Estoy sheco

Quin dels següents principis actius pot provocar depressió respiratòria: Codeina. Dextrometrofano. Cloperastinamina. Les opcions A i C son correctes.

Indica quina de les següents opcions correspon al tractament inicial a la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en un pacient de baix risc. LABA. LAMA + LABA. LABA + Glucocorticoide inhalat. LAMA.

Indica quina de les següents opcions es correcte: Els broncodilatadors de tipus ¨SABA¨ manifesten un inici d’acció lent (aproximadament 15 minuts post administració). Els broncodilatadors de tipus ¨LABA¨ manifesten un inici d’acció lent (aproximadament 15 minuts post administració). Els broncodilatadors de tipus ¨SABA¨ manifesten una duració de l’efecte perllongat (aproximadament 12-24 hores). Els broncodilatadors de tipus ¨LABA¨ manifesten una duració de l’efecte curt (aproximadament 3-6 hores).

Indica quina de les següents opcions sobre el tractament farmacològic de l’asma es falsa: El montelukast està indicat per el tractament de l’asma en monoteràpia. La dosi de montelukast es de 4mg/dia en pacients a partir de 2 anys d’edat. L’administració d’omalizumab esta indicada a partir dels 6 anys d’edat. La dosi d’omalizumab es determina en funció del pes corporal i dels nivells d’IgE del pacient abans de començar el tractament.

Indica quina de les següents afirmacions es falsa sobre el tractament d’alteracions de l’hemostàsia: Administrar omeprazol o esomeprazol pot produir eficàcia antiagregant del clopidogel. Per tal d’ajustar a un pacient amb INR de 4 s’haura d’incrementar la dosi d’antigoaculant. Els pacients en tractament amb antagonistes de la Vitamina K han de controlar la ingesta de verdures de fulla verda, ja que redueixen la seva efectivitat. A diferencia del tractament amb antagonistes de la Vitamina K, el tractament amb Rivaroxina o Dabigatran no requereix monitoratge de INR.

Indica quin es el mecanisme d’acció de les estatines: Inhibeixen l’absorció de colesterol. Inhibeixen la lipòlisi. Inhibeixen la síntesi de colesterol. Les opcions A i C son correctes.

Indica quina de les següents afirmacions es falsa: L’administració crònica d’antagonistes del calci pot produir tolerància als seus efectes. Els antagonistes del calci es poden administrar en monoteràpia o associats a nitrats i/o blocadors Beta per el tractament de l’angina de pit crònica estable. L’administració d’antagonistes del calci presenta la mateixa efectivitat que els blocadors Beta. L’administració d’antagonistes del calci presenta menys efectes adversos els blocadors Beta.

Indica quin dels següents efectes manifesta l’administracio de Digoxina: Contracció cardíaca mes rapida, mes curta i mes potent. Reducció de la força de contracció i el volum minut. Increment de la frequencia cardíaca. Increment d ela demanda d’oxigen.

Indica quin dels següents efectes adversos esta relacionat amb l’administració d’inhibidors SGLT2: Infeccions al tracte urinari. Hipotensió. Cetoacidosis euglucemica. Totes les opcions son correctes.

Indica quins dels següents diürètics estan contraindicats en pacients amb al·lèrgia a sulfonamides: Hidroclorotiazida. Torasemida. Eplerenona. Amilorida.

Indica quina de les següents afirmacions sobre els inhibidors de l’enxim convertidor d’angiotensina (IECA) es correcte: La seva administració crònica pot donar tos seca com a efecte advers freqüent. L’administració conjunta amb antiinflamatoris no esteroidals (AINE) esta contraindicada, ja que poden reduir l’efectivitat dels IECA. Presenten major efectivitat que els antagonistes del receptor d’angiotensina II (ARA-II). Les opcions A i B son correctes.

Indica quina de les següents vies d’administració de la nitroglicerina esta indicata per el tractament de la angina de pit: Oral. Sublingual. Transdermica. Totes les opcions son correctes.

Indica quina de les següents opcions es el primer pas de tractament farmacològic per a controlar la hipertensió arterial, quan els canvis en l’estil de vida no han estat suficients: Antagonistes a1 en monoteràpia. Antagonistes del calci en monoteràpia. Inhibidors de l’enzim convertidor d’angiotensina (IECA) + antagonista dels receptor d’angiotensina II (ARA-II). IECA + diuretic.

Indica quin es l’antídot per reverit l’hemorràgia causada per l’administració d’heparina: Vitamina K. Protamina. Warfarina. Idarucizumab.

Indica quin efecte advers pot tenir d’administració de Glucocorticoides perllongada de dosis suprafisiologiques: Síndrome de Cushing. Increment de la capacitat... Reducció de la sensibilitat a infeccions. Hipertensió arterial.

