EXAMEN OPOSICÍO BRESSOL DARRERA SESSIÓ

En relació amb el marc normatiu de l'educació infantil a Catalunya i les seves finalitats segons els textos legals vigents citats (LOMLOE, LEC i Decret 21/2023), quina de les següents afirmacions defineix amb major precisió la naturalesa de la intervenció educativa en aquesta etapa?. A) La intervenció s'ha de centrar exclusivament en el caràcter preventiu i compensador per garantir l'èxit en els futurs aprenentatges escolars de caràcter obligatori. B) L'educació infantil es defineix com una etapa amb identitat pròpia que ha de garantir el desenvolupament harmònic en totes les dimensions, basant la seva intervenció en l'observació sistemàtica i el respecte als ritmes individuals. C) El marc legal estatal estableix que la finalitat única de l'etapa és la detecció precoç de dificultats per procedir a una intervenció clínica coordinada exclusivament amb les famílies. D) Segons la LEC, la funció de l'educació infantil és merament preparatòria, supeditant el benestar emocional als aprenentatges intel·lectuals i cognitius per assolir els objectius de l'article 27 de la Constitució.

Analitzant la tipologia de signes d'alerta i la plasticitat cerebral en el primer cicle de l'educació infantil (0-3 anys), quina interpretació clínica i pedagògica és la més ajustada segons l'evidència presentada?. A) Els signes d'alerta "sorollosos", com la hiposòmnia tranquil·la o el retraïment social, són més fàcils de detectar i requereixen una derivació immediata al CDIAP per establir un diagnòstic definitiu. B) La neuroplasticitat és una finestra d'oportunitat que permet que qualsevol manca d'estimulació durant els períodes crítics sigui reversible de forma espontània mitjançant la poda sinàptica. C) La persistència d'un signe d'alerta, l'acumulació en diverses àrees o la regressió evolutiva (pèrdua d'habilitats ja assolides) incrementen el nivell de preocupació i justifiquen l'activació de mecanismes de seguiment. D) Els factors de risc biològic, com la prematuritat extrema, actuen de forma determinista sobre el neurodesenvolupament, impossibilitant que els factors de protecció familiars o educatius en minimitzin l'impacte.

Des de la perspectiva socioconstructivista predominant en el model educatiu actual, com s'articula el paper de l'adult i la metodologia de "bastida" (scaffolding) en la construcció de l'aprenentatge significatiu?. A) L'adult ha de mantenir una intervenció mínima i passiva, seguint el mètode Montessori, per permetre que l'infant aprengui exclusivament a través de materials autocorrectius sense interacció social. B) El mestre actua com a mediador oferint ajudes ajustades a la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), les quals es retiren progressivament a mesura que l'infant guanya autonomia i competència. C) L'aprenentatge significatiu, segons Skinner, es produeix mitjançant el condicionament instrumental i l'ús sistemàtic de reforços positius en els centres d'interès. D) L'enfocament globalitzador proposat per Decroly implica que l'aprenentatge ha de ser fragmentat per àrees per facilitar l'assimilació i l'acomodació de les estructures mentals.

Sobre la relació entre les funcions executives, el procés de mielinització i la pràctica educativa basada en l'evidència científica, quina de les següents asseveracions és correcta per a l'etapa 0-3 anys?. A) La sinaptogènesi inicial requereix programes d'estimulació precoç intensiva per evitar que la poda neuronal elimini circuits potencials durant el període de màxima vulnerabilitat. B) Les funcions executives es fonamenten des del naixement exclusivament a través de l'input lingüístic, prescindint de les rutines i de la regulació emocional proporcionada pel vincle afectiu. C) L'atenció en l'infant és un procés autònom independent de l'estat fisiològic, per la qual cosa la sobreestimulació visual a l'aula n'afavoreix la focalització sostinguda. D) El vincle d'aferrament segur redueix els nivells d'estrès i afavoreix la plasticitat cerebral, situant les emocions com una condició indispensable perquè el cervell estigui disponible per aprendre.

