estructura 2

El parell cranial número XII, una de les següents afirmacions és falsa. Es diu hipoglòs. Innerva els músculs de la llengua. El seu nucli està a nivell del pont de Varol·li. És exclusivament motor. Surt del cran pel forat hipoglòs a ambdós costats del forat magne.

El nucli lenticular, que correspon als ganglis de la base, està format per. El caudal. El globus pàl·lid i el putamen. El tàlem. El nucli estriat. Cap d’ells.

Respecte al cervell, l’artèria basilar. Està formada per la unió de les artèries vertebrals. Acaba formant les artèries cerebrals posteriors. Irriga la part anterior del cervell. Les dues primeres son veritat. Totes són veritats.

Respecte a la substància gris de la medul·la, les banyes o “astes” anterior. Contenen neurones motores. Innerven la musculatura estriada. Contenen neurones motores i sensitives. La primera i segona són veritat. La primera i tercera són veritat.

La tercera neurona de la via òptica: Són cèl·lules ganglionars del nervi òptic. Fan sinapsis amb la quarta neurona al cos geniculat extern del diencèfal. A nivell del quiasmi òptic es creuen les fibres de la part temporal de la retina. La primera i segona són veritat.

El espai subaracnoidè. Està format per la separació entre duramàter i l’aracnoide. Està format per la separació entre l’aracnoide i la piamare. Conté líquid cefalorraquidi. La primera i la tercera són veritat. La segona i tercera són veritat.

La decussació de la via piramidal es porta a terme: Al pont Varol·li. Al mesencèfal. Al bulb raquidi. A la medul·la espinal. Al diencèfal.

La part anterior de la escleròtica rep el nom de: Iris. Múscul ciliar. Còrnia. Cristal·lí. Ora serrata.

La paret de la retina que les seves neurones creuen a l’altre hemisferi és: La temporal. La superior. La inferior. La nasal. Cap es veritat.

L’espai que està limitat per la duramàter i l’aracnoide cranial es coneix com: Si longitudinal superior. Espai subaracnoidal. Espai subdural. Si cavernós. Cap d’ells.

El parell cranial VI, té els seus nuclis a: Pont de Varol·li. Medul·la espinal. Bulb raquidi. Mesencèfal. Diencèfal.

El V parell cranial o trigemini: Té funcions neuronals mixtes. És exclusivament motor. ls nuclis del nervi estan situats a nivell del pont de Varol·li. La primera i tercera són veritat. La segona i tercera són veritat.

L’espai epidural a la medul·la espinal: És l’espai entre l’aracnoide i duramàter. És l’espai entre piamadre i aracnoide. És l’espai entre el periosti de l’os de les vèrtebres i la duramàter. És l’espai entre la piamadre i la medul·la. És l’espai entre duramàter i piamadre.

Respecte a l’artèria cerebral mitja, una o vàries són falses: És branca de la artèria vertebral. Forma part del nomenat polígon de Willis. Està comunicada amb l’artèria cerebral anterior mitjançant l’artèria comunicant posterior. És branca de l’artèria caròtida interna. La primera i tercera són falses.

. La primera capa de neurones de la retina es diu: Capa de cèl·lules ganglionars de la retina. Capa de cèl·lules ganglionars del nervi òptic. Quarta neuronal. Capa de fotoreceptors. Coroides.

La filtració de l’orina es porta a terme a nivell de la membrana de filtració de: Nansa de Henle. Túbuls proximals. Nefrona. Túbuls distals.

El sac de teixit conjuntiu que envolta cada ronyó es diu: Fàscia suprarenal. Càpsula de Bertin. Mesteli de Malpighi. Fàscia renal.

Els corpuscles renals es localitzen a: Escorça renal. Medul·la renal. Túbul proximal. Uretra.

Les arteries renals es divideixen en primer lloc en les artèries... Segmentaries. Interlobulillares. Arquejades. Semicirculars.

Les cèl·lules que formen la paret interna de la càpsula de Bowman s’anomenen. Urotelials. Bowmanòcits. Glomerulars. Podòcits.

La diferenciació superficial especifica de la mucosa de la bufeta urinària s’anomena?. Trígon. Detrussor. Crusta. Transicional.

A la porció prostàtica de la uretra és característic. Hi trobem l’esfínter voluntari de la uretra. Drenen les glàndules de Cowper. Drenen els conductes ejaculadors. Drenen les glàndules de Bartholino.

Una de les característiques del SNC, és que... Està protegit per parts òssies. ocalització única al crani. Localització única a la regió posterior del crani. Està protegit per sistema venós d’heòrfil.

De la paret del tub neural es formen la substancia grisa i blanca mentre que la llum forma. El cervellet. Els nervis raquidis. Els ventricles encefàlics. La via piramidal.

El cos callós es exemple de... Fibres comissurals. Fibres d’associació. Fibres compartides. Fibres del nucli vermell.

