F T6

Si estàs assegut i respires suaument quin volum pulmonar estàs utilitzant. Volum corrent. Volujm residual. Capacitat vital. Capacitat pulmonar.

Després d’un període d’entrenament aeròbic, en un exercici submàxim els valors de l’equivalent respiratori de l’oxigen són més .... i el del CO2 més..... Alts, baixos. Baixos, alts. Alts, alts. Baixos, baixos.

Els canvis són més moderats i lleugers. Indica la resposta correcta. La Mb porta l’oxigen des dels pulmons als teixits i la Hb per dins els teixits. La Hb augmenta l’afinitat per l’oxigen quan la pressió parcial d’oxigen és baixa. La Hb porta l’oxigen des dels teixits als pulmons i la Mb per dins els teixits. La Hb augmenta l’afinitat per l’oxigen quan la concentració de diòxid de carboni és baixa.

Indica l’afirmació correcta respecte l’intercanvi d’oxigen. Una disminució de la temperatura dificulta la unió d’oxigen amb la Hb. Un increment de la temperatura dificulta la unió de l’oxigen amb la Hb. Un increment del pH dificulta la unió de l’oxigen amb la Hb. Una disminució del pH facilita la unió de l’oxigen amb la Hb.

Referent els pulmons. En el repòs s’utilitzen 2/3 parts dels pulmons ja que la pressió sanguínia està estable. En el repòs s’utilitza 1/3 part dels pulmons ja que s’incrementa la pressió sanguínia. En l’exercici s’utilitzen totes les parts dels pulmons ja que s’incrementa la pressió sanguínia. En l’exercici s’utilitzen totes les parts dels pulmons encara que la pressió sanguínia no s’incrementi.

Indica la resposta correcta. En els pulmons, l’O2 es difon cap a la sang, ja que la seva Pp és més baixa. En els alvèols la Pp CO2 és igual que l’existent a la sang. En la difusió pulmonar el factor més important és la diferència Pp existent entre els gasos. L’O2 té una capacitat de difusió 20 cops més alta que el CO2.

En els pulmons tant en el repòs com en un exercici intents després d’un període d’entrenament. El volum tidal i el volum residual augmenten. El volum corrent es manté o augmenta lleugerament i el volum residual disminueix. El volum residual expiratori i el volum residual inspiratori disminueixen. El volum residual i el volum corrent disminueixen.

Pel que fa a l’intercanvi de gasos després d’un període d’entrenament. Els individus entrenats tendeixen a presentar, valors superiors en repòs i inferiors durant l’exercici, comparat amb els no entrenats. Els individus entrenats tendeixen a presentar, tant en repòs com durant l’exercici, valors inferiors als no entrenats. Els individus entrenats tendeixen a presentar, valors inferiors en repòs com superiors durant l’exercici, comparat amb els no entrenats. Els individus entrenats tendeixen a presentar, tant en repòs com durant l’exercici, valors superiors als no entrenats.

Després d’un període d’entrenament... En un exercici submàxim i en el repòs l’R és més baix, ja s’utilitzen més carbohidrats. En un exercici submàxim l’R és més baix ja que s’utilitzen més greixos. En el repòs, l’R és més alt ja que s’utilitzen més greixos. En un exercici màxim l’R és més alt ja que s’utilitzen més greixos.

En un exercici d’intensitat progressiva... El volum corrent augmenta i s’estabilitza. La capacitat vital augmenta proporcionalment. El volum corrent augmenta de forma proporcional durant tot l’exercici. La freqüència respiratòria augmenta exponencialment durant tot l’exercici.

Indica quina de les respostes NO s’ajusta a la definició de ventilació pulmonar. La VE s’estima a partir del producte FR x VC i s’expressa en ml/min. La VE s’estima a partir del Volum minut respiratori (VMR). La VE s’estima a partir del volum d’aire que entra o surt dels pulmons. La VE s’estima a partir del producte de FR x VC i s’expressa en L/min. dubte??.

Quan el VMR incrementa de forma exponencial en un exercici és per que. Hi ha la necessitat de captar més oxigen. Hi ha la necessitat de baixar el pH. Hi ha un augment d’oxigen. Hi ha la necessitat d’eliminar CO.

Indica la resposta correcta. La saturació de la Hb per l’oxigen disminueix en un exercici intens. La Hb no pot transportar simultàniament oxigen i diòxid de carboni. La major part de diòxid de carboni es transporta dissolt a la sang. L’àcid làctic facilitat la unió de l’oxigen a la Hb.

L’efecte Bohr. Provoca una menor dissociació de l’O2 de la Hb. Provoca que la Hb es saturi amb Pp O2 menors. Està relacionat amb la quantitat de Hb. Provoca que la corba de saturació de la Hb es desplaci cap a la dreta.