En el context de la construcció de l'esquema corporal i l'organització sensorial, quina és la interconnexió funcional entre el sistema propioceptiu i les lleis que regeixen el desenvolupament motor?. A) El sistema propioceptiu informa sobre la posició del cos i el to muscular, essent fonamental per a l'ajust motor que permet complir la llei cefalocaudal en l'assoliment de la bipedestació. B) La llei pròxim-distal estableix que el control dels dits (pinça digital) s'adquireix abans que el control del tronc, gràcies a la maduració del sistema exteroceptiu visual. C) L'esquema corporal es troba en el nivell "percebut" durant el primer any de vida (0-12 mesos), gràcies a la integració immediata de les sensacions interoceptives. D) La lateralitat és un procés d'automatització que es completa durant l'etapa impulsiva-emocional de Wallon (0-1 any), sent el tacte l'únic sistema implicat en la seva definició.

Segons la perspectiva d'Henri Wallon sobre la construcció de la personalitat i les fites de l'autonomia, com s'interpreta el període comprès entre els 3 i els 6 anys (estadi del personalisme) en relació amb la gènesi del "jo"?. A) Es caracteritza exclusivament per la resolució de la crisi de "confiança vs desconfiança", on l'infant delega tota l'autonomia afectiva en l'adult per evitar el sentiment de culpa. B) És una etapa on la consciència del "jo" s'edifica a través de fases successives d'oposició (per afirmar la pròpia voluntat), seducció (per cercar l'aprovació de l'altre) i imitació (com a via d'incorporació de models). C) Es defineix com una etapa de dependència biològica absoluta on la regulació és exclusivament externa, impossibilitant qualsevol manifestació d'oposició o negativisme fins passats els 6 anys. D) És l'estadi de la "intel·ligència pràctica" on l'autonomia es limita a la manipulació d'objectes, sense que les relacions amb els iguals tinguin cap impacte en l'autoestima o l'autoconcepte.

Analitzant el procés de socialització i l'evolució de les relacions entre iguals segons les teories de Piaget i Damon, quina de les següents afirmacions descriu correctament el pas de l'egocentrisme a l'acceptació de l'altre en el segon cicle d'Educació Infantil?. A) L'amistat és, des dels 2 anys, una relació diàdica basada en la compatibilitat psicològica profunda i estable que prescindeix totalment del joc com a element mediador. . B) L'infant passa d'una fase d'aïllament (3-4,5 anys) marcada per l'egocentrisme, a una fase d'interacció (4,5-6 anys) on la moral evoluciona d'heterònoma cap a una major autonomia i cooperació en el joc. C) El conflicte entre iguals s'ha d'evitar sistemàticament per part de l'adult, ja que l'egocentrisme infantil impedeix que qualsevol disputa generi un conflicte cognitiu útil per a la socialització. D) L'acceptació de l'altre es produeix de manera innata des del naixement, moment en què l'infant ja reconeix els altres com a individus amb pensaments i necessitats totalment diferenciades de les pròpies.

En el marc de la gènesi del pensament infantil segons Piaget, quina és la distinció fonamental entre els preconceptes del període preoperatori i el coneixement logicomatemàtic?. A) Els preconceptes són universals i estables, mentre que el coneixement logicomatemàtic s'adquireix per la simple observació passiva de les propietats físiques dels objectes (com el color o el pes). B) El coneixement logicomatemàtic resideix en les característiques intrínseques dels objectes, mentre que els preconceptes s'adquireixen exclusivament per transmissió social directa. C) Els preconceptes són formes inestables de conceptualització marcades pel sincretisme i la centració, mentre que el coneixement logicomatemàtic és una construcció mental que sorgeix de la reflexió sobre les relacions establertes entre objectes. D) L'egocentrisme intel·lectual permet que l'infant de 3 anys assoleixi el principi de reversibilitat, transformant immediatament els preconceptes en conceptes lògics abstractes.

D'acord amb el Decret 150/2017 i el protocol d'atenció a la salut a l'entorn educatiu, quina és la configuració i finalitat dels suports i mesures per a l'alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)?. A) Les mesures universals s'adrecen només a l'alumnat amb discapacitat, mentre que el Pla de Suport Individualitzat (PI) és un document opcional que no vincula els criteris d'avaluació. B) La detecció precoç a l'Educació Infantil té una finalitat purament diagnòstica i etiquetadora, prioritzant l'escolarització en centres d'educació especial com a mesura ordinària de caràcter preventiu. C) Els recursos personals (com vetlladors o mestres d'EE) tenen la funció de substituir l'acció educativa del tutor per garantir que l'infant amb NESE rebi una educació segregada dins de l'aula. D) Les mesures i suports es graduen segons la seva intensitat (universals, addicionals i intensius), sent el PI l'instrument de planificació que concreta la resposta per a l'alumnat que requereix mesures addicionals o intensives.

