Examen ECC

Qué respuesta referente a los Códigos de Activación es cierta?: a. Un paciente con una puntuación de 5 en la escala Mini tendrá un Riesgo bajo de suicidio. b. Cuando desde CECOS utilizan la nomenclatura Romeo hace referencia a la zona del cuerpo afectada. c. Ante un paciente diagnosticado de Código Sepsis deberemos realizar los Hemocultivos y esperar a que salga el microorganismo que causa la sepsis para administrar el antibiótico óptimo. d. Ante un paciente agitado por el consumo de tóxicos, la primera actuación será sedarle porque no se cause daño.

Sobre el Código IAM, ¿cuál de estas respuestas es FALSA?. a. Ante un paciente con presencia de dolor torácico realizaremos y valoraremos el ECG en ≤10min. b. Activaremos código IAM cuando el paciente presente Bloqueo de rama D de nueva aparición. c. Activaremos código IAM cuando el paciente presente elevación del segmento ST> 2 mm en las derivaciones de V1 a V3. d. Ante una señora con antecedentes de DM2 y obesidad con dolor epigástrico, indigestión inexplicable, deberemos realizar ECG y descartar posible patología cardíaca.

El Sr. Antonio de 67 años llega a urgencias, hace 30 min. con la ambulancia, porque su mujer avisa que cuando se ha despertado observa que no habla bien (está disártrico) y no puede mover el brazo E (hemiplejía E). No presenta alergias medicamentosas conocidas ni antecedentes personales de interés. Pesa 70kg. ¿Qué respuesta es correcta ?: a. Activaríamos Código Ictus porque presenta: Rapid + y rancon +. b. No activaríamos Código Ictus porque la sintomatología es leve. c. El nivel de selección será una prioridad I. d. En caso de que administráramos el bolo de Alteplasa (Actilyse®) la dosis sería de 63mg.

Paciente de 41 años que yendo con la bicicleta cae, presenta contusión de tronco y amnesia del accidente, está confuso, a pesar de llevar casco. Los técnicos de la ambulancia expresan que se levanta él mismo del suelo y sube por su propio pie a la ambulancia. ¿Qué respuesta es correcta? Constantes: TA: 146/90. EVA: 10/10. FC: 125x 'Sat 02: 90%, respiración paradójica. a. No activamos Código PPT porque el mecanismo lesional es leve, puede levantarse de la tierra solo. b. Activaríamos Código PPT porque sospechamos tórax inestable. c. No activaremos Código PPT porque sólo tiene alteradas dos constantes: la Saturación y la FC. d. No activaremos Código PPT, se trata de un nivel III de triaje.

Eres la enfermera de triaje, asignaremos una prioridad I a: a. Paciente que ha sufrido una convulsión hace 20 min. b. Paciente que llega muerto. c. Disnea grave (pre-parada). d. Código IAM.

Referente al triaje: ¿cuál de las siguientes respuestas es falsa?. a. Identifica a los pacientes graves. b. El tiempo que dura la clasificación (la selección propiamente dicho) no debe superar los 10 min. c. Utiliza un lenguaje común. d. Es un índice de calidad de los servicios de urgencias.

Paciente de 75 años que presenta de forma súbita disartria y hemiplejia E, hace 30 min. ¿Qué nivel pondrías si fueras la enfermera de triaje?. a. Nivel I. b. Nivel II. c. Nivel III. d. A y B son correctas.

Referente al triaje es cierto que: a. Se utiliza para clasificar, organizar los pacientes según el orden de llegada. b. A la paciente que llega a urgencias porque comienza con trabajo de parto de forma natural se le debería asignar un nivel I. c. El inicio del triaje comienza cuando el paciente da los datos a la llegada a urgencias y finaliza cuando la enfermera le asigna un nivel de prioridad. d. El triaje sirve como índice de calidad para saber el tiempo de espera en el servicio de urgencias.

Según el esquema de Jackson, dividimos la lesión por quemadura en 3 zonas diferentes, en función de su posible evolución. ¿Cuál de las respuestas es correcta?. a. Las células situadas en la zona de hiperemia acaban necrosandose siempre. b. Las células situadas en la zona de necrosis si reciben el tratamiento adecuado son potencialmente reversibles. c. Las células situadas en la zona de estasis vascular. Si no reciben los cuidados locales y el tratamiento adecuado pueden acaban necrosandose. d. Las células situadas en la zona de estasis vascular acaban necrosante siempre.

Referente al cuidado de una lesión por quemadura, segundo grado superficial, qué respuesta es cierta: a. No pincharemos ni reventaremos la flictena, la piel que la cubre actúa como apósito biológico y ofrece protección frente a la infección. b. Cubriremos la quemadura con un vendaje protector, muy acolchado porque siempre son heridas muy exudativas, y semi compresivo. c. La cura seca siempre es la mejor opción, ya que la humedad favorece la proliferación de bacterias hongos. d. La cura en ambiente húmedo es la mejor opción, favorece el proceso de desbridamiento y granulación.

Qué porcentaje de Superficie Corporal Total Quemada representa una quemadura que afecta totalmente el tórax de una persona adulta, según la regla de Lund & Browder: 18%. 26%. 13%. Ninguna es correcta.

¿Cuáles son los efectos de la hipotermia en un paciente gran quemado, según el artículo: Análisis de la hipotermia durante la fase aguda del paciente gran quemado: cuidados Enfermeros. hematológicas. b. Disminución de los factores de estrés. c. Deterioro en la cicatrización de la lesión. d. A y C son correctas.

Referente al paciente Gran Quemado, cuál de estas respuestas es cierta: a. En un adulto la diuresis óptima será de 0'5ml a 1ml de orina clara / kg de peso / hora. b. Administraremos analgésicos potentes (morfina, fentanest) por vía intramuscular o subcutánea para no retrasar la atención, ya que son pacientes con mucho dolor. c. Administraremos inicialmente diuréticos para evitar los edemas que la mayoría de los pacientes sufren tras las primeras horas y Suero glucosado para hacer la reposición hídrica. d. Se considera un paciente de prioridad II (referente al Código PPT) el paciente con quemadura completa de cara o cuello, incluyendo todas las edades.

Suena la alarma del respirador e indica PEAK 35 cm H20: a. Lo más probable es que sea consecuencia de la desconexión del paciente del respirador. b. Tengo que avisar al médico rápidamente ya que esto indica mala distribución del aire dentro del alveolo y probablemente indicará tratamiento con broncodilatadores. c. Tengo que comprobar que las tubuladuras no estén acodadas o el paciente muerda el tubo endotraqueal ya que el valor es demasiado elevado. d. Este valor de la PEAK no es preocupante, silenciamos la alarma y ajustamos los niveles de alarma.

La presión "meseta": a. Es equivalente a la presión Plateau y no debe superar los 45 cm H2O. b. Es la que se produce antes del cierre de la válvula inspiratoria. c. Indica presión elevada en el circuito / tubuladuras. d. Se produce tras la pausa inspiratoria en un ciclo de ventilación mecánica controlada.

En las modalidades de respiración controlada: a. Se debe establecer siempre un trigger. b. El paciente siempre inicia las respiraciones y se debe programar una FR y un volumen tidal. c. La desventaja es la necesidad de sedación profunda del paciente. d. Todas son falsas.

Cuál de las siguientes afirmaciones es cierta en cuanto a la ventilación mecánica invasiva?. a. Un nivel de PEEP bajo puede producir barotrauma. b. El Trigger determina el mayor o menor esfuerzo que debe realizar el paciente para abrir la válvula inspiratoria. c. En las modalidades controladas, el volumen tidal que nos interesa anotar es el inspiratorio. d. Normalmente la relación I-E es 2: 1, la fase inspiratoria es el doble que la espiratoria.

Según el artículo publicado en la revista Enfermería Intensiva "Evaluación y abordaje del estreñimiento en el paciente critico" de Perez-Sanchez et at: a. La retención gástrica fue la complicación más relevante de los pacientes incluidos en el estudio. b. La mayoría de los sujetos de estudio recibieron una dieta con fibra. c. La incidencia de estreñimiento de la población estudiada fue del 30%. d. Los autores resaltan la eficacia del protocolo de su centro ante el estreñimiento.

Según el artículo de González-Méndez MI publicado en Enfermería clínica sobre la donación en asistolia controlada tipo III de Maastricht sabes que: a. La solicitud de la donación se hará por el médico intensivista responsable del paciente en UCI. b. Los donantes son pacientes ingresados ​​en UCI que están diagnosticados de muerte encefálica, intubados y con ventilación mecánica y que presentan una PCR en espera de proceder a la extracción de órganos. c. En España, el tiempo de observación necesario para certificar la muerte en parada circulatoria es de 5 minutos. d. Todas las respuestas son falsas.

En el mantenimiento del donante potencial de órganos: a. La hipotensión arterial es la alteración hemodinámica más frecuente y el fármaco de elección para corregirla es la Dopamina. b. Se administrará Atropina en caso de que el potencial donante presente bradiarritmias. c. Las bradiarritmias son más frecuentes en las fases iniciales de la muerte encefálica. d. Todas son falsas.

El test de la apnea: a. Es el primero en realizar dentro de la batería de pruebas para demostrar que un paciente está en muerte encefálica. b. La prueba se considera positiva si hay falta de movimientos respiratorios con una PCO2> 40mm Hg. c. La prueba se considera positiva si los movimientos respiratorios son abdominales y no torácicos. d. Se aconseja realizar el test después de evaluar los reflejos del tronco encefálico.

Sobre las pruebas complementarias que se realizan para demostrar que un paciente está en muerte encefálica sabes que: a. La arteriografía cerebral es la prueba "gold standard" para demostrar la falta de actividad cerebral. b. El EEG detecta la actividad bioeléctrica del córtex cerebral pero no de la profundidad de los hemisferios. c. Los potenciales evocados auditivos pueden ser abolidos por los fármacos depresores del SNC. d. El doppler transcraneal es una prueba invasiva que requiere el traslado del paciente de la unidad y por tanto conlleva riesgos innecesarios de pérdida del donante.

Según el artículo "Carga de trabajo y cumplimiento por parte de las enfermeras de las Medidas no farmacológicas para la prevención de la neumonía asociada a la ventilación mecánica. Estudio piloto " publicado en la revista Enfermería Intensiva miedo Jam et al: a. Se observó asociación significativa entre el grado de conocimientos sobre las medidas de prevención y la aplicación de las mismas (a más conocimientos mes aplicación de medidas preventivas). b. Se observó asociación significativa entre carga de trabajo y aplicación de las medidas de prevención (a menor carga de trabajo mayor aplicación de medidas preventivas). c. Ambas respuestas son ciertas. d. Ambas respuestas son falsas.

