Evolució

Henderson identifica 14 necesitats humanes bàsiques que componen "les cures infermeres", esferes en què es desenvolupen les cures. S'observa una similitud entre les necessitats i l'escala de necessitats de Maslow. Verdader. Fals.

La teoria de Virgina Henderson és considerada com una filosofia definitòria d'infermeria, es basa en les necessitats bàsiques. Verdader. Fals.

Segons Virginia Henderson, la funció de la infermeria és atendre a la persona malalta. En en seu model de cures no es planteja l'atenció a la persona sana, és una proposta centrada en el model biomèdic (centrat principalment en la dimensió biològica de la persona). Verdader. Fals.

La funció de la infermera és atendre a la persona sana o malalta ( o ajudar a una mort tranquil-la), en tot tipus d'activitats que contribueixin a la seva salut o a recuperar-la. Verdader. Fals.

Per a Peplau tot acte de tenir cura és inevitablement una relació humana amb la persona que manifesta necessitats d'atenció en salut. Verdader. Fals.

Peplau fa referència a 14 rols d'infermeria que fa referència a les funcions específiques que ha de desenvolupar la infermera o infermer al llarg de la relació persona-infermera/er. Verdader. Fals.

Segons Peplau, les cures infermeres han de ser integrals i basar-se en una bona relació interpersonal, tenint en compte aspectes com la dignitat, la identificació de necessitats sentides per l'individu i no centrar-se en el maneig d'una malaltia. Verdader. Fals.

Segons D.E. Orem, la responsabilitat i el compromís són característiques imprescindibles en les persones per tal que aquesta proposta cuidadora sigui realment eficaç. Verdader. Fals.

Segons D.Orem, el dèficit d'autocura es produeix quan hi ha un desequilibri entre el sistema d'infermeria i l'agència d'autocura de la persona. Verdader. Fals.

Segons Orem, el sistema de suport parcial d'infermeria es caracteritza perquè la persona té capacitat d'autocura, però és insuficient per fer front a la demanda d'autocura terapèutica i infermeria intervé compensant aquest dèficit. Verdader. Fals.

Segons Leininger, la cultura hospitalària és molt etnocèntrica Ser etnocèntric consisteix a rebutjar les formes de pensar, els valors, les creences d'altres societats i considerar els propis com superiors. Verdader. Fals.

Leininger distingeix dos tipos de cures culturals: de suplència i d'autocura. Verdader. Fals.

Un concepte clau de la Teoria de Leininger és el de "Cuidados Culturales". Verdader. Fals.

La Relació Transpersonal des de la proposta teòrica de J.Watson és el tipus de relació que ha d'establir el professional d'infermeria amb els usuaris per tal de dur a terme una acció de tenir cura eficaç. Verdader. Fals.

Segons la Dra. Jean Watson les persones tenim uns valors que són resultat de la nostra experiència i del nostre context sociocultural. Aquests valors són difícilment modificables i determinen la vida de les persones. Verdader. Fals.

La teoria de Jean. Watson, de tall existencialista, humanista i amb una profunda influència de la teoria de l’alteritat levinasiana, és un exemple que dona compte de la necessitat de rescatar els elements fundacionals de la cura que en últim terme permetran la seva transcendència. Verdader. Fals.

Entre els segles XIV-XVII es produeix l'anomenada "Cacera de Bruixes" a càrrec de l'església de l'època. Les dones sàvies van ser també perseguides i moltes cremades a la foguera, entre altres motius, per: atribuir-les poders màgics, per "com Déu" poder sobre la vida i la mort, per tenir més coneixements que els mateixos metges, per experimentar amb el seu propi cos, etc. Verdader. Fals.

El moviment iniciat per Martí Luter per a molts historiadors va ser un moment d'inflexió en l'àmbit de les cures. Va ser un fet històric que determinarà un canvi radical en la concepció de les cures: les cures passaran de l'àmbit domèstic a l'àmbit públic visibilitzant-se socialment el tenir cura. Verdader. Fals.

Les dones sàvies acostumaven a ser dones joves de classe social elevada i amb bons coneixements adquirits mitjançant la lectura dels textos de medicina grecoromans. Verdader. Fals.

El papir d'Edwin Smith és el document de cirurgia més antic que es coneix. Verdader. Fals.

