Estructura 2n parcial

El parell cranial número XII, una de les següents afirmacions és falsa. Es diu hipoglòs. Innerva els músculs de la llengua. El seu nucli està a nivell del pont de Varol·li. És exclusivament motor. Surt del cran pel forat hipoglòs a ambdós costats del forat magne.

El nucli lenticular, que correspon als ganglis de la base, està format per: El caudal. El globus pàl·lid i el putamen. El tàlem. El nucli estriat. Cap d’ells.

Respecte al cervell, l’artèria basilar: Està formada per la unió de les artèries vertebrals. Acaba formant les artèries cerebrals posteriors. Irriga la part anterior del cervell. Les dues primeres son veritat. Totes són veritats.

Respecte a la substància gris de la medul·la, les banyes o “astes” anterior: Contenen neurones motores. Innerven la musculatura estriada. Contenen neurones motores i sensitives. La primera i segona són veritat. La primera i tercera són veritat.

La tercera neurona de la via òptica: Són cèl·lules ganglionars del nervi òptic. Fan sinapsis amb la quarta neurona al cos geniculat extern del diencèfal. A nivell del quiasmi òptic es creuen les fibres de la part temporal de la retina. La primera i segona són veritat.

El espai subaracnoidè: Està format per la separació entre duramàter i l’aracnoide. Està format per la separació entre l’aracnoide i la piamare. Conté líquid cefalorraquidi. La primera i la tercera són veritat. La segona i tercera són veritat.

La decussació de la via piramidal es porta a terme: Al pont Varol·li. Al mesencèfal. Al bulb raquidi. A la medul·la espinal. Al diencèfal.

La part anterior de la escleròtica rep el nom de: Iris. Múscul ciliar. Còrnia. Cristal·lí. Ora serrata.

La paret de la retina que les seves neurones creuen a l’altre hemisferi és: La temporal. La superior. La inferior. La nasal. Cap es veritat.

L’espai que està limitat per la duramàter i l’aracnoide cranial es coneix com: Si longitudinal superior. Espai subaracnoidal. Espai subdural. Si cavernós. Cap d’ells.

El parell cranial VI, té els seus nuclis a: Pont de Varol·li. Medul·la espinal. Bulb raquidi. Mesencèfal. Diencèfal.

El V parell cranial o trigemini: Té funcions neuronals mixtes. És exclusivament motor. Els nuclis del nervi estan situats a nivell del pont de Varol·li. La primera i tercera són veritat. La segona i tercera són veritat.

L’espai epidural a la medul·la espinal: És l’espai entre l’aracnoide i duramàter. És l’espai entre piamadre i aracnoide. És l’espai entre el periosti de l’os de les vèrtebres i la duramàter. És l’espai entre la piamadre i la medul·la. És l’espai entre duramàter i piamadre.

Respecte a l’artèria cerebral mitja, una o vàries són falses: És branca de la artèria vertebral. Forma part del nomenat polígon de Willis. Està comunicada amb l’artèria cerebral anterior mitjançant l’artèria comunicant posterior. És branca de l’artèria caròtida interna. La primera i tercera són falses.

La primera capa de neurones de la retina es diu: Capa de cèl·lules ganglionars de la retina. Capa de cèl·lules ganglionars del nervi òptic. Quarta neuronal. Capa de fotoreceptors. Coroides.

La filtració de l’orina es porta a terme a nivell de la membrana de filtració de. Nansa de Henle. Túbuls proximals. Nefrona. Túbuls distals.

El sac de teixit conjuntiu que envolta cada ronyó es diu: Fàscia suprarenal. Càpsula de Bertin. Mesteli de Malpighi. Fàscia renal.

Els corpuscles renals es localitzen a: Escorça renal. Medul·la renal. Túbul proximal. Uretra.

Les arteries renals es divideixen en primer lloc en les artèries... Segmentaries. Interlobulillares. Arquejades. Semicirculars.

Les cèl·lules que formen la paret interna de la càpsula de Bowman s’anomenen.. Urotelials. Bowmanòcits. Glomerulars. Podòcits.

La diferenciació superficial especifica de la mucosa de la bufeta urinària s’anomena?. Trígon. Detrussor. Crusta. Transicional.

A la porció prostàtica de la uretra és característic... Hi trobem l’esfínter voluntari de la uretra. Drenen les glàndules de Cowper. Drenen els conductes ejaculadors. Drenen les glàndules de Bartholino.