En cuanto al soporte nutricional del paciente crítico conocemos que: a. La nutrición por vía enteral evita la atrofia intestinal. b. La broncoaspiración es la complicación más prevalente de los pacientes con nutrición enteral. c. Un residuo gástrico de 400 ml se considera inaceptable según los documentos de consenso. d. El uso de la sonda nasoyeyunal es de primera opción para la administración de la nutrición enteral ya que disminuye la tasa de neumonía.

¿Cuál de las afirmaciones es cierta en cuanto a la valoración nutricional del paciente crítico?. a. Un paciente con un Índice de masa corporal de 18,5 se considera en riesgo de malnutrición y se asocia a mayor mortalidad. b. La medida de los pliegues cutáneos es una herramienta muy útil para la valoración nutricional del paciente crítico. c. La determinación de los niveles de albúmina en sangre es útil para evolución y seguimiento del estado nutricional. c. La determinación de los niveles de albúmina en sangre es útil para evolución y seguimiento del estado nutricional.

Juan lleva 8 días ingresado en UCI y todavía no ha hecho ninguna deposición. Portador de SNG con nutrición enteral desde hace 8 días. ¿Cuál sería tu primera actuación ante esta situación?. a. Le haría un tacto rectal para identificar la presencia de fecalomas. b. No importaría ya que la ausencia de deposiciones no se considera un problema hasta después de 10 días de iniciar la nutrición enteral. c. Le administraría un enema de limpieza. d. Suspender la dieta.

Te dispones a iniciar la nutrición enteral a un paciente intubado ingresado en UCI: a. Compruebas que hay presencia de ruidos intestinales, de no ser así no la inicias. b. Te aseguras que la SNG está bien situada con un control radiológico. c. Inicias la nutrición con una dieta hiperproteica y sin fibra. d. Compruebas que la presión del neumotaponamiento sea superior a 30 cm para evitar broncoaspiraciones.

Vamos a poner a Montse en la posición de decúbito prono: a. Con esta posición conseguiremos una mejor redistribución del aire en las zonas pulmonares dorsales. b. Se recomienda que en este caso utilices el sistema de aspiración abierto ya que reduces la pérdida de PEEP. c. Sabes que si la estabilidad hemodinámica del paciente lo permite la giraras durante 8 horas al día para permitir hacer los cuidados de enfermería adecuadamente. d. La paciente se ventilará con volúmenes pulmonares altos y PEEP bajas.

Marc es diagnosticado de shock séptico y se debe iniciar una perfusión de Noradrenalina: a. Si no dispones de vía central la puedes iniciar por una vía periférica siempre que el tiempo de permanencia en esta vía no se alargue más allá de 8 horas. b. Siempre debes administrar por una vía central teniendo en cuenta que la luz de elección es la proximal. c. Su administración implica monitorización de la presión arterial no invasiva. d. Sabes que es estable tanto con soluciones de suero fisiológico como de suero glucosado.

Te dispones a extraer analítica a un paciente con diagnóstico posible de sepsis. Sabes que: a. El lactato debe extraerse siempre sin torniquete y sólo se puede sacar con una punción de una vena, nunca de una arteria. b. La sangre para determinar la saturación de 0xigen venosa central debe extraerse de la luz más proximal del catéter venoso central. c. Los hemocultivos se pueden obtener al mismo tiempo si se extraen de lugares diferentes. c. Los hemocultivos se pueden obtener al mismo tiempo si se extraen de lugares diferentes.

Jordi está ingresado en UCI con un shock séptico de origen urinario. De repente observas en el monitor un ritmo que te preocupa …. a. Avisas al médico ya que el ECG podría ser compatible con un flúter auricular donde los estímulos nacen del mismo foco ectópico. b. Avisas al médico ya que el ECG podría ser compatible con una fibrilación auricular. c. Corres a buscar el carro de paradas ya que el ECG es compatible con una fibrilación ventricular. d. Podría tratarse de un bloqueo de primer grado y por tanto no es una situación de urgencia.

En relación a la sepsis sabes que: a. La escalera q SOFA valora tres parámetros: alteración del nivel de conciencia, FC y frecuencia respiratoria. b. Se produce una lesión en el endotelio que provoca aumento de la fluidez de la sangre. c. Según el último documento de consenso es la disfunción orgánica que provoca la respuesta desregulada del huésped a la infección y precisa del uso de drogas vasoactivas por el control de la situación clínica. d. Todas las respuestas son falsas.

En relación al intervalo PR en un bloqueo de 2º grado Mobitz II es cierto que: a. Aumenta progresivamente hasta que hay un latido que no conduce. b. Se mantiene constante. c. Es variable y no sigue ninguna secuencia. d. No se puede medir, porque no hay ondas p.

Pepe ingresa en UCI por sepsis de origen urinario, sedo analgesiat y conectado a ventilación mecánica. De repente en el monitor observa imagen sospechosa e inmediatamente se practica el ECG …. a. La FC es muy elevada y los estímulos nacen del mismo foco porque son todos similares. Podría tratarse de un flutter auricular. b. Los complejos QRS son estrechos y eso ya nos indica que no es una situación de gravedad. c. Los que vemos en el ECG no son ondas P, son ondas F. Se trata de una fibrilación auricular. d. Todas las respuestas son falsas.

Un paciente acude a Urgencias y refiere clínica de nerviosismo. Al practicarle la ECG: a. Crees que se trata de contracciones auriculares prematuras y por tanto no tiene mucha importancia. b. Sabes que esta imagen electrocardiográfica que observas corresponde a extrasístoles ventriculares aisladas. c. Avisos al médico con urgencia ya que observas inversión de la onda T y se puede tratar de un IAM. d. Se trata de una taquicardia ventricular autolimitada y por tanto no es una situación de riesgo.

Josep de 50 años acude a urgencias por náuseas y vómitos desde hace unes horas. ¿Que te sugiere su ECG?. a. La FC aproximada es de 70 x 'y el ritmo es regular. El intervalo PR es> a 0,20. Se trata de un bloqueo de primer grado y probablemente la sintomatología no guarda ninguna relación con este hallazgo. b. La FC aproximada es de 50 x 'y el ritmo es regular. Todas las ondas P no se acompañan de QRS y el PR no es constante, no puede ser un ritmo sinusal. c. Tras valorar FC, ritmo y conducción interpreto que estamos ante una bradicardia sinusal. d. Todas las respuestas son falsas.

En el momento del ingreso, Ignacio, con una lesión medular a nivel de C6, está hipotenso, bradicàrdico y conserva la piel de las piernas seca y caliente. Según esto se puede decir que: a. Es muy poco probable que Ignasi esté sufriendo un shock medular, porque el shock medular suele darse en lesiones por debajo de D6 (o T6, que es lo mismo). b. Si Ignacio estuviera pasando por un shock de cualquier causa, estaría hipotenso, taquicárdico y pálido. c. El shock medular tiene una clínica diferente de la habitual en otros tipos de shock porque es consecuencia de la denervación simpática a nivel de las glándulas suprarrenales y, por tanto, de un déficit en la secreción de cortisol. d. La sintomatología de Ignacio es compatible con un shock medular. En este caso, sin embargo, aunque la sospecha sea muy clara, conviene descartar cualquier otro choque concomitante.

Ignasi hace 2 meses y medio que está ingresado en UCI por una lesión medular aguda. Hoy, de manera repentina ha referido cefalea intensa. Objetivas HTA, y piel roja, caliente y sudorosa en cara y tórax. ¿Cuál de las siguientes intervenciones es correcta en este caso?. a. Poner el paciente en trendelembourg. b. Retirar medias elásticas y aflojar la ropa. c. Bañarlo en la cama con agua tibia. d. Retirar y cultivar las vías centrales que lleve.

En relación a la nutrición y el metabolismo del paciente con lesión medular aguda (LMA) es cierto que: a. El inicio de la nutrición se puede prolongar hasta una semana post lesión, porque el metabolismo basal es mínimo y se debe prevenir la obesidad. b. En caso de retenciones refractarias a procinéticos, algunos protocolos proponen la localización post-pilórica de la SNG. c. Hay evidencia de que un control de glicemias estricto (glicemias ≤ 120) mejora la supervivencia. d. La pérdida proteica en un paciente con LMA es mínima siempre que esté libre de complicaciones sépticas o isquémicas.

Este es un ECG de cardiopatía isquémica. ECG de un hombre de 60 años con dolor precordial opresivo de una hora de evolución que le ha despertado mientras dormía: ¿Cuál de los siguientes es un hallazgo de este ECG y, además, es propio de la cardiopatía isquémica?. a. T negativa en AVR. b. Elevación del segmento ST en V2, V3 y V4. c. T negativa en punta de flecha a AVL. d. son ciertas a y b.

A Ignacio, con una lesión medular a nivel de C6, la han puesto en una cama especial que permite hacer lateralizaciones sin tener que moverlo. Se trata de una cama con 3 franjas longitudinales articulables. Te dispones a poner a Ignasi en DLD. Antes de lateralizarlo te asegurarás de que ... a. La cama está en Trendelemburg. b. Has retirado los protectores laterales de la cabeza. c. La franja derecha de la cama está plana o discretamente elevada (rotada en sentido contrario al decúbito). d. Que tiene las piernas bien juntas y estiradas.

Sara ha ingresado en UCI con un diagnóstico de fractura de base de cráneo. El Glasgow al ingreso es de 8. ¿Cuál de les siguientes estrategias de aplicación a les primeras 24 horas orientada a la prevención de lesiones cerebrales secundarias estaría indicada en su caso?. a. Intubación orotraqueal. b. Hiperventilación moderada (PCO2 ≤ 35 mm Hg). c. Hiperventilación intensa (PCOs ≤ 25 mm Hg). d. Son ciertas a i b.

Cuál de las siguientes medidas se considera una medida de primer nivel para disminuir la presión intracraneal: a. Asegurarse de que la sujeción del tubo endotraqueal no presiona el cuello ni la cara. b. Mantener el paciente en coma barbitúrico. c. Drenaje continuo de líquido cefalorraquídeo. d. Valoración del Glasgow durante la interrupción diaria de la sedación.

En relación al mantenimiento del volumen o la reposición de líquidos del paciente con TCE grave se recomienda la reposición con: a. soluciones hipotónicas. b. Soluciones hipotónicas o suero glucosado (que mantiene el volumen intravascular y al mismo tiempo proporciona glucosa a las células cerebrales). c. Preferentemente suero salino isotónico. d. fluidos hipertónicos.

En relación al manejo de la temperatura del paciente con un TCE grave, es cierto que: a. La fiebre aumenta mucho el metabolismo cerebral y, en consecuencia, aumenta la presión de perfusión cerebral. b. La fiebre aumenta mucho el metabolismo cerebral y, en consecuencia, disminuye la presión intracraneal. c. La hipotermia es una estrategia de primer nivel para el control de la presión intracraneal y, al mismo tiempo, protege de las infecciones nosocomiales. d. La recomendación en relación a la temperatura corporal es la normotermia (≤37,5ºC sin llegar a la hipotermia).

