Farmacologia, 3r Medicina, UdL

La ivabradina redueix la freqüència cardíaca per inhibició del node SA i bloqueig del corrent Na/K. Veritat. Fals.

Els IECAs com lisinopril o enalapril, els diürètics com la hidroclorotiazida, el betabloquetjants com el sotalol o els calciantagonistes com l’amlodipino es consideren fàrmacs de primera línia en el tractament de la hipertensió. Veritat. Fals.

Un pacient diagnosticat d’asma bronquial i hipertens estaria indicat tractar-lo amb qualsevol dels següents fàrmacs: atenolol, ramipril, hidroclorotiazida, amlodipino, diltiazem. Veritat. Fals.

En un pacient hipertens i diabètic escolliríem com antihipertensiu d’elecció la hidroclorotiazida. Veritat. Fals.

Davant una emergència hipertensiva, estaria indicat l’ús de nitroglicerina, nitroprusiat sòdic, labetalol, clortalidona o urapidil. Veritat. Fals.

El mecanisme de acció de nifedipino com antihipertensiu és afavorir la dilatació arterial per relaxació del múscul llis vascular. Veritat. Fals.

En el tractament inicial de l’hipertensió lleu, nitroprusiat sòdic, nitroglicerina, labetalol i urapidil, tots es poden considerar d’elecció. Veritat. Fals.

Els diürètics més utilitzats com antihipertensius pertanyen al grup de les tiazides i afins. Veritat. Fals.

La furosemida, l’àcid etacrínic, la hidroclorotiazida o el manitol es consideren diürètics estalviadors de potassi. Veritat. Fals.

Valsartán/Sacubitrilo pertany a la família dels ARNI (Antagonista del Receptor d'Angiotensina i Inhibidor de la Neprilisina) i han demostrat reduir significativament la mortalitat en pacients amb insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció reduïda (ICFEr). Veritat. Fals.

Entre els següents diürètics, l’espironolactona és el que produeix diüresi menys copiosa: bumetanida, clortalidona, espironolactona, furosemida i indapamida. Veritat. Fals.

Les “estatines” són un grup de medicaments utilitzats per reduir eficaçment el colesterol i LDL. El seu mecanisme d’acció és inhibir l’activitat de la HMG-CoA reductasa. A més a més, es poden indicar a l’embaràs, no afecten a nivell muscular ni articular i manquen d’utilitat en la prevenció d’accidents vasculars. Veritat. Fals.

La hipopotasèmia és un efecte electrolític secundari comú i potencialment greu dels antagonistes del receptor de mineralocorticoides com la espironolactona. Veritat. Fals.

El mecanisme d’acció de l’alirocumab i evolocumab és la inhibició de la PCSK9. Veritat. Fals.

El tafamidis estaria indicat en un pacient amb insuficiència cardíaca amb fracció d'ejecció reduïda. Veritat. Fals.

La quinidina i procainamida són antiarrítmics del grup IV. Veritat. Fals.

Els antagonistes del calci estan indicats en prevenció de migranya. Veritat. Fals.

Una pacient gestant, que des de fa un mes presenta xifres de tensió arterial elevades que no es controlen adequadament amb mesures conservadores, escolliríem com antihipertensiu d’elecció el lisinopril. Veritat. Fals.

La hipopotasèmia augmenta significativament el risc de toxicitat per digoxina en reduir la competència pel lloc d'unió del fàrmac en la bomba Na+/K+ ATPasa. Veritat. Fals.

Levosimendan s’uneix a la troponina C cardíaca i així potència la sensibilitat al calci de les proteïnes contràctils. Està indicat en: arrítmies cardíaques, hipertensió arterial, malaltia tromboembòlica venosa i malaltia de Raynaud. Veritat. Fals.

El mecanisme d'acció de rivaroxabán, apixaban i edoxaban en la cascada de coagulació és mitjançant la inhibició directa i selectiva del factor Xa. Veritat. Fals.