Fisiologia de l'exercici

Quin tipus de mesures utilitzaries per avaluar l’adaptabilitat d’una xarxa fisiològica durant l’exercici?. Tècniques per estudiar la variabilitat temporal (ex. Hurst Exponent). Tècniques de compressió de la informació (ex. anàlisi de components principals). Tècniques per estudiar les interaccions entre sistemes (ex. anàlisi de correlacions). Càlcul de la ràtio FC de repos/FC d’exercici.

La variabilitat aleatòria d’un paràmetre d’ordre es caracteritza per un pendent espectral igual a: 0. 1. -1. 2.

La variabilitat aleatòria d’un paràmetre d’ordre es caracteritza per un pendent espectral igual a: 0. 1. -1. 2.

Assenyala el que NO sigui correcte. L’Hormesi: Produeix efectes paradoxals. Té un efecte dosi-resposta no lineal. És un fenomen no lineal. Mostra un efecte en forma de U invertida. Cap de les anteriors.

Quin dels següents constrenyiments d’un atleta és més estable?. a) Les affordances. b) Els companys/es d’equip. c) L’entrenador/a. d) Les creences. e) La motivació.

La propietat de pleiotropia: Es dona quan els gens s’expressen en diferents fenotips depenent del context. Permet satisfer diverses funcions fisiològiques amb els mateixos components i processos. Està controlada pel SN reflex. És pròpia de processos macroscòpics, no microscòpics. Cap de les anteriors.

Quin rol té la sobrecompensació en l’adaptació biològica?. a) Provoca desequilibris a la xarxa fisiològica. b) Inhibeix la resposta immunitària. c) Anticipa futures pertorbacions reduint el seu impacte. d) Causa pèrdua de connectivitat neuronal.

Assenyala el que sigui correcte respecte als canvis en la coordinació inter-muscular durant fatiga: a) La força i nombre de links entre els mateixos tipus de músculs (p.e., cama-cama i esquena-esquena). b) L’estructura de la xarxa inter-muscular es manté constant al llarg de l’exercici. c) La força i nombre de links entre diferents tipus de músculs augmenta. d) Es produeix un efecte d’estratificació (correlació únicament entre frequencies diferents).

Una fase d’inestabilitat en un procés fisiològic es reconeix per: a) L’acoblament flexible dels components del sistema. b) L’augment de fluctuacions. c) La metastabilitat. d) L’anticipació de la resposta del sistema.

Per abandonar una addicció, el més efectiu és: a) Seguir els consells del departament de sanitat. b) Tenir força de voluntat. c) Estar motivat. d) Gestionar l’atractor intencional.

Quin tipus de xarxa inter-muscular és característica d’una persona d’edat avançada?. a) Major força dels links de tota la xarxa. b) Menor força dels links de les diferents parelles de músculs de la xarxa, excepte en la esquena-esquena. c) Menor força dels links de tota la xarxa. d) Menor força dels links de les diferents parelles de músculs de la xarxa, excepte en la cama-cama.

Assenyala el que sigui correcte sobre la consciència interoceptiva: a) Sempre dona una informació precisa. b) Integra informació. c) Està reduïda en les persones que s’han lesionat. d) Contribueix a l’auto-regulació de la salut.

Escull quina definició s’ajusta millor al concepte “atractor”: a) Tendència d’un paràmetre de control de tornar al seu estat inicial amb un cert retard. b) Canvi qualitatiu induït per paràmetres de control que produeixen estabilitat. c) Coordinació preferencial d’un sistema o trajectòria preferencial d’un paràmetre d’ordre. d) Estructura i funció coordinada que permet una compensació recíproca per satisfer un objectiu comú.

Assenyala el que NO sigui correcte sobre els constrenyiments fisiològics de la persona: a) Guien el comportament del sistema. b) Tenen un comportament no lineal. c) Estan relacionats entre ells per causalitat circular. d) Són deterministes.

Assenyala el que NO sigui correcte respecte a la relació cooperació-competició: a) La cooperació és positiva i la competició negativa. b) Cooperem per competir. c) El principi de co-adaptació limita el desenvolupament de la intel·ligència cooperatiu-competitiva. d) Els reptes fomenten la cooperació i creació de sinergies. e) Compartir valors i objectius promou la cooperació.

La coordinació cardio-respiratòria (CRC): a) Augmenta amb la fatiga. b) S’associa a un menor nombre de components principals (PCs). c) Es pot detectar a partir dels valors màxims de FC, VE i VO2. d) S’associa a una major entropia del sistema cardiocirculatori.