Cuál de las siguientes circunstancias incrementa las pérdidas sensibles e insensibles?. a. Paciente intubado o con traqueostomía en proceso de autonomización ventilatoria con oxígeno en T. b. edemas. c. ileostomía. d. Todas las anteriores incrementan las pérdidas sensibles e insensibles.

En relación al siguiente registro de enfermería consideras que : “Paciente diagnosticado de IR que presenta aposito de la herida quirúrgica manchado. Se camvia por apósito con más alta capacidad de absorción”. a. No es leíble. b. Es poco preciso. c. Es simultaneo. d. A i b son ciertas.

El Catéter de Arteria Pulmonar(CAP) es: a. Mínimamente invasivo. b. Únicamente para medir la temperatura corporal. c. Un catéter que permite medir la presión de enclavamiento. d. Para medir la PANI.

Cuando hablamos de monitorización hemodinámica invasiva podemos mirar: a. El caudal cardíaco. b. La Pulsioxímetria. c. El electrocardiograma. d. La FC i la PANI.

Marca la afirmación correcta sobre el sistema PICCO i el Catéter de Arteria Pulmonar(CAP): a. Son sistemas de monitorización hemodinámica no invasivos. b. Solo se necesita un catéter arterial. c. Son sistemas de monitorización semi-invasivos. d. Precisan calibración por termodilución.

En relación a las presiones que se producen durante las terapias continuas de depuración renal sabes que: a. La presión del efluente siempre es negativa cuando se inicia la terapia. b. La presión venosa o de entrada siempre es negativa. c. La presión de la línea de entrada depende de la velocidad de la bomba de sangre. d. La presión de retorno siempre es negativa.

Cuál de las siguientes afirmaciones es cierta en relación a las técnicas de depuración renal?. a. Si es posible, se iniciará la terapia con un catéter en la subclavia, de 13 French y ecoguiado. b. Las técnicas de depuración renal en el enfermo crítico se aplican de manera continuada durante 12 horas del día con las otras 12 horas de descanso nocturno. c. El proceso de atrapamiento de moléculas en el interior de la estructura de la membrana se produce sólo cuando utilizamos la difusión. d. Para que funcionen correctamente debemos estar seguros de poder obtener un flujo de 200 ml / minuto.

Observas que el color de la ultra-filtrado en un paciente con terapia de hemodiafiltración venovenosa continua tiene una tonalidad amarillo paja. a. No haces nada, sigues con la terapia iniciada, esto no supone ningún problema. b. El ultrafiltrado es de color prácticamente transparente como el líquido de reposición que se utiliza para la terapia, no puede adquirir una tonalidad amarilla. c. El ultrafiltrado puede presentar diferentes tonalidades (van de rosa claro a amarillo paja) en función del tipo de terapia que recibe el paciente. d. Tengo que avisar al médico y proceder a cambiar el filtro, esto indica que se está coagulando.

Aceptar y realizar una adecuación al tratamiento de soporte vital (ATSV) en el paciente crítico en situación paliativa, a veces se ve dificultada por algunas barreras. Señala la respuesta incorrecta: a. Falta de formación de los profesionales de intensivos en cuidados paliativos. b. Perspectiva de la sociedad en que la muerte es negada y gestionada como un tema tabú. c. Sentimiento de fracaso terapéutico por parte de los profesionales sanitarios. d. Alta mortalidad en la UCI.

Referente al destete terminal en la retirada de la ventilación mecánica en un paciente ingresado en la UCI, su principal inconveniente es: a. El paciente puede presentar síntomas de obstrucción de la vía aérea. b. El proceso de "fin de vida" es muy breve. c. El proceso puede provocar un cierto malestar y confusión en la familia por la causa de la muerte. d. Puede alargarse más el proceso de final de vida.

Cuál de las siguientes actividades y / o técnicas consideras que es una medida de adecuación al tratamiento de soporte vital?. a. Retirada de las técnicas de depuración renal. b. Realización de cambio de nutrición parenteral cada 24horas. c. Administración de medicación inotrópica para mantener las constantes vitales en cifras estables. d. Administración de hemoderivados cuando el paciente lo precise.

Según la bibliografía muchos autores sitúan a enfermería como personal clave en el equipo multidisciplinar que asiste al paciente crítico en el proceso de final de vida. ¿Cuáles de los siguientes puntos crees que no es necesario en los roles que adopta enfermería ?: a. Aliviar el sufrimiento y angustia del paciente y familia. b. Garantizar unos cuidados de bienestar y una muerte digna. c. Facilitar la toma de decisiones de forma unilateral. d. Ninguna respuesta es correcta.

En una persona amb TCE i risc d’augment de la PIC, la hipòxia i la hipercàpnia pot produir: a. Vasodilatació cerebral. b. Descens de la PIC. c. Descens de la Pressió arterial. d. Vasoconstricció cerebral.

Ens trobem davant una cremada que presenta una flictena, quina és la millor opció de tractament i cobertura?. a. Desbridar la flictena, netejar-la amb aigua i sabó o sèrum fisiològic i cobrir-la amb algun apòsit de cura amb ambient humit. b. Desbridar la flictena de forma estèril, netejar-la amb un antisèptic i aplicarem pomada antibiòtica per evitar el risc d’infecció. c. No punxar ni rebentar la flictena. La pell que recobreix actua com apòsit biològic i evita el risc d’infecció. d. Desbridar la flictena, netejar-la amb aigua i sabó o sèrum fisiològic, cobrir-la amb algun apòsit per fomentar l’ambient humit i cobrir-la amb un embenat compressiu.

Ens trobem davant d’un Codi Sèpsia si: a. Si el pacient presenta afectaciów de l’estat general, tot i que, no presenta febre i les constants són estables. b. Si el lactat és > de 1,5 mmol/L. c. Si el pacient presenta FR> de 25, està afebril, té mala perfusió cutània, una FC de 130x’ i una hiperglucèmia no explicada. d. Administrem l’antibiòtic empíric les primeres 3 hores.

Ingressa un pacient de 24 anys per un accident de transit. En el box d’urgències comenta que li fa molt mal el clatell i observes una respiració paradògica amb tiratge. Porta collaret cervical i el metge diu que ha d’anar al TAC el més aviat possible. La teva prioritat serà: a. Valorar si te globus vesical perquè diu que no ha orinat des d’abans de l’accident. b. Valorar si te sensibilitat als segments inferiors a la zona de la lesió. c. Avisar a la família i preguntar-li si li fa mal en algun altre lloc. d. Posar-li una via amb SF i O2 amb mascareta segons ordres mèdiques pel trasllat.

Quina de les afirmacions es falsa pel que fa a la nutrició del pacient crític?. a. La determinació dels nivells d’albúmina en sang és útil com a valor de pronòstic de l’estat nutricional. b. La dieta pel pacient en termes generals es recomana que sigui oligomèrica, hiperproteica i amb fibra dietètica. c. La mesura dels plecs cutanis es una eina poc útil per la valoració nutricional del pacient crític. d. Un pacient amb un Índex de massa corporal de 18,5 es considera en risc de malnutrició i s’associa a major mortalitat.

Sona l’alarma del respirador i indica PEAK 25 cm H20: a. He de comprovar que les tubuladures no estiguin acotades o el pacient mossegui el tub endotraqueal ja que el valor és massa elevat. b. He d’avisar al metge ràpidament ja que això indica mala distribució de l’aire dins l’alvèol i probablement indicarà tractament amb broncodilatadors. c. Totes les respostes son falses. d. El més probable és que sigui conseqüència de la desconnexió del pacient del respirador.

Et disposes a realitzar l’extubació terminal d’un pacient ingressat a UCI... a. Estàs tranquil perquè saps que el pacient no presentarà signes d’obstrucció de la via aèria. b. Informes a la família que el procés pot ser llarg però que s’administraran els fàrmacs necessaris per tal que el pacient no pateixi. c. Aniràs disminuint progressivament la FiO2 del respirador fins arribar al 21% que equival a l’aire ambient. d. Preveus que el pacient pot tenir el que anomenen “set d’aire”.

Referent al codi PPT, podem activar-lo segons uns criteris referents a l’anatomia de la lesió, signes vitals, tipus d’accident i els antecedent mèdics del pacient. Quina d’aquestes respostes no és certa si ens fixem amb el tipus d’accident: a. Col·lisió a major de 70km/h. b. Caiguda de..... de 4 metres. c. Deformitat important de l’automòbil. d. Extracció dificultosa de major de 20 minuts.

Et disposes a iniciar la nutrició enteral a un pacient entubat ingressat a UCI: a. Comproves que la pressió del pneumotaponament sigui superior a 30 cm per tal d’evitar broncoaspiracions. b. Fas la prova de tolerància i si el residu gàstric és superior a 150 no l’inicies. c. T’assegures que la SNG està ben situada amb un control radiològic. d. Comproves que hi ha presencia de sorolls intestinals, de no ser així no la inicies.

Quina de les següents afirmacions es certa pel que fa als pacients crítics?. a. L’Apache II és un sistema de medició que classifica als pacients en funció de la seva patologia. b. Per tal de ser ingressat a una UCI un pacient ha de precisar un elevat nivell de cuidatges d’infermeria amb independència de si te o no possibilitats de recuperació. c. Es necessari que els pacients crítics estiguin a entorns on la temperatura oscil·li entre 18-21º. d. La primera UCI tal i com les coneixem avui en dia es va obrir al Hospital Johns Hopkins de Baltimore.

Quina resposta referent al Codi Ictus és certa?. a. Pacient amb l’escala Ràpid positiva i un Rancom positiu que inicia la simptomatologia 30 minuts abans d’arribar a l’hospital serà candidat a activar el Codi Ictus. b. Arriba un Codi Ictus a l’hospital, la infermera de triatge li dóna un nivell III de prioritat. c. Pacient que arriba a l’hospital, amb clínica neurològica d’inici incerta, però presenta l’escala Ràpid Positiva i un Rancom negatiu, es procedirà al tractament fibrinolític el més aviat possible, ja que no sabem l’hora d’inici dels símptomes. d. Pacient de 65 anys amb desviació de la comissura i dificulat en la parla (disàrtria) que inicia la simptomatologia el dia abans, del que es portada a l’hospital pels seus familiars, no es podrà activar el Codi Ictus.

