F T 3

Dins del sarcòmer.... La miosina està envoltada per 6 actines a la banda A. L’actina està envoltada per 3 miosines a la banda I. L’actina està envoltada per 6 miosines a la banda A. La miosina està envoltada per 3 actines a la banda I.

Referent a la miosina sabem que.. És una proteïna rígida. Pot hidrolitzar l’ATP. Es pot unir a la tropomiosina. És una proteïna que està formada per 2 cadenes.

En una contracció muscular. La banda I disminueix, i la A es manté. La banda I i A disminueixen. La banda I augmenta, i la A es manté. La banda A augmenta, i la I es manté.

Durant......., una neurona només pot ser estimulada si rep un estímul major que els habituals. El repòs. La repolarització. La despolarització. El període refractari.

Senyala el que és correcte. El tipus de fibra muscular pot canviar si es modifica el patró d’estimulació. El tipus de fibra muscular és independent de la freqüència d’estimulació. La proporció de tipus de fibres musculars no varia al llarg de la vida. Una mateixa fibra muscular pot estar innervada per més d’una unitat motora.

En una neurona quin canal iònic està funcionant en la repolarització. Els canals de Cl. Els canals de K+. La bomba Ca2+ ATPase. La bomba de Na+ -K+- ATPase.

Indica l’afirmació correcta. Els túbuls T són un sistema similar al reticle sarcoplasmàtic. Els túbuls T són un sistema d’invaginació de la membrana cel·lular. Els túbuls T alliberen calci a l’interior de la fibra. Els túbuls T són un sistema independent de la membrana cel·lular.

Senyala la resposta correcta: Una unitat motora pot innervar més d’una fibra muscular. La placa motora es forma entre un dendrita i la membrana muscular. La placa motora està formada per dues neurones. Una motoneurona només s’associa a una fibra muscular.

Indica quina afirmació NO és correcta. La hipertrofia transitòria es dona al cap d’unes hores d’haver acabat l’exercici. L’acumulació de líquid és un dels causants de l’hipertrofia transitòria. La hipertrofia crònica es manté una llarga durada. La hipertrofia transitòria desapareix en hores.

Respecte a la diferenciació del percentatge de tipus de fibres musculars d’un múscul ho podem fer: Mesurant els nivells de carnosina. Cap resposta és correcta. Amb mètodes directes com el test de salts de Bosco. Amb mètodes indirectes com la biòpsia muscular.

Indica quina afirmació és correcta. Durant la contracció muscular en el reticle sarcoplàsmic disminueix la concentració de Ca2+. Durant la contracció muscular el Ca2+ s’uneix a la tropomiosina, aquesta es desplaça i la miosina s’uneix a l’actina. Durant la contracció muscular en el reticle sarcoplàsmic s’incrementa la concentració de Ca2+.

Senyala el que sigui correcte. Les adaptacions inicials a l’entrenament consisteixen principalment en una millora del control motor. Les adaptacions a l’exercici són de caràcter crònic i triguen a desaparèixer. Les adaptacions neuromusculars tenen importància al final del període d’entrenament. Les adaptacions musculars depenen de la composició fibril·lar, mida i estructura muscular.

La velocitat de transmissió de l’impuls nerviós. Depèn del diàmetre de la neurona i de la presencia de beines de mielina. Depèn del llargada de llargada de la motoneurona. Depèn del diàmetre del cos neuronal i de la presencia de beines de mielina. Depèn nomes del diàmetre de la neurona.

Una fibra de tipus IIa es caracteritza per: Tenir una activitat miosinATPasa alta, capacitat glucolítica alta i capacitat oxidativa baixa. Tenir una activitat miosinATPasa alta, capacitat glucolítica alta i capacitat oxidativa alta. Tenir una activitat miosinATPasa alta, capacitat glucolítica baixa i capacitat oxidativa baixa. Tenir una activitat miosinATPasa baixa, capacitat glucolítica alta i capacitat oxidativa baixa.

Les fibres que presenten una major potencia són. Les de tipus IIx. Les de tipus II. Les de tipus IIa. Les de tipus I.

L’increment de força a l’inici d’un període d’entrenament es deu. A una millor sincronització neuronal, junt amb una hipertrofia fibril·lar inicial. A un increment en el número de sarcòmers. A una millor sincronització neuronal. A una hipertrofia fibril·lar inicial.

