Examen 100 preguntas

1. D’acord amb el Decret 282/2006, de 4 de juliol, relatiu als requisits dels centres del primer cicle d’educació infantil, identifica l’única afirmació plenament correcta en relació amb la combinació simultània de ràtios màximes per unitat, requisits de superfície útil dels espais interiors d’ús educatiu, exigències relatives als espais funcionals obligatoris del centre i titulació del personal educador, tenint en compte que qualsevol desviació, encara que sigui parcial, invalida l’opció: A) Les unitats poden acollir com a màxim 8 infants menors d’1 any, 13 infants d’1 a 2 anys i 20 infants de 2 a 3 anys; els espais interiors destinats a ús educatiu han de disposar d’una superfície mínima de 2 m² per infant; el centre ha de comptar obligatòriament amb aules diferenciades, espai exterior accessible i segur, espais d’higiene i de descans, així com espais per a la preparació o servei d’aliments; i el personal educador ha d’estar en possessió del títol de tècnic superior en educació infantil o de mestre amb l’especialitat corresponent. B)Les unitats poden acollir com a màxim 8 infants menors d’1 any, 13 infants d’1 a 2 anys i 20 infants de 2 a 3 anys; els espais interiors han de disposar d’una superfície mínima de 2 m² per infant exclusivament computable sobre superfície útil d’aula; el centre ha de disposar d’espai exterior preferentment independent, podent substituir-se per espais interiors equivalents; i el personal educador pot estar en possessió de titulacions equivalents de l’àmbit social o educatiu degudament acreditades. C)Les unitats poden acollir com a màxim 8 infants menors d’1 any, 12 infants d’1 a 2 anys i 20 infants de 2 a 3 anys; els espais interiors han de disposar d’una superfície mínima de 2 m² per infant; el centre ha de garantir espais diferenciats per a descans i higiene, així com un espai exterior d’ús compartit amb altres etapes educatives si es garanteix la seguretat; i el personal educador ha de disposar preferentment del títol de tècnic superior en educació infantil. D)Les unitats poden acollir com a màxim 8 infants menors d’1 any, 13 infants d’1 a 2 anys i 20 infants de 2 a 3 anys; els espais interiors han de disposar d’una superfície mínima de 2 m² per infant; el centre ha de disposar d’aules diferenciades, espais d’higiene i un espai exterior adequat, podent prescindir d’espais específics de descans en funció de l’edat dels infants; i el personal educador ha de disposar indistintament de titulació de tècnic superior, mestre o altres titulacions equivalents amb experiència acreditada.

2.D’acord amb el marc establert pel Decret 150/2017, de 17 d’octubre, relatiu a l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i tenint en compte tant els seus principis rectors, l’organització de les mesures i suports, la funció dels centres educatius i la configuració de la xarxa de suports, assenyala quina de les següents afirmacions és la més ajustada globalment al contingut normatiu, considerant que qualsevol matís incorrecte, simplificació parcial o alteració conceptual invalida l’opció: A)El decret estableix que tots els centres sostinguts amb fons públics han de garantir l’escolarització inclusiva de tot l’alumnat, prioritzant l’atenció en centres ordinaris, i preveu un sistema estructurat de mesures i suports de caràcter universal, addicional i intensiu, adreçats respectivament a tot l’alumnat, a aquell que requereix ajustos específics i a situacions de major complexitat; alhora, configura els centres d’educació especial com a recursos complementaris dins la xarxa, amb funcions de suport als centres ordinaris, en coherència amb el principi d’equitat i igualtat d’oportunitats en l’accés, la participació i l’èxit educatiu. B)El decret estableix que tots els centres han de garantir una educació inclusiva mitjançant l’aplicació prioritària de mesures universals, mentre que les mesures addicionals i intensives es reserven exclusivament per a l’alumnat amb necessitats educatives especials reconegudes formalment; així mateix, determina que l’escolarització en centres d’educació especial constitueix una opció ordinària dins el sistema, sense necessitat de justificar el seu caràcter excepcional, sempre que respongui a criteris d’eficiència organitzativa i disponibilitat de recursos. C)El decret defineix un model d’educació inclusiva basat en la garantia d’accés i presència de tot l’alumnat en centres ordinaris, però estableix que la implementació de mesures i suports queda supeditada a la disponibilitat de recursos dels centres, de manera que les mesures universals poden no aplicar-se de manera generalitzada; igualment, assigna als centres d’educació especial una funció principal d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, sense atribuir-los funcions específiques dins la xarxa de suport als centres ordinaris. D)El decret estableix que l’atenció educativa inclusiva es fonamenta en la classificació prèvia de l’alumnat segons les seves necessitats, determinant itineraris diferenciats en funció d’aquesta classificació, i articula les mesures i suports principalment com a respostes específiques per a l’alumnat amb necessitats educatives especials; així mateix, preveu que els centres ordinaris poden derivar de manera generalitzada aquest alumnat a centres d’educació especial, que actuen com a dispositius paral·lels dins del sistema educatiu.