La no linealitat de les interaccions entre components en els Sistemes Complexos Adaptatius (SCA) es caracteritza per relacions: Causa-efecte. Discontínues. Exponencials. Proporcionals.

Assenyala el que NO sigui correcte sobre l’entrenament de la tècnica: a) Les correccions augmenten la por a fallar. b) Les tècniques anti-ortodoxes poden ser funcionals. c) Cal adreçar-la només als principiants. d) Els aprenentatges més sòlids són implícits.

Quin és el propòsit fonamental dels SCA?. a) Mantenir l’homeòstasi. b) Emmagatzemar patrons diversos. c) Aconseguir l’estabilitat dinàmica a través del canvi. d) Evitar qualsevol fluctuació.

Assenyala el que sigui correcte sobre la gravetat: a) Activa els receptors anul·lo-espinals de la musculatura extensora. b) Estimula els receptors tendinosos de Golgi. c) Inhibeix la contracció de les fibres intrafusals. d) Augmenta el to postural.

Una fase d’inestabilitat en un procés fisiològic es reconeix per: a) L’acoblament flexible dels components del sistema. b) L’augment de fluctuacions. c) La metastabilitat. d) Processos de retroalimentació negativa.

Assenyala la/les respostes correctes sobre la consciència interoceptiva: a) Està subjecta a baixos continguts emocionals. b) Integra informació somàtica. c) Està reduïda en els esportistes que han patit lesions. d) Contribueix a l’auto-regulació de la salut.

La perspectiva dels constrenyiments (constraints-led approach): a) Es basa en la variabilitat d’exercicis. b) Busca desenvolupar el cicle percepció-acció. c) No promou el desenvolupament condicional. d) Es basa en la repetició de tasques representatives. e) Aplica constrenyiments específics. f) S’aplica només a esports col·lectius.

Assenyala el que NO sigui correcte. Per detectar l’existència d’una dinàmica fractal en un registre de dades cal: a) Disposar d’una alta freqüència de dades. b) Calcular la desviació estàndard (DS) de la sèrie temporal. c) Fer un espectre de freqüències. d) Buscar correlacions entre freqüències. e) Revelar ordre escalar.

Quin tipus de valoració és més sensible als canvis provocats per l’entrenament?. a) Mesures de VO2 i freqüència cardíaca en proves màximes. b) Mesures de marcadors bioquímics (ex. creatina quinasa, lactat sanguini, troponina, etc.). c) Mesures de connectivitat (p.e., coordinació cardio-respiratòria, coordinació inter-muscular, coordinació cardio-muscular, etc.). d) Anàlisi de la composició i el pes corporal.

Assenyala el suposít NO erroni respecte a les correccions de la tècnica: a) Existeix una tècnica ideal. b) La tècnica no varia en el temps. c) Les tècniques anti-ortodoxes provoquen lesions. d) Són importants en els principiants.

Assenyala el que sigui correcte sobre els SCA quan perden la seva subtilitat dinàmica: a) Es donen sinèrgies a la xarxa fisiològica. b) Es produeix feedback positiu entre els components de la xarxa fisiològica. c) Es redueix la variabilitat de la xarxa fisiològica. d) El Sistema Nerviós Central (SNC) deixa d’enviar ordres per mantenir l’homeòstasi.

Quin tipus de xarxa inter-muscular es caracteritza per un augment de força i nombre de links entre diferents tipus de músculs durant fatiga?. a) Xarxa de músculs similars (cama-cama, esquena-esquena). b) Xarxa global amb links entre diferents tipus de músculs. c) Xarxa estable, sense canvis. d) Xarxa estratificada per freqüència.

Assenyala el que NO sigui correcte respecte al co-disseny d’exercici: a) Auto-regulació de les càrregues. b) Monitorització subjectiva. c) Adaptació al context espai-temporal. d) Co-aprenentatge. e) Utilització d’ergòmetres.

La fallada espontània induïda per la fatiga (FEIF) esdevé abans que la fallada de la tasca: Cert. Fals. Depèn del tipus d’exercici. Només en esportistes no entrenats.

El concepte d’homeorresi aplicat a l’organisme fa referència a: a) Manteniment de la dinàmica del canvi. b) Mecanismes de retroalimentació negativa. c) Mecanismes de retroalimentació positiva. d) Manteniment de condicions constants.

