Examen antiguo pensament i resolució de problemes

Diferents treballs han mostrat que la figura d'un sil·logisme dona lloc a un clar biaix. Com es manifesta aquest biaix? Trieu-ne una: En els sil·logismes de la Figura 1 la tendència és donar més conclusions en el sentit CA que en el sentit AC, i en els sil·logismes de la Figura 4 la tendència és donar més conclusions en el sentit CA que en el sentit AC. En els sil·logismes de la Figura 1 la tendència és donar més conclusions en el sentit AC que en el sentit CA, i en els sil·logismes de la figura 4 la tendència és donar més conclusions en el sentit CA que en el sentit AC. En els sil·logismes de la Figura 1 la tendència és donar més conclusions en el sentit CA que en el sentit AC, i en els sil·logismes de la Figura 4 la tendència és donar més conclusions en el sentit AC que en el sentit CA.

Veient les respostes dels subjectes en el problema THOG, Wason va concloure que els subjectes cometien amb molta freq¸Ëncia el que ell va anomenar Error IntuÔtiu. Com es manifesta aquest error en les respostes dels subjectes? (en la tasca THOG tal com la vam presentar a classe). Trieu-ne una: els subjectes tendeixen a dir que el cercle blanc Ès un THOG, i que el rombe blanc i el cercle negre no ho són. els subjectes tendeixen a dir que el cercle blanc no Ès un THOG, i que el rombe blanc i el cercle negre sÌ sónn THOGs. els subjectes tendeixen a dir que el rombe blanc no Ès un THOG, i que el cercle blanc i el cercle negre sÌ són THOGs.

Digues quina de les següents afirmacions és verdadera: els aspectes formals o estructurals són allò que ens permet distingir els arguments deductius dels arguments inductius. no hi ha manera de determinar si un argument és deductiu o inductiu si no coneixem les intencions del parlant. no hi ha manera de determinar si un argument és deductiu o inductiu si no coneixem les intencions de l’oient.

La Fal·làcia del Jugador es pot explicar, segons Kahneman i Tversky, a partir de: L’Heurístic d’Accessibilitat. L’Heurístic de Representativitat. L’Heurístic d’Ancoratge i Ajust.

Què es coneix com la Fal·làcia del Jugador?. el fet d’esperar que una mostra reduïda de jugades es comporti d’una manera diferent de com es comporta una mostra real prou àmplia. el considerar que les caracterÌstiques prÚpies dels successos aleatoris es manifestaran en un número elevat de jugades. el considerar que les caracterÌstiques prÚpies dels successos aleatoris es manifestaran en un n˙mero reduït de jugades.

L’estructura de la segona premissa i de la conclusió de la Fal·làcia de la Negació de l’Antecedent d’un condicional " ¬ p → ¬ q" és com l’estructura de la segona premissa i la conclusió de: el Modus Tollens del segon condicional (¬ q → ¬ p) del bicondicional (¬ p ↔ q). el Modus Ponens del segon condicional (¬ q → ¬ p) del bicondicional (¬ p ↔ ¬ q). el Modus Tollens del segon condicional (¬ q → ¬ p) del bicondicional (¬ p ↔ ¬ q).

Evans va portar a terme un estudi de raonament condicional amb negacions. Un dels resultats més destacats d’aquest estudi va ser: que els subjectes accepten amb menor freqüència les regles de MT, NA i AC quan la conclusió presenta una negació en comparació a quan aquesta està afirmada. que els subjectes accepten amb major freqüència les regles de MP, NA i AC quan la conclusió presenta una negació en comparació a quan aquesta està afirmada. que els subjectes accepten amb major freqüència les regles de MT, NA i AC quan la conclusió presenta una negació en comparació a quan aquesta està afirmada.

Amb quin nom es coneix la següent situació: p → (¬ q V r) ¬ (q → r) Per tant: ¬ p. Afirmació del Conseqüent. Negació de l’Antecedent. Modus Tollens.

Digues quina de les següents afirmacions és FALSA: Byrne va observar que quan les persones perceben que l’antecedent de la premissa principal no és condició suficient per a que es doni el conseqüent, són més reàcies a donar com vàlides les inferències de MP i MT. Rumain, Connell i Braine van observar que quan a les persones se’ls dóna informació explícita de que l’antecedent de la premissa principal és condició suficient però no necessària per a que es doni el conseqüent de la premissa principal, llavors és menys probable que les persones cometin les fal·làcies NA i AC. Rumain, Connell i Braine van observar que quan a les persones se’ls dóna informació explícita de que l’antecedent de la premissa principal és condició suficient però no necessària per a que es doni el conseqüent de la premissa principal, llavors és més probable que les persones cometin les fal·làcies NA i AC.

Evans va batejar amb el nom de Biaix d’Aparellament un dels fenòmens més destacats del raonament condicional. Evans va observar que en la tasca de falsació el cas correcte era identificat amb major facilitat en la regla: ¬ p → q. p → ¬ q. ¬ p → ¬ q.