3.D’acord amb el que estableixen els articles 12 a 15 de la LOE en relació amb l’educació infantil, i tenint en compte tant la seva naturalesa com a etapa amb identitat pròpia, la seva estructura en dos cicles, el seu caràcter voluntari, els principis pedagògics que la regeixen i les obligacions de les administracions educatives, assenyala quina de les següents afirmacions és la més ajustada globalment al marc normatiu, considerant que qualsevol matís incorrecte, omissió rellevant o generalització indeguda invalida l’opció: A)L’educació infantil constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia que atén els infants des del naixement fins als sis anys, estructurada en dos cicles diferenciats, amb caràcter voluntari en ambdós casos; les administracions educatives han de garantir una oferta suficient de places en el primer cicle i assegurar la gratuïtat del segon, promovent així mateix principis pedagògics basats en el desenvolupament integral de l’infant mitjançant experiències d’aprenentatge significatives i globalitzades. B)L’educació infantil és una etapa educativa no obligatòria que comprèn des del naixement fins als sis anys i s’organitza en dos cicles, dels quals el primer té caràcter assistencial i el segon educatiu; les administracions han de garantir la gratuïtat de tota l’etapa i establir un currículum únic per ambdós cicles, amb continguts mínims fixats per l’Estat i aplicació homogènia a tots els centres. C)L’educació infantil constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia que abasta des del naixement fins als sis anys, dividida en dos cicles de caràcter voluntari; correspon a les administracions educatives garantir una oferta suficient de places, especialment en el segon cicle que és gratuït, i establir els principis pedagògics, mentre que els centres desenvolupen una proposta educativa basada en el desenvolupament afectiu, social i cognitiu de l’alumnat, sense que s’estableixin objectius educatius específics per a l’etapa. D)L’educació infantil és una etapa educativa amb identitat pròpia que comprèn de 0 a 6 anys i s’estructura en dos cicles voluntaris; les administracions educatives han de promoure progressivament una oferta suficient de places en el primer cicle i garantir la gratuïtat del segon, i els principis pedaggics de l’etapa es basen en el desenvolupament global de l’infant mitjançant activitats que integren diferents àmbits d’experiència, incloent una aproximació inicial a la lectoescriptura, les habilitats numèriques i formes d’expressió, especialment en el segon cicle.

4. D’acord amb el que estableix l’article 27 de la Constitució espanyola, en relació amb el dret fonamental a l’educació, la llibertat d’ensenyament, el paper dels poders públics i els drets i deures dels diferents agents educatius, assenyala quina de les següents afirmacions és la més ajustada globalment al contingut constitucional, tenint en compte que qualsevol imprecisió terminològica, alteració del rang jurídic dels drets o confusió entre facultats i obligacions invalida l’opció: A)La Constitució reconeix el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament, atribuint als poders públics la funció de garantir l’accés universal a l’educació mitjançant una programació general de l’ensenyament amb participació efectiva de tots els sectors afectats, així com el dret dels pares a escollir lliurement el tipus d’educació dels seus fills, incloent la possibilitat de determinar tant la formació religiosa com moral, sense cap limitació derivada de l’interès general. B)La Constitució estableix el dret a l’educació com a dret fonamental i imposa als poders públics l’obligació de crear una xarxa pública suficient de centres docents, garantint en tot cas la gratuïtat de totes les etapes educatives i el dret dels alumnes a rebre una formació integral basada en els principis democràtics, sense reconèixer expressament cap dret específic als pares en relació amb l’educació dels seus fills. C)La Constitució reconeix el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament, estableix que l’educació té per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals, atribueix als poders públics la funció de garantir el dret de tots a l’educació mitjançant una programació general de l’ensenyament amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents, i reconeix el dret dels pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions. D)La Constitució configura el dret a l’educació com un principi rector de la política social i econòmica, atribuïnt als poders públics la funció de promoure l’accés a l’educació en condicions d’igualtat, i reconeix la llibertat d’ensenyament principalment com el dret de creació de centres docents, sense establir obligacions concretes en relació amb la programació general de l’ensenyament ni la participació dels sectors implicats.