Entre les principals repercussions de l'obra de Martí Luter es troba l'aparició d'una nova doctrina religiosa anomenada "Protestanisme". A nivell del tenir cura, aquest moment historic va ser determinar. Verdader. Fals.

En el període vocacional, el tenir cura estava a càrrec de monjos i monges. Es considerava que el cos era menys preable. Les cures espirituals eren prioritàries. Verdader. Fals.

Entre les característiques de les primeres diaconisses de la història (0-500 dC) podem destacar: eren dones de classe social baixa, visitaven als malalts als hospitals, el seu principal objectiu era batejar, etc. Verdader. Fals.

El període de persecució de totes les persones que no seguien les directrius marcades per l'església durant l'edat mitjana es coneix com "la cerca de bruixes". Aquest període comprés entre el segle XIV-XVII va suposar segons molts autors el major "sexocidi" de la humanitat. Verdader. Fals.

En l'evolució històrica del cuidar, l'etapa professional s'inicia amb la incorporació de la infermera a la Universitat. Verdader. Fals.

L'escola de Salerno (IX-X) suposa la transició de la medicina monàstica a la medicina laica. Suposa l'entrada de la dona als estudis de medicina. Verdader. Fals.

Els primers hospitals cristians van aparèixer durant els segles III-V. Verdader. Fals.

Les cures consistien en procediments mèdics avançats i cirurgies complexes. Verdader. Fals.

L'atenció va incloure alimentació, higiene i consol espiritual. Verdader. Fals.

Les diaconesses i vídues tenien un paper actiu en la cura dels malalts. Verdader. Fals.

Només els homes exercien tasques de cura en aquest període. Verdader. Fals.

L’expansió del cristianisme va afavorir la creació de xarxes d’ajuda comunitària. Verdader. Fals.

Les cures infermeres en aquest període es limitaven a l’àmbit militar. Verdader. Fals.

L’acollida de peregrins era una part de les cures que es feien. Verdader. Fals.

Les dones podien tenir un rol reconegut a l’àmbit assistencial i espiritual. Verdader. Fals.

Els hospitals cristians només atenien persones riques i poderoses. Verdader. Fals.

Les diaconesses eren dones consagrades al servei de la comunitat cristiana. Verdader. Fals.

Les diaconesses només tenien funcions religioses i no feien cures assistencials. Verdader. Fals.

Les diaconesses acompanyaven les dones durant el baptisme. Verdader. Fals.

Les diaconesses tenien la mateixa autoritat que els bisbes i preveres. Verdader. Fals.

Les diaconesses s’encarregaven d’atendre vídues, orfes i malalts. Verdader. Fals.

Les diaconesses la seva tasca estava reconeguda dins l’organització eclesial primitiva. Verdader. Fals.

Les diaconesses, el seu paper va ser sempre creixent amb el pas dels segles. Verdader. Fals.

Les diaconesses són considerades un precedent de la infermeria professional. Verdader. Fals.

Les diaconesses distribuïen recursos i acollien pelegrins dins la comunitat. Verdader. Fals.

Les funcions de les diaconesses eren exclusives dels homes. Verdader. Fals.

Els monestirs i convents medievals van tenir un paper central en l’atenció als malalts. Verdader. Fals.

La malaltia era interpretada sovint com un càstig diví o una prova espiritual. Verdader. Fals.

Les cures només se centraven en l’aspecte físic, sense dimensió espiritual. Verdader. Fals.

Els hospitals medievals eren llocs d’acollida i refugi més que no pas centres de curació. Verdader. Fals.

Les monges no participaven en la preparació de remeis ni en l’atenció dels malalts. Verdader. Fals.

Els monjos i monges oferien també aliment i allotjament als necessitats. Verdader. Fals.

Les dones no tenien cap paper rellevant en l’atenció sanitària medieval. Verdader. Fals.

Els coneixements mèdics medievals eren limitats en comparació amb els actuals. Verdader. Fals.

La infermeria medieval combinava l’atenció física i espiritual. Verdader. Fals.

Els pelegrins eren acollits en hospitals vinculats a monestirs i convents. Verdader. Fals.

La infermeria al segle XIX ja estava plenament professionalitzada abans de la Guerra de Crimea. Verdader. Fals.