En la regulació de la ventilació indica quina resposta NO és correcta. Està regulada per quimioreceptors perifèrics i centrals. Està regulada per mecanismes nerviosos o centrals. Està regulada per receptors musculars, cardíacs i de temperatura. Està regulada pel volum plasmàtic.

Indica la resposta correcta. La saturació d’oxigen és igual en tot el torrent sanguini. La saturació d’oxigen de la sang arterial és menor que la de la sang venosa. La saturació d’oxigen de la sang venosa és més alta que la de sang arterial. La saturació d’oxigen de la sang a l’aurícula esquerra és més baixa a la de la sang que ve dels pulmons.

La ventilació pulmonar en un procés de recuperació després d’un exercici. Presenta dues fases que estan controlades principalment per les variacions de pH, la temperatura i la Pp de CO2. No hi ha cap resposta correcta. Presenta dues fases que estan controlades principalment per les variacions de pH, la temperatura i Pp d’oxigen. Presenta una fase que pot durar minuts – hores.

De la corba de saturació d’oxigen sabem què: La de la mioglobina està a la dreta de la Hb. La de la Hb està a la dreta de la mioglobina. La de la Hb és igual que la de la Mb. Les dues se situen igual.

Pel que fa a la ventilació pulmonar. L’aire entra als pulmons per que la pressió atmosfèrica és més alta. La inspiració és un procés passiu, mentre que la expiració és un procés actiu. L’aire entra als pulmons per que en el procés d’inspiració disminueix la pressió dins dels pulmons respecte la pressió atmosfèrica. A la inspiració es relaxa el diafragma i els músculs intercostals.

En el intercanvi de gasos... La PO2 en els pulmons és més alta que la PO2 a les artèries. La PO2 a les artèries és més baixa que la PO2 a les venes. La PO2 en els teixits és més alta que la PO2 a les artèries. La PO2 a les venes és més baixa que la PO2 a les artèries.

Indica la resposta que NO és la correcta referent a les adaptacions del sist. respiratori a l’entrenament. La ventilació durant l’exercici incrementa per sobre de les capacitats cardiovasculars. El sistema respiratori modifica molt la funció ventilatòria. El sistema respiratori s’adapta per a millorar la seva eficiència amb entrenaments de resistència. El sistema respiratori no representa una limitació en la forma física d’un individu.

Indica quina afirmació NO és correcte respecte al transport de CO. El CO2 i l’O2 s’uneixen al mateix lloc de la Hb per ser transportats. La carboxihemoglobina és la Hb que té unit el CO2. Un 7% - 10% es transporta dissolt en plasma. El 60% - 70% es transporta com a ions bicarbonats.

VE (ventilació pulmonar) s’incrementa en un exercici. D’alta intensitat, degut a que augmenta la freqüència respiratòria i el volum corrent de forma proporcional. De baixa intensitat, degut a que només augmenta la freqüència respiratòria. D’alta intensitat, degut a un augment addicional del volum corrent. D’alta intensitat, degut a un augment addicional de la freqüència respiratòria.

L'efecte Haldan. Explica que a altes Pp O2 la Hb perdi afinitat pel CO2. Explica que baixes Pp CO2 impedeixen la unió de l’O2 a la Hb. Explica que la corba de saturació de la Hb es desplaci cap a l’esquerra. Explica que a altes Pp CO2 la Hb perdi afinitat per l’O2.

Indica la resposta correcta. La ventilació pulmonar incrementa en la fase 1 degut a estímuls perifèrics i dels músculs. La ventilació pulmonar incrementa en la fase 1 degut a estímuls centrals i dels músculs. La ventilació pulmonar incrementa en la fase 1 a estímuls centrals i a increment de potassi. La ventilació pulmonar incrementa en la fase 1 degut a quimioreceptors centrals i a un increment del potassi.

La capacitat de difusió pulmonar. A les persones entrenades es manté constant durant l’exercici, mentre que a les sedentàries augmenta. Si arribem a la màxima intensitat no varia a les persones entrenades. És igual, per a una mateixa intensitat si comparem una persona entrenada amb una sedentària. Si arribem a la màxima intensitat és més alta a les persones entrenades.

En la difusió de gasos... La PO2 a les venes és igual que PO2 a les artèries. La PO2 a les artèries és més baixa que la PO2 a les venes. La PO2 en els teixits és més alta que la PO2 a les artèries. La PO2 en els pulmons és més alta que la PO2 a les artèries.