Quina és la implicació pedagògica del principi d'aprenentatge significatiu en el marc d'un enfocament globalitzador a l'Educació Infantil?. A) Implica presentar els continguts de manera fragmentada i compartimentada per àrees per assegurar que l'infant memoritzi la informació sense necessitat de relacionar-la amb el seu context. B) Es basa a oferir una educació passiva i transmissiva on el docent és el centre, limitant l'activitat de l'infant a la repetició de conductes sense sentit funcional. C) Requereix crear situacions d'aprenentatge reals i contextualitzades que permetin a l'infant establir connexions entre els nous continguts i els seus coneixements previs, integrant diferents dimensions del desenvolupament. D) La globalització és una simple suma de parts aïllades que només s'aplica en moments puntuals de l'activitat dirigida, prescindint de les interaccions socials i del joc com a eixos metodològics.

En el marc del currículum competencial d'Educació Infantil, quina és la relació estructural correcta entre les capacitats i les competències, i com s'han d'aplicar segons els dos cicles de l'etapa?. A) Les competències són potencialitats generals i abstractes, mentre que les capacitats són la mobilització integrada de sabers en situacions reals; ambdues són prescriptives i avaluables quantitativament des del naixement. B) Les capacitats es refereixen a les potencialitats generals de la persona i es concreten progressivament en competències; tot i compartir finalitat, el desenvolupament competencial té un caràcter orientatiu al primer cicle (0-3 anys) per respectar la gran variabilitat evolutiva. C) Les competències clau s'han d'assolir íntegrament en finalitzar el primer cicle (0-3 anys), actuant com a prerequisit per al desenvolupament de les capacitats generals que s'inicien exclusivament al segon cicle. D) L'enfocament competencial prioritza l'avançament d'aprenentatges acadèmics formals sobre el benestar emocional, garantint que les competències digitals i emprenedores es fragmentin per àrees estancades des dels 0 anys.

Analitzant els quatre eixos de desenvolupament i aprenentatge establerts pel Decret 21/2023, quina de les següents afirmacions defineix amb major precisió la interrelació metodològica en el primer cicle (0-3 anys)?. A) Els eixos funcionen com a àrees de coneixement separades que s'han de programar de forma estanca, on l'Eix 1 (Autonomia) només s'activa durant les activitats dirigides de psicomotricitat. B) La comunicació a l'Eix 2 és estrictament verbal i gramatical, prescindint de la multimodalitat corporal o gestual fins que l'infant accedeix al segon cicle (3-6 anys). C) Els eixos són grans àmbits interrelacionats on qualsevol situació d'aprenentatge (com el joc o les cures) implica simultàniament diversos eixos, reforçant el caràcter globalitzador del currículum i la centralitat de l'infant. D) El descobriment de l'entorn (Eix 3) es limita a la transmissió de continguts teòrics per part de l'adult, substituint el joc exploratori i la manipulació sensorial per fitxes acadèmiques de caràcter prescriptiu.

L'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB) Pregunta 13: Quant a la naturalesa jurídica de l'IMEB i la seva condició de "mitjà propi" de l'Ajuntament de Barcelona, segons els seus Estatuts, quins són els límits competencials i operatius d'aquesta figura?. A) L'IMEB té naturalesa contractual plena i pot participar lliurement en totes les licitacions públiques de l'Ajuntament de Barcelona en igualtat de condicions amb les empreses privades. B) Com a organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia, l'IMEB pot rebre encàrrecs de gestió obligatoris per a obres o serveis educatius, però té prohibit participar en licitacions públiques de l'Ajuntament excepte si aquestes queden desertes. C) L'IMEB és una direcció general sense autonomia de gestió ni pressupostària, les finalitats de la qual es limiten exclusivament a l'atorgament de llicències urbanístiques per a centres docents privats. D) La dissolució de l'IMEB pot ser acordada unilateralment pel Gerent de l'Institut sense necessitat d'informe del Consell Rector ni aprovació del Consell Municipal.