Ens trobem davant d’un pacient amb una Superfície Corporal Cremada Total del 15%, es tracten de cremades dèrmiques profundes i de tercer grau ocasionades per la llama d’un combustible, quina és la primera opció a realitzar, si som la primera assistència: a. Refredar les cremades amb apòsit d’hidrogel i administrar analgèsia potent (Morfina, Fentanest) per via intramuscular. b. Refredar les cremades amb sèrum a temperatura ambient i tapar-les amb un drap camp estèril, i iniciar la reposició hidroelectrolítica amb Ringer Lactat i Sèrum Glucosat al 10%, per compensar les importants pèrdues de ions. c. Refredar les cremades amb apòsit d’hidrogel o amb gasses amb sèrum i cobrir-les de forma estèril, monitoritzar al pacient i canalitzarem una via de gran calibre per iniciar la reposició hidroelectrolítica més l’analgèsia. d. Refredar les cremades amb sèrum o apòsit d’hidrogel, prendre les constants i monitoritzar al pacient, per valorar si està en condicions o si precisa l’inici de la reposició de líquids i realitzarem el sondatge vesical.

La pressió "meseta": a. Es la que es mesura al final de la fase inspiratòria, després de la realització d’un temps de pausa. b. És la que es produeix abans del tancament de la vàlvula inspiratòria. c. És equivalent a la pressió Plateau i no ha de superar els 45 cm H2O. d. El seu valor indica la pressió al circuit / tubuladures.

A la modalitat de pressió suport: a. Es una modalitat ventilatoria que s’assembla molt a la modalitat controlada per pressió. b. La màquina és qui determina la FR i la relació I:E. c. Ens hem de fixar essencialment en les alarmes de volum. d. Com més alta es la pressió de suport més esforç ha de realitzar el pacient.

La Sra. Rosa de 40 anys, està ingressada per una lesió medul·lar a nivell de la C7 des de fa 5 setmanes. Quan vas a canviar-li el sèrum et diu que te molt mal de cap i observes que te la pell blanca, freda i te piloerecció a la part del cos paralitzat, però de la lesió en amunt està vermella i calenta. El pols està a 50 p/m, però és fort. Quina serà la teva actuació?. a. Li posaràs la manta, li prendràs la pressió i avisaràs al metge. b. Si pots, la posaràs en antitrendelenburg o en sedestació, buscaràs la causa per eliminar-la i li prendràs la pressió. c. Li posaràs una manta per tal d’escalfar la part del cos que està freda i buscaràs la causa. d. Buscarem la causa per eliminar-la i li posaràs un hipotensor.

Quina de les següents afirmacions és falsa pel que fa a la ventilació mecànica invasiva?. a. Normalment la relació I-E és 1:2 ,la fase expiratòria es el doble que la inspiratòria. b. A les modalitats controlades el volum tidal que ens interessa anotar és l’inspiratori. c. Un nivell de PEEP elevat pot produir barotrauma. d. El Trigger determina el major o menor esforç que ha de realitzar el pacient per tancar la vàlvula inspiratòria.

Pel que fa al suport nutricional del pacient crític coneixem que: a. Un residu gàstric de 400 ml es considera inacceptable. b. La broncoaspiració és la complicació més prevalent del pacients amb nutrició enteral. c. La nutrició per via enteral evita l’atrofia intestinal. d. L'ús de la sonda nasoyeyunal redueix la tassa de pneumònies per aspiració.

Home de 45 anys d’edat, sense antecedent mèdics d’interès. Acut a urgències per dolor a fossa ilíaca dreta d’inici agut, amb sensació distèrmica, dolor (EVA de 5) i nàusees, les constants són correctes. Quin nivell de triatge li posaríeu?. a. Nivell III. b. Nivell IV. c. Nivell II. d. Nivell V.

Quina d’aquestes afirmacions és certa pel que fa a l’ètica dels cuidatges del pacient crític?: a. El destete terminal facilita el procés de mort escurçant el temps d’agonia. b. A la retirada del TET després de l’ administració de la sedació se l’anomena extubació terminal. c. La decisió de LTSV es pren unilateralment per l’equip mèdic/infermeria. d. No ingressar un pacient a UCI no es pot considerar una limitació de tractament de suport vital.

Davant d’un pacient que ha patit un TCE greu, i presenta otorrea: farem un anàlisi del líquid amb una tira reactiva. a. Si ens dona positiu en glucosa segurament que es tracta de LCR. b. Si ens dona negatiu en glucosa possiblement tingui una fractura de la fosa anterior de la base del crani. c. Cap de les anteriors és certa. d. Si ens dona positiu en glucosa descartarem que pugui ser LCR.

Segons l’article de Mourelo Fariña et al (2017), sobre l’actuació en lesions medul·lars agudes. La disfunció respiratòria del pacient a la fase aguda està relacionada amb 3 factors: a. Disminució de la força muscular, retenció de les secrecions i diatèrmia. b. Disminució de la força muscular, lesió a nivell de C4, hipotensió. c. Reducció de la força muscular, retenció de les secrecions i disfunció autonòmica. d. Totes són certes.

Quina d’aquestes situacions és de nivell I de prioritat?. a. Pacient inconscient. b. Cap d’aquestes situacions és de prioritat I en el triatge. c. Pacient que fa 15 minuts ha presentat convulsions actives, però a l’arribada a urgències ja no s’objectiven. d. Pacient que està de part.

Tenim al Jaume ingressat a la UCI amb un TCE greu. Porta un catèter ventricular per controlar la pressió intracranial (PIC). En relació a la cura d’aquest pacient, quina de les respostes és la més correcta: a. El transductor el posarem a nivell de l’eix flevostàtic per no falsejar els valors. b. Mantindrem el transductor a nivell del forat de Monrou i el pacient amb el capçal mínim a 30º. c. Podem fer drenatges del LCR si la PIC és superior a 18 Mm de Hg. d. Totes son certes.

Som la infermera de triatge, i ens arriba un pacient amb aquestes característiques: Dolor al pit, d’inici agut, amb diaforesis i antecedents d’un IAM fa dos anys. Quin nivell de prioritat en el triatge serà el més idoni davant la situació. a. Nivell de triatge III, perquè li hem fet l’ECG i administrat analgèsia i ha disminuït el dolor. b. Nivell de triatge II. c. Li donarem el nivell de triatge depenent el que surti al resultat de l’ECG. d. Nivell de triatge I.

Segons l’article publicat a la revista Enfermeria Intensiva “Evaluación y abordaje del estreñimiento en el paciente critico” de Perez-Sanchez et at: a. La retenció gàstrica va ser la complicació menys rellevant dels pacients inclosos a l’estudi. b. Els autors ressalten l’ eficàcia del protocol del seu centre davant l’ estrenyiment. c. La incidència d’estrenyiment de la població estudiada va ser molt baixa. d. La majoria dels subjectes d’estudi van rebre una dieta sense fibra.

Segons les recomanacions més importants de les guies ESPEN del 2019 es coneix que: a. La nutrició per via jejunal està sempre contraindicada en el malalt criic. b. L’inici de nutrició enteral hauria de retardar-se en cas de xoc incontrolat. c. La glucosa en sang s’ha de mesurar com a mínim cada 24 hores, els dos primers dies (en termes generals). d. La nutrició enteral s'hauria d'utilitzar en bolus en lloc d’en perfusió continua en tots el pacients amb risc d’aspiració.

Acut al CAP un senyor que ve a curar-se una cremada dèrmica superficial de 2% SCT (Superfície Corporal Total) que afecta el dors de les dues mans, quina evolució cal esperar de la cremada sinó apareix cap complicació?. a. Com es tracta d’una zona de risc, precisarà sempre desbridament quirúrgic. b. Que epitalitzi espontàniament en una setmana. c. Que epitalitzi espontàniament en un termini d’entre una setmana a dues setmanes. d. Que epitalitzi en un termini superior a tres setmanes.

En un pacient que ha patit un TCE. Què ens pot fer sospitar que tingui una fractura de base de crani?. a. Equimosi periorbital. b. Totes son certes. c. Signe de Batlle. d. Otorrea o rinorrea.

En relació al balanç diari del pacient crític: a. Quan administrem un enema a un pacient es considera només una entrada en el registre del balanç. b. L’equilibri entre guanys i pèrdues ha de produir-se sempre al final del dia per assegurar que no hi hagi complicacions cardiovasculars. c. Totes les respostes son falses. d. Les pèrdues insensibles es calculen en funció de la temperatura corporal del pacient.

A que fa referència la codificació ALFA: a. Zona del cos on l’individu presenta la lesió. b. Tipus d’accident. c. L’estat hemodinàmic, si té pols central o no. d. La respiració, si el pacient respira amb normalitat o presenta maneig invasiu de la via aèria.

Quina de les següents afirmacions es certa pel que fa a les tècniques de depuració renal?. a. La via d'elecció és la subclàvia. b. Totes son certes. c. La subclàvia és la que te més risc d'estenosis. d. La jugular és la que te més risc de trombosis.

Sobre el lactat saps: a. La sang per la mostra de lactat només es pot extreure de l'arteria. b. No s'aconsella l'extasi sanguini previ a l'extracció de la mostra de sang per lactat. c. La determinació de lactat s'ha de fer un cop extrets els hemocultius segons el códi sepsis. d. Els valors alts de lactat s'associen a disminució del metabolisme anaerobi.

Idealment, quina diüresi horària ha de mantenir un gran cremat durant les primeres 24h post accident?. a. En un adult la diüresi òptima serà de 0,5 a 1ml d’orina clara/kg de pes/hora. b. La diüresi ideal dependrà de la fórmula de Parkland (reposició hídrica). c. En un adult la diüresi òptima serà entre 50 i 100 ml d’orina clara/ kg de pes/hora. d. En un adult la diüresi òptima serà de 1ml a 1,5 ml d’orina clara/kg de pes/hora.

Quin percentatge de SCTC (Superfície Corporal Total Cremada) representa una cremada que afecta completament el cap i coll d’una persona adulta, segons la Regla del 9 o Regla de Wallace?. a. 9%. b. 9% del cap + 1% coll. c. 18%. d. 19%.

Quina de les següents afirmacions es certa pel que fa la sèpsia?: a. El codi "sèpsia greu" determina que s’ha d’administrar antibiòtics les dues primeres hores d’activació del codi. b. La droga vasoactiva d’elecció davant un procés sèptic es la dopamina. c. El procés sèptic provoca alliberació massiva de citocines i lesió de l’endoteli vascular. d. Definim sèpsia com una hipotensió que es manté després d’administrar líquids i necessitat de fàrmacs vasoactius per mantenir la PAM> 65mmHg + lactat> 2 mmol / l en absència d’hipovolemia.

En l’aïllament per contacte quines mesures hem de tenir en compte?: a. Higiene de mans, guants, mascareta quirúrgica, bata neta, material clínic d’ús exclusiu, porta tancada i restricció de visites. b. Higiene de mans, mascareta quirúrgica, porta tancada i visites restringides. c. Higiene de mans, mascareta d’alta filtració, porta tancada i restricció de visites. d. Higiene de mans, guants, bata neta, material clínic d’ús exclusiu, porta tancada i restricció de visites.