En la contracció muscular. El tipus de miosina i la quantitat de calci-ATPasa estan relacionades amb la velocitat de contracció. La miosina s’uneix a l’actina, després que el calci s’hagi unit a la tropomiosina. El calci s’uneix a la tropomiosina i la troponina es desplaça deixant lliure el centre actiu de l’actina. El receptor DHP activa la sortida de calci del reticle sarcoplàsmic, quan li arriben els neurotransmissors.

Com a resposta neuronal a l’entrenament de resistència. La velocitat de conducció disminueix i la freqüència d’estimulació augmenta. La velocitat de conducció i la freqüència d’estimulació disminueixen. La velocitat de conducció i la freqüència d’estimulació augmenten. La velocitat de conducció augmenta i la freqüència d’estimulació disminueix.

La força màxima s’aconsegueix quan: La força màxima s’aconsegueix quan el sarcòmer està en repòs o lleugerament estirat (20%). La força màxima s’aconsegueix quan el sarcòmer està totalment escorçat (20%). La força màxima s’aconsegueix quan el sarcòmer està en repòs o lleugerament escorçat (20%). La força màxima s’aconsegueix quan el sarcòmer està totalment estirat.

De les fibres musculars sabem que amb l’entrenament. El canvi més freqüent de tipus de fibres IIx és cap a les fibres de tipus IIa. No poden canviar. De força a alta intensitat les tipus IIx canvien a tipus I. De resistència les tipus I canvien a tipus IIx.

La troponina està formada per tres subunitats que tenen les següents funcions. La TnC, està unida tropomiosina, la Tn I, té afinitat pel Ca2+; la TnT, és unida a l’actina. La TnC, té afinitat pel Ca2+; la Tn I, està unida tropomiosina, la TnT, està unida a l’actina. La TnC, està unida a l’actina, la Tn I, té afinitat pel Ca2+; la TnT, està unida a la tropomiosina. La TnC, té afinitat pel Ca2+; la Tn I, està unida a l’actina, la TnT, està unida a la tropomiosina.

Indica la resposta correcta. Depenent de la intensitat de l’esforç les fibres de tipus I s’activen després de les de tipus II. Les miofibril·les musculars són cèl·lules. La superposició dels filaments prims i gruixuts formen la línia Z. Les fibres de contracció ràpida tenen més Calci ATPasa que les fibres de contracció lenta.

Indica quina de les següents afirmacions és correcta: Entre l’estímul nerviós i l’inici de la contracció muscular hi ha un període de latència. La capacitat de relaxació d’una fibra muscular és independent de la freqüència d’estímuls que rep. La contracció muscular es dóna immediatament després de produir-se l’estímul nerviós. La despolarització del sarcolemma es dóna cap a una direcció concreta.

Indica la resposta correcta. Una concentració baixa de calci en el sarcoplasma no activa els factors de transcripció de fibra lenta. Una concentració baixa de calci en el reticle sarcoplàsmic no activa els factors de transcripció de fibra lenta. Una concentració alta de calci en el sarcoplasma activa els factors de transcripció de fibra ràpida. Una concentració alta de calci en el reticle sarcoplàsmic activa els factors de transcripció de fibra lenta.

Senyala la resposta correcta. Els neurotransmissors es troben acumulats dins de vesícules al cos cel·lular. Cap és correcta. Els neurotransmissors es troben lliures a l’axó terminal. Els neurotransmissors es troben acumulats dins de vesícules, a l’axó terminal.

En les cèl·lules neuronals. El potencial d’acció és el mateix que el de les muscular. El potencial d’acció es desplaça cap a dues direccions. El potencial d’acció és negatiu. El potencial d’acció es desplaça cap a totes les direccions.

Senyala la resposta correcta. L’espai sinàptic es troba entre l’axó terminal d’una neurona i l’axó de la següent. L’impuls nerviós es transmet a través de l’axó gràcies als neurotransmissors. Les neurones són plurinucleades. Les neurones estan formades pel cos cel·lular, les dendrites, l’axó i els axons terminals.

Indica la resposta correcta. L’entrenament de força i el de resistència disminueixen la velocitat de conducció neuronal. L’entrenament de resistència incrementa la velocitat de conducció neuronal mentre que el de força el disminueix. L’entrenament de força i el de resistència incrementen la velocitat de conducció neuronal. L’entrenament de força incrementa la velocitat de conducció neuronal, mentre que el de resistència el disminueix.

