ESTRUCTURA TEIXITS, LOCOMOTOR, MUSCULS

Els tres tipus de teixits son. teixit epitelial, glandular i sensorial. teixit conjuntiu, cartilaginos i hiali. teixit cordal, teixit conjuntiu i epitelial. teixit glandular, epitelial i teixit hialí. teixit sensorial, teixit endocrí i teixit adipós.

Les cèl.lules lliures del teixit conjuntiu participen en la funció. Inmunitat. D'enmagatzematge. Metabòlica. Conjuntiva.

Les fibres que es troben majoritariament en la melsa son: Reticulars. Col.làgenes. Adiposes. Elàstiques.

El teixit que es troba majoritàriament als tendons es: Teixit conjuntiu dens de fibres paral.leles. Teixit epitelial glandular. Teixit conjuntiu lax. Teixit conjuntiu dens plexiforme.

El teixit cordal està ple de greix al seu interior a diferencia de l'adipos. Vertader. Fals.

La medul.la òssia groga es troba majoritàriament en les cavitats de l'epifisi. Vertader. Fals.

La diferència entre glàndules endocrines i exocrines és: Les exocrines drenen mitjançant determinats conductes o vies excretores. Les endocrines drenen directament a la sang. Les endocrines estan localitzades nomès a la hipófisis. Totes son veritat. Les dues primeres son veritat.

De teixit adipós bru (pardo), quina es falsa: Té un color fosc. Es caracteritza per la presència de grau concentració de mitocòndries. Es típic de nounat i està localitzat a la zona interescapular. Es un vestigi de l'època fetal sense una funció concreta. Totes son veritat.

Els nòduls de Ranviers. Son estrenyiments a distàncies determinades de l'axó de les neurones. Afavoreixen la conducció de l'estimul nerviós. En ells hi ha la beina de mielina. Les 2 primeres son certes. Les 3 primeres son certes.

Els ganglis son un exemple de: Teixit conjuntiu reticular. Teixit lax. Teixit cordal. Teixit hialí. Teixit conjuntiu elàstic.

L'epiteli característic de la via aèria fins als bronquis és de tipus. Pseudoestratificat ciliat. Estratificat. Elàstic. Hialí.

Els sistema de Havers. Al centre es troba una artèria nutrient. Al voltant de l'artèria es disposen en forma d'anell els osteòcits i la matriu extracel.lular. També se'n denominen osteones. Són l'estructura bàsica del teixit cartilaginòs. Les tres primeres son veritat.

El perimisi intern que envolta. tot el muscul. uneix fascicles secundaris. uneix fibres muscules entre elles envoltant els fascicles fibrosos. envolta cada fibra muscular (miòcit).

El pavelló auricular. Cartilag elàstic. Cartilag hialí. Cartilag muscular. Cartilag fibrós.

Les osteones son característiques. de l'os cortical. de l'os esponjos. de l'os trabecular.

Indica la correcta en relació al teixit conjuntiu. Teixit conjuntiu lax, conté gran quantitat de fibres. Teixit conjuntiu dens, compta amb escasa quantitat de fibres. Teixit conjuntiu dens plexiforme, escassa quantitat de fibra. Teixit conjuntiu dens de fibres paraleles, escassa fibra. Teixit conjuntiu reticular és molt semblant a la mesènquima embrionària.

Teixit cartilaginós, indica la falsa. Es troba sobretot en esquelet i vies respiratòries. Els diferents tipus de cartílag varien en tipus i quantitat de fibres. El cartilag fibrós te vasos sanguinis. Cartilag hialí i elàstic no tenen vasos sanguinis. El desenvolupament del cartílag es produeix des del pericondri.

Dins del procès de contracció del múscul esquelètic, assenyala la falsa. La contracció muscular es tan intensa que l'actina i la miosina es mantenen unides de forma constant. Miosina, troponina, tropomiosina i actina son les proteïnes més implicades en la contracció. L'energia de contracció muscular es ATP. La disposició de miofilaments dins del sarcòmer és regular. Durant la contracció muscular, es produeix un lliscament dels filaments en sentit longitudinal.