Considerant el procés electoral i la composició del Consell Escolar a les Escoles Bressol Municipals, quina particularitat estableix la normativa vigent (LEC i Decret 102/2010) respecte a la representativitat dels sectors en aquests centres 0-3?. A) Atesa la franja d'edat de l'alumnat (0-3 anys), no hi ha representació del sector de l'alumnat al Consell Escolar, i el procés electoral se centra en la renovació parcial per meitats cada dos anys dels membres electes de la resta de sectors. B) El sector de l'alumnat a les escoles bressol té dret a vot delegat a través dels seus tutors legals, els quals disposen de dos seients addicionals per raó d'edat a la comissió de menjador. C) Les eleccions al Consell Escolar de les escoles bressol municipals es realitzen exclusivament per sufragi indirecte a través del Claustre de professors de l'educació primària del districte. D) La Mesa Electoral a les escoles bressol és presidida pel representant de l'Ajuntament, qui té la potestat exclusiva d'aprovar el cens electoral i resoldre les reclamacions de forma unilateral.

El sistema de tarifació social implementat a les escoles bressol municipals de Barcelona a partir del curs 2017-2018 es fonamenta en criteris d'equitat. Quins són els elements que defineixen el càlcul de la quota i quina relació té amb els projectes de ciutat?. A) La quota és fixa i única per a totes les famílies (model de quota única), per garantir que el projecte "Bressols pel Clima" sigui finançat íntegrament per les aportacions privades de les AFAs. B) La quota es calcula sumant els ingressos de tots els membres del nucli familiar majors de 16 anys per assignar un dels trams de renda, sistema que busca reduir les barreres d'accés i fomentar la cohesió social dins la xarxa d'EBMs. C) Les bonificacions per família nombrosa o monoparental són incompatibles amb la tarifació social, obligant les famílies a triar un únic sistema de descompte sobre el preu màxim d'escolarització. D) Els "Espais Familiars de Criança Municipal" funcionen sota el mateix règim horari i de tarifació social que les escoles bressol, sent obligatòria l'assistència de l'infant sense acompanyament adult.

En relació amb la dimensió comunitària i el model d'intervenció de la Xarxa d'Espais Familiars de Criança Municipals de Barcelona, quina de les següents afirmacions defineix millor la seva naturalesa jurídica i funcional segons el model aprovat el 2023?. A) Es defineixen com a centres escolaritzadors de caràcter substitutori per a famílies que no han obtingut plaça a l'escola bressol, amb l'objectiu de transmetre continguts curriculars sistemàtics. B) Són dispositius exclusivament assistencials adreçats a situacions de risc social extrem, on els professionals assumeixen la funció educativa en substitució de la família. C) Es configuren com un servei educatiu, preventiu i no escolaritzador que situa la família com a protagonista, promovent la socialització primerenca i la creació de xarxes de suport mutu en entorns públics de proximitat. D) Funcionen mitjançant grups d'autogestió familiar sense presència de professionals, on la temporalització queda supeditada exclusivament a la disponibilitat de les ludoteques dels centres cívics.

El model educatiu de les escoles bressol municipals de Barcelona considera l'espai i els materials com un "tercer educador". Com s'articula aquesta concepció en la pràctica quotidiana d'acord amb la identitat de l'infant com a ciutadà?. A) Els espais s'estructuren com a contenidors estàtics on l'adult dirigeix rígidament l'aprenentatge, prioritzant materials comercials altament estructurats que limiten la iniciativa. B) L'organització de l'espai i la selecció de materials no estructurats i polivalents busquen configurar un entorn que permeti l'activitat autònoma, el pensament simbòlic i el respecte als drets i la dignitat de l'infant com a subjecte competent. C) L'arquitectura escolar és un element purament funcional i neutre que no influeix en les experiències de socialització ni en la construcció de la identitat de l'infant. D) La vida quotidiana es fragmenta en àrees d'aprenentatge rígides per separar els moments de cura (alimentació i higiene) de la dimensió educativa i relacional del centre.