El conjunt format pel globus pàl·lid i putamen s’anomena... Nucli lenticular. Nucli talàmic. Nucli de la capsula interna. Nucli vermell.

Qui no pertany al diencèfal?. Tàlem. Hebénules. Hipotàlem. Col·lículs cabals o inferiors.

Els peduncles cerebrals estan formats per... Fibres ganglionars. Fibres comissurals descendents. Fibres espinals. Fibres de projecció descendents.

Quina és correcta en relació al pont de Varol·li?. Conté nuclis dels IV, V, VI. Conté nuclis dels , V, VI i VII. Conté nuclis dels VI, VII i VIII. Conté nuclis dels IX, X i XI.

La medul·la espinal acaba a l’altura de la... 1ª-2ª vertebres dorsals. 1ª-2ª vertebres lumbars. 1ª-2ª vertebres sacres. 4ª-5ª vertebres lumbars.

A la zona cervical hi ha... 7 vertebres cervicals i 7 parells de nervis espinals. 8 vertebres cervicals i 7 parells de nervis espinals. 7 vertebres cervicals i 8 parells de nervis espinals. 7 vertebres cervicals i 6 parells de nervis espinals.

Vies del cordó anterolateral són vies aferents cap a.. Gangli espinal. Cervellet. Bulb. Tàlem.

La Prensa d’Herófilo es forma per: Unió del si cavernós del cervell. Unió del si cavernós i sinus recte. Unió del sinus recte i sinus transvers. Unió sinus transvers i sinus cavernós.

La primera branca d eles arteries caròtides internes al entrar al crani, es. Arteria oftàlmica. Arteria cerebral i anterior. Arteria cerebral posterior. Arteria cerebral mitja.

L’arteria basilar es forma a nivell de. Cara antero-superior del pont de Varol·li. Cara postero-inferior del pont de Varol·li. Cara posterior del cervellet. Cara postero-superior dem mesencèfal.

La tenda del cerebelo està formada per. Aracnoides. Piamadre. Duramàter. Terminals nerviosos sensitius.

El cristal·lí: Es localitza per davant de l’iris. Es localitza per darrere de l’iris i per darrere de l’humor vitri. Es localitza per darrere de l’iris i per davant de l’humer vitri. Es localitza per davant de la còrnia.

. La còclea es un sistema format per: 1 tub. 2 tubs. 3 tubs. 14 tubs.

La macula de l’utricle hi conté cèl·lules envoltades de: Perilimfa. Endolimfa. Mielina. Cartílag.

Les papil·les fungiformes de la llengua detecten el gust: Dolç. Salat. Àcid. Amarg.

Que estructura inicia en el forat magne i termina a nivell de les vertebres lumbars L1-L2?. Diencèfal. Encèfal. Medul·la espinal. Sistema nerviós perifèric. Cerebel.

Quants parells de nervis espinals té la medul·la espinal?. . 28. 31. 33. 40. 27.

Com s’anomena la regió on es troben les arrels nervioses per sota de l’extrem de la medul·la espinal?. Fossa romboide. Intumescència. Cua de cavall. Tenda del cerebel. Conducte ependimari.

. Quina de les meninges cobreix directament la superfície de l’encèfal i de la medul·la espinal?. Duramàter. Aracnoide. Piamàter. Subduramater. Espia epidura.

Quina es la funció principal del cerebel?. Regular el ritme cardíac. Coordinar l’equilibri i motricitat fina. Processar estímuls olfactoris. Produir LCR. Regular la Tª corporal.

Quin ventricle encefàlic es troba al diencèfal?. Primer ventricle. Segon ventricle. tercer ventricle. Quart ventricle. Ventricle lateral.

Quin es el sistema que inclou l’encèfal i medul·la espinal?. Sistema nerviós perifèric. Sistema nerviós somàtic. Sistema nerviós central. Sistema nerviós autònom. Sistema límbic.

Quin son els components principals de l’encèfal?. Lòbuls cerebrals, sistema endocrí i ganglis basals. Cervell, sistema límbic i tronc cerebral amb el cerebel. Nervis cranials, talem i hipotàlem. Bulb raquidi, pont de Varol·li i mesencèfal. Cervell i medul·la espinal.

Quines estructures formen el cos estriat?. Talem i hipotàlem. Nucli lenticular i nucli caudal. Substancia grisa i blanca. Cua de cavall i banyes anteriors. Els fascicles graciles i cuneïformes.

Quin ventricle del SNC envolta el talem i hipotàlem?. Ventricle lateral. Tercer ventricle. Quart ventricle. Aqüeducte de Silvio. Espai subaracnoidal.

Quin component del sistema límbic es responsable de l’aprenentatge i memòria?. Amígdala. Hipocamp. Talem. Còrtex prefrontal. Substancia negra.