En relació als filaments d'actina i miosina, quina es falsa. Es troben dins del sarcomer. Els filaments fins son la miosina. La seva disposició dins el sarcomer es regular. Els filaments d'actina estan fixats a les linies Z del sarcomer. Els filaments de miosina estan situats al centre del sarcomer.

Quines fibres tenen els vasos sanguinis. Fibres elàstiques. Fibres reticulars. Fibres nervioses. Fibres adiposes.

En relació al teixit cartilaginòs en l'adult te tres tipus de cartilag, d'aportació de nutrients i de VS. Vertader. Fals.

El teixit ossi està recobert per una membrana "periosti". vertader. fals.

Dins del teixit múscular llis de visceres es troba teixit del miocardi. vertader. fals.

Un dels següents musculs no forma part de la part posterior de la musculatura abdominal posterior. Psoes major. Psoes menor. Serrat posterior. Quadrat lumbar. Múscul ilíac.

Respecte als músculs isquiotibials, una afirmació no es veritat. Son els bíceps femoral, el semitendinós i el semimembranós. El seu orígen està situat a l'isqui. Actuen sobre la tíbia i provoquen la flexió de la cama. Situats a la part posterior de la cuixa. Els seus tendons d'inserció formen la part superior del forat popliti.

El muscul esternocleidomastoidal. Es un muscul tronc emigrat. Te dos origens: la clavícula i l'esternum. S'insereix a la mastoide del temporal. Intervé a la respiració forçada. Totes son correctes.

Respecte als músculs de la masticació, hi ha 3 que obren la boca. El pterigoidal intern, medial, pterigoïdal lateral/extern i els musculs suprahioidals. Temporal. Esterno hioidal.

El muscul temporal s'insereix a. L'apofisi coronaria de la branca descendent del maxil.lar superior. L'apofisi coronaria de la branca ascendent del maxil.lar inferior. L'apofisi corocoide de la branca submandibular. L'apofisi coronoide de la branca ascendent del maxil.lar inferior.

El muscul serrat anterior té la seva inserció a: La vora medial de la escapula. L'espina de l'escapula. La clavícula. A les costelles de la 1a a la 9a. L'acromion.

Els musculs psoes il.liacs s'insereixen a. el trocànter menor del fèmur. el trocànter major del fèmur. tubercle major de l'humer. tubercle menor de l'humer.

El muscul pectoral major: S'origina a la clavícula, l'esternum i les costelles. S'insereixen al tubercle menor de l'húmer. S'insereix al tubercle major de l'húmer. Les dues primeres son veritat. La primera i la tercera son veritat.

Respecte al triceps sural, una es falsa. Esta format per el sodi i l gastroctemis. Els dos, es fonen en un tendó comú anomenat tendó d'aquiles. El tendo d'aquiles s'insereix a la tuberositat del calcani. Si es trenca el tendó d'aquiles es gairebé impossible la flexió plantar del peu. Si es trenca el tendó d'aquiles es gairebé imposible la extensió dorsal del peu.

El múscul més important a l'hora d'obrir la boca es el pterigoidal lateral. verdadero. falso.

El muscul mes important per la abducció del braç. Deltoides. Biceps braquial. Acromion. Serrat.

Muscul més important per tancar la boca. Temporal i masseter. Masseter. Termporal. Esfenoides. Aracnoides.

Respecte als musculs del maneguet (manguito) rotador, n'hi ha un que no pertany: Supraespinòs. Rodó menor. Sartori. Infraespinós. Subescapular.

El trapezi té la seva inserció en: L'húmer. La 1a i 3a costella. La clavícula. La c i la d són certes. cap es certa.

El muscul deltoides té el seu origen a. les vertebres cervicals. l'escapula. l'occipital. la pelvis. cap es correcte.

El dorsal ample te la seva inserció en. tubercle menor de l'humer. tubercle major de l'humer. trocanter superior. trocanter inferior.

Sobre el manegot de rotadors, una es falsa. Està format pel supraespinós. Està format pel infraespinós. Està format pel subescapular. Està format pel rodó menor.

Un dels següents musculs no participa en els rotadors externs. El gluti major. Quadrat sural. Tibial posterior. Piramidal. Obturador.