Quan parlem d`un bloqueig de segon grau tipus Mobitz II ens referim a: a. Cap impuls de les aurícules condueix a ventricles. b. PR menor a 0,20 i constant. c. Allargament progressiu del PR fins a trobar una ona P que no condueix. d. PR que és constant fins a trobar una ona P que no condueix.

Un pacient acudeix a Urgències i refereix clínica de nerviosisme. Diu que ha notat "como si se li atures el cor". Al practicar-li l’ECG: a. Saps que aquesta imatge electrocardiográfica que observes correspon a extrasístoles ventriculars aïllades. b. Creus que es tracta de contraccions auriculars prematures i per tant no te molta importància. c. Avises al metge amb urgència ja que observes inversió de l’ ona T i es pot tractar d’un IAM. d. Es tracta d’una taquicàrdia ventricular autolimitada i per tant no és una situació de risc.

Quins són els tres factors que composen la triada relaciona amb la trombosis venosa profunda (TVP)?. a. Estasi venosa, lesió de la paret arterial, hipocoagulabilitat. b. Estasi venosa, lesió de la paret arterial, hipercoagulabilitat. c. Estasi venosa, lesió de la paret venosa, hipocoagulabilitat. d. Estasi venosa, lesió de la paret venosa, hipercoagulabilitat.

Ens trobem en una valoració inicial d’un pacient politraumatitzat al que se li està realitzant un bodyTAC objectivant una lesió en columna espinal. Se sospita d’una lesió medul·lar, pel que es decideix fer una resonancia magnética urgent. Hem de fer la transferència física del pacient des del TAC a la RMN. Quin personal sanitari serà necessari per a fer el trasllat?. a. Cel·ladors, enfermer/a, metge. b. Cel·ladors, enfermer/a, auxiliar. c. Cel·ladors, enfermer/a, radiòleg, metge. d. Cel·ladors, enfermer/a, auxiliar, metge.

Observes que el color de l’ultra-filtrat en un pacient amb teràpia d’ hemodiafiltració venovenosa continua te una tonalitat rosada... a. L’ultrafiltrat es l’orina del pacient, per tant avises al metge de que el pacient presenta lleugera hematúria. b. Sospites que els capil·lars del filtre s’han trencat i procedeixes a canviar el filtro. c. Sospites que el filtre s’ha coagulat i procedeixes a canviar-lo. d. L’ ultrafiltrat pot presentar diferents tonalitats (van de rosa clar a groc palla) en funció del tipus de teràpia que rep el pacient.

Una de les complicacions potencials en un pacient cremat és la retracció funcional de l’extremitat cremada. Ens trobem davant d’un pacient que presenta una cremada de tot el braç dret menys la mà, quina resposta és certa?: a. No realitzarem embenat per evitar possibles complicacions posteriors. b. En aquest cas és necessari realitzar un embenat, per fer una cura de manera òptima de l’extremitat, col·locant el braç en angle recte. c. Realitzarem un embenat compressiu de l’extremitat afavorint el retorn venós. d. En aquest cas és necessari realitzar un embenat, per fer una cura de manera òptima de l’extremitat, col·locant en extensió el braç.

Quan situem al pacient en decubit prono: a. Volem reclutar els alveols hipofuncionants de la part anterior del tòrax. b. S'aconsella comptar amb un minim de tres persones per fer el gir correctament. c. Ho fem per millorar la relació ventilació/perfussió. d. Durant la maniobra de giro l'accident que més es reporta és l'extubació accidental del pacient.

Durant les primeres 24h d’ingrés d’un pacient a la UCI diagnosticat d’accident vascular cerebral (AVC) hemorràgic quina de les següents mesures profilàctiques de TVP s’utilitzarà?. a. Compressió pneumàtica intermitent. b. Heparina de baix pes molecular. c. Heparina de baix pes molecular i compressió pneumàtica intermitent. d. Mitges de compressió elàstica progressives de 40 mm Hg.

Aquesta és la tira de ritme d’un ECG realitzat al servei d’Urgències a un pacient que refereix dolor epigàstric intens. Quina és la seva freqüència cardíaca aproximada?. a. 43 x'. b. 60 x'. c. 75 x'. d. 50 x'.

Aquesta és la tira de ritme d’una derivació del l’ECG d’en Ramon. Saps que: a. Observes un allargament progressiu del PR fins a trobar una ona P que no condueix. b. Observes que el PR és constant fins a trobar una ona P que no condueix i per tant es podria tractar d’un bloqueig de segon grau tipus Mobitz II. c. Observes que cap impuls de les aurícules condueix a ventricles, podria tractar-se d’un bloqueig AV complert. d. Presenta un PR menor a 0,20 i constant i podria tractar-se d’un bloqueig de segon grau tipus Mobitz I.

Quina de les següents afirmacions no és certa en relació al pacient politraumàtic adult?. a. Si hi ha sospita de fractura de base de crani la SNG es posarà per via orogastrica. b. La dosis de càrrega inicial de l’àcid tranexàmic es d’1 gram. c. S’ha de respectar l’eix el cap-coll-tronc-pelvis-extremitats. d. Si hi ha sospita de ruptura uretral es procedirà immediatament al sondatge urinari per poder fer control horari de la diüresis.

Aquesta es la tira de ritme de l’ ECG de Carlota, que acudeix a Urgències perquè se sent marejada des de fa unes hores: a. Carlota presenta un ritme regular amb un PR < 0,20 i constant. b. Detectes un bloqueig de primer grau amb un PR > 0,20 i avises al metge. c. Avises al metge de guàrdia doncs no s’ observen ones de despolarització auricular. d. Detectes un bloqueig de segon grau tipus Mobitz I i avises al metge.

Que significa que un pacient te assignat una prioritat 0 al codi PPT?. a. Vol dir que té algun criteri fisiològic. b. Vol dir que compleix algun dels criteris anatòmics. c. Vol dir que té algun criteri de mecanisme lesional d’alta energia. d. Vol dir que té algun antecedent patològic rellevant.

L’escala qSOFA: a. Es una eina de cribatge que inclou entre els paràmetres a valorar: la FC, la FR i el nivell de consciència. b. Valora el Glasgow, la TA i la temperatura. c. Valora el Glasgow, la TA i la FR. d. Es un eina de cribatge que només es pot utilitzar en l’àmbit hospitalari.

Les extrasístoles ventriculars: a. Se segueix d’ una pausa compensatòria complerta. b. L'estúmul s'origina en un focus ectòpic auricular. c. Es manifesten sempre com falta de batec per part del pacient. d. Totes son certes.

El fluter auricular es caracteritza per: a. Interval PR normal. b. Freqüencia auricular entre 100 i 120 per minut. c. Absència d'ones P (S'anomenen ones F). d. Complex QRS ample.

Trieu-ne una: a. La FC del pacient és de 43 batecs per minut aproximadament. b. La FC del pacient és de 80 batecs per minut aproximadament. c. La FC del pacient és de 63 batecs per minut aproximadament. d. La FC del pacient és de 30 batecs per minut aproximadament.

Quina d'aquestes caracteristiques no correspon a un ritme sinusal?. a. L’ interval PR es manté constant. b. L’ona P és positiva a totes les derivacions excepte a AVR ( que és negativa)?. c. L’ interval PR és normal (0,12 - 0,18s). (L'interval PR es considera normal entre 0,12 i 0,20 segons). d. Totes les ones P s’acompanyen d’un complex QRS.

Quin es considera el marcapàs primari del cor?. a. Haz de Hiss. b. Nodul auriculo-ventricular. c. Nodul sinussal. d. Als adults és el nodul sinussal i als nens el nodul auriculo-ventricular.

L' interval PR ha de tenir una durada de: a. 0,06 a 0,10 segons. b. Totes les respostes son falses. c. 0,10 a 0,20 ( de 1 a 5 quadrets petits del paper del electro). d. 0,12 a 0,20 s ( de 3 a 5 quadrets petits del paper del electro).

Quina de les següents afirmacions és certa pel que fa al funcionament del cor?. a. El bloqueig de segon grau tipus Mobitz II es caracteritza per una dissociació auriculoventricular. b. Al bloqueig de primer grau l'interval PR medeix més de 0,18 segons. c. El bloqueig de segon grau Tipus I o Mobitz I o Wenckebach acostuma a tenir bon pronostic. d. Al bloqueig de primer grau el PR es va allargant progresivament fins trobar una ona P que no condueix.

Quina de les següents no és una caracteristica de la fibril.lació auricular?. a. Les ones venen de diferents focus ectòpics auriculars. b. Ritme ventricular regular. c. No hi ha ones P. d. Els complex QRS són de configuració normal.

A que correspon l'ona T?. a. A la repolarització de l’aurícula. b. A la despolarització de l’auricula. c. A la repolarització del ventricle. d. La despolaritzacio dels ventricles.

Es una característica del nòdul auriculo-ventricular... a. Proporcionar un mecanisme de seguretat impedint que passin masses impulsos de les aurícules als ventrícles. b. Ser el marcapàs primari del cor. c. Disparar una frecuencia cardìaca de 80-100 per minut. d. Dispara a una frecuencia de 20-40 batecs/minut.

Trieu-ne una: a. La FC del pacient és aproximadament de 100 batecs per minut. b. La FC del pacient és aproximadament de 80 batecs per minut. c. La FC del pacient és aproximadament de 150 batecs per minut. d. La FC del pacient és aproximadament de 130 batecs per minut.

Abans de traslladar una pacient a quiròfan des del box de crítics, amb una fractura de fèmur al que s’està acabant de transfondre un primer concentrat d’hematies, quina acció no és correcta. a. Prepararem només el maletí de trasllat composat per un amb ambú i Guedel. b. Verifiquem que el monitor de transport disposi de bateria suficient. c. Ens assegurem de que banc de sang estigui al corrent del canvi de localització del pacient. d. Comprovem la disponibilitat d’oxigen que hi ha a la bala de transport.

Ens disposem a fer una transferència verbal, entre infermer/a urgències a infermera/a UCI, d’un pacient amb una hemorràgia subaracnoidea amb IOT i sense altres lesions. Quines característiques ha de tenir aquesta comunicació?. a. Totes les respostes son certes. b. Assegurant un missatge bidireccional (doble check, bucle tancat, tancar el cercle...). c. Estructurada. d. Clara i concisa.

Ens trobem en una valoració inicial d’un pacient politraumatitzat al que se li està realitzant un bodyTAC objectivant una lesió en columna espinal. Se sospita d’una lesió medul·lar, pel que es decideix fer una RMN urgent. Hem de fer la transferència física del pacient des del TAC a la RMN. Quin personal sanitari serà necessari per a fer la transferència?. a. Cel·ladors, enfermer/a, auxiliar. b. Cel·ladors, enfermer/a, radiòleg, metge. c. Cel·ladors, enfermer/a, auxiliar, metge. d. Cel·ladors, enfermer/a, metge.