5. D’acord amb el marc normatiu vigent aplicable al primer cicle d’educació infantil (0-3), integrat per la Constitució espanyola (art. 27), la LOE modificada per la LOMLOE, el Reial decret 95/2022, la Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC), el Decret 282/2006, el Decret 21/2023 i el Decret 150/2017, assenyala quina de les següents afirmacions és la més ajustada globalment al sistema jurídic i pedagògic vigent, tenint en compte que qualsevol error en la jerarquia normativa, en la distribució competencial, en la naturalesa de les mesures educatives o en la diferenciació entre marc curricular i organitzatiu invalida l’opció: A)El dret a l’educació reconegut a la Constitució es desplega a través de la LOE i la LOMLOE, que estableixen el caràcter educatiu del primer cicle d’educació infantil i atribueixen a les administracions educatives l’obligació de garantir una oferta suficient de places; aquest marc es concreta curricularment mitjançant el RD 95/2022 i el Decret 21/2023, mentre que el Decret 282/2006 regula exclusivament els requisits materials i organitzatius dels centres, i el Decret 150/2017 estableix un model inclusiu basat en mesures universals, addicionals i intensives, tot això dins del marc competencial autonòmic desenvolupat per la LEC, que reconeix el paper dels municipis en la planificació i gestió del 0-3. B)El dret a l’educació establert per la Constitució es concreta mitjançant la LOE i la LOMLOE, que defineixen l’estructura de l’etapa, mentre que el RD 95/2022 regula els requisits dels centres i el Decret 282/2006 estableix el currículum del primer cicle; en aquest marc, la LEC atribueix als municipis la competència exclusiva sobre el 0-3, i el Decret 150/2017 determina mesures educatives aplicables únicament a l’alumnat amb necessitats educatives especials. C)El sistema normatiu del 0-3 parteix del dret a l’educació reconegut a la Constitució i es desenvolupa a través de la LOE i la LOMLOE, que estableixen el caràcter educatiu de l’etapa, però deixen a les comunitats autònomes la regulació curricular completa; en aquest sentit, el RD 95/2022 estableix únicament orientacions pedagògiques no vinculants, mentre que el Decret 21/2023 fixa els ensenyaments mínims, i el Decret 282/2006 regula tant els aspectes curriculars com organitzatius dels centres. D) El dret a l’educació reconegut a la Constitució es desplega mitjançant la LOE i la LOMLOE, que configuren el primer cicle com una etapa de caràcter educatiu, però sense reconèixer-li una funció curricular pròpia; el RD 95/2022 estableix els principis generals però no és aplicable al primer cicle, mentre que el Decret 21/2023 i el Decret 150/2017 desenvolupen respectivament els aspectes organitzatius i curriculars, i la LEC limita el paper dels municipis a funcions de suport sense capacitat de gestió directa de centres.

6. D’acord amb el marc normatiu vigent en educació infantil (0-3), integrat per la Constitució espanyola (art. 27), la LOE modificada per la LOMLOE, el RD 95/2022, la LEC 12/2009, el Decret 21/2023, el Decret 282/2006 i el Decret 150/2017, assenyala quina de les següents afirmacions és la més ajustada globalment al sistema normatiu, tenint en compte que la incorrecta identificació de la naturalesa curricular, organitzativa o competencial de qualsevol de les normes invalida completament l’opció: A) El dret a l’educació reconegut constitucionalment es concreta a través de la LOE i la LOMLOE, que estableixen l’estructura i el caràcter educatiu de l’etapa, mentre que el RD 95/2022 fixa els ensenyaments mínims amb caràcter bàsic, desenvolupats a Catalunya pel Decret 21/2023; paral·lelament, el Decret 282/2006 regula els requisits de centres i no el currículum, el Decret 150/2017 desplega el model inclusiu amb una lògica sistèmica de suports, i la LEC articula el sistema educatiu català reconeixent el paper dels municipis en el primer cicle. B) El sistema normatiu del 0-3 estableix que el RD 95/2022 regula exclusivament el segon cicle, mentre que el currículum del primer cicle és competència exclusiva autonòmica desenvolupada pel Decret 282/2006, que integra tant aspectes curriculars com organitzatius, en coherència amb la LEC i amb el model inclusiu del Decret 150/2017. C) El dret a l’educació es desplega mitjançant la LOE i la LOMLOE, que defineixen el caràcter educatiu del primer cicle, però deixen a les comunitats autònomes la regulació dels elements bàsics del currículum, mentre que el RD 95/2022 té caràcter orientatiu, i el Decret 21/2023 estableix els ensenyaments mínims amb rang normatiu equivalent a l’estatal. D) El sistema normatiu vigent atribueix a la LEC la funció de desplegar el currículum de l’etapa, mentre que el Decret 21/2023 concreta únicament aspectes organitzatius, el RD 95/2022 regula el funcionament dels centres i el Decret 282/2006 estableix els principis pedagògics de l’etapa.