Sobre l'avaluació de la intervenció educativa en l'etapa 0-3 a l'IMEB, quina és la seva finalitat i quina metodologia s'ha d'aplicar per garantir la seva validesa pedagògica?. A) Té una finalitat qualificadora i finalista que busca comparar els infants entre si per classificar-los segons el seu rendiment acadèmic inicial. B) És un procés continu i formatiu basat en l'observació sistemàtica i directa, que inclou la valoració tant del progrés individual de l'infant com de l'adequació de l'organització de l'espai, el temps i l'acció de l'educador. C) Es fonamenta exclusivament en l'ús de proves estandarditzades realitzades en entorns artificials fora de l'aula per evitar la influència de les rutines quotidianes. D) L'avaluació és una tasca individual de l'educador que no ha de ser compartida amb les famílies per preservar la confidencialitat clínica del diagnòstic.

En el marc de la detecció precoç de les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) en l'escola bressol, quina distinció fonamental estableix el model inclusiu entre "detecció" i "diagnòstic"?. A) La detecció equival al diagnòstic clínic i és funció exclusiva de l'educadora determinar la patologia de l'infant sense coordinació externa. B) El diagnòstic clínic es realitza mitjançant l'observació de les rutines, mentre que la detecció és un acte puntual que només realitzen els serveis sanitaris. C) La detecció és un procés preventiu basat en la identificació d'indicadors de risc en contexts naturals per activar suports educatius, mentre que el diagnòstic clínic és competència dels serveis especialitzats com el CDIAP. D) La inclusió implica que les NESE només s'abordin quan hi ha un diagnòstic mèdic previ, suspenent l'atenció individualitzada fins a la recepció del dictamen oficial.

Analitzant el circuit d'atenció de l'Equip d'Educació Inclusiva de l'IMEB, quin és el canvi conceptual introduït arran del Decret 150/2017 en la seva intervenció?. A) S'abandona l'enfocament centrat exclusivament en la dificultat de l'infant per passar a una mirada que analitza les barreres de l'entorn educatiu i promou l'adaptació de les pràctiques pedagògiques. B) L'equip es dedica ara exclusivament a la diagnosi clínica de l'alumnat NESE-B, eliminant la funció de suport emocional a les famílies. C) La intervenció se centra en crear itineraris segregats per als infants amb discapacitat (NESE-A) per evitar que comparteixin temps i espais amb el grup ordinari. D) El circuit d'atenció és un procés rígid i tancat que finalitza obligatòriament amb la derivació a un centre d'educació especial en tots els casos de nova detecció.

Segons la perspectiva ecològica de Bronfenbrenner aplicada a l'acció comunitària de l'escola bressol, en quin sistema s'emmarca la coordinació efectiva entre la família i el centre educatiu, i quina és la seva implicació pedagògica fonamental?. A) S’ubica en l’exosistema, actuant com un mecanisme de control administratiu extern que suprimeix l'autonomia del microsistema familiar. B) Forma part del mesosistema, on la qualitat de la interrelació entre microsistemes (família-escola) actua com un factor protector que garanteix la coherència educativa i el capital social. C) Pertany al macrosistema, ja que es limita a la transmissió de valors culturals abstractes sense incidència en la vida quotidiana de l’infant al barri. D) S'integra exclusivament en el microsistema de l'escola bressol, invalidant la influència dels altres agents socials del territori en la construcció de la identitat.

En relació amb el procediment d'elaboració i la funció del Projecte Educatiu de Centre (PEC) als centres públics segons la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), quina afirmació defineix millor la seva naturalesa institucional?. A) És un document tancat i immutable que aprova directament l'Administració educativa per homogeneïtzar la pràctica pedagògica de tots els centres sense excepció. B) És l’instrument que concreta l’autonomia del centre, la formulació del qual correspon al claustre a iniciativa de la direcció, i l’aprovació final al consell escolar, vinculant el projecte de direcció al seu desenvolupament. C) Té una funció purament administrativa i qualificadora de l’alumnat, essent l’únic contingut mínim la relació de preus públics i el calendari de preinscripció. D) Als centres públics, l'aprovació del PEC correspon al titular de l'Ajuntament de forma unilateral, sense que el Consell Escolar hagi de ser consultat ni intervingui en el procés.