En quin període es manifesta l’efecte clínic dels fàrmacs antitioroidals després d’iniciar el tractament: 2-3 dies. 5-6 dies. 1-2 setmanes. 3-4 setmanes.

Indica quin efecte metabòlic s’observa amb la metformina: Augment de l’absorció intestinal de la glucosa. Reducció de la resistència dels teixits a la insulina. Reducció del metabolisme de la glucosa en teixits perifèrics. Augment de la gluconeogènesis hepàtica.

Indica quina es la recomanació inicial en cas d’intolerància o contraindicació a la metformina, en el tractament farmacològic inicial de la diabetis mellitus tipus 2 (DMT2): Iniciar el tractament amb insulina basal immediatament. Inicial el tractament amb un agonista del receptor GLP-1. Iniciar el tractament amb una sulfonilurea. Iniciar el tractament amb un inhibidor SGLT2.

Indica quins d’aquests fàrmacs són insulino sensibilitzants en el tractament de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2): Redueixen la secreció d’insulina al pàncrees. Redueixen la gluconeogènesi hepàtica i augmenten la captació de glucosa a nivell de teixit de la cèl·lula. Augmenten l’absorció intestinal de glucosa. Disminueixen l’excreció renal de glucosa.

Indica quin dels següents grups de fàrmacs pot reduir l’absorció de la Levotiroxina sòdica (T4): Antiàcids. Antihistamínics. Inductors enzimàtics. Antidepressius.

Anomena quin es el mecanisme principal d’acció del glucagó: Reduir la producció de glucosa al fetge. Estimular la síntesi de glucogen al fetge. Estimular la degradació de glucogen al fetge. Reduir l’alliberació d’insulina.

Indica en quin cas esta contraindicada l’administració d’un agonista del receptor GLP-1: Pacient amb antecedents de pancreatitis. Pacient amb càncer medul·lar de la tiroide o neoplàsia endocrina múltiple de tipus 2. Pacient amb insuficiència renal greu. Totes les anteriors son correctes.

Indica quin es el pas fonamental en el maneig inicial del pacient amb diabetis meilitus tipus 2 (DMT2): Fàrmacs orals. Insulina basal. Fàrmacs injectables. Canvis d’estil de vida i mesures dietètiques.

Indica quina característica distingeix la insulina glargina dels altres tipus d’insulina: Es pot administrar via no intravenosa i subcutània. Es una insulina rapida i intermèdia. Es un anàleg lent, sense pic d’acció màxima. Te una acció ultrà rapida i dura menys de 4 hores.

Indica quina de les següents opcions es una característica dels laxants estimulants del peristaltisme: Triguen 6-12 hores a fer efecte. Produeixen un efecte immediat. Son adequats per a un us diari durant un llarg període de temps. S’administren únicament per via oral.

Indica quina de les següents opcions es una recomanació clau durant l’administració de laxant formadors de massa: Evitar prendre aliments rics en fibra. Prendre’ls immediatament abans de dormir. Limitar el tractament a menys d’una setmana. Consumir una quantitat adequada d’aigua.

Indica quin dels següents antiemètics pot provocar efectes adversos: Metroclopramida. Dimenhidrinat. Dexametasona. Granisetron.

Indica quin es l’efecte terapèutic principal dels inhibidors de la bomba de protons. Antiemetic. Citoprotector. Reduccio de la producció d’acid estomacal. Neutralitzador de l’acid estomacal.

Indica quin dels següents principis actius actua reduint la hipersecreció d’aigua i electròlits a l’intestí: Loperamida. Racecadotil. Lactulosa. Psyllium.

Indica quin efecte advers s’associa a l’administració de Subsalicilat de Bismut en nens. Hipotensió. Síndrome de Reye. Vertigen. Diabetis mellitus tipus 2.

Indica quina de les següents afirmacions sobre l’atropina es correcte: Es un alcaloide sintètic que no travessa la barrera hematoencefàlica (BHE). Actua com a agonista dels receptors muscarínics M1, M2, M3. Pot generar confusió i al·lucinacions a dosis elevades. S’administra principalment per tractar la síndrome de la bufeta hiperactiva.

Indica quina indicació terapèutica té l’administració de Rivastignina: Tractament de la retenció urinària. Diagnòstic d’asma. Tractament simptomatològic de la Malaltia d’Alzeimer. Tractament de la Miastènia Gravis.

Indica quina de les següents indicacions terapèutiques s’associa a l’administracio d’antagonistes B1 selectius: Tractament de l’asma. Tractament de la hipertensió arterial. Tractament del glaucoma. Tractament del xoc anafilàctic.