7. D’acord amb el conjunt normatiu aplicable al primer cicle d’educació infantil, assenyala quina de les següents afirmacions és correcta en relació amb la distribució de funcions entre normes curriculars, organitzatives i de principi del sistema: A) El Decret 282/2006 estableix el currículum del primer cicle, mentre que el desplegament organitzatiu correspon a altres normes. B) El RD 95/2022 no és aplicable al primer cicle, ja que regula exclusivament el segon cicle d’educació infantil. C) La LOE i la LOMLOE no reconeixen el caràcter educatiu del primer cicle, sinó que el defineixen com un servei assistencial. D) El Decret 150/2017 estableix un model educatiu aplicable a tot l’alumnat, basat en un sistema de mesures i suports de caràcter universal, addicional i intensiu.

8. En relació amb el marc pedagògic i normatiu de l’educació infantil (0-3), incloent les aportacions dels corrents pedagògics contemporanis i el seu reflex en el Decret 21/2023, assenyala quina de les següents afirmacions és la MENYS PRECISA des d’un punt de vista conceptual i normatiu: A) El currículum actual concep l’infant com a subjecte actiu que construeix el coneixement a través de l’experiència, el joc i la interacció amb l’entorn, en coherència amb els principis de la renovació pedagògica i autors com Piaget, Vygotsky o Bruner. B) El paper de l’educador s’ha desplaçat des d’una funció transmissora cap a una funció d’acompanyament, observació i disseny d’entorns d’aprenentatge, en coherència amb models com Montessori o Reggio Emilia. C) El currículum vigent estableix que l’aprenentatge en educació infantil s’ha d’organitzar principalment a partir de continguts disciplinaris diferenciats, estructurats en àrees independents que es desenvolupen de manera seqüencial. D) Els principis pedagògics actuals incorporen la importància de l’entorn com a element educatiu, la globalització dels aprenentatges i la participació activa dels infants, en coherència amb la tradició de l’Escola Nova.

9. En relació amb els principis de la renovació pedagògica i la seva concreció en les diferents aportacions dels principals referents pedagògics (Montessori, Decroly, Freinet, Malaguzzi, Pikler, Bruner i Vygotsky), així com la seva translació al currículum vigent d’educació infantil (Decret 21/2023), assenyala quina de les següents afirmacions NO es pot considerar incorrecta, tenint en compte que es considerarà incorrecta qualsevol opció que: • atribueixi a un autor principis que no li són propis • negui principis estructurals de la renovació pedagògica • o estableixi relacions incoherents entre teoria pedagògica i pràctica educativa actual. A) No es pot considerar incorrecte afirmar que, tot i que Montessori defensa l’autonomia i l’ambient preparat, no estableix una intervenció indirecta de l’adult, sinó que manté un rol actiu en la transmissió de continguts, en coherència amb models tradicionals reinterpretats. B) No es pot considerar incorrecte afirmar que Decroly, en plantejar els centres d’interès i el principi de globalització, no pretén superar la fragmentació del coneixement, sinó reorganitzar-lo en disciplines interrelacionades però conceptualment separades. C) No es pot considerar incorrecte afirmar que el conjunt de pedagogies renovadores comparteixen el principi que l’infant és subjecte actiu, que l’aprenentatge es construeix a través de l’experiència, el joc i la interacció amb l’entorn, i que l’educador adopta un rol d’acompanyament, observació i facilitació, en coherència amb el currículum actual. D) No es pot considerar incorrecte afirmar que Pikler defensa el moviment lliure sempre que estigui guiat constantment per l’adult per evitar errors motrius, ja que la intervenció correctiva és clau per garantir el desenvolupament adequat.