Com s'integra el concepte de "pedagogia de la lentitud i de l'atenció" en l'estratègia de renaturalització dels patis i l'acció climàtica a l'escola bressol?. A) Mitjançant la substitució del joc lliure per lliçons teòriques sobre l'efecte hivernacle que l'infant ha de memoritzar per millorar la seva eficiència energètica. B) A través de l'observació del creixement de les plantes i els cicles naturals, oferint experiències de paciència que contrasten amb la immediatesa cultural i fomenten una relació afectiva i de cura amb el medi. C) Limitant l'accés dels infants als espais exteriors durant les onades de calor per tal d'evitar qualsevol tipus d'experimentació sensorial amb materials naturals. D) Basant l'aprenentatge exclusivament en simulacions digitals sobre la sostenibilitat per reduir el consum de recursos hídrics del centre.

Analitzant el període d'adaptació o familiarització a l'escola bressol des d'una perspectiva de corresponsabilitat familiar, quin paper juga la "confiança mútua" com a principi fonamental?. A) La família ha de delegar totalment la seguretat emocional de l'infant en el professional, qui actua com a substitut legal de les figures d'aferrament des del primer dia. B) L’escola bressol ha de reconèixer les famílies com els primers educadors de l'infant, establint una relació bidireccional que faciliti la continuïtat educativa i minimitzi l'ansietat de la separació mitjançant la presència gradual de la família. C) L’adaptació és un procés purament organitzatiu que només depèn de la rigidesa dels horaris d’entrada i sortida establerts al Reglament de Règim Intern del centre. D) La "carta de compromís educatiu" funciona com un contracte sancionador que impedeix a la família qüestionar les pautes educatives del centre durant el primer trimestre.

En referència als requisits de ràtios i professionals que estableix el Decret 282/2006, quina de les següents condicions d'organització de l'equip educatiu és obligatòria per a una llar d'infants a Catalunya?. A) S'ha de comptar amb un mínim d'un mestre especialista en educació infantil per cada tres grups d'infants, independentment que el centre sigui de titularitat pública o privada. B) La ràtio màxima per a un grup d'infants de 2 a 3 anys és de 25 alumnes per cada professional en presència simultània. C) La titulació de Tècnic Superior en Educació Infantil és suficient per exercir la direcció pedagògica d'un centre sense supervisió de cap mestre especialista. D) Els centres que escolaritzen infants de 0 a 1 any poden tenir una ràtio de fins a 15 infants per grup, sempre que disposin d'una sala polivalent de més de 30 m².

En el marc de l'elaboració d'un Pla de Comunicació institucional a l'escola bressol, quina funció pedagògica i estratègica compleix la documentació pedagògica en la relació amb les famílies segons el model defensat per l'IMEB?. A) Actua com un mer registre administratiu i quantitatiu d'adquisicions observables destinat exclusivament a la justificació de la pràctica davant la Inspecció d'Educació. B) És una eina de qualitat que fa visible el procés d'aprenentatge, facilita la reflexió col·lectiva i esdevé un instrument de diàleg que reforça la confiança institucional i la corresponsabilitat educativa. C) Té una finalitat exclusivament estètica i d'exhibició de resultats per competir amb altres centres del territori, sense cap incidència en la coherència educativa entre casa i escola. D) Serveix per informar de manera unidireccional i prescriptiva sobre les pautes que la família ha d'adoptar obligatòriament a la llar, anul·lant el diàleg professional.

Analitzant el procés d'acollida des de la síntesi de les teories de l'aferrament (Bowlby/Ainsworth) i el constructivisme sociocultural (Vygotsky), quina és la condició sine qua non perquè es produeixi l'exploració i l'aprenentatge significatiu en l'infant de 0-3 anys?. A) La separació brusca de la figura d'aferrament per accelerar l'autonomia funcional i evitar qualsevol expressió emocional de protesta o plor. B) El disseny d'un entorn altament estimulant a nivell sensorial que prioritzi la transmissió de continguts conceptuals sobre l'acompanyament emocional. C) L'establiment d'un vincle de seguretat afectiva amb l'educadora que permeti la disponibilitat emocional de l'infant, entenent que el benestar és la base sobre la qual s'edifica la interacció social i el desenvolupament. D) L'absència total de rituals de comiat i de flexibilitat horària per tal que l'infant s'adapti ràpidament a la rigidesa organitzativa del centre.

