Examen temes 4,5,6 i 7

Explica les fases de la clonació molecular. Fase I: Creació del vector recombinant (tall de l’ADN i del vector amb enzims de restricció, unió amb lligasa). Fase II: Introducció del vector a la cèl·lula hoste (transformació, electroporació, transfecció, etc.). Fase III: Selecció i identificació dels clons recombinants (amb marcadors com gens resistents a antibiòtics o proteïnes fluorescents).

Diferencia PCR múltiple i PCR nested.

Què és la seqüenciació massiva o NGS? Posa un exemple d’aplicació.

Explica el funcionament del sistema OSNA per al gangli sentinella.

Què són els polimorfismes STR i per què s’utilitzen en genètica forense?.

Escriu els components necessaris per a una PCR estàndard.

Diferencia un vector plasmidi i un vector cromosoma artificial (BAC/YAC).

Per què es fa servir l’ADN mitocondrial en mostres degradades?.

Què és un electrograma i com s’interpreta?.

Quins tipus de mutacions puntuals coneixes i com poden afectar la seqüència codificant?.

Quina tècnica permet l’amplificació in vitro de fragments d’ADN. PCR. Clonació. Seqüenciació. RT-LAMP.

Quin element NO forma part de la mescla de reacció d’una PCR?. ADN motlle. Encebadors. Endonucleasa de restricció. ADN polimerasa termoestable.

La PCR amb inici calent serveix per: Augmentar el rendiment en fragments llargs. Detecció de mutacions. Evitar l’activitat enzimàtica a baixa temperatura. Fer quantificació d’ADN.

En la PCR de grans fragments, es combinen. Dues ADN polimerases amb la mateixa funció. Només una polimerasa correctora. Una polimerasa sense activitat correctora i una amb activitat correctora. Polimerasa amb fluorescència.

La PCR múltiple permet: Fer dues reaccions consecutives. Amplificar diverses seqüències en una sola reacció. Transcriure ARN a ADN. Fer amplificacions només d’ARNm.

Quina tècnica permet amplificar ARN?. PCR a temps real. Clonació. RT-PCR. Seqüenciació Sanger.

En la PCR a temps real, la fluorescència és proporcional a: La mida del gen. L’activitat de la transcriptasa. La quantitat d’ADN sintetitzat. La concentració de Mg2+.

Quin dels següents NO és un sistema de detecció fluorescent en PCR a temps real?. SYBR Green. Sonda TaqMan. Vector YAC. Sondes FRET.

En la seqüenciació Sanger, els ddNTP: Estabilitzen la doble hèlix. Generen mutacions. Interrompen l’elongació de la cadena. Sintetitzen ARN.

En el mètode Sanger tradicional, les reaccions es fan en: Un sol tub. Quatre tubs diferents, un per cada base nitrogenada. Dos tubs per complementar cadenes. Només amb la base d’adenina.

La seqüenciació massiva es caracteritza per: Fer servir electroforesi manual. Ser lenta però molt precisa. Fer reaccions en paral·lel de manera automatitzada. Només funcionar amb ADN mitocondrial.

Què és un vector de clonació?. Una polimerasa específica. Una molècula d’ADN capaç de replicar-se i portar un insert. Un virus modificat. Una proteïna fluorescent.

Un bon vector ha de tenir: Dues translocacions. Una sola regió codificant. Origen de replicació i marcador de selecció. Activitat polimerasa.

Els vectors BAC i YAC es fan servir per clonar: ARN missatger. Fragments molt petits. Fragments molt grans d’ADN. ADN mitocondrial.

Les cèl·lules hostes poden ser: Exclusivament eucariotes. Procariotes o eucariotes segons el vector. Només vegetals. Només virus.

La transformació bacteriana consisteix en: Introduir vectors amb làser. Incorporar ADN a bacteris mitjançant tractaments químics o físics. Usar ARN doble cadena. Fer servir vectors virals.

Què detecta el sistema OSNA en el gangli sentinella?. ADN genòmic. ARNm de CK19. Mutacions SNP. Fluorescència de SYBR green.