10. En relació amb les aportacions dels diferents corrents pedagògics i la seva incidència en la pràctica educativa del primer cicle d’educació infantil, assenyala quina de les següents afirmacions és LA MENYS PRECISA, tenint en compte que totes poden contenir elements parcialment correctes però només una presenta una distorsió conceptual significativa respecte al marc teòric: A) La pedagogia de Reggio Emilia, impulsada per Malaguzzi, concep l’infant com a subjecte competent i defensa la idea dels “cent llenguatges”, així com el paper de l’espai com a tercer educador i la importància de la documentació pedagògica en la reflexió educativa. B) La proposta de Freinet posa l’accent en la participació, la cooperació i la connexió amb la realitat, incorporant tècniques com l’assemblea, el text lliure o la impremta escolar, amb una clara orientació cap a una escola democràtica i activa. C) La teoria de Bruner, centrada en l’aprenentatge per descobriment i en el concepte d’andamiatge, defensa que l’infant construeix activament el coneixement, però estableix que aquest procés ha de ser fonamentalment individual i no depèn de la interacció social. D) La pedagogia Pikler destaca la importància del vincle afectiu, el respecte pels ritmes de desenvolupament, el moviment lliure i la valoració educativa dels moments de cura com a espais de relació i desenvolupament.

11. En relació amb la concepció actual del desenvolupament infantil, la seva base neurobiològica i la seva traducció en la pràctica educativa a l’etapa 0-3, assenyala quina de les següents pràctiques és MENYS coherent amb un enfocament educatiu actual: A) Proposar una estimulació intensiva i precoç de totes les àrees del desenvolupament per aprofitar les finestres d’oportunitat, sense respectar plenament els ritmes individuals dels infants. B) Entendre el desenvolupament com un procés lineal i homogeni determinat principalment per la maduració biològica, amb poca influència de l’entorn. C) Organitzar activitats separant les dimensions motrius, cognitives i emocionals sense tenir en compte la seva interdependència. D) Integrar les aportacions de la neurociència de manera crítica, combinant-les amb el coneixement pedagògic i adaptant-les al context educatiu.

12.En relació amb les aportacions dels corrents pedagògics i psicològics a l’educació infantil, així com la seva integració en el model socioconstructivista actual, assenyala quina de les següents afirmacions és LA MENYS PRECISA, tenint en compte que totes incorporen elements versemblants però només una presenta una interpretació conceptual clarament distorsionada: A) El model socioconstructivista actual integra aportacions de Piaget, Vigotski i Bruner, considerant que l’aprenentatge és un procés actiu, social i contextualitzat, en què la interacció amb l’adult i els iguals, així com l’ús del llenguatge, tenen un paper fonamental en la construcció del coneixement. B) La proposta de Montessori defensa un ambient preparat, l’ús de materials autocorrectius i una intervenció mínima de l’adult, però entén aquesta mínima intervenció com una absència de planificació educativa i una renúncia al paper orientador del mestre. C) El model ecològic de Bronfenbrenner entén el desenvolupament com el resultat de la interacció entre diferents sistemes (micro, meso, exo i macrosistema), posant en relleu la importància de la relació entre família, escola i context social en el desenvolupament infantil. D) Les aportacions de la neurociència reforcen la idea que l’aprenentatge depèn de la interacció entre factors biològics, emocionals i ambientals, i que les experiències primerenques tenen un paper clau en l’organització del cervell, sense que això impliqui l’existència de receptes pedagògiques universals.

13. En relació amb la detecció precoç dels signes d’alerta en el desenvolupament infantil (0-3) i les implicacions educatives derivades, assenyala quina de les següents afirmacions és correcta com a criteri d’actuació educativa: A) La presència d’un signe d’alerta constitueix un diagnòstic clínic i justifica una intervenció immediata centrada exclusivament en la correcció del dèficit. B) Qualsevol desviació respecte a les fites evolutives implica necessàriament un trastorn del desenvolupament. C) La detecció de signes d’alerta ha de donar lloc a processos d’observació sistemàtica, seguiment i, si escau, derivació, en coordinació amb la família i els serveis especialitzats, sense que impliqui necessàriament un diagnòstic. D) La intervenció educativa davant signes d’alerta ha de prioritzar la modificació immediata de la conducta mitjançant programes intensius d’estimulació.