Durant la Guerra de Crimea, molts hospitals militars presentaven condicions higièniques deficients. Verdader. Fals.

Les mesures d'higiene i organització van reduir notablement la mortalitat entre els soldats. Verdader. Fals.

La mortalitat en hospitals militars va disminuir de més del 40% a menys del 5%. Verdader. Fals.

Després de la guerra de Crimea, es va crear una escola d'infermeria a París el 1860. Verdader. Fals.

El model de formació creat a Londres va ser un referent internacional en infermeria. Verdader. Fals.

El rol de les infermeres durant la Guerra de Crimea va passar desapercebut per la societat de l'època. Verdader. Fals.

La Batalla de Solferino va tenir lloc l'any 1859 a Itàlia. Verdader. Fals.

Els hospitals militars estaven ben preparats per atendre tots els ferits. Verdader. Fals.

Un viatger suís va mobilitzar la població local per atendre els soldats sense distinció de bàndol. Verdader. Fals.

L'expressió 'Tutti fratelli!' reflectia l'esperit d'ajuda i germanor en aquell context. (Henry Dunant). Verdader. Fals.

Després de l'experiència, aquest home (Henry Dunant) va escriure un llibre amb propostes per millorar l'assistència en guerres. Verdader. Fals.

Henry Dunant, les seves idees van incloure la creació de societats de socors voluntaris. Verdader. Fals.

Henry Dunant va proposar un acord internacional per protegir els ferits i el personal sanitari. Verdader. Fals.

La Creu Roja Internacional es va crear molt abans d'aquest esdeveniment (Henry Dunant). Verdader. Fals.

El cas de Solferino és considerat l'origen de l'ajuda humanitària moderna. Verdader. Fals.

Les iniciatives sorgides d'aquest cas (Henry Dunant) només van tenir un impacte local i temporal. Verdader. Fals.

L'institut de Kaiserswerth va ser fundat per un matrimoni alemany al segle XIX. Verdader. Fals.

L'institut de Keiserswerth només formava homes en tasques d'infermeria. Verdader. Fals.

En l'institut de Keiserswerth el programa de formació combinava teoria, pràctica i valors cristians. Verdader. Fals.

L'institut de Keiserswerth, Florence Nightingale va tenir contacte amb aquesta institució. Verdader. Fals.

L'institut de Keiserswerth només va tenir influència local i no internacional. Verdader. Fals.

L'experiència de l'institut de Keiserswerth va dignificar el rol de les dones en les cures. Verdader. Fals.

Aquest cas mostra la importància de la reforma social i religiosa en l'assistència sanitària. (L'institut de Keiserswerth). Verdader. Fals.

L'institut de Keiserswerth no tenia cap component educatiu, només assistencial. Verdader. Fals.

Homes i dones hi col·laboraven en tasques de servei i cura (Institut de Kaiserswerth). Verdader. Fals.

Aquest cas és considerat un precedent de la infermeria moderna (Institut de Kaiserswerth). Verdader. Fals.

A al-Àndalus existien hospitals anomenats bimaristans. Verdader. Fals.

Aquests hospitals només atenen musulmans i rics. (Hospital de al-Àndalus). Verdader. Fals.

Els bimaristans tenien sales diferenciades segons les malalties. Verdader. Fals.

Els bismaristans també comptaven amb farmàcies pròpies. Verdader. Fals.

No es permetia cap activitat d’ensenyament en aquests centres (Hospitals de al-Al-Àndalus). Verdader. Fals.

Les cures incloïen alimentació, higiene i confort (Hospitals de al-Al-Àndalus). Verdader. Fals.

Algunes dones podien atendre altres dones malaltes (Hospitals de al-Al-Àndalus). Verdader. Fals.

Els bimaristans són considerats precedents de l’hospital modern. Verdader. Fals.

L’organització hospitalària d’Al-Àndalus no va influir a Europa. Verdader. Fals.

Aquest sistema reflectia una atenció oberta i universal per a la població (Hospitals de al-Al-Àndalus). Verdader. Fals.

Les dones sàvies coneixien l’ús de plantes medicinals. Verdader. Fals.

Sempre van ser reconegudes i respectades per les autoritats (Les dones sàvies). Verdader. Fals.

Moltes van ser acusades de bruixeria i perseguides (Les dones sàvies). Verdader. Fals.

