors és correcta.

Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un: Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles de Catalunya. Estat que reconeix i respecta la tradició cívica dels pobles d'Espanya. Estat que reconeix i respecta la diversitat cultural dels pobles d'Espanya. Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya.

La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de: la igualtat entre catalans i espanyols. la igualtat entre dones i homes. la igualtat de drets de les dones. la seva tradició humanista.

Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en: la construcció del projecte polític de Espanya, els valors i els objectius de la qual comparteix. els pressupostos generals de l'Estat. la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. totes són correctes.

"Catalunya com a nació" i "la realitat nacional de Catalunya" declarades sense eficàcia jurídica interpretativa per la Sentència del Tribunal Constitucional: 28 de juny de 2010. 28 de juliol de 2010. 18 de juny de 2006. 18 de juliol de 2006.

El Partit Popular va presentar davant el Tribunal Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat contra el nou Estatut de Catalunya, el: El 31 de juliol de 2006. 28 de juny de 2010. 18 de juny de 2006. 18 de juliol de 2006.

El Partit Popular va presentar davant el Tribunal Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat contra el nou Estatut de Catalunya, en el qual es recorrien: 114 dels 232 articles i 12 disposicions d'aquest. 114 dels 223 articles i 14 disposicions d'aquest. 114 dels 223 articles i 12 disposicions d'aquest. 114 dels 232 articles i 14 disposicions d'aquest.

Quina és la norma institucional bàsica de Catalunya: L' Estatut d'autonomia de Catalunya. La Constitució Espanyola de 1978. La Generalitat de Catalunya. Una llei ordinaria.

Sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya: El Estatut d'autonomia de Catalunya. El Parlament. La Generalitat de Catalunya. El poble català.

La Generalitat és integrada: Per l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. Pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, l'Estatut d'autonomia, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. Pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.

Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin: integren també el sistema institucional de la Generalitat. integren també el sistema institucional del Govern. integren també el sistema institucional de l'Estatut d'autonomia. integren també el sistema institucional dels poders de la Generalitat.

Els ens en els quals la Generalitat de Catalunya s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia són: Els municipis, la diputacions, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin. Els municipis, les vegueries, les comarques, les diputacions i els altres ens locals que les lleis determinin. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin. Només els municipis, les vegueries i les comarques que les lleis determinin.

Els poders de la Generalitat emanen ........................ i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució: de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. del Parlament. de la Generalitat de Catalunya. del poble de Catalunya.

Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en: el principi de la lleialtat institucional mútua. el principi general segons el qual la Generalitat és Estat. el principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. Totes les respostes són correctes.

L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics: del poble català. en les seves institucions seculars. en la tradició jurídica catalana. Totes les respostes són correctes.

Quines són les llengües oficials de Catalunya reconegudes a l'art. 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya: Només el català. Només el castellà. El català i el castellà. El català, el castellà i l'Aranès.

Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer: Només el català. Les dues llengües oficials. El català i l'Aranès. El català, el castellà i l'Aranès.

Gaudeixen de la condició política de catalans: Només els ciutadans nascuts a Catalunya. Tots els ciutadans nascuts a Espanya. Els ciutadans que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya.

Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny: El català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. El català és la llengua d’ús preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Són símbols de Catalunya: La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. L’himne de Catalunya és Els segadors. Totes les respostes ho són.

El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat: en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. en el moment de l’aprovació d’aquest Estatut. en el moment de l’entrada en vigor de la sentencia d’aquest Estatut. Totes les respostes ho són.

La capital de Catalunya és la ciutat ___________, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern: de Girona. de Barcelona. de Lleida. Totes les respostes ho són.

El poble aranès exerceix ___________ mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. el seu govern. la seva autonomia. l’autogovern. Cap de les respostes són correctes.

___________ representa el poble de Catalunya. La Generalitat. La Constitució. El Govern. El Parlament.

___________ exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. La Generalitat. La Administració de la Generalitat. El Govern. El Parlament.

El Parlament és: inviolable. elegit per la Administració de la Generalitat. la Institució de la Generalitat. la Institució del Govern.

Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han: d’ésser publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat. d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. d’ésser aprovades pel Govern de l'Estat. d’ésser aprovades pel Parlament.

És compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers: El Parlament. El Govern de l'Estat. El Govern. Cap dels anteriors.

Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat: El Parlament. El Govern de l'Estat. El Govern. El Síndic de Greuges.

El Govern: és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva. totes són correctes. és la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.

____________ ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern: Una Llei orgànica. Una Llei. Cap és correcta. l'Estatut.

L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen: al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria simple dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. al President del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. al President del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria simple dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text.

El Parlament: es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta. elegits per a un termini de quatre anys. Totes són correctes. per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.

El president o presidenta de la Generalitat cessa: per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions. per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança. Totes són correctes. per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec.

És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2: El Parlament. El Consell de Garanties Estatutàries. Totes són correctes. El Síndic de Greuges.

El Consell de Garanties Estatutàries té: autonomia orgànica, funcional, d’acord amb la llei. autonomia funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. autonomia orgànica i pressupostària, d’acord amb la llei.

Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut: L'Administració Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya. El Parlament. El Síndic de Greuges.

És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya: La Sindicatura de comptes. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El Consell de Governs Locals. El Síndic de Greuges.

Han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable: La Sindicatura de comptes i El Síndic de Greuges. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes. El Síndic de Greuges i el Tribunal de Comptes.

La Sindicatura de Comptes és formada per: síndics designats per la Generalitat per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. síndics designats pel Govern per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. síndics designats per l'Estat per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major.

És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada: La Sindicatura de comptes. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El Consell de Governs Locals. El Síndic de Greuges.

És l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics: La Vegueria. La Comarca. El Municipi. Cap dels anteriors és correcte.

És l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia: La Vegueria. La Comarca. El Municipi. Cap dels anteriors és correcte.

És la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis: La Vegueria. La Comarca. El Municipi. Cap dels anteriors és correcte.

Es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals: La Vegueria. La Comarca. El Municipi. Cap dels anteriors és correcte.

La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats: per una llei Comarcal. per una llei Estatal. per una llei del Parlament. per la Constitució.

Es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes: La Vegueria. La Comarca. El Municipi. altres ens locals supramunicipals.

Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny: Article 98. Atribucions del Consell de Justícia de Catalunya. Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya. Article 99. Composició, organització i funcionament del Consell de Justícia de Catalunya. Cap dels articles anteriors és inconstitucional.

Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny: Apartat punt 2 de l'arxiu 102. Apartat punt 1 de l'arxiu 101. Apartat punt 2 de l'arxiu 101. Apartat punt 3 de l'arxiu 101.

El dret català, és el dret aplicable en el seu territori amb referència sobre qualsevol altre, és una competència: de la Generalitat i normativa de la Unió Europea. executiva. compartida. exclusiva.