Què caracteritza un sistema dinàmic i no lineal?. Entropia. Ordre a diferents escales temporals. Estat patològic. Adaptació als canvis.

Els atractors són: Variables col·lectives. Estats inestables. Estats crítics. Trajectòries preferencials del paràmetre d’ordre.

El concepte d’homeorresi aplicat a variables fisiològiques: a) Valors normatius. b) Valors constants. c) Mecanismes de retroalimentació. d) Dinàmica de canvi.

Assenyala el que NO sigui correcte: a) Les instruccions són constrenyiments específics. b) La tècnica més eficaç i eficient emergeix espontàniament. c) Si les instruccions competeixen amb atractors naturals es redueix l’eficiència. d) Els constrenyiments específics milloren la retenció. e) Cap de les anteriors.

Paràmetre de control NO específic de l’experiment de Kelso: a) Freqüència de moviment. b) Llargada dels dits. c) Distància entre dits. d) Intenció.

Constrenyiments de la tasca: a) Motivació. b) Superfície del terreny. c) Velocitat. d) Ritme (100%).

Assenyala el que sigui correcte: a) Les repeticions estimulen la creativitat. b) Atractors profunds necessiten pertorbacions més grans. c) Les tècniques han estat descobertes espontàniament abans de ser ensenyades. d) La manipulació de constrenyiments només serveix per esports col·lectius.

Assenyala el que sigui correcte: a) L’equilibri dinàmic combina estabilitat i variabilitat. b) Procés estocàstic barreja aleatorietat i determinisme. c) La competició entre dinàmica intrínseca i de tasca dificulta l’aprenentatge. d) Els graus de llibertat augmenten amb la fatiga.

L’auto-organització es promou amb: a) Desestabilització de l’atractor. b) Reducció de la histèresi. d) Fluctuacions. e) Estabilització de l’atractor.

El temps de relaxació creix quan: Augmenten les fluctuacions. El sistema és crític. L’atractor és més profund. Augmenta l’estabilitat de l’atractor.

El paràmetre d’ordre: a) És una variable aïllada. b) Cap de les anteriors. c) Determina el paisatge d’ordre. d) Ordena el sistema. e) És un atractor.

La metaestabilitat defineix un estat: Estable. Inestable. Crític. De transició.

El comportament crític es caracteritza per: a) Estabilitat. b) Coincidència amb l’atractor. c) Augment de fluctuacions. d) Exploració de noves solucions.

Paràmetre de control NO específic en marxa–cursa: Distància de gambada. TºC. Freqüència de gambada. Intenció.

Paràmetre de control específic de l’experiment de Kelso: Intenció. Freqüència. Distància. Velocitat.

Assenyala el que sigui correcte: Les intencions poden actuar com atractors. Els paràmetres de control són deterministes. Paràmetres d’ordre poden ser paràmetres de control en altra escala. Cap de les anteriors.

Principis de la complexitat: a) Programació. b) Relacions no lineals. c) Emergència i espontaneïtat. d) Cap de les anteriors. e) Auto-organització.

El soroll rosa indica variabilitat: a) Regular. b) Aleatòria. c) Fractal. d) Cap de les anteriors. e) Oscil·latòria.

Un sistema no lineal és: a) Cíclic. b) Dinàmic. c) Cap de les anteriors. d) Fractal. e) Proporcional.

Assenyala el que sigui correcte: a) Sistemes complexos són adaptatius. b) Cap de les anteriors. c) Sempre comportament simple. d) Sistemes complicats sempre són complexos. e) Poden variar amb el temps.

Conceptes de la cibernètica clàssica: a) Causa–efecte. b) Sinergies. c) Dinàmica de... d) Causalitat circular.

La TSD: Comportament dels sistemes en general. Teoria matemàtica. Teoria filosòfica. Sistemes auto-organitzats.

Sistemes complexos adaptatius: a) Dinàmics. b) Tancats organitzativament. c) Cap de les anteriors. d) No lineals. e) Oberts estructuralment.

Conceptes de la TGS: Causalitat circular. Retroalimentació negativa. Auto-organització. Retroalimentació positiva.

La teoria del caos: a) Aleatorietat. b) Sistemes lineals. c) Sistemes complexos. d) Cap de les anteriors. e) Efecte papallona.

Assenyala el que sigui correcte (lesions): a) Gravetat proporcional a la causa. b) Tots els factors tenen el mateix pes. c) Micro-lesions no relacionades. d) Variabilitat coordinativa informa del risc de lesió.