Segons el Currículum d'Educació Infantil (2023) i la LEC, quina responsabilitat específica recau sobre la figura del tutor/a en relació amb la prevenció i la detecció a l'escola bressol?. A) La diagnosi clínica definitiva de trastorns del neurodesenvolupament de forma unilateral, sense coordinació amb l'equip educatiu ni serveis externs. B) L'exclusió de les activitats de cura (higiene i alimentació) de la programació d'aula, delegant-les íntegrament en personal no docent per centrar-se en funcions preparatòries. C) Coordinar l'acció de les persones que intervenen en el grup per establir les mesures de detecció i intervenció en les necessitats educatives dels infants, garantint la coherència educativa i l'acompanyament de la diversitat. D) L'emissió d'informes qualificadors que comparin el rendiment dels infants del grup amb estàndards acadèmics de l'educació primària.

Basant-se en les teories de l'aprenentatge social (Bandura) i els esquemes de gènere (Kohlberg), com influeix el modelatge i el llenguatge adult en la cristal·lització dels estereotips a l'etapa 0-3?. A) El gènere és una categoria purament biològica i immutable on el reforç social o el llenguatge inclusiu no tenen cap incidència pedagògica. B) Els infants creen esquemes mentals i busquen coherència cognitiva; per tant, el reforç diferencial de conductes segons el sexe (com elogiar només la "dolçor" en nenes o la "força" en nens) consolida rols desiguals que limiten les potencialitats. C) L'ús de llenguatge sexista i la segregació d'espais per gènere són estratègies facilitadores de l'autonomia personal i la seguretat afectiva. D) La perspectiva de gènere és un contingut puntual que s'ha de treballar exclusivament mitjançant activitats dirigides el 8 de març, prescindint de la seva transversalitat al currículum.

En el marc del projecte pedagògic de l'escola bressol, què implica assumir la vida quotidiana com l'eix estructurador i quina és la conseqüència d'una organització temporal previsible?. A) Significa que les rutines són temps morts sense valor educatiu on s'ha de prioritzar l'eficiència tècnica de la cura per sobre de la interacció relacional. B) Les situacions quotidianes són l'espai privilegiat on l'infant construeix les primeres representacions del món i de si mateix; la previsibilitat disminueix la tensió de la incertesa i afavoreix l'autoregulació emocional. C) La fragmentació de la jornada en microactivitats successives és la millor estratègia per augmentar la implicació profunda de l'infant en el joc i reduir l'estrès. D) La comprensió abstracta del temps cronològic és l'únic factor que garanteix la seguretat interna de l'infant, independentment de la qualitat del vincle amb l'adult.

Dins del procés pedagògic continu d'"acollir, observar, interpretar i intervenir", quina és la funció crítica de la "interpretació" segons el marc de l'acompanyament educatiu?. A) Descriure de manera asèptica i quantitativa les conductes visibles dels infants sense relació amb el context. B) Formular hipòtesis pedagògiques que donin significat a les accions infantils (sovint no verbals) per orientar una intervenció ajustada a les necessitats reals. C) Substituir la iniciativa de l'infant mitjançant instruccions directes per accelerar l'adquisició de continguts acadèmics. D) Aplicar protocols d'observació estandarditzats que ignorin la singularitat i la història personal de cada infan.

En relació amb els fonaments neuroeducatius del son infantil, quina afirmació descriu amb major precisió la relació entre el descans i l'aprenentatge en l'etapa 0-3?. A) El son és una interrupció passiva de l'activitat neuronal necessària només per a la recuperació física. B) El descans és una condició pedagògica prèvia i un procés fisiològic actiu on es consolida la memòria i es maduren les connexions sinàptiques. C) L'autonomia en el descans s'assoleix mitjançant la imposició d'horaris rígids que ignorin els ritmes biològics individuals. D) La necessitat d'acompanyament adult per adormir-se és un problema educatiu que s'ha de corregir mitjançant la reducció de la seguretat afectiva.

Des de la dimensió educativa dels àpats a l'escola bressol, quina és la finalitat pedagògica d'una intervenció que respecti el ritme individual i eviti la imposició?. A) Garantir l'eficiència tècnica de la ingesta per reduir la durada de l'activitat. B) Afavorir l'autoregulació (gana i sacietat), la construcció d'una relació positiva amb el menjar i el desenvolupament de l'autonomia personal. C) Substituir l'alimentació familiar per un model institucional rígid basat exclusivament en l'anorèxia infantil. D) Ignorar l'exploració sensorial dels aliments per prioritzar la higiene ambiental estricta de la taula.