Les dones sàvies assistien parts i elaboraven remeis per malalties. Verdader. Fals.

La medicina universitària estava oberta a homes i dones per igual. Verdader. Fals.

El context cultural i religiós va afavorir la marginació de les dones sàvies. Verdader. Fals.

Les pràctiques de les dones sàvies mai van tenir importància per a les comunitats. Verdader. Fals.

Aquest fenomen mostra un conflicte entre saviesa popular i coneixement oficial (Les dones sàvies). Verdader. Fals.

Moltes d’aquestes dones (dones sàvies) van ser jutjades i condemnades. Verdader. Fals.

El record de les dones sàvies forma part dels orígens de la infermeria. Verdader. Fals.

Al segle XIV Europa va patir una gran epidèmia mortal. Verdader. Fals.

La pesta negra es caracteritzava per febres i inflamacions doloroses. Verdader. Fals.

Els hospitals medievals van poder controlar fàcilment la situació de la pesta negra. Verdader. Fals.

Molts malalts van quedar abandonats per por al contagi. (Pesta negra). Verdader. Fals.

Les cures principals eren alimentació, higiene i consol espiritual. (Pesta negra). Verdader. Fals.

Els religiosos i voluntaris van tenir un paper destacat en l’atenció. (Pesta negra). Verdader. Fals.

Cap persona dedicada a les cures va emmalaltir en aquest context. (Pesta negra). Verdader. Fals.

L’epidèmia de la pesta negra va tenir poc impacte en la societat europea. Verdader. Fals.

Es considera un dels esdeveniments més importants de l’edat mitjana. (Pesta negra). Verdader. Fals.

Aquesta epidèmia va provocar la mort de milions de persones. (Pesta negra). Verdader. Fals.

La Guerra Civil Espanyola va tenir lloc entre 1936 i 1939. Verdader. Fals.

Els hospitals de campanya van ser habituals per atendre ferits. (Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

Les cures només consistien en suport emocional. (Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

Moltes dones i alguns homes es van formar ràpidament en tasques d’infermeria. (Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

El rol de les dones era idèntic en ambdós bàndols. (Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

A la zona republicana hi havia més participació femenina en brigades i hospitals. (Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

A la zona franquista el paper femení estava més vinculat a la caritat religiosa. (Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

La Guerra Civil Espanyola no va tenir cap influència en la història de la Infermeria. Verdader. Fals.

Aquest període mostra la importància de la infermeria en contextos de guerra. (La Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

L'experiència va contribuir al reconeixement social i professional de la infermeria. (La Guerra Civil Espanyola). Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: Durante los siglos XV–XVII, España vivió un período de gran esplendor de los cuidados enfermeros. Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: Los hospitales españoles eran gestionados exclusivamente por médicos civiles. Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: Las órdenes religiosas tuvieron un papel central en la atención hospitalaria: Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: La enfermería de este período comenzó a adquirir cierto reconocimiento social: Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: Las mujeres no tuvieron ninguna participación en los cuidados. Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: Los reglamentos hospitalarios detallaban normas de higiene y alimentación. Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: La asistencia incluía tanto atención física como espiritual. Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: En España, la Reforma protestante hizo desaparecer los conventos y los cuidados religiosos: Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: El hospital se consolidó como institución clave de acogida y asistencia. Verdader. Fals.

"Siglo de Oro" español: Los siglos de oro prepararon el terreno para la profesionalización posterior de la enfermería. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): La Reforma protestant va comportar el tancament de molts convents i hospitals religiosos. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): Durant aquest període, la infermeria va assolir un gran prestigi social. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): Les cures quedaven en mans de persones sense formació. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): Les monges continuaven sent les principals protagonistes de les cures. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): La desaparició de les institucions religioses va deixar molts malalts pobres sense assistència. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): Els hospitals civils i municipals van intentar suplir parcialment la manca d’atenció. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): La dimensió espiritual de les cures es va mantenir igual que en èpoques anteriors. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): Les tasques de cura sovint les feien persones de baix estatus social. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): Aquest període va ser conegut com un “temps fosc” per la infermeria. Verdader. Fals.

(La Reforma protestant — segles XVI–XVII): La professionalització de la infermeria va arribar immediatament després de la Reforma protestant. Verdader. Fals.

A Egipte i Grècia es descriuen clarament infermers i cuidadores com a figures diferenciades. Verdader. Fals.

