ESTRUCTURA 6 (1)

Els centriols. Estructures tubulars que determinen la polaritat de la cèl·lula per la direcció de la divisió. Esta en relació amb el moviment de cromosomes en la mitosis. No estan formats per membrana unitària (capa fosfolipídica i proteïnes). Totes son certes. Cap es certa.

Parlem de quinocilis. Un tipus de microvellositats (si bé més petita i típica) del epiteli respiratori. Tenen moviment autònom. Arriben fins als alvèols respiratoris. La primera i la segona son veritat. Totes son falses, són tipics de l’epiteli digestiu.

El sistema de Havers. ) Al centre es troba una arteria nutrient. Al voltant de l’arteria es disposen en forma d’anell dels osteòcits i la matriu extracel·lular. També es denominen osteons. Són l’estructura bàsica del teixit cartilaginós. Les tres primeres son veritat.

El teixit cordal adult. Esta representat nomes a nivell del nucli polpos del disc intervertebral. es típic de l’embrió però desapareix totalment a l’adult. Les seves cèl·lules estan repletes de greix, això li dona una consistència tova. Es un tipus de teixit epitelia. La 1a i la 3a son verdadere.

Els nòduls de Ranvier. Son estrenyaments a distancies determinades de l'axo de les neurones. Afavoreixen la conducció de l'estimul nervios. En ells hi ha beina de mielina. les dues primeres son veritat. totes son veritat.

L’articulació entre el radi i el cúbit des del punt de vista funcional s’anomena. cadira de muntar. charnera. trocoides. esferoidal. cap d'aquestes.

El sistema longitudinal o sistema dels miòcits: Es un sistema tubular del reticle endoplasmatic que en els miòcits s’anomena reticle sarcoplasmatic. El sistema L en la seva totalitat forma una reserva d’ions calci, que s’alliberen en arribar a un potencial d’accio. Aquest calç te una gran afinitat per la miocina, i l’actina, de forma que s’uneixen amb elles. Les dues primeres són veritat. Totes són veritat.

Parlant d’articulacions verdaderes. Les articulacions el·lipsoides tenen cossos articulars de forma el·líptica, amb una superfície articular convexa i una altra còncava. Respecte a les articulacions en xarnera, una exemple, és l’articulació del colze. Un ex. D’articulació en cadira de muntar és la del primer metacarpià amb el trapezoide. Totes son veritat. Nomes la primera i la segona són veritat.

L’esquelet axial està format per vèrtebres entre altres ossos, quina es la falsa. Totes les vertebres tenen cos vertebral (no la primera no té). Hi ha un total de 33-34 vèrtebres. Les vertebres dorsals tenen 8 carilles articulars. El cos superior del axis presenta una apòfisis anomenada odontoides. Totes son veritat.

Respecte a l’olècranon. Correspon a una eminència òssea a la zona proximal del cúbit. Envolta la troclea del húmer. Forma l’articulació en xarnera entre l’húmer i el cúbit. Si els estudiants la piquen força aproven segur. Totes son veritat.

A la fila proximal del carp, un dels ossos no es correcte. Escafoides o navicular. Semilunar. Piramidal. Trapezoide. Realment tots son veritat.

L’ARN-t: Participa en la mitosis cel·lular (no, en la sintesis proteica. Està dintre del nucli de la cèl·lula i no sur. Transporten aminoàcids als ribosomes. intervenen en la producció d’ATP dintre de la mitocòndria. Es àcid desoxiribonucleic.

. A l’articulació subastragalina hi ha un so que no pertany. ) El calcani. L’estragal. Cuboides. L’escafoide. Tots estan implicats 7.

L’ articulació que no hi és en la 1a fila de la mà, carp, de proximal. Piramidal. ) escafoides. Semilunar. Trapezi. Cap de les anteriors.

. Respecte al tríceps sural, una es falsa: Està format per el soleu i el gastrocnemi. Tots dos es fonen en un tendó comú anomenat tendó d’ Aquil·le. El tendó d’ Aquil·les s’insereix a la tuberositat del calcani. ) Si es trenca el tendó d’ Aquil·les es quasi impossible la flexió plantar del peu. ) Si es trenca el tendó d’ Aquil·les es quasi impossible la extensió dorsal del peu.

El múscul mes important a l’hora d’obrir la boca de cara a la masticació, és. muscul maseter. El múscul temporal. El múscul trapezi. )El múscul pterigoide lateral. Cap d’ells.

Respecte al sistema arterial, a nivell de l’extremitat superior, pot ser una es falsa. Com primera branca de l’aorta sorgeix a la banda dreta un tronc comú (tronc braquiocefàlic), a partir del qual surten l’artèria subclàvia dreta i la caròtida comuna dreta. L’ artèria subclàvia continua a la zona de la aixella com artèria axil·lar, i en el braç com a artèria braquial. Las dues arteries caròtides es dirigeixen cap al cap i a l’alçada de la 4a vèrtebra cervical es divideix en arteria caròtida externa y arteria caròtida interna. La caròtida interna penetra al crani a través del forat carotidi a ambdós costats de la cadira turca. Totes son veritat.

Respecte a les vàlvules del cor, hi ha una de les següents que es falsa. La vàlvula mitral es una vàlvula bicúspide. )Les vàlvules semilunars son la pulmonar i la aòrtica. La vàlvula pulmonar es una vàlvula auriculoventricular del cor dret. )La vàlvula aòrtica comunica el ventricle esquerra amb la arteria aorta. )Totes son veritat.