El control d'esfínters es defineix com un procés maduratiu complex. Segons els criteris d'intervenció educativa, quan es considera adequat iniciar l'acompanyament en aquest procés?. A) En complir els 24 mesos de forma obligatòria per a tots els infants del grup. B) Quan l'infant mostra indicadors de preparació (fisiològica, motriu, cognitiva i emocional) com ara incomoditat amb el bolquer brut o capacitat de comunicació. C) Mitjançant un entrenament intensiu imposat per l'adult basat en sistemes de recompensa i càstig. D) De forma unilateral per part de l'escola bressol sense coordinació amb les pràctiques de la llar familiar.

Quina és la característica fonamental del "joc heurístic" i quina funció cognitiva complexa comença a desenvolupar-se mitjançant aquesta modalitat?. A) Es basa en la imitació de rols socials adults i el llenguatge representatiu. B) Consisteix en l'exploració lliure i combinatòria d'objectes inespecífics per establir relacions de classificació, transvasament i raonament lògic inicial. C) És una activitat dirigida per l'adult amb l'objectiu d'obtenir un producte productiu extern. D) Es limita al primer any de vida i es basa exclusivament en el reflex de succió.

Segons el protocol d'atenció a la salut i la promoció del benestar, quina és l'actitud professional correcta davant d'un infant que manifesta una alteració significativa del comportament sense febre?. A) Ha de romandre a l'aula mentre no aparegui simptomatologia física com vòmits o diarrees. B) Pot requerir una retirada preventiva atenent criteris de benestar global i impacte funcional, comunicant-ho de forma clara i objectiva a la família. C) S'ha de procedir a un diagnòstic clínic immediat per part de la direcció del centre. ó. D) La supervisió s'ha d'intensificar intervenint constantment per evitar qualsevol mínima frustració.

Dins de la concepció de l'espai com a "tercer educador", quin criteri de distribució dels materials afavoreix directament l'autonomia cognitiva i l'orientació espacial de l'infant?. A) L'emmagatzematge dels recursos en armaris tancats amb pany accessibles només per a l'adult. B) Una disposició visual clara i accessible que permeti a l'infant reconèixer l'ús de cada zona, triar materials i anticipar les accions. C) L'exposició massiva de materials desestructurats sense cap ordre ni rotació temporal. D) La centralització de tots els recursos en un únic punt de l'aula per facilitar el control i la supervisió adulta.

Quina és la distinció fonamental entre el "temps cronològic" i el "temps educatiu" en l'organització de la jornada a l'escola bressol?. A) El temps educatiu és homogeni i mesurable, mentre que el cronològic està vinculat als processos subjectius de l'infant. B) El temps cronològic respon a criteris logístics institucionals, mentre que l'educatiu es construeix des del respecte als ritmes individuals i la qualitat de l'experiència. C) L'hegemonia del temps cronològic és una condició indispensable per garantir la seguretat afectiva segons Pikler. D) El temps educatiu prescindeix totalment de les rutines per centrar-se en la immediatesa de la cultura actual.

Segons les etapes de desenvolupament psicomotor de Wallon, quin element caracteritza l'estadi del "personalisme" (3-6 anys) en relació amb el llenguatge corporal?. A) El predomini de descàrregues musculars descoordinades i reflexos de postura. B) L'aparició de la imitació i la construcció del "jo" a través de la consciència de si mateix en relació amb els altres. C) L'ús exclusiu de gestos automàtics com el reflex de Moro o la succió. D) La incapacitat total de situar-se en l'espai o d'establir preferència lateral.

Analitzant la relació entre llenguatge i pensament des de la perspectiva interaccionista de Vigotsky, com es produeix el procés d'internalització en l'infant?. A) Mitjançant l'adquisició biològica innata d'estructures gramaticals universals (LAD). B) A través de la transformació del llenguatge social extern en llenguatge egocèntric (parlar en veu alta per guiar l'acció) i, finalment, en pensament intern. C) Com a resultat d'un aprenentatge purament mecànic basat en el reforç i la imitació de Skinner. D) El pensament és una manifestació del desenvolupament intel·lectual que no guarda cap relació amb la interacció social.