Procedim a traslladar un pacient al TAC durant la valoració inicial d’un pacient politraumatizat. És imprescindible que ens assegurem de que durant el trasllat tinguem el següent material: a. Monitor. b. Bala d’oxigen. c. Baló autoinflable - Ambú. d. Totes son correctes.

Un cop reps la informació del pacient, (politraumatitzat) per part de CECOS, quin recurs activaries o personal sanitari, amb les dades proporcionades?. a. Servei Anestèsia, Cirurgia, Traumatologia, Radiologia. b. Servei de Cirurgia, UCI, Traumatologia, Radiologia, Anestesia. c. Servei de traumatologia, UCI, Anestèsia, Radiologia. d. Servei d’UCI, Anestèsia, Cirurgia, Radiologia, Cardiologia.

Ens trobem en l’arribada d’un pacient politraumatitzat , portat en ambulància SEM SVB (Suport Vital Bàsic) convencional. En avisar al personal mèdic del servei, refereixen que estan a una altra urgències i que trigaran 5 minuts en acudir. Mentrestant, el personal SEM SVB descarrega el pacient a la camilla i us fa la transferència verbal . Quina és la actuació immediata que heu de realitzar de manera prioritaria?. a. Fer un ECG. b. Monitoritzar al pacient. c. Comprovar la via aèria. d. Col·locar dues vies perifèriques de gran calibre.

Durant el trasllat d’un pacient amb un volet costal des d’urgències a la UCI, quins són els paràmetres imprescindibles que hem d’anar valorant constantment: a. Frequencia cardíaca, Frequencia respiratòria, saturació oxigen, temperatura. b. Freqüència cardíaca, Freqüència respiratòria, saturació Oxigen, Tensió Arterial. c. Freqüència cardíaca, glucèmia, saturació Oxigen, Tensió Arterial i Escala de Glasgow, diuresis. d. Freqüència cardíaca, glucèmia, saturació Oxigen, Tensió Arterial i Escala de Glasgow.

En referència a la transferència estructurada del pacient, quina seria la opció més correcta?: a. Recomanacions – Nom del pacient – identificar-se com a professional – Estat hemodinàmic. b. Descripció del problema – Estat hemodinàmic – Nom del pacient – Recomanacions. c. Estat hemodinàmic – Nom del pacient – identificar-se com a professional – Diagnòstic. d. Identificar-se com a professional – Nom del pacient – Estat hemodinàmic – Recomanacions.

En relació al trasllat intrahospitalari del pacient crític el paper de la infermera es basa en: a. Només es pot fer si el pacient està en situació estable i sense necessitat de drogues vasoactives. b. Emplenar un llistat de verificació abans, durant i després del trasllat. c. Realitzar control de constants abans del trasllat. d. Comprovar les connexions de les bombes de perfusió i drenatges.

En relació al trasllat intrahospitalari del pacient crític és cert que: a. Totes les anteriors són certes. b. El protocol de trasllat ha d’incloure un llistat de verificació. c. Només es pot fer si el pacient està en situació estable i sense necessitat de drogues vasoactives. d. L’efecte advers més freqüent que s’hi associa és l’aturada càrdio-respiratòria.

En relació al trasllat intrahospitalari del pacient crític és cert que: a. Només es pot fer si el pacient està en situació estable i sense necessitat de drogues vasoactives. b. La comunicació ineficaç entre l’equip és una font freqüent d’efectes adversos associats al trasllat. c. T’assegures que l’equip de trasllat que acompanya al pacient està format per una infermera i un zelador. d. L’efecte advers més freqüent que s’hi associa és l’aturada càrdio-respiratòria.

Davant la pre-alerta de que en 15 minuts arriba al Box de crítics un pacient politraumatizat, és imprescindible tenir preparat: a. Matalàs de Buit. b. Una camilla/llit gran. c. Camilla de cullera. d. Tauló espinal de plàstic radiotransparent.

Ens pre-alerten d’un pacient politraumatizat que ha patit un traumatisme toràcic, ens hem d’assegurar que al box estigui preparat: a. L’aparell per fer radiografies portàtil. b. L’ecògraf i l’aparell per fer radiografies portàtils. c. No és necessari preparar cap material per a fer una prova d’imatge ja que es traslladarà al pacient al TAC. d. L’ecògraf.

Dels següents pacients hipotètics: quin té menys risc de trombosis venosa profunda?. a. Cirurgia ortopèdica de maluc realitzada a un senyor de 70 anys. b. Pacient amb una neoplàsia mieloproliferativa. c. Cirurgia oftalmològica de cataractes. d. Pacient enllitat a conseqüència de les seqüeles d’un ictus.

Quina d’aquestes afirmacions es certa en relació amb la trombosis venosa profunda?. a. La incidència disminueix amb l’edat. b. L' obesitat no és un factor de risc. c. És la causa més freqüent d’embolisme pulmonar. d. És redueix el risc amb la immobilització.

Durant les primeres 24h d’ingrés d’un pacient a la UCI diagnosticat d’accident vascular cerebral (AVC) hemorràgic quina de les següents mesures profilàctiques de TVP s’utilitzarà?. a. Compressió pneumàtica intermitent. b. Inhibidor indirecte del factor Xa: Fondaparinux. c. Heparina de baix pes molecular. d. Acenocumarol.

Quin dels següents podria ser el pla de tractament per prevenir una trombosis venosa profunda a una persona amb factors de risc?. a. Administració d’heparina, mobilització i elevació del extrem distal de la cama. b. Ús de compressió pneumàtica intermitent, immobilització i elevació del extrem distal de la cama. c. Administrar heparina, immobilització i elevació del extrem distal de la cama. d. Administració d’heparina, mobilització i decliu de l’extrem distal de la cama.

Quins són els tres factors que composen la triada relaciona amb la trombosis venosa profunda (TVP)?. a. Estasi venosa, lesió de la paret arterial, hipercoagulabilitat. b. Estasi venosa, lesió de la paret arterial, hipocoagulabilitat. c. Estasi venosa, lesió de la paret venosa, hipercoagulabilitat. d. Estasi venosa, lesió de la paret venosa, hipocoagulabilitat.

Quina prova diagnòstica es pot utilitzar per al diagnòstic de la trombosis venosa profunda?. a. Gasometria arterial. b. Radiografia de tòrax. c. Ecografia doppler. d. Radiografia de torax i gasometria arterial.

Quins dels següents són signes de trombosis venosa profunda?. a. Dolor. b. Edema i tumefacció unilateral. c. Dispnea. d. Bradicàrdia.

La trombosis venosa profunda és una complicació potencial del pacient enllitat. Quina d’aquestes mesures va encaminada a la seva prevenció?. a. Mobilització precoç amb exercicis actius i passius. b. Deambulació tardana. c. Immobilització. d. Mantenir-se en posició Fowler alta.

Totes les següents són mesures preventives de la TVP excepte una: a. Compressió pneumàtica intermitent. b. Agonistes de la vitamina K. (Es tractaria dels antagonistes de la vitamina K). c. Heparina de baix pes molecular. d. Deambulació precoç postoperatòria.

Com s’anomena la triada relacionada amb la trombosis venosa profunda?. a. Triada de Virchow. b. Triada de Beck. c. Totes les respostes son falses. d. Triada de Cushing.

Un pacient ingressat a UCI té més factors de risc associats per a presentar una trombosis venosa profunda. Quin dels següents són factors associats al pacient crític?. a. Sedació farmacològica. b. Totes les respostes son certes. c. Ús de medicació vasoconstrictora. d. Ús de catèter venós central.

Observes que el color de l'ultrafiltrat en un pacient amb terapia d'hemodiafiltració continua te una tonalitat rosada: a. Sospites que els capil.lars del filtre s'han trencat i procedeixes a canviar el flitre. b. L'ultrafiltrat pot presentar diferents tonalitats que van del rosa clar al groc palla en funció del tipus de terapia que rep el pacient. c. Això podria indicar possible obstrucció de la sonda vesical. Seria necessari procedir al seru canvi. d. L'ultrafiltrat és l'orina del pacient , per tant avises al metge de que presenta lleugera hematuria.

En Miquel rep tractament amb hemodiafiltració VV continua. Saps que: a. El líquid que utilitzem per la reposició te una composició molt diferent a la del plasma per facilitar la difussió. b. Aquesta modalitat utiltiza només la convecció com a mecanisme bàsic d'aclariment de soluts. c. Si la pressió d'entrada és negativa probablement hi ha un problema de coagulació del filtre. d. El lloc anatòmic d'elecció per la inserció del cateter és la vena femoral.

Quina de les següents afirmaciosn es certa pel que fa a les tècniques de depuració renal?. a. Totes son certes. b. La jogular és la que te més risc de trombosis. c. La via d'elecció és la subclavia. d. La subclavia és la que te més risc d'estenosis.

Pel que fa a la monitorització de pressions durant les terapies continues de depuració renal saps que: a. La pressió de retorn sempre és negativa. b. La pressió de l'efluent sempre és negativa. c. Les pressions d'entrada sempre son positives. d. Les pressions del filtre sempre son positives.

Ens disposem a fer la comprovació de la linea per iniciar la terapia de depuració renal: a. Només cal comprovar la linea arterial. b. Hem d'assegurar que hi haurà un flux de 100 ml/minut a les dues llums. c. Necessitem tenir una xeringa de 10 cc, aspirar i que surtin 10 cm de sang en un plaç de 6 segons. d. Hem d'assegurar que la línea permet una extracció de 200 ml/minut.

Quina d'aquestes afirmacions és certa pel que fa a les complicacions relacionades amb el circuit extracorpori quan estem fent una terapia de depuració renal?. a. En cas de sagnat pesl punts de punció el metge ens pot indicar l'administració de sulfat d'atropina per revertir la situació. b. Si s'observen petits cualls al sistema hem de procedir a retornar la sang al pacient el més aviat possible abans no es coaguli. c. Si el color de l'ultrafiltrat és rosat, hem de canviar el filtre inmediatament. d. Si s'observa entrada d'aire accidental hem de situar al pacient en posició antitrendelenburg.

Quina és la modalitat de substitució renal més utilizada a la pràctica clínica dins les unitats de cures intensives?. a. Dialisis continua. b. Hemodialisis continua. c. Hemofiltració continua. d. Hemodiafiltració continua.

Que saps sobre els mecanismes de transport de soluts a les terapies de depuració renal?. a. La convecció arrossega molècules de baix i mig pes molecular. b. La convecció és un mecanisme passiu. c. La convecció és el principi bàsic de la dialisis convencional. d. Durant la difusió s'eliminen mol.lecules de gran pes molecular.