14.En relació amb el desenvolupament psicomotor en la primera infància, la seva base neurobiològica i la seva consideració dins del currículum d’educació infantil, assenyala quina de les següents afirmacions és LA MENYS PRECISA, tenint en compte que totes poden contenir elements parcialment correctes però només una distorsiona de manera significativa el marc conceptual: A) El desenvolupament psicomotor es fonamenta en la interacció entre maduració neurològica i experiència, i constitueix un procés global que integra dimensions motrius, cognitives, emocionals i socials, essent el moviment un element clau en la construcció del coneixement. B) Les lleis del desenvolupament motor, com la llei cefalocaudal i pròxim-distal, descriuen una seqüència general del desenvolupament, tot i que el ritme d’adquisició pot variar entre infants, fet que obliga a respectar la diversitat evolutiva. C) La psicomotricitat en l’educació infantil s’ha de concebre principalment com un conjunt d’activitats específiques orientades al desenvolupament físic, diferenciades de la resta d’àrees, amb l’objectiu de millorar les habilitats motrius de manera aïllada. D) Les aportacions de la neurociència posen de manifest la relació entre moviment, emoció i aprenentatge, així com la importància d’oferir experiències significatives, repetides i ajustades als ritmes dels infants, evitant tant la sobreestimulació com la manca d’estímuls.

15. En relació amb el model actual de desenvolupament infantil, assenyala quina de les següents afirmacions és correcta: A) El desenvolupament és un procés independent entre dimensions i no interdependent. B) El desenvolupament no està condicionat per la interacció amb l’entorn. C) El desenvolupament és un procés global i interdependent en què les diferents dimensions s’influencien mútuament. D) El desenvolupament es produeix de manera lineal i uniforme.

16. En relació amb el Decret 150/2017, assenyala l’afirmació més exacta: A) L’atenció educativa es dirigeix preferentment a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. B) L’atenció educativa es dirigeix a tot l’alumnat, amb independència de la presència de necessitats específiques. C) L’atenció educativa es dirigeix principalment a l’alumnat amb dificultats detectades. D) L’atenció educativa es dirigeix exclusivament a l’alumnat amb diagnòstic.

17.Assenyala la més precisa: A) L’assimilació implica modificar esquemes i l’acomodació incorporar informació. B) L’assimilació implica incorporar informació i l’acomodació modificar esquemes. C) L’assimilació i l’acomodació són processos independents. D) L’acomodació no implica canvi estructural.

18. Assenyala la MENYS PRECISA: A) El vincle afectiu afavoreix la seguretat emocional i l’exploració. B) La seguretat emocional facilita l’autonomia progressiva. C) El vincle afectiu és un element rellevant però no determinant en el desenvolupament. D) L’afectivitat és base del desenvolupament global.

19. Assenyala la més ajustada: A) L’enfocament globalitzador implica organitzar continguts per àrees separades però coordinades. B) L’enfocament globalitzador implica integrar experiències significatives evitant la fragmentació del coneixement. C) L’enfocament globalitzador implica eliminar continguts estructurats. D) L’enfocament globalitzador implica prioritzar continguts conceptuals.

20.Assenyala la que més s’ajusta: A) El docent transmet coneixement adaptat al nivell evolutiu. B) El docent acompanya el procés d’aprenentatge creant contextos significatius i ajustant la seva intervenció. C) El docent dirigeix el procés assegurant l’adquisició de continguts. D) El docent observa sense intervenir.

21. Assenyala la més precisa: A) L’aprenentatge és actiu, global i significatiu. B) L’infant construeix coneixement a partir de l’experiència. C) El desenvolupament és resultat de la interacció amb l’entorn. D) L’aprenentatge es produeix principalment a través de la transmissió de continguts estructurats.

22. En relació amb els requisits mínims dels centres que imparteixen el primer cicle d’educació infantil segons el Decret 282/2006, quina de les següents afirmacions és INCORRECTA?. A. L’espai ha de garantir condicions de seguretat, higiene i accessibilitat adequades a l’edat dels infants. B. Els espais poden ser polivalents sempre que es garanteixi la qualitat de l’atenció educativa. C. El nombre màxim d’infants per unitat es pot ampliar si l’espai supera els mínims exigits. D. Els centres han de disposar d’espais diferenciats per a les activitats d’atenció i cura.