Indica quina de les següents accions és una contraindicació de interaccci´p farmacologia de la Clondina: Potencia l'efecte de diürètics tiazídics. Potencia l'efecte d'antidepressius tricíclics. Provoca vasodilatació severa si es combina amb inhibidors de la MAO. L'efecte hipotensor pot ser antagonitzat per antidepressius tricíclic.

Indica quin efecte produeix l’adrenalina sobre els receptors B2: Vasoconstricció i increment de la pressió arterial diastòlica. Increment de la contractilitat cardíaca. Vasodilatació i reducció de la pressió arterial diastòlica. Inhibició de l’alliberació de noradrenalina.

Indica quina és l'efecte de la Succinilcolina a la placa neuromuscular: Indueix una paràlisis neuromuscular després d'una contracció muscular inicial breu. Provoca la contracció muscular prolongada. Inhibeix la transmissió neuromuscular sense causar contracció. Bloqueja l'alliberament de neurotransmissors.

Indica quines són les manifestacions clíniques típiques d'una sobredosi de fàrmacs colinèrgics: Hipopotassèmia i hipertèrmia. Hipertensió i sequedat bucal. Reducció de secrecions i taquicàrdia. Bradicàrdia i broncospasmes.

Indica en quin pacient està contraindicada l'administració d'antagonistes β: Un pacient amb freqüència cardíaca de 55 bpm. Un pacient amb pressió arterial sistòlica superior a 120 mmHg. Un pacient amb asma controlada i FEV1 normal. Un pacient amb hipertensió arterial tractada amb diürètics.

Indica quina és la utilitat clínica de la bupropiona en el tractament de l'addicció a la nicotina: Incrementa la dopamina al nucli accumbens. Actua com a agonista parcial dels receptors nicotínics. Inhibeix la recaptació de noradrenalina i dopamina. Actua com a antagonista dels receptors NMDA.

Indica quina de les següents afirmacions sobre el tractament amb líti és correcta: El líti és un antidepressiu eficaç en el trastorn depressiu major sense episodis de mania. El líti és un estabilitzador de l'estat d'ànim utilitzat en el tractament del trastorn bipolar. El líti inhibeix la recaptació de serotonina i noradrenalina. El líti és un agonista parcial dels receptors serotoninèrgics 5-HT1A.

Al mínim quina de les següents opcions és una recomanació important per a dones epilèptiques que desitgin quedar embarassades: Augmentar la dosi de l'anticonvulsiu abans de l'embaràs. Planificar l'embaràs per ajustar el tractament amb antiepilèptics menys teratogènics. Evitar la lactància materna després del part. Suspendre el tractament antiepilèptic durant el primer trimestre.

Indica quin dels següents principis actius es pot administrar en monoteràpia en fases inicials de la malaltia de Parkinson: Carbidopa. Selegilina. Safinamida. Les opcions A i B són correctes.

Indica quina de les següents accions es recomana quan es canvia la prescripció d'un inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina (ISRS) per un inhibidor de la monoamina oxidasa (IMAO): No es necessita cap canvi de fàrmacs durant 2 setmanes. S'han de combinar l'IMAO abans d'iniciar l'ISRS. Reduir el període a 2 setmanes entre els canvis de medicament. Esperar de 2 a 6 setmanes entre els canvis de medicament.

Indica quin efecte advers es pot produir per l'administració conjunta de succinilcolina i un anestèsic volàtil: Hipertensió arterial greu. . Hipertermia maligna. Insuficiència renal aguda. Asfíxia per relaxació diafragmàtica.

. Indica quina acció farmacològica NO està relacionada amb l'administració de benzodiazepines: L'efecte inhibidor del GABA. L'entrada de sodi i calci. Augmentar els efectes del glutamat. Reduir l'activitat neuronal excessiva.

Indica quin dels següents fàrmacs estan contraindicats amb l'administració de Rasagilina per augmentar el risc de patir la síndrome serotoninèrgica: Agonistes dopaminèrgics. Antidepressius ISRS. Inhibidors de la COMT. Benzodiazepines.

Indica per quin motiu es recomana valorar la tolerància via oral de la Risperidona abans d'iniciar tractaments intramusculars (IM) amb formes depot. Per evitar la síndrome serotoninèrgica. Per comprovar si el pacient pot ajustar la dosi de medicament de manera correcta. Per garantir que el pacient pot tolerar els efectes adversos abans de rebre tractaments de llarga durada. Per assegurar que el pacient no desenvolupa resistència al tractament.

. Indica quina de les següents benzodiazepines està indicada per al tractament de l'ansietat, la síndrome d'abstinència alcohòlica i com a preanestèsic: Clonazepam. Bromazepam. Diazepam. Alprazolam.