El cristianisme va transformar la cura en un servei comunitari i públic. Verdader. Fals.

Les llevadores no van tenir un paper clau en la salut femenina fins l'edat mitjana. Verdader. Fals.

Les cures durant l'època cristiana es limitaven exclusivament als soldats. Verdader. Fals.

Les dones cuidadores mai van tenir cap rol en les comunitats primitives ni antigues. Verdader. Fals.

Durant la prehistòria, el tenir cura i el guarir eren tasques completament indiferenciades entre homes i dones. Verdader. Fals.

Durant la prehistòria, els homes només es dedicaven a la caça i mai al guariment. Verdader. Fals.

En les civilitzacions antigues, els textos escrits parlen sobretot dels metges i no de les cuidadores. Verdader. Fals.

Durant els inicis de la humanitat i la prehistòria la separació de rols entre tenir cura (dones) i guarir (homes) reflecteix la base cultural de moltes societats posteriors. Verdader. Fals.

Les civilitzacions animistes mai van utilitzar plantes medicinals en les seves cures. Verdader. Fals.

Els primers hospitals cristians eren gestionats només per autoritats militars. Verdader. Fals.

Hipòcrates és considerat el pare de la medicina racional i defensava l'observació i la raó en la pràctica de la medicina. Verdader. Fals.

En les societats animistes, els rituals no tenien cap relació amb la cura dels malalts. Verdader. Fals.

La figura de la dona cuidadora existeix des dels orígens de la humanitat. Verdader. Fals.

A la prehistòria hi havia una divisió del treball segons el sexe. Verdader. Fals.

La figura de la diaconessa i de les monges va tenir un paper rellevant en l'atenció dels malalts. Verdader. Fals.

La primera civilització que fa referència escrita a la figura de l'infermer és l'Índia. Verdader. Fals.

Els metges tenien més reconeixement social i apareixen esmentats en els documents antics. Verdader. Fals.

Els homes prehistòrics assumien habitualment les tasques de tenir cura domèstica. Verdader. Fals.

Durant la prehistòria, les dones eren les principals responsables de la cura quotidiana de malalts i infants. Verdader. Fals.

A la prehistòria els rituals màgics i religiosos no tenien cap relació amb la salut ni amb la malaltia. Verdader. Fals.

Les primeres comunitats cristianes no mostraven cap interès pels malalts ni pels pobres. Verdader. Fals.

Amb el cristianisme, la cura dels malalts va sortir de l'àmbit exclusivament domèstic i es va institucionalitzar. Verdader. Fals.

Durant la prehistòria, per influència de l'animisme, es considerava que la malaltia era produïda per l'entrada d'un esperit maligne al cos. Verdader. Fals.

Durant la prehistòria, el guarir es vinculava a figures amb poder màgic o espiritual, generalment masculines. Verdader. Fals.

La manca de referències escrites sobre cuidadores reflecteix la invisibilitat històrica de la seva tasca. Verdader. Fals.

En moltes civilitzacions antigues, els déus de la salut tenien temples dedicats a la cura. Verdader. Fals.

Durant la prehistòria els homes assumien el rol de guarir amb rituals, màgia i pràctiques més vinculades al poder espiritual. Verdader. Fals.

A l'Índia antiga es va desenvolupar un sistema de salut on ja s'especificava la tasca de l'infermer. Verdader. Fals.

Amb el cristianisme, cuidar els pobres i malalts era vist com un acte de caritat i fe. Verdader. Fals.

Segons les creences animistes, la salut depenia únicament de factors físics i materials. Verdader. Fals.

El cristianisme va impulsar la creació de cases d'acollida i hospitals per als malalts. Verdader. Fals.

La figura de la cuidadora, tot i ser fonamental, no apareixia documentada en els primers escrits. Verdader. Fals.

El fet que no hi hagi textos sobre cuidadores no significa que no hi fossin, sinó que no eren reconegudes oficialment. Verdader. Fals.

Les primeres civilitzacions antigues deixaren abundants textos sobre la professió d'infermera. Verdader. Fals.

El cristianisme va frenar completament el desenvolupament d'institucions de salut. Verdader. Fals.

En les societats primitives, cuidar significava també proporcionar aliment i protecció. Verdader. Fals.