Digues quina de les següents afirmacions és FALSA: la negació de l’antecedent és una regla il·lÍcita per al bicondicional. la negació de l’antecedent és una regla il·lícita per al condicional. la negació de l’antecedent és una regla lícita per al bicondicional.

Uns dels biaixos que es van proposar per explicar el rendiment dels subjectes en la tasca de selecció de Wason va ser el biaix de verificació. Segons aquest biaix: els subjectes tendiran a escollir sempre les targetes Antecedent Verdader i Conseqüent Fals. els subjectes tendiran a escollir sempre les targetes Antecedent Fals i Conseqüent Fals. els subjectes tendiran a escollir sempre les targetes Antecedent Verdader i Conseqent Verdader.

Negar que es doni una disjunció incloent entre entre - p i q (això és, dir que passa: - (- p V q)) equival a: -p Λ ¬ q. -(p → q). p Λ q.

Segons Tversky i Kahneman, els humans estimem la probabilitat que un objecte A pertanyi a la categoria B a partir: del coneixement de la probabilitat a priori de pertànyer a la categoria B. del coneixement del tamany de la mostra a la qual pertany l’objecte A. d’una mesura de semblança entre l’objecte A i el prototipus de la categoria B.

Solament un dels següents enunciats és verdader: (1) Hi ha un rei o un as, o ambdós. (2) Hi ha una rei o una reina, o ambdós. Què és més probable?. Reina. Rei. Reina i Rei són igual de probables.

Per construir una taula de veritat necessitarem: 2n files, on n és el número de proposicions i 2 és el número de valors de veritat que admet cada proposició. 2n files, on n és el número de proposicions i 2 és el número de valors de veritat que admet cada premissa. 2n files, on n és el número de premisses i 2 és el número de valors de veritat de cada premissa.

Wason va proposar una nova taula de veritat de la implicació material, a la qual ell va anomenar taula defectiva. Indica què ha de succeir, segons Wason, per a què la implicació defectiva sigui considerada irrellevant: que l’antecedent sigui fals. que l’antecedent sigui verdader i el conseqüent fals, i que l’antecedent sigui fals i el conseqüent verdader. que l’antecedent sigui fals i el conseqüent fals, i que l’antecedent sigui verdader i el conseqüent fals.

Evans, Newstead i Byrne van presentar un resum dels principals resultats obtinguts en estudis de raonament condicional que investigaven el processament d’enunciats abstractes afirmatius. Indica quins van ser els resultats que van trobar aquests autors: MP (97%) — MT (42%) — NA (42%) — AC (62%). NA (42%) — MT (62%) — MP (97%) — AC (42%). MT (97%) — MP (42%) — NA (42%) — AC (62%).

Digues quina de les següents afirmacions és FALSA: un argument deductiu és vàlid o invàlid. la conclusió d’un argument deductiu és verdadera o falsa. un argument deductiu és vàlid o fals.

A la taula de veritat de la Fal·làcia de l’Afirmació del Conseqüent de l’enunciat (( - p Λ q) → (¬ r / s)) trobem la següent combinació: primera premissa falsa, segona premissa verdadera, i conclusió falsa. primera premissa verdadera, segona premissa verdadera, i conclusió falsa. primera premissa falsa, segona premissa falsa, i conclusió falsa.

Digues quina de les següents equivalències és verdadera: Dir que passa (- p → q) equival a dir que passa - (- p Λ ¬ q). Dir que passa (- p → q) equival a dir que passa - (p Λ ¬ q). Dir que passa (p → q) equival a dir que passa (- p V - q).

Amb quin nom es coneix la següent situació: - (p Λ q) → ¬ r - (p → ¬ q) Per tant: r. Negació de l'Antecedent. Afirmació del Conseqüent. Afirmació de l'Antecedent.

Pollard i Evans van trobar un biaix important en les decisions dels subjectes. Quina situació descriu aquest biaix dels subjectes a l’hora d’acceptar les inferències condicionals?. els subjectes tenen una tendència a escollir la conclusió que inclou un major nombre de possibilitats de ser falsejada. els subjectes tenen una tendència a escollir la conclusió que inclou un menor nombre de possibilitats de ser verificada. els subjectes tenen una tendència a escollir la conclusió que inclou un major nombre de possibilitats de ser verificada.

A la taula de veritat de la implicació material (- p → ¬ q), quina combinació de valors de veritat fa que aquest operador sigui fals?. la combinació en la qual p és verdader i q és fals. la combinació en la qual p és fals i q és fals. la combinació en la qual p és fals i q és verdader.

Segons el Biaix d’Aparellament d’Evans (1972), la regla que produeix un menor número de construccions del cas correcte de falsació és: Si la lletra és una G, llavors el número no és un 9. Si la lletra no és una G, llavors el número és un 9. Si la lletra no és una G, llavors el número no és un 9.