Indica la resposta correcta. La producció de força i la velocitat de contracció és independent de la disposició dels sarcòmers. Dos sarcòmers en paral·lel doblen la força màxima que poden fer dos sarcòmers en sèrie. Dos sarcòmers en sèrie doblen la força màxima que poden fer dos sarcòmers en paral·lel. La velocitat de contracció és doble si comparem sarcòmers en paral·lel davant els sarcòmers en sèrie.

De l’estructura del múscul sabem que. L’epimisi envolta el perimisi, i aquest l’endomisi. L’endomisi envolta el perimisi. El perimisi envolta l’epimisi. El perimisi envolta l’epimisi i aquest l’endomisi.

En un entrenament de força, la disminució en l’activitat elèctrica del múscul durant la contracció es deu. A un menor reclutament de fibres musculars. No es dóna cap disminució en l’activitat elèctrica. A que incrementen del diàmetre de les fibres fa que no calgui activar-ne tantes. A una major eficiència en el reclutament de fibres musculars.

Indica quina de les següents afirmacions NO és correcta. L’hipertrofia es deu tant un augment del sarcoplasma com la de quantitat de filaments d’actina i miosina. A baixa intensitat s’hipertrofien les fibres de tipus I. A alta intensitat s’hipertrofien les fibres de tipus II. En l’hipertrofia també hi ha un augment del teixit connectiu.

En una contracció concèntrica a mida que augmentem la càrrega. Incrementa la velocitat. Cap és correcta. Disminueix la velocitat. No té cap efecte sobre la velocitat.

Una fibra de tipus I es caracteritza per. Tenir una velocitat de contracció lenta, una velocitat de relaxació baixa i una força de contracció alta. Tenir una velocitat de contracció lenta, una velocitat de relaxació alta i una força de contracció baixa. Tenir una velocitat de contracció alta, una velocitat de relaxació alta i una força de contracció alta. Tenir una velocitat de contracció lenta, una velocitat de relaxació baixa i una força de contracció baixa.

En una contracció... Isomètrica, els elements elàstics en paral·lel s’allarguen. Isomètrica, els elements elàstics en sèrie s’escurcen. Isomètrica, els elements elàstics en paral·lel s’escurcen. Isomètrica, els elements elàstics en sèrie s’allarguen.

Marca la resposta correcta. En el múscul, el potencial d’acció és aproximadament de +50mV. El potencial d’acció és l’ona de descàrrega elèctrica que viatja per la membrana. El potencial d’acció es deu que la membrana cel·lular és impermeable. El potencial d’acció es deu a que la membrana cel·lular és permeable.

Indica la resposta correcta. Titina: uneix el disc Z amb els filaments d’actina. Totes són correctes. Nebulina: Dóna estabilitat a la miosina. L’obscurina: Uneix el reticle sarcoplàsmic amb el sarcòmer.

Les fibres musculars de més a menys oxidatives són: I, IIa, IIx. IIa, IIx, I. IIa, I, IIx. IIx, IIa, I.

De l’actina sabem que... L’actina: és una proteïna fibril·lar. L’actina està unida a la línia M. L’actina forma els filaments gruixuts del sarcòmer. L'actina és una proteïna globular.

En el múscul esquelètic durant l’exercici. Disminueix tant la síntesi com la degradació de proteïna. Augmenta tant la síntesi com la degradació de proteïna. Augmenta la síntesi i disminueix la degradació de proteïna. Disminueix la síntesi i augmenta la degradació de proteïna.

Senyala el que sigui correcte: L’entrenament de velocitat augmenta el diàmetre de les fibres II, mentre que el de resistència augmenta el diàmetre de les fibres ST. Cap de les anteriors. L’entrenament de resistència incrementa el nombre de mitocondris, mentre que el de velocitat disminueix. L’entrenament de resistència augmenta el diàmetre de les fibres IIa, mentre que el de velocitat augmenta el diàmetre de les fibres I.

De la tropomiosina sabem que... Cap és correcta. La tropomiosina es situa sobre el centre actiu de la miosina. La tropomiosina es situa sobre la miosina. La tropomiosina es situa sobre l’actina.

Indica quina d’aquestes afirmacions és correcta. Les motoneurones petites innerven fibres de tipus IIa, les quals són fatiga resistents i de color vermell. Les motoneurones grans innerven fibres de tipus IIx, les quals són fatiga sensibles i de color blanc. Les motoneurones petites innerven fibres de tipus I, les quals són fatiga sensibles i de color blanc. Les motoneurones petites innerven fibres de tipus I, les quals són fatiga sensibles i de color vermell.