Quin marcador indica una micrometàstasi segons OSNA?. Entre 250 i 5000 còpies de CK19. Entre 250 i 5000 còpies de CK19. 7000 còpies de CK19. Entre 10.000 i 50.000 còpies.

Per què s’utilitza l’ADN mitocondrial en genètica forense?. Perquè és codificant. Perquè hi ha moltes còpies per cèl·lula i és estable. Perquè és de l’avi. Perquè és únic a cada cromosoma.

Els STR (microsatèl·lits) són útils per: Estudiar ARNr. Clonar gens. Identificació genètica i estudis forenses. Detecció d’oncogens.

Què és un polimorfisme genètic?. Una mutació en un gen essencial. Una variant genètica amb freqüència >1%. Una delecíó letal. Una transversió puntual.

Els SNP són: Polimorfismes d’un únic nucleòtid. Repeticions de minisatèl·lits. Fragments d’ARNm. Enzims de restricció.

Els STR són: Polimorfismes de seqüència. Polimorfismes de longitud. Transposons. Fragments circulars.

L’ADN mitocondrial: Té herència paterna. Té herència materna i moltes còpies per cèl·lula. Només és útil en ARN vira. És menys estable que el nuclear.

Què permeten les biblioteques d’ADN?. Inhibir la replicació. Tenir col·leccions de vectors amb fragments d’ADN d’un organisme. Transformar proteïnes en ADN. Amplificar ADN mitjançant PCR.

Els vectors recombinants es poden identificar mitjançant: Mutacions en polimerases. Enzims de fusió. Gens marcadors com la resistència a antibiòtics. Retrotranscriptasa.

Un exemple de marcador cromogènic és: SYBR green. Gen lacZ en bacteris lac-. Vector YAC. CK19.

Els vectors amb gens letals: Fan ineficaç la clonació. Permeten identificar colònies amb ADN inserit si no es produeix la proteïna letal. Només s’usen en virus. Només es poden fer servir amb PCR.

El mètode Sanger de seqüenciació és un mètode: Enzimàtic amb polimerització i ddNTPs. Químic amb hidròlisi. De piroseqüenciació. De fusió isotòpica.

La lectura d’un gel de seqüenciació Sanger es fa: De 3’ a 5’ i és la cadena motlle. Per doble cadena. De baix a dalt en sentit 5’ a 3’. Amb codons alternatius.

Els electrogramas s’utilitzen per: Fer PCR convencional. Interpretar seqüències automatitzades amb fluorescència. Clonar ADN. Fer electroforesi en paper.

La piroseqüenciació és: Una tècnica de RT-PCR. Exclusiva de RNA. Una tècnica de segona generació de seqüenciació massiva. Utilitzada només per a cromosomes artificials.

Un bioxip o microarray és: Un enzim. Un suport amb ADN per fer hibridació. Una proteïna marcada. Un tipus de vector circular.

La bioinformàtica serveix per: Fer cultius cel·lulars. Analitzar, emmagatzemar i comparar seqüències d’ADN i proteïnes. Modificar vectors. Fer transcripció inversa.

Quin d’aquests és una base de dades de gens humans?. SYBRbase. GeneCards. BioBank. PCRbase.

Quina aplicació NO correspon a la clonació molecular?. Producció d’insulina. Teràpia gènica. Seqüenciació automàtica. Obtenir ratolins transgènics.

Quina tècnica s’usa per detectar el VPH d’alt risc?. PCR a temps real. Hybrid Capture System. Piroseqüenciació. Bioxips.

Les mutacions que afecten a la seqüència química del gen són: Genòmiques. Puntuals o gèniques. Cromosòmiques. Euploïdies.

Una mutació transversió consisteix en: Duplicació d’un cromosoma. Substitució d’una purina per una pirimidina o viceversa. Eliminació de gens codificants. Canvi de sentit de segments.

Un oncogen és: Un gen que pot convertir una cèl·lula normal en tumoral. Un gen que inhibeix el cicle cel·lular. Un ARN missatger. Una mutació aleatòria sense efecte.