A la taula de veritat de l’equivalència material (- p ↔ q), quina o quines combinacions de valors de veritat dels seus membres fan que aquest operador lògic sigui verdader?. la combinació en la qual - p és verdader i q és fals, i la situació en la qual p és fals i q és verdader. la combinació en la qual p és fals i q verdader, i la situació en la qual tant p com -q són verdaders. la combinació en la qual p és fals i q verdader, i la situació en la qual tant -p com -q són verdaders.

Evans també va observar que en la tasca de falsació els subjectes a vegades queien en l’error de construir casos FV com a casos de falsació. La regla que produïa un major percentatge de respostes FV com a casos de falsació era: si la lletra és una G, llavors el número no és un 9. si la lletra no és una G, llavors el número és un 9. si la lletra no és una G, llavors el número no és un 9.

Segons el Model Operacional de Ian Hunter: La reordenació és una operació més complexa que la conversió. La reordenació és una operació igual de complexa que la conversió. La reordenació és una operació menys complexa que la conversió.

Evans, Barston i Pollard van dur a terme un estudi amb sil·logismes en què manipulaven les variables validesa lògica de l'argument i credibilitat de la conclusió. Què varen observar aquests autors?. que els efectes de la variable validesa eren més forts en els arguments no creïbles que en els creïbles. que els efectes de la variable validesa eren més forts en els arguments creïbles que en els no creïbles. que els efectes de la variable credibilitat eren més forts en els arguments vàlids que en els invàlids.

Digues quina de les següents afirmacions és falsa: si es dóna p i es dóna - q, podem concloure que es dóna (p Λ - q). si es dóna (- p V - q) i es dóna - q, podem concloure que es dóna p. si es dóna (- p Λ - q), podem concloure que es dóna ((¬ p Λ ¬ q) V r).

A la taula de veritat de la disjunció (- p / - q), quantes i quines combinacions de valors de veritat fan que la disjunció sigui falsa?. una (quan - p i - q són falsos). dues (quan - p és verdader i q és fals, i quan p és fals i - q és fals). dues (quan - p és verdader i q és fals, i quan p és verdader i - q és fals).

Digues quina de les següents afirmacions és verdadera: un argument deductiu és vàlid si no trobem que essent verdaderes totes les premisses la conclusió sigui invàlida. un argument deductiu és vàlid si no trobem que essent verdaderes totes les premisses la conclusió sigui falsa. un argument deductiu és vàlid si trobem que totes les seves premisses són verdaderes i la conclusió també ho és.

Quina és la llei que ens permet deduir d’una proposició bicondicional una conjunció de dues proposicions condicionals?. Llei de les Proposicions Condicionals. Llei de les Conjuncions Condicionals. Llei de les Proposicions Bicondicionals.

La Hipòtesi de l'Atmosfera de les Premisses indica que: la conclusió donada pels subjectes serà afirmativa sempre que la qualitat d'almenys una premissa sigui afirmativa. la conclusió donada pels subjectes serà negativa sempre que la qualitat d’almenys una premissa sigui negativa. la conclusió donada pels subjectes serà negativa sempre que la quantitat d’almenys una premissa sigui negativa.

Digues quina de les següents afirmacions és falsa: Un quantificador del tipus O és compatible amb una relació de subconjunt, amb una de superconjunt i amb una de conjunció. Un quantificador del tipus A és compatible amb una relació d'identitat i amb una de subconjunt. Un quantificador del tipus O és compatible amb una relació de superconjunt, amb una de disjunció i amb una de conjunció.

L’Efecte àncora (en castellà, Efecto Ancla) del Model d’Imatge diu: que és més difícil processar la informació quan el punt de referència inicial és un terme que es situa en un extrem. que és més fàcil processar la informació quan el punt de referència inicial és un terme que es situa en un extrem. que és més fàcil processar la informació quan el punt de referència final és un terme que es situa en un extrem.

Digues quina de les següents afirmacions és verdadera: En els sil·logismes, les relacions I i O són convertibles. En els sil·logismes, les relacions I i E són convertibles. En els sil·logismes, les relacions E i O són convertibles.

Evans va proposar que les investigacions en psicologia del raonament deductiu estan guiades generalment per: la qüestió de la competència, la qüestió del biaix i la qüestió de la credibilitat. la qüestió de l’actuació, la qüestió del biaix i la qüestió del contingut. la qüestió de la competència, la qüestió del biaix i la qüestió del contingut.

Indica quina de les següents combinacions de valors de veritat en l’equivalència material és, segons Wason, irrellevant en una lectura d’equivalència defectiva: Antecedent verdader i conseqüent fals. Antecedent fals. Antecedent fals i conseqüent fals.

Kahneman i Tversky van observar que: Quan les alternatives estan formulades en termes de pèrdues els subjectes tendeixen a preferir l’alternativa més segura, mostrant una resposta adversa al risc. Quan les alternatives estan formulades en termes de guanys els subjectes tendeixen a preferir l’alternativa més segura, mostrant una resposta adversa al risc. Quan les alternatives estan formulades en termes de guanys els subjectes tendeixen a preferir l’alternativa amb major risc, mostrant una resposta adversa al risc.