EXAMEN TENIS farran

1. Algunes de les característiques que conformen l’estructura funcional dels esports de raqueta són: a. El seu caràcter asimètric. b. L’espai separat amb presència de subespais. c. El contacte indirecte. d. Totes les anteriors.

2. Assenyala quina de les següents característiques identifica l’estructura funcional del tennis: a. Espai separat i participació alternativa. b. Contacte directe entre oponents. c. Temps de joc limitat temporalment. d. Esport individual sense oposició.

3. L’acció de joc en els esports de raqueta ha d’integrar necessàriament: a. Capacitats condicionals i coordinatives. b. Capacitats visuals i perceptives, motrius i cognitives. c. Capacitats tècniques i psicològiques. d. La velocitat, la força i la resistència.

4. El tennis d’individuals es considera: a. Un esport tancat i de prestació. b. Un esport d’habilitats obertes. c. Un esport d’equip. d. a i b.

5. Senyala quines capacitats es consideren rellevants en el tennis: a. Les capacitats perceptives i cognitives. b. Les capacitats coordinatives i tècniques. c. Les capacitats condicionals. d. Totes les anteriors.

6. Per poder actuar tàcticament, els elements bàsics que ha de reconèixer un jugador de tennis són: a. La seva posició, la de l’adversari i la de la pilota dins l’espai de joc. b. L’efecte de la pilota. c. La força que ha d’exercir en cada cop. d. Totes les anteriors.

7. Els partits de tennis d’individuals: a. Tenen un límit temporal definit pel reglament. b. Es disputen a un número determinat de punts i jocs. c. Tenen una durada fixa determinada pel reglament de la competició en qüestió. d. b i c.

8. Les modalitats de joc en tennis són: a. Individual masculí, individual femení, dobles masculí, dobles femení. b. Individual masculí, individual femení i dobles masculí. c. Individual masculí, individual femení, dobles masculí, dobles femení i dobles mixt. d. Individual masculí, individual femení i dobles mixt.

9. La llargada total d’una pista de tennis: a. És inferior als 25 metres. b. És superior als 25 metres. c. És superior als 30 metres. d. És inferior als 20 metres.

10. Durant un tie-break en tennis la puntuació funciona de la següent manera: a. El primer jugador que obté 7 punts guanya el set sempre que hi hagi un marge de dos punts per sobre de l’oponent. b. El primer jugador que obté 7 punts guanya sense marge de dos punts per sobre de l’oponent. c. El primer jugador que obté 10 punts guanya el set sempre que hi hagi un marge de dos punts per sobre de l’oponent. d. El primer jugador que obté 6 punts guanya el set sempre que hi hagi un marge de dos punts per sobre de l’oponent.

11. Canvis de costat en un partit de tennis: a. Es realitzen al final del primer, tercer i següents jocs imparells de cada set i després de 6 punts en el tie-break. b. Es realitzen al final del primer, tercer i següents jocs imparells de cada set i després de 5 punts en el tie-break. c. Es realitzen al final del segon, tercer i següents jocs imparells de cada set i després de 6 punts en el tie-break. d. Es realitzen al final del tercer i següents jocs imparells de cada set i després de 5 punts en el tie-break.

12. El concepte de “ritme de joc” fa referència a: a. El nombre de punts disputats en un partit. b. Temps que transcorre entre cops, a més temps entre cops, més ritme de joc. c. Temps que transcorre entre cops, a menys temps entre cops, més ritme de joc. d. Al temps real de joc.

13. El temps real de joc en el tennis: a. Fa referència a la durada total d’un partit. b. És superior al temps de pausa. c. És clarament inferior al temps de pausa. d. Depèn del partit, pot ser superior o inferior al temps de pausa.

14. El tennis en cadira de rodes té les següents diferències respecte el tennis: a. Es juga amb pilota més lenta. b. Es juga amb raquetes més curtes. c. La pilota pot botar dues vegades. d. Totes les anteriors.

15. Una progressió lògica en l’ensenyament de les habilitats tècniques en el tennis seria la següent: a. Familiarització → Llançar i atrapar → Colpejar la pilota → Intercanvi amb col·laboració. b. Llançar i atrapar → Familiarització → Colpejar la pilota → Intercanvi amb col·laboració. c. Familiarització → Colpejar la pilota → Llançar i atrapar → Intercanvi amb col·laboració. d. Intercanvi amb col·laboració → Familiarització → Colpejar la pilota → Llançar i atrapar.

16. Les adaptacions de pilota i raqueta durant les primeres etapes d’iniciació al tennis permeten: a. Augmentar la velocitat de joc. b. Reduir els espais de joc. c. Donar més importància a l’aprenentatge de les habilitats tècniques que les habilitats tàctiques. d. Disminuir el volum de cops i el temps real de joc.

17. Les adaptacions de pilota, raqueta i espais durant les primeres etapes d’iniciació al tennis permeten: a. Augmentar la velocitat de joc. b. Augmentar el temps real de joc. c. Disminuir el volum de cops. d. Totes les anteriors.