. Respecte al budell prim, una d’elles pot ser falsa: Format per duodè, jejú e ílium. El duodè té la forma de una C que engloba el cap del pàncreas. A la part descendent del duodè, hi ha la papil·la duodenal major. El ílium acaba en forma de vàlvula ileocecal al cec. Totes son veritat.

Una estructura no forma part del triangle de Glisson. Una branca de la vena porta. Una branca de l’artèria hepàtica. Conducte hepàtic comu. Un canalicle biliar. Tots formen part del triangle de Glisson.

Respecte al pàncrees, es fals que: Es exclusivament una glàndula exocrina. El seu cap es situa a nivell de l’angle en forma de C del duode. El seu conducte excretor drena a nivell de la papil·la duodenal major. La cua arriba fins al ili de la melsa. Es una glàndula exocrina i endocrina.

. El centre excitoconductor autònom del cor pròpiament dit. Es el nòdul sinusal. Es el nòdul auriculoventricular. També es diu centre marcapassos i estimula a 100-120 per minut a l’adult. La primera i la tercera son veritat. )Totes son veritat.

El múscul esternocleidomastoideo. S’insereix a les apòfisis mastoides de l’os temporal. S’insereix a les apòfisis mastoides de l’os occipital. Té el seu origen en dos extensions musculars o caps: un a la clavícula i l’altre a l’esternó. La primera i la tercera son veritat. La segona i la tercera son veritat.

. Las glàndules gàstriques contenen tres tipus de cèl·lules: Les cèl·lules epitelials que fabriquen l’enzim pepsinogen ( precursor de la pepsina). Les cèl·lules principals que fabriquen l’enzim pepsinogen (precursor de la pepsina). Les cèl·lules parietals que fabriquen àcid clorhídric i factor intrínsec. Les cèl·lules parietals que fabriquen moc. La resposta 2 i 3 son veritat.

L’ artèria coronaria esquerra es divideix en dues branques. ) L’ artèria diagonal i la interventricular anterior. La interventricular anterior i la circumflexa. La interventricular posterior i la diagonal. La interventricular anterior i la interventricular posterior. Les branques perforants de Purkinje.

La diferència entre una articulació falsa i una vertadera depèn de. La presència o no de cartílag entre els dos ossos. Si existeixen lligaments d’unió o no. ) Si la matriu conjuntiva es laxa o elàstica. ) L’ existència o no de cavitat articular. Cap d’elles son veritat.

L´articulació que s´estableix entre els còndils del os occipital i l´os atles es: Una articulació esferoidal. Una articulació cilíndrica. ) Una articulació plana. Una articulacio el-lipsoidal. No es cap d´aquestes.

Quines son les carilles articulars d´una vertebra dorsal. Dues carilles amb la vertebra superior,dues amb la vertebra inferior i una carilla articular. Dues carilles amb la vertebra superior, dues amb la vertebra inferior i dues carilles articulars. Una carilla amb la vertebra superior, una amb la vertebra inferior i una carilla articular. ) Una carilla amb la vertebra superior, una amb la vertebra inferior i dues carrilles articulars. Un total de 6 però depèn de si hi ha o no costella.

Un dels ossos de la primera fila del carp no es correcta. Piramidal. Escafoides. ) Pisiformes. Semilunar. Grande.

l´articulació subastragalina està formada per dues articulacions: La primera el calcani i l’astràgal i la segona l´astràgal i l´escafoides. La primera: el calcani i cuboides i la segona l´astràgal i l´escafoides. La primera: el calcani i l´astràgal i la segona l´astràgal i el cuboides. La primera: el calcani i l´astràgal i la segona l´astràgal i el primer ?. Cap es veritat.

El primer epiteli respiratori que no te quinocilis és. El bronqui principa. El bronqui lobal. El bronqui segmentari. El bronquiol. La tràquea.

Per sota del tercer cornet o cornet inferior només aboca un conducte: El del sinus maxil-lar. ) El del sinus esfenoidal. El del conducte nasolagrimal. El del sinus etmoidal. El del sinus frontal.

-Quin es el múscul que obre fonamentalment la glotis i per tant les cordes bucals: El cricoaritenoide lateral. El crocoaritenoide posterior. El crocotiroide. L´aritenoide transvers. ) Cap d´ells.

El anoment “ismet de las fauces” o paret posterior de la boca està format per tots menys uno. L’úvula. Els arcs palatoglós i palatofaringi. Les amígdales palatines. L ´epiglótis. Totes son veritat.

La part de substancia inorgànica que recobreix l´arrel de la dent s´anomena. ) Esmalt. Dentina. Odontoblast. Ciment. Periodonto.

Respecte al pàncrees, es fals que: Es exclusivament una glàndula exocrina (també es endocrina). El seu cap es situa a nivell de l´angle en forma de C del duodé. Es una glàndula exocrina i endocrina. Amb el cos i la cua arriba fins als voltants de l'hil de la melsa…..

Las cèl-lules intersticials de Leyding, una es falsa. Estàn situades entre els túbuls seminífers del testicle. Son endocrines. Son endocrines y exocrines. Produeixen la testosterona. ) Es veuen estimulades per la hormona luteïnitzant del hipotàlem.

L’artèria cerebel·losa superior és branca de: L’artèria vertebral. L’artèria cerebral mitja. ) L’artèria cerebral posterior. ) L’artèria basilar. L’artèria caròtida interna.

Pel forat jugular una de les següents estructures no surt: La vena jugular. El nervi cranial número IX. El nervi cranial número X. El nervi cranial número XII. El nervi cranial número XI.