Fonaments històrics del dret

La codificació