23. En una aula d’1-2 anys d’una escola bressol municipal, una educadora observa que diversos infants mostren conductes d’aferrament intens durant el període d’adaptació. Segons les aportacions de John Bowlby, quina és la intervenció més adequada?. A. Afavorir la separació ràpida per fomentar l’autonomia. B. Ignorar la conducta per evitar reforçar la dependència. C. Proporcionar una figura de referència estable i disponible emocionalment. D. Substituir la presència de la família per activitats estructurades immediates.

24. D’acord amb el marc normatiu i pedagògic aplicable al primer cicle d’educació infantil, incloent la LOE-LOMLOE, el currículum vigent i el model educatiu de les escoles bressol municipals, assenyala quina afirmació descriu de manera correcta la relació entre el caràcter educatiu de l’etapa, la funció social del servei i la concepció de l’infant com a subjecte actiu, tenint en compte que qualsevol reducció del model a una funció assistencial o preparatòria invalida l’opció: A) El primer cicle té una funció principalment assistencial, amb elements educatius complementaris. B) El primer cicle és una etapa educativa amb identitat pròpia que integra funció educativa, social i preventiva, centrada en el desenvolupament integral de l’infant. C) El primer cicle és una etapa preparatòria per a l’educació obligatòria. D) El primer cicle és un servei de suport a la conciliació sense funció educativa pròpia.

25. En relació amb el currículum competencial en educació infantil, assenyala quina de les següents afirmacions és incorrecta: A) L’aprenentatge es concep com un procés transmissiu i descontextualitzat, centrat en la recepció passiva de continguts. B) L’aprenentatge es construeix activament en contextos significatius i rellevants per a l’infant. C) L’infant és un subjecte actiu en el procés d’aprenentatge. D) El desenvolupament es concep com un procés global i integrat.

26.En relació amb els principis pedagògics del primer cicle, assenyala l’opció correcta: A) El joc és una eina educativa central B) L’aprenentatge es produeix només a través d’activitats dirigides C) L’infant construeix el coneixement activament D) El desenvolupament és lineal. 1. Només A. 2. A i C. 3. B i D. 4. Totes.

27.Assenyala l’opció correcta: A) L’educació infantil és obligatòria B) El primer cicle és gratuït per llei en tots els casos C) L’aprenentatge no depèn del context D) L’infant és passiu. 1. A. 2. B. 3. C. 4. Cap és correcta.

28.En relació amb l’avaluació en educació infantil, tenint en compte el seu caràcter global, continu i formatiu, així com la seva funció orientadora de la pràctica educativa i la seva vinculació amb l’observació sistemàtica dels processos de desenvolupament, assenyala quina afirmació és correcta: A) L’avaluació té una funció principalment classificadora i selectiva. B) L’avaluació es basa en proves estandarditzades adaptades a l’edat. C) L’avaluació és un procés continu i global que permet ajustar la intervenció educativa. D) L’avaluació es limita a verificar resultats finals.

29. Assenyala la MENYS PRECISA: A) El desenvolupament és global i interdependent. B) El desenvolupament integra dimensions emocionals, cognitives i socials. C) El desenvolupament es produeix per àrees independents sense interacció. D) El desenvolupament és un procés dinàmic.

30.En relació amb la naturalesa jurídica de l’IMEB, assenyala la correcta: A) És un organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia. B) És un organisme dependent sense capacitat jurídica. C) És una entitat privada. D) És un òrgan sense autonomia.

31. En relació amb el consell escolar, la seva funció dins del sistema educatiu i la seva vinculació amb els principis de participació democràtica i autonomia de centre, assenyala quina afirmació és correcta: A) És un òrgan exclusivament consultiu sense capacitat d’intervenció. B) És un òrgan de participació que garanteix la intervenció de la comunitat educativa. C) És un òrgan subordinat a la direcció sense autonomia. D) És un espai informal sense regulació.

32. Respecte al consell escola: A) Hi ha representació de famílies B) Hi ha representació del professorat C) No hi ha participació de la comunitat D) No té funció democràtica. 1. Només A. 2. A i B. 3. B i C. 4. Totes.

33. En relació amb el model educatiu de les escoles bressol municipals, la seva funció dins del sistema educatiu i la seva vinculació amb la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, assenyala quina afirmació és correcta: A) És un servei assistencial. B) És un espai educatiu amb funció social i preventiva. C) És un servei preparatori per primària. D) És un servei acadèmic.