Quina d'aquestes NO és una característica que ha de tenir un cateter per iniciar una terapia de depuració renal?. a. Radiotransparent. b. Ha de tenir un diametre entre 11 i 13 FR. c. Possibilitat de gir de 180º. d. Ha de ser flexible però rígid alhora.

Una pressió d'entrada extremadament negativa pot significar: a. Que està desconectada la linea arterial. b. Una desconexió de la línea venosa. c. Que el catèter està obstruit. d. La velocitat de la bomba de sang és massa lenta.

Dels cuidatges del pacient en decubit prono saps que: a. Els braços del pacient s'han de posar tots dos al llarg del cos amb els palmells de les mans mirant cap els llençols. b. El decubit prono s'aconsella mantenir-lo unes 16-18 hores al dia. c. El decubit prono s'aconsella mantenir-lo al menys durant 6 hores al dia. d. S'han d'anar fent girs combinats de braços amb el cap cada 8 hores.

Sobre el procés sèptic coneixes: a. Es produeix una lesió endotelial que afavoreix la formació de l’edema. b. Actualment disposem només d’una eina de cribatge per la sèpsia i es tracta de l’escala qSOFA. c. El codi sèpsia greu ens obliga a l’extracció d’una mostra de sang per determinació de lactat i aquesta només pot ser sang venosa. d. El codi sèpsia greu ens obliga a obtenir 2 hemocultius previs a l’administració d’antibiòtics només en el cas que el pacient presenti febre.

El síndrome del distrés respiratori agut: a. Utilitza el decubit prono com alternativa terapèutica ja que amb aquesta posició s’aconsegueix reclutar les regions pulmonars anteriors. b. Utilitza el decúbit prono com alternativa terapèutica i aquesta inclou girs del cap c/6 hores. c. Requereix que el pacient sigui ventilat mecànicament amb volums tidal baixos i PEEP moderades. d. Requereix que el pacient sigui ventilat mecanicament amb volums tidal alts i PEEP també elevades.

L’escala qSOFA... a. Valora el Glasgow, TA i temperatura. b. Es una una eina de cribatge que inclou entre els paràmetres a valorar: FC,FR i nivell de consciencia. c. Valora el Glasgow, TA i FR. d. Es una eina de cribatge que només es pot utilitzar a l'àmbit hospitalari.

Per aspirar als pacients posicionats en decubit prono s'aconsella utilitzar el sistema d'aspiracions obert per evita la perdua de PEEP. Vertader. Fals.

Segons el tercer consens mundial sobre la sèpsia s'enten per sèpsia al procés greu que s'acompanya d'hipotensió que es manté després d’administrar líquids i necessita fàrmacs vasoactius. Vertader. Fals.

Quan el SEM activa el codi PPT envia informació codificada des del lloc de l’accident al Centre de Coordinació Sanitària (CECOS) i aquest es qui transmet aquesta informació a l’hospital d’una manera organitzada. A que fa referència la codificació ALFA: a. Tipus d’accident. b. Zona del cos on l’individu presenta la lesió. c. L’estat hemodinàmica, si té pols central o no. d. La respiració, si el pacient respira amb normalitat o presenta maneig invasiu de la via aèria.

La valoració del pacient politraumatitzat “in situ” es duu aterme realitzant, en primer lloc, una valoració primària o inicial i, posteriorment, una revaluació o valoració secundària. Quin pas, dels que a continuació s’indiquen, no es duu a terme en l’avaluació primària?. a. Circulació. b. La ventilació de la via aèria. c. Assegurar la via aèria. d. Comprovació de lesions superficials a nivell de l’espatlla.

Referent a la mortalitat del pacient politraumatitzat, sabem que segueix una distribució en tres pics, parlem del tercer pic quan: a. Quan es produeix la mort a les 3 hores d’haver-se produït l’accident. b. Es produeix la mort en les primeres hores de l’accident, dependrà de la primera assistència sanitària. c. Es produeix la mort als dies o les setmanes degut a la sèpsia o la fallada multiorgànica. d. Es produeix la mort en els primers minuts després de l’accident, degut a lesions de grans vasos.

Seguint el criteri d’anatomia de la lesió, en quin cas podríem activar el codi PPT?. a. Caiguda d’un ciclista a poca velocitat però presenta tòrax inestable. b. Fractura de maluc D d’una pacient de 75 a l’aixecar-se del llit sense compromís circulatori. c. Totes les respostes son falses. d. Accident laboral que comporta una amputació del dit gros de la mà.

Què entenem per pacient politraumatitzat?. a. Aquell pacient que presenta una lesió neurològica. b. Aquell pacient que presenta múltiples fractures. c. Aquell pacient que presenta diverses lesions. d. Aquell pacient que presenta almenys una lesió traumàtica capaç de comprometre la vida de l’individu.

Durant la valoració inicial identificarem i valorarem els problemes que comprometen la vida del pacient, la primera actuació serà: a. Observar moviments respiratoris, valorar la necessita d’oxigenoteràpia. b. Comprovar la permeabilitat de la via aèria. (A: airway: valorar la permeabilitat de la via aèria i control cervical.). c. Col·locar-li oxigen a alt flux per mantenir saturacions per sobre de 95%. d. Comprovar els moviments respiratoris i col·locar-li el guedel i ventilar amb l’ambú per tenir concentracions del 100% d’oxigen.

Quan estem realitzat la valoració inicial d’un pacient politraumatitzat, una de les primeres intervencions en la valoració primària és valorar el nivell de consciència, perfer-ho utilitzem l’escala Glasgow. Si ens trobem amb un pacient amb obertura d’ulls espontània, resposta verbal confusa i que localitza el dolor, el Glasgow serà de: 11. 12. 10. 13.

Una de les actuacions més important en la cura del pacient politraumàtic és el “trànsfer del pacient” des de la llitera del SEM al centre receptor, quina de les següents respostes és la correcta: a. Posarem la taula espinal sobre la llitera de l’hospital i després procedirem al trànsfer amb el matalàs de buit, sense retirar el buit. b. Es passarà el pacient d’una llitera a una altra mitjançant la taula de transferència, després de desfer el matalàs de buit. c. Es retiraran els materials d’immobilització (matalàs de buit, collaret cervical) abans de passar a la llitera de l’hospital i posteriorment sota del pacient posarem la tauleta espinal per mantenir el cos alineat. d. Desfarem el buit del matalàs abans de passar-lo a la llitera del box de l’hospital, per facilitar la mobilització del pacient.

En quin d’aquest tipus d’accident hauríem d’activar codi PPT si som la infermera i anem soles a l’ambulància juntament amb el tècnic (coneguda com ambulància ÍNDIA): a. Extracció de l’individu de l’automòbil de 5 minuts. b. Caiguda de > 4m. c. Caiguda de ciclista amb bicicleta, mentre estava parat però presenta trencament de tíbia i peroné. d. Col·lisió d’un vehicle a 20 km/h per nucli urbà.

Assenya-la l’opció correcta referent als accidents de trànsit: a. Cap de les respostes és correcta. b. Després del suïcidi constitueixen la segona causa de mort en la gent més jove, entre 15 i 34 anys. c. Constitueixen la principal causa de mort de la població més jove, entre 15 i 34 anys. d. Gairebé la meitat es produeixen en la llar, seguits d’aquells originats al carrer.

Entre els factors associats a alt risc de ser portador de bacteris multirresistents trobem: a. Ingrés hospitalari previ de més de 5 dies en els anteriors 3 mesos. b. Totes les respostes son certes. c. Pacient institucionalitzat(centre penitenciari, sociosanitari, residència...). d. Pacient amb insuficiència renal crònica que va a hemodiàlisi o fa diàlisi peritoneal.

Les infeccions per bacteris multiressistents estan relacionades amb: a. Ús de catèters femorals. b. Menor freqüència d’ús d’analgèsics. c. Estança mitja a UCI més llarga, increment de costos i morbimortalitat. d. Cap de les anteriors és certa.

Segons el projecte Resistència Zero, s’entén com a BMR: a. Totes les respostes son falses. b. Bacteries que la seva resistència tingui rellevància clínica i epidemiològica. c. Bacteries que son resistents a tots els grups d'anttibiotics d'ús habitual. d. Bacteries noves i que han aparegut als entorns assistencials els últims 5 anys.

Minimitzar els tres factors que més influeixen en l’aparició de BMR en pacients crítics(1 -La utilització adequada dels antibiòtics; 2- La detecció precoç de BMR i la prevenció de la seva disseminació; 3- L’eliminació de reservoris) és l’objectiu de les recomanacions de quin projecte?. a. Resistència Zero. b. Bacterièmia Zero. c. ITU Zero. d. Ulceras zero.

Quin tipus d’aïllament haurem d’aplicar a UCI en cas de que el pacient sigui portador d’una BMR?. a. Aïllament per contacte. b. Aïllament per contacte i gotes. c. Aïllament protector. d. Aïllament respiratori.

En l’aïllament per contacte quines mesures hem de tenir en compte: a. Higiene de mans, mascareta quirúrgica, porta tancada i visites restringides. b. Higiene de mans, guants, mascareta quirúrgica, bata neta, material clínic d’ús exclusiu, porta tancada i restricció de vistes. c. Higiene de mans, mascareta d’alta filtració, porta tancada i restricció de vistes. d. Higiene de mans, guants, bata neta, material clínic d’ús exclusiu, porta tancada i restricció de visItes.

El projecte “Resistència Zero” proporciona: a. Recomanacions per a augmentar i millorar l’ús d’antibiòtics a UCI. b. Pautes d’obligat compliment per a reduir les infeccions del tracte urinari. c. Recomanacions guia per a reduir la taxa de pacients en els que s’identifica un o més bacteris multirresistens d’origen nosocomial IntraUCI. d. Mesures per a reduir les bacterièmies per catèter.

Forma part del decàleg STOP BMR del projecte Rz: a. Totes les respostes son certes. b. Avaluar diàriament la necessitat de portar sondatge vesical. c. Buscar de forma activa la presència de BMR en els pacients ingressats a UCI diariament durant tota la seva estança. d. Incloure en la higiene diària del pacient colonitzat/infectat per BMR productes que continguin Clorhexidina al 4%.

Algun dels BMR més coneguts són: a. Acinetobacter-baumanii MR. b. Totes los respostes son certes. c. Pseudomones aureginosa MR. d. Staphylococcus aureus meticil resistent(MRSA).

En el reconocimiento de la secuencia (C) debemos: a. Observar al paciente. b. Administrar fluidos para reponer el volumen si es necesario. c. Valorar la presencia de sangrado. d. Todas son correctas.

Dentro de las posibles acciones en la secuencia (A) Vía aérea se encuentran: a. Todas son ciertas. b. Valorar si hay una respiración abdominal. c. Monitorizar la saturación de oxígeno. d. Colocación de guedel.