Una fibra muscular. Quanta més capacitat oxidativa menys potencia. Quanta més capacitat glicolítica menys potencia. Quanta menys capacitat oxidativa menys potencia. Quanta menys capacitat glicolítica més potencia.

En la transmissió neuronal. El potencial postsinàptic d’inhibició, provoca l’entrada de potassi i per tant la polarització. El potencial postsinàptic d’inhibició, provoca la sortida de potassi i per tant la polarització. El potencial postsinàptic d’inhibició, provoca la sortida de potassi i per tant la despolarització. El potencial postsinàptic d’inhibició, provoca l’entrada de potassi i per tant la despolarització.

En una neurona quin canal iònic està funcionant en el repòs. Els canals d’acetilcolina. La bomba Ca2+ ATPasa. La bomba de Na+ -K+- ATPasa. Els canals de Cl-.

En la transformació de fibra ràpida a lenta. - Disminueixen els enzims del metabolisme anaeròbic. - Incrementen els enzims del metabolisme aeròbic. El número de capil·lars no varia. Disminueixen la densitat del sistema T. en blanc.

Les fibres musculars que tenen més mitocondris i més capil·lars/m2 són: Les de tipus I. Les de tipus IIx. Les de tipus II. Les de tipus IIa.

La hipertrofia muscular es dóna per: Tot i que no hi ha proves concloents per hipertrofia fibril·lar i per hiperplàsia. Tot i que no hi ha proves concloents per hipertrofia fibril·lar. Tot i que no hi ha proves concloents per hiperplàsia però no per hipertrofia fibril·lar. Tot i que no hi ha proves concloents per hiperplàsia.

En una contracció... Isomètrica, els sarcòmers s’allarguen i els elements elàstics s’escurcen. Isotònica, els sarcòmers s’escurcen i els elements elàstics s’allarguen. Isomètrica, el sarcòmer s’escurça i els elements elàstics s’allarguen. Isotònica, els sarcòmers s’allarguen i els elements elàstics s’escurcen.

Del potencial d’acció sabem que... La repolarització es deu a una inactivació de la permeabilitat de la membrana al K+ i un augment a la permeabilitat del Na+. La repolarització es deu a una inactivació de la permeabilitat de la membrana al K+. La repolarització es deu a un augment de la permeabilitat de la membrana al Na+. La repolarització es deu a una inactivació de la permeabilitat de la membrana al Na+ i un augment a la permeabilitat del K+.

La activació de unes fibres o altres es dóna per... Per l’acumulació de Ca+ en el sarcoplasma. Per l’acumulació de Ca+ en el sarcolemma. Per l’acumulació de Ca+ en el reticle sarcoplasmàtic. Per l’acumulació de Ca+ en els mitocondris.

Indica la resposta correcta. Les fibres lentes reben pocs impulsos a alta freqüència. Les fibres ràpides reben pocs impulsos a alta freqüència. Les fibres ràpides reben molts impulsos a alta freqüència. Les fibres lentes reben molts impulsos a alta freqüència.

La velocitat de contracció i relaxació d’una fibra muscular depenen. De la velocitat en que el Calci surt o entra del reticle sarcoplàsmic. Del tipus de miosinATPasa i de CalciATPasa respectivament. Només de si hi ha més o menys sarcòmers. De si hi ha més o menys tropomiosina.

Indica quina afirmació és correcta: El disc Z és el punt d’unió entre els sarcòmers. Durant la contracció muscular la zona H desapareix. La banda A del sarcòmer és clara, mentre que la banda I és fosca. La banda I només té filaments de miosina.

El temps d’activitat diària dels diferents tipus de fibres musculars. És independent del tipus de fibra. És molt més elevat en les fibres ràpides que a les lentes. És més elevat en les fibres vermelles que a les blanques. És menor en les fibres de tipus IIa que a en les de tipus IIx.

Indica la resposta correcta. La velocitat de contracció muscular depèn de la miosina ATPasa. La velocitat de contracció és independent de l’actina ATPasa i de la miosina ATPasa. A la contracció muscular la miosina sempre està unida a l’actina. La velocitat de contracció muscular depèn de l’actina ATPasa.

Les fibres de contracció lenta... Són vermelles, tenen un diàmetre petit i pocs capil·lars. Són blanques, tenen un diàmetre gran i molts capil·lars. Són vermelles, tenen un diàmetre petit i resistents a la fatiga. Són blanques, tenen un diàmetre gran i sensibles a la fatiga.