farmacognosia asshhhgggg
COMENTARIOS |
ESTADÍSTICAS |
RÉCORDS
|
Título del Test:
 farmacognosia asshhhgggg Descripción: supervivencia maxima |
Nuevo Comentario | Comentarios |
|---|
NO HAY REGISTROS |
|
La substància corresponent a la fórmula és la matricina (lactona sesquiterpènica). V. F. L’efecte antisèptic de la farigola es deu principalment als fenols timol i carvacrol. V. F. El principal compost de l’essència d’anís és el cis-anetol. V. F. L’oli essencial de trementina té efectes digestius i carminatius. V. F. La substància corresponent a la fórmula: És un sesquiterpè. V. F. És un heteròsid. V. F. Té una estructura derivada del tetrahidro ciclopenta-[c]-pirane. V. F. Ha demostrat activitat antiinflamatòria en models d’inflamació crònica. V. F. Valepotriats: Són els constituents principals de l’oli essencial de l’arrel de valeriana. V. F. Són heteròsids. V. F. Són els principals principis actius més importants dels preparats d’arrel de valeriana. V. F. Els baldrinals són productes de degradació dels valepotriats que han perdut la funció epòxid. V. F. Taxol o Paclitaxel: És un alcaloide indòlic. V. F. És un èster diterpènic. V. F. Actualment, el principal mètode d’obtenció industrial és l’extracció a partir de l’escorça de Taxus brevifolia. V. F. Té activitat antitumoral, útil en diferents tipus de càncer. V. F. La substància corresponent a la fórmula: És un saponòsid triterpènic. V. F. Pel seu reconeixement es determina l’índex d’inflament. V. F. És una estructura derivada del nucli d’espirosta. V. F. L’arrel de regalèssia conté compostos derivats d’aquesta estructura. V. F. Drogues i principis actius acció protectora vascular: Els cotilèdons del castanyer d’Índies contenen una barreja de saponòsids i saponines esteroidals on la ß-escina és la majoritària. V. F. L’escinègenina és un artefacte de l’aglicó protoscinègenina que s’obté per hidròlisi àcida de la ß-escina. V. F. La ruscogenina és una saponina que forma saponòsids per unió de sucres amb el grup –OH del C3. V. F. Les ruscogenines s’usen per via tòpica en pomades antihemorroidals. V. F. La Ruscogenina és un gingenòsid derivat del protropanaxadiol. V. F. Els heteròsids de la Ruscogenina són saponines esteroidals espirostàniques. V. F. Heteròsids cardiotònics digitàlics: Tenen estructura de tipus bufadienòlid. V. F. La majoria contenen digitoxosa, que és un desoxisucre. V. F. La digitoxina és un heteròsid primari de les fulles de Digitalis purpurea. V. F. La digoxigenina és l’aglicó dels heteròsids de la sèrie C de Digitalis purpurea. V. F. Alcaloides de l’opi: Són químicament diferents dels que s’extreuen de les càpsules dessecades de Papaver somniferum. V. F. La majoria són alcaloides derivats del nucli de la isoquinolina i es troben combinats formant sals amb àcids orgànics. V. F. Tant la morfina com la codeïna tenen un hidroxil fenòlic i un altre alcohòlic lliures. V. F. Per desmetilació del N terciari de la morfina, s’obté la nor-morfina, la qual per posterior alquilació serveix per a preparar antagonistes morfínics. V. F. Respecte a les estructures A y B: La farmacopea europea recomana que els diferents tes continguin un mínim d’un 8% de l’estructura A. V. F. L’estructura A es troba en un elevat percentatge (fins a un 5.8%) en la pasta de guaranà. V. F. L’estructura B s’utilitza com a tònic del múscul estriat. V. F. L’estructura B és un agonista del receptor a l’adenosina A1. V. F. Alcaloides colinèrgics i anticolinèrgics: L’atropina es forma a la planta per epoxidació en C6-C7 de la (-) hiosciamina. V. F. La pilocarpina és una lactona inestable amb propietats anticolinèrgiques. V. F. La huperzina A presenta eficàcia contrastada en casos de deteriorament cognitiu lleu. V. F. La huperzina A es troba en la droga vegetal, en forma dextro (+) i levo (-). V. F. La huperzina A és un colinèrgic indirecte. V. F. Alcaloides psicodèlics: La psilocibina i la dimetiltriptamina (DMT) són alcaloides indòlics. V. F. La psilocibina és una triptamina present en les fulles de Psychotria viridis. V. F. Les β-carbolines presents en l’ayahuasca prevenen el metabolisme de primer pas hepàtic de la dimetiltriptamina (DMT). V. F. Fulla i alcaloides de la coca: La presència d’una àrea al revers del limbe ajuda a identificar la fulla de coca. V. F. La cocaïna és un alcoïl-èster derivat de l’ecgonina, que té el nucli del pseudotropanol. V. F. L’ecgonina és un alcohol secundari, amb una posició axial en la configuració de Vitali. V. F. Alcaloides antitumorals: La camptotecina s’obté de la part aèria de Catharanthus roseus. V. F. L’irinotecan és un profàrmac, anàleg semisintètic de la camptotecina, que inhibeix la topoisomerasa I. V. F. La vindolina i la vincristina són alcaloides, amb part d’estructura indòlica i una altra indolínica. V. F. Una tercera unitat de tetrahidroisoquinolina (anell C) a les ecteinascidines els hi confereix potència antitumoral. V. F. La trabectedina s’obté, avui en dia, per semisintesi a partir d’un precursor natural aïllat de cultius de Pseudomonas fluorescents. V. F. Colquicina i quines: El colxicòsid és un C-heteròsid de la colquicina. V. F. La colquicina conté S en la seva estructura. V. F. La quina roja és més rica en tanins que la quina groga. V. F. La cinconina i la cinconidina es diferencien per l’estereoquímica d’un carboni asimètric. V. F. Les sals de quinina amb HCl presenten fluorescència blava a la llum ultraviolada. V. F. La quinina conté els nuclis de la quinolina i la quinuclidina. V. F. |