Els musculs isquiotibials. Son el adductor major, gluti major i gluti menor. Son el semimembranós, semitendinós, i bíceps femoral. Son adductors de la cama. S'originen a la cresta iliaca. La seva inserció està en els còndils del fèmur.

A nivell de l'apofisis corocoides de l'escàpula s'insereix. Al pectoral menor. Al pectoral major. Biceps femoral.

Els isquios participen en l'extensio de la cama. vertader. fals.

L'acció fonamental del múscul biceps braquial. flexió del colze i supinació de l'avantbraç. estensió del colze i flexió de l'avantbraç. supinació del braç i flexió del colze.

Els ossos del carp son. Ossos curts. Ossos llargs. Ossos sesamoides. Ossos irregulars. Ossos regulars.

Respecte a la rotula una es falsa. Es un os sesamoide. te carilla articular amb el femur. te carilla articular amb la tibia. forma part de l'articulació del genoll. totes son vertaderes.

Diferencia entre articulacio falsa i vertadera depen de: Presencia o no de cartilag entre els dos ossos. Existeixen lligaments d'unió o no entre els dos ossos. Si la matriu conjuntiva es laxa o elastica. Existencia o no de cavitat articular. Totes son falses.

Les articulacions amb diartrosis: Hi ha espai articular entre els ossos. Articulacions recobertes de cartilag hiali. Envoltada per cápsula articular amb líquid sinovial. En algunes hi ha discos intermedis, llavis articulars o lligaments intraarticulars. Totes son certes.

Un exemple d'articulació amb amfiartrosis son: tibia i perone, sacre i ili. vertader. fals.

Parlant d'articulacions vertaderes. a)Les articulacions elipsoides tenen cossos articulars de forma eliptica amb una superficie articular convexe i una altre concava. b) Respecte les articulacions en xarnera un exemple es la del colze. c)Un exemple d'articulacio en cadira de muntar es amb el trapezoide. d)totes son veritat. e)la primera i la segona son veritat.

L'esquelet axial esta format per vertebres, entre altres ossos: Totes les vertebres tenen cos vertebral. Hi ha un total de 33-34 vertebres. Les vertebres dorsal tenen 8 carilles articulars. El cos superior de l'axis presenta una apofisis anomenada odontoides. Totes son veritat.

Respecte a l'olécranon / Cúbit. Correspon a una eminencia ossia a la zona proximal del cubit. Envolta la troclea de l'humer. Forma l'articuració en xarnera entre l'humer i el cubit. Totes son veritat.

A la fila proximal del carp un dels ossos no es correcte. Escafoides/navicular. Semilunar. Piramidal. Trapezoide. Totes son correctes.

L'os coxal consta de tres ossos fusionats. Ileum, isquium, pubis. sacre, coxis, ili. Ilium, isquium, sacre. Ili, sacre i pubis. isquium, femur i pubis.

A l'articulació subastragalina hi ha un os que no pertany: Calcani. astragal. cuboides. escafoide. tots estan implicats.

Les caretes articulars d'una vertebra lumbar son. 2. 4. 8. 6. 10.

Per el forat jugular unes de les seguents estructures no surt. La vena jugular. El nervi cranial IX. el nervi cranial X. el nervi cranial XI. El nervi cranial XIII.

Els nervis cranial IX,X,XI surten pel. Forat jugular. Forat rodo. Forat espinal.

L'acromión: Es una prolongació de l'espina de l'escapula. S'articula amb la clavicula formant l'articulació acromió-clavicular. Forma juntament amb l'apofisis coracoides i el lligament que els uneix el sostre de l'espatlla. Esta localitzat a la bora lateral de l'escapula. Totes son veritat.

L'atles es diferencia de la resta de vertebres principalment en: a) No tenen apofisis transverses. b) No tenen apófisis espinosa. c) Tenen apofisi odontoide. d) No tenen cos vertebral. e) La b i la d son veritat.

La clavicula s'uneix amb: a) L'apofisi coracoides. b) l'esternum. c) La primera costella. d) l'os occipital. e) l'escapula. f) a,b i c son correctes.

l'articulacio coxo femoral esta reforçada pels lligaments. a)Ileofemoral. b)pubofemoral. c)isqueofemoral. d)lateral. les tres primeres son certes.