18. Les competicions durant la primera etapa d’iniciació al tennis haurien de: a. Jugar-se únicament en modalitat de dobles. b. Estar formades per quadres de competició amb pocs jugadors. c. Formades per partits més curts i format no eliminatori. d. Totes les anteriors.

19. La progressió metodològica que proposa la International Tennis Federation pel que fa a la utilització de pilotes, és la següent: a. Pilota vermella (40% més lenta) – pilota taronja (30% més lenta) – pilota verda (20% més lenta) – pilota groga (10% més lenta). b. Pilota vermella (75% més lenta) – pilota taronja (50% més lenta) – pilota verda (25% més lenta) – pilota groga. c. Pilota taronja (75% més lenta) – pilota vermella (50% més lenta) – pilota verda (25% més lenta) – pilota groga. d. Pilota verda (75% més lenta) – pilota taronja (50% més lenta) – pilota vermella (25% més lenta) – pilota groga.

20. La pilota de color vermella: a. És més ràpida que la pilota verda. b. És més lenta que la pilota verda. c. És 75% més lenta que la groga. d. b i c.

21. Quin dels següents criteris d’actuació seria INCORRECTE si volem incorporar els esports de raqueta en l’àmbit educatiu: a. No és necessari un aprenentatge excessivament centrat en la tècnica. b. Afavorir un elevat nombre d’accions repetitives dels cops de fons per afavorir l’aprenentatge tècnic. c. Assegurar que els i les alumnes entenguin el concepte d’oposició. d. Fomentar la presa de decisions.

22. L’empunyadura de dreta recomanada en la iniciació al tennis és la: a. Est de dreta. b. Est de revés. c. La continental. d. La oest de dreta.

23. Alguns principis tàctics bàsics de la iniciació al tennis són els següents: a. Ser capaç de mantenir la pilota en joc. b. Dirigir la pilota en funció del meu oponent. c. Ubicar-me correctament a la meva part de la pista. d. Totes les anteriors.

24. Un entrenador vol treballar el cop de dreta i envia 15 pilotes seguides a la zona de dreta del seu jugador. No hi ha rival ni intercanvi. a. Es tracta d’una situació d’entrenament psicomotriu. b. Es tracta d’una situació amb col·laboració. c. Es tracta d’una situació d’entrenament amb oposició. d. Totes les anteriors.

25. El Blind tennis es caracteritza per: a. Utilitzar pilotes d’espuma amb condició sonora. b. Jugar amb pistes més grans. c. Disputar-se únicament en modalitat de dobles. d. Utilitzar raquetes més grans.

26. L’acció tècnica de servei en el pickleball: a. S’ha de colpejar per sota del maluc en direcció creuada. b. S’ha de colpejar per sobre del maluc en direcció creuada. c. S’ha de colpejar per sota del maluc en direcció paral·lela. d. S’ha de colpejar per sobre del maluc en direcció paral·lela.

27. En quin país neix el pàdel?. a. Argentina. b. Espanya. c. Mèxic. d. Brasil.

28. Quina és la presa bàsica i més utilitzada en el pàdel?. a. Est de dreta o “de martell”. b. Est de revés o continental. c. Est de dreta o continental. d. Continental o “de martell”.

29. En quantes zones podem dividir una pista de pàdel?. a. Zona defensiva, zona de transició, zona d’atac. b. Zona defensiva, zona d’atac. c. Zona frontal, zona intermèdia, zona lateral. d. Zona alta, zona mitja, zona baixa.

30. A nivell tècnic, quines són les fases dels cops?. a. Presa, posició d’espera, posició d’armat, impacte, acompanyament i finalització. b. Empunyadura, posició d’espera, posició d’armat, impacte, acompanyament i finalització. c. Fase estàtica, fase de moviment, fase d’impacte i fase de recuperació. d. A i B són correctes.

31. Com a norma general, la fase de preparació/armat dels cops de volea és... a. Més llarga que en els cops de fons de pista. b. Més curta que en els cops de fons de pista. c. Igual que en els cops de fons de pista. d. Indiferent.

32. Respecte a la posició d’espera, quina diferència hi ha entre la posició d’espera del fons de pista amb la posició d’espera a la xarxa?. a. Cap. Només hi ha una única posició d’espera. b. El cap de la pala està lleugerament més baix quan s’està a la xarxa. c. El cap de la pala està lleugerament més elevat quan s’està a la xarxa. d. B i C són correctes.

33. En la fase de preparació d’un remat, com s’anomena de forma col·loquial la forma que dibuixa el braç dret amb la pala al costat de l’orella dreta (destres)?. a. Finestra. b. Porta. c. Caixa. d. Quadrat.

34. Com s’anomena l’efecte que s’utilitza quan volem que la pilota reboti poc?. a. Efecte liftat. b. Cop pla. c. Efecte tallat. d. Cap de les respostes anteriors és correcta.