Valorar si el paciente utiliza algún tipo de prótesis que pueda suponer un potencial riesgo corresponde a la secuencia: a. (E) Exposición. b. (C) Circulación. c. (B) Respiración. d. (A) Vía aérea.

El orden de la valoración primaria es: a. Exposición, Respiración, Vía aérea, Estado neurológico, Circulación. b. Vía aérea, Respiración, Circulación, Estado neurológico, Exposición. c. Exposición, Vía aérea, Respiración, Circulación, Estado neurológico. d. Exposición, Estado neurológico, Vía aérea, Respiración, Circulación.

En la valoración del estado neurológico se debe (D): a. Exposición, Respiración, Vía aérea, Estado neurológico, Circulación. b. Vía aérea, Respiración, Circulación, Estado neurológico, Exposición. c. Exposición, Vía aérea, Respiración, Circulación, Estado neurológico. d. Exposición, Estado neurológico, Vía aérea, Respiración, Circulación.

En la valoración del estado neurológico se debe (D): a. Realizar una glicemia capilar. b. Valorar la administración de fluidos. c. Colocar soporte respiratorio. d. Colocar un acceso venoso.

Evitar la pérdida de calor forma parte de la secuencia: a. (E) Exposición. b. (C) Circulación. c. (D) Valoración neurológica. d. (A) Vía aérea.

En qué consiste la secuencia ABCDE?. a. Todas son ciertas. b. Observación del estado de las pupilas. c. En el reconocimiento de forma ordenada del paciente con examen físico y monitorización. d. Asegurar que la vía aérea sea permeable.

Durante la valoración de la respiración (B) debemos: a. Colocación de tubo de Mayo. b. Observar si se ha producido cianosis. c. Realizar la maniobra Frente-Mentón. d. Ver, oír y sentir.

En la evaluación de la respiración (B), debemos tener en cuenta: a. Oír la respiración. b. Valorar el patrón respiratorio. c. La expansión torácica. d. Valorar el estado de la vía aérea.

Quan rebem un pacient al servei d’ urgències després de patir un accident de trànsit, quina resposta creus que és la correcta referent a la família: a. Hem de preguntar al SEM si la família esta avisada i si estan de camí. I si aquests estan a la sala d’espera, un cop estabilitzat el pacient anar a informar-los per a què rebin la informació necessària. b. A urgències i quan es tracta d’ un pacient crític, aquesta tasca no és competència d’ infermeria. c. Informar a la família en quan puguem, però afavorir que no passin a veure al pacient, per evitar l’ impacte que els hi pugui ocasionar després d’haver sofert un accident de trànsit. d. Preguntar al SEM si la família està avisada i si estan de camí. O bé, si aquests estan a la sala d’espera, un cop estabilitzat el pacient anar a informar-los de la situació, i explicar-los-hi que fins que no el traslladin a la UCI no el podran veure.

Quina de les següents actuacions prioritzaries dins de la valoració secundària d’ un pacient politraumatizat que és troba a l’ àrea d’ urgències?: a. Entregar les pertinences de pacient a seguretat. b. Estabilitzar possibles fractures que haguem identificat. c. Parlar i acompanyar a la família. d. Realitzar un correcte control cervical del pacient.

Al box de crítics d’ urgències, tens una noia de 28 anys que ha patit un accident de motocicleta. Degut a la seva inestabilitat hemodinàmica s’ha procedit a la intubació. Un cop està estable, quines activitats d’infermeria creus que duries a terme: a. Assistir al metge en aquelles tècniques més invasives que hagi de realitzar al box i valorar el Glasgow cada 30 minuts. b. Cap resposta és correcta, tots aquests procediments no es realitzaran fins que la pacient no sigui a la UCI. c. Realitzar la cura de les erosions i ferides que presenti. Col·locació de sonda vesical i sonda nasogàstrica, i ajudar al metge en aquells procediments més invasius que hagi de realitzar si s’escau. d. Sondatge vesical, sondatge nasogàstric i realització de la cura i desinfecció de totes les ferides que presenti.

Quan el Pep (el nostre pacient de l'ABP) torna del TAC et diu que té molt de dolor a l’ EIE. Quines actuacions realitzaries per ajudar-lo a reduir aquest dolor?. a. Comprovar que l’extremitat tingui pols distal, valorar tipus de dolor i intensitat segons l’escala de valoració del dolor (EVA), administració de l’analgèsia i posteriorment retirar la fèrula per alleujar al pacient. b. Alinear millor l’extremitat i realitzar un embenat a la zona on és troba la fractura oberta. c. Valoraries la intensitat del dolor i li explicaries al pacient que és normal aquest dolor degut a la fractura que presenta. d. Valorar el tipus de dolor i intensitat segons l’escala de valoració del dolor (EVA), administració de l’analgèsia pautada i comprovar que l’extremitat estigui ben immobilitzada i correctament alineada.

En Pep ha patit un politraumatisme greu. Un cop passats els primers minuts, el Pep s'ha estat estabilitzat, quines activitats d’ infermeria realitzaries posteriorment?. a. Realitzar la cura de les ferides i /o erosions que pugui tenir. b. Esbrinar i confirmar els seus antecedents. c. Facilitar-li la comunicació i fer-ne escolta activa. d. Totes les opcions son certes.

Treballes al servei d’ urgències d’ un hospital receptor de codi PPT, i et traslladen d’ un altre hospital un pacient que ha patit un accident: a. Realitzes una valoració completa del pacient, començant per cap-coll i fins arribar a les zones més distals del cos. b. Canvies el collaret cervical rígid que duu el pacient per un de tou per afavorir-ne la seva comoditat. c. Cap resposta és correcta. d. Canalitzes una tercera via perifèrica, perquè les anteriors són de petit calibre.

Per traslladar en Pep (el nostre pacient politraumatitzat i critic )a realitzar el TAC haurem de tenir en compte previament: a. Informar al pacient de la prova que se li realitzarà, preparar la bossa de trasllat i comprovar que la bala d’ oxigen estigui plena, i avisar al camiller i al metge que ens han d’acompanyar al TAC. b. Cap resposta és correcta. c. Informarem al pacient de la prova que se li realitzarà, prepararem la bossa de trasllat, comprovarem que la bala d’ oxigen estigui plena i avisarem només al camiller (el metge no es necessari perquè el Pep no està intubat) per a que ens acompanyi al TAC. d. Informarem al pacient de la prova, retirarem el collaret cervical, per a que no interfereixi en el TAC, prepararem la bossa de trasllat i la bala d’ oxigen, comprovarem que estigui completa, i avisarem al camiller i al metge per anar cap al TAC.

Quina de les opcions no està inclosa en la valoració secundària d’infermeria del pacient amb un politraumatisme?: a. Avaluació i cura d’altres lesions externes. b. Administració profilaxis antitetànica (ATT) si s’ escau. c. Avaluació permeabilitat via aèria (Es el primer pas a realitzar de la valoració primària.). d. Avaluació del dolor.

Ets un infermer/a que treballes a la UCI, i t’arriba un pacient de 36anys des d’ urgències, intubat, amb diverses fractures costals, portador d’un drenatges toràcic. T’expliquen que la causa és una caiguda accidental des de 4m d’alçada mentre treballava. a. Mantindràs el drenatge toràcic a la mateixa alçada que és troba el punt d’ inserció per afavorir-ne el drenatge. b. Realitzaràs valoracions periòdiques de les zones més distals per identificar possibles necrosis secundàries a les drogues vasoactives. c. Li comentaràs al metge que avisi a la nutricionista per a que valori al pacient i poder iniciar la NPT el més aviat possible. d. Aplicaràs àcids grassos en totes les superfícies més prominents del cos, però evitaràs col·locar una superfície dinàmica per prevenir el risc d’ úlceres per pressió, ja que és tracta d’una persona jove.

Quins altres proves complementàries creus que serien necessàries realitzar-li al Pep (el nostre pacient del cas ABP), un cop ja està estabilitzat a urgències?. a. Un ECG i una RNM ( ressonància magnètica). b. Proves creuades, RNM i sediment d’ orina i tòxics. c. Un ECG, sediment d’orina i tòxics, proves creuades i Rx més específiques de les EEII. d. Proves creuades, Rx de les EEIII, ECG, i espirometria per avaluar la capacitat pulmonar.

Una recomanació pel tracte de les famílies de pacients ingressats a UCI serà: a. El metge és el responsable de donar tota la informació del pacient als familiars. b. L'infermera pot informar sobre el diagnòstic i pronòstic del pacient ingressat a UCI. c. Informar cada dia de les necessitats i evolució del pacient a nivell d'infermeria amb un llenguatge comprensible per als familiars. d. Totes les respostes son correctes.

Com es defineix el projecte HU-CI?. a. Totes les respostes son incorrectes. b. Grup de recerca multidisciplinària format per metges i infermeres per a millorar l'atenció en les UCI incloent en ells als familiars. c. Grup de recerca multidisciplinària compost per sanitaris, familiars i pacients, arquitectes, interioristes, psicòlegs, etc, per a millorar i humanitzar l'atenció en les UCI dels pacients i famílies. d. Grup multidisciplinari que estudia i fomenta la cura al pacient en l'UCI.

Què pot informar la infermera als pacients i familiars ?. a. Totes les respostes son certes. b. Explicar el que li preguntin, encara que el tema no sigui propi de la seva professió. c. Diagnòstic i pronòstic de la malaltia del pacient. d. Informació sobre les cures d'infermeria i els aspectes propis de la professió.

La reacció dels membres de la família d'un pacient ingressat en UCI pot ser: a. Totes les respostes son certes. b. Un canvi de rols en la família, algunes vegades, desatenent les seves pròpies necessitats bàsiques. c. Por, ansietat i depressió. d. L'experiència és més estressant per als familiars que per al propi pacient.

Quina és la necessitat més valorada pels familiars del pacient d'UCI?. a. Comoditat. b. Sentir-se informats. c. Companyia al pacient. d. Portes obertes, sense limitació d'horaris.

Quins objectius té el projecte HU-CI?. a. Humanitzar i difondre la vigilància intensiva difonent-los a la població general. b. Fomentar la formació tècnica dels sanitaris. c. Informar la població general les normes, horaris i atenció de les UCI. d. Totes són correctes.

Quines planificacions faries per a incloure en la cura a les famílies dels pacients d'UCI?. a. Totes les resposts son certes. b. Assessorar en l'administració de cures: necessitats bàsiques i acompanyament. c. Cobrir les necessitats emocionals i socials de la família, coneixent-la mitjançant genogrames i ecomapas. d. Informar sobre el funcionament i les normes de l'UCI.

Una relació terapèutica familiars-personal sanitari estarà basada en: a. Informació, veracitat i comoditat. b. Informació, empatia, diagnòstic i pronòstic. c. Veracitat, empatia i comoditat. d. Comoditat, sinceritat i diagnòstic.