L'os frontal esta separat del parietal per la sutura coronal. vertader. fals.

Un exemple d'articulació cilindrica en xarnera es. cubithumeral. trapezimetacarpiana. atlantoccipital. radio cubital.

Un exemple d'articulacio cilindrica trocoides es. cubit humeral. trapezi metacarpiana. atlanto occipital. radio cubital. cubit humeral.

L'articulació humero-radial es una articulació de tipus. Diartrosis elipsoide. Sinartrosis. Sincondrosis. Diartrosis cilindrica. Diartrosis esferoidal.

Respecte a l'esfenoide. a) s'articula amb el os occipital. b) ambdos costats s'hi troben els dos ossos temporals. c) la lamina cribosa es una part de l'esfenoides que envolta la cadira turca. d) les dues primeres son veritat. e) totes son veritat.

De la primera fila d'ossos del carp nomes un d'aquest s'articula amb el radi. escafoides. semilunar. pisiforme. piramidal. gran.

L'articulació tibioperonea proximal es de tipus amfiartrosis. vertader. fals.

Sobre el nervi cranial numero V una de les següents es falsa. es diu trigemin. te tres branques: l'oftalmica, la maxilar superior i la mandibular. el seu nucli es situa a nivell del bulb raquidi. la segona branca surt de la base del crani pel forat rodo. es un nervi mixte, motor i sensitiu.

Les caretes articulars de l'os calcani. tres amb l'astragal i una amb cuboides. dos amb l'astragal i una amb cuboides. tres amb cuboides i una amb astragal. tres amb astragal i dos amb cuboides.

L'articulació subastragalina s'estableix entre els seguents ossos del peu. astragal + escafoides i astragal + calcani. astragal + cuboides i astragal + calcani. calcani + escafoides i astragal + calcani. astragal + escafoides i astragal + piramidal.

Un exemple d'articulació trocoides. sacro iliaca. entre vertebres. colçe. tibioperoneal proximal. radiocubital proximal.

Les fontanel.les del crani del nadó son un exemple de. sindesmosis. sincondrosis. sinostosis. amfiartrosis. articulacio plana.

L'articulacio que s'estableix entre els condils de l'os occipital i de l'os atles es: Articulació el.lipsoide. Articulació trocoides. Articulació en xarnera. Articulació plana. Amfiartrosis.

El forat rodó deixa passar: La segona branca del nervi cranial V. Vena jugular. Primera branca del nervi cranial V. Vena porta.

L'os que uneix l'esternum amb l'escapula es: la clavicula. el acromion. espatlla. cervicals.

Quina de les següents es falsa respecte a l'atles. Es la primera vertebra cervical. Es caracteritza per la seva forma d'anell amb cos vertebral esferic. Te dues apofisis articulars superiors per articularse amb l'occipital. s'articula amb l'axis mitjantçant l'apofisis odontoide. Exergeix una funcio especifica per moure el cap.

Dins de les articulacions del membre inferior quina es la falsa. art. coxofemoral: cap femur + acetabul. art. coxofemoral: diartrosis. art. del genoll: tibia + astragal + perone+ rotula. art. genoll: lligaments creuats i laterals. art. turmell: lligaments externs + ... triangulars.

Respecte a la rotula una es falsa: Es un os sesamoide. Te carilla articular amb el femur. Te carilla articular amb la tibia. Forma part de l'articulació del genoll. Totes son veritat.

L'articulació entre el radi i el cubit desde el punt de vista funcional es: Trocoide. Etmoide. Esfenoide. Escafoide. Elipsoide.

l'articulacio del cap lateral del radi i el cap lateral del cubit es de tipus trocoide. vertader. fals.

Un exemple típic d'articulació esferoidal es l'articulació del maluc coxo-femoral. verdadero. falso.

quin dels seguents ossos es localitza al solc bicipital. Humer. Femur. tibia. perone. radi.

Respecte al foramen espinos de la base del crani. l'arteria meningia mitja. nervi vague. nervi glossofaringi. vena jugular.

l'apofisi critagal.li es troba: Etmoides. Esfenoides. Maxilar. Frontal.