34.Quin és el paper del joc en educació infantil?. A) Secundari. B) Central. C) Irrellevant. D) Opcional.

35. En relació amb el model actual de desenvolupament infantil, assenyala quina de les següents afirmacions és incorrecta: A) El desenvolupament es produeix de manera lineal i uniforme. B) El desenvolupament és global i interdependent. C) El desenvolupament està influït per la interacció amb l’entorn. D) El desenvolupament integra diferents dimensions (emocional, cognitiva, social i motriu).

36.Assenyala la correcta: A) La globalització implica fragmentació. B) La globalització implica integració d’experiències. C) La globalització implica separació d’àrees. D) La globalització elimina continguts.

37. Són totes certes? A) L’infant és actiu B) L’aprenentatge és significatiu C) El desenvolupament és global D) El vincle afectiu és clau. 1. Només A. 2. A i B. 3. A, B i C. 4. Totes.

38. En relació amb el conjunt del model educatiu del primer cicle d’educació infantil, incloent el currículum, la funció del docent, el paper de l’infant i la relació amb les famílies, assenyala quina afirmació és correcta: A) L’aprenentatge es basa en la transmissió de continguts i la direcció adulta. B) L’infant construeix el seu aprenentatge en interacció amb l’entorn i els altres, en un procés global i significatiu. C) L’educació es basa en la memorització. D) El desenvolupament és homogeni.

39. En relació amb la definició, la missió i la naturalesa dels Espais Familiars de Criança Municipals com a servei públic dins les polítiques d’atenció a la petita infància, i tenint en compte la seva funció educativa, preventiva i comunitària, així com el seu caràcter no escolaritzador però integrat dins l’ecosistema de serveis educatius i socials, assenyala quina de les següents afirmacions NO pot considerar-se incorrecta com a NO ajustada globalment al model, tenint en compte que qualsevol reducció del servei a una funció parcial (assistencial, terapèutica o instructiva) invalida l’opció: A) Els Espais Familiars constitueixen un dispositiu públic orientat principalment a la intervenció en situacions de risc social, amb una funció correctiva i assistencial centrada en famílies vulnerables, en què la dimensió educativa és subsidiària respecte de la intervenció social. B) Els Espais Familiars es defineixen com un servei educatiu no formal adreçat a famílies amb infants de 0 a 3 anys, que combina l’acompanyament a la criança amb la creació d’un entorn relacional i comunitari, en què el joc, la interacció i el suport professional esdevenen eixos centrals del desenvolupament infantil i del benestar familiar. C) Els Espais Familiars són un recurs complementari a les escoles bressol amb una funció principal de preparació per a l’escolarització obligatòria, orientat a garantir l’adquisició de competències bàsiques prèvies a l’entrada al sistema educatiu formal. D) Els Espais Familiars constitueixen un servei educatiu de caràcter selectiu destinat exclusivament a famílies derivades per serveis socials, amb una intervenció centrada en la correcció de dèficits parentals.

40. En relació amb els objectius, l’estructura organitzativa i la funció comunitària dels Espais Familiars de Criança Municipals, així com la seva articulació amb altres serveis del territori i el seu paper en la prevenció de situacions de vulnerabilitat, assenyala quina afirmació és la més ajustada globalment, tenint en compte que qualsevol opció que desconnecti la dimensió educativa de la dimensió relacional o comunitària ha de considerar-se parcialment incorrecta: A) Els Espais Familiars s’organitzen principalment com un servei individualitzat d’atenció a les famílies, en què la intervenció professional es basa en sessions puntuals i descontextualitzades, amb una orientació centrada en la transmissió d’informació experta. B) Els Espais Familiars funcionen a través de grups estables de famílies i infants, amb sessions regulars en què el joc lliure, la interacció i l’acompanyament professional configuren un entorn educatiu i relacional que afavoreix tant el desenvolupament infantil com la construcció de xarxes de suport mutu entre famílies. C) Els Espais Familiars es configuren com a dispositius de caràcter lúdic sense funció educativa estructurada, en què el joc constitueix una activitat espontània desvinculada de qualsevol intencionalitat pedagògica. D) Els Espais Familiars tenen com a objectiu principal la detecció de situacions de risc mitjançant una intervenció sistemàtica de control sobre les dinàmiques familiars, prioritzant la derivació a serveis especialitzats per sobre de l’acompanyament educatiu.