En la tercera fase del control de la ventilació donen senyals... Els estimuladors centrals i el feedback muscular. Els quimioreceptors centrals i la temperatura. Els quimioreceptors perifèrics i la temperatura. Els quimioreceptors centrals i el potassi.

Després d’un període d’entrenament aeròbic, la ventilació pulmonar en un exercici submàxim haurà ...... i la ventilació pulmonar en un exercici màxim haurà..... Disminuït, disminuït. Disminuït, incrementat. Incrementat, disminuït. Incrementat, incrementat.

Després d’un període d’entrenament aeròbic, en un exercici el llindar de lactat... Serà el mateix. Cap respsota és correcta. Serà més alt. Serà més baix.

Indica la resposta correcta. Els músculs respiratoris són molt resistents a la fatiga, majoritàriament fibres tipus l. Els músculs respiratoris són molt resistents a la fatiga, majoritàriament fibres de tipus II. Els músculs respiratoris són molt resistents a la fatiga, majoritàriament fibres de tipus IIa. Els músculs respiratoris són molt resistents a la fatiga, majoritàriament fibres de tipus IIx.

Pel que fa al CO2 sabem que... L’augment de CO2 disminueix l’afinitat de la Hb per l’oxigen. La PCO2 als alvèols és major que l’existent en els capil·lars. La concentració de CO2 a la sang disminueix durant l’exercic. El CO2 es transporta principalment enganxat a la hemoglobina.

Indica la resposta correcta. En un exercici el VC s’incrementa a expenses de la disminució del VR. En un exercici el VC s’incrementa a expenses de l’increment del VR. En un exercici el VC s’incrementa independentment del VRI i del VRE. En un exercici el VC s’incrementa a expenses de la disminució del VRI i del VRE.

Referent al flux sanguini dels pulmons durant l’exercici. Les resistències vasculars s’incrementen ja que augmenta la pressió. La ventilació s’adapta a les demandes de l’exercici, mentre que el flux sanguini augmenta molt més. El flux sanguini s’adapta a les demandes de l’exercici, mentre que la ventilació augmenta molt més. Tant la ventilació com el flux sanguini s’ajusten a les demandes de l’exercici.

Indica que NO es compleix per la freqüència respiratòria. La Fr varia amb l’edat. La Fr és més alta en nens i nenes que en persones adultes. La Fr és més sensible al consum d’oxigen que a l’expulsió del CO2. La Fr en un exercici submàxim augmenta proporcionalment.

Respecte al transport d’oxigen. La Hb que porta l’oxigen rep el nom de deoxihemoglobina. Un 2% de l’oxigen es transporta unit a la Hb, mentre que un 98% està dissolt a la sang. Un 98% de l’oxigen es transporta unit a la Hb, mentre que un 2% està dissolt a la sang. La quantitat d’oxigen que transporta la sang és independent de la quantitat de Hb que hi hagi.

Indica la resposta correcta: Els individus entrenats tendeixen a presentar una capacitat de difusió, tant en repòs com durant l’exercici superior als no entrenats. Els individus entrenats tendeixen a presentar una capacitat de difusió, inferior en repòs i superior durant l’exercici als no entrenats. Els individus entrenats tendeixen a presentar una capacitat de difusió, tant en repòs com durant l’exercici, inferior als no entrenats. Els individus entrenats tendeixen a presentar una capacitat de difusió, tant en repòs com durant l’exercici, igual que als no entrenats.

Indica la resposta correcta. No hi ha cap resposta correcta. La capacitat pulmonar és igual a la suma de capacitat vital més el volum de la reserva expiratori. La capacitat vital és igual a la suma del volum corrent, del volum de reserva expiratori i del volum residual. La capacitat residual funcional és igual a la suma de volum residual més el volum de reserva expiratori.

Amb l’entrenament l’equivalent respiratori de l’oxigen haurà ...... i del CO2 haurà .... durant l’exercici. Incrementat, incrementat. Incrementat, disminuït. Disminuït, disminuït. Disminuït, incrementat.

Quan la diferència arterio – venosa d’oxigen incrementa després d’un període d’entrenament és per. Que augmenta la saturació d'oxigen arterial. Que la quantitat d’oxigen venós augmenta. Que incrementa l’extracció de l’oxigen pel teixit muscular. Que augmenta la PO2 arterial.

El volum minut respiratori ?¿ no se sap l’enunciat. En nens/nenes és més baix ja que tenen una capacitat pulmonar més baixa. És igual en homes i dones adults. És diferent en nens i nenes. En adults el VMR s’estabilitza i es manté constant al llarg de la vida.

El quocient respiratori és igual a. VE / VCO2. Cap respsota és correcte. VE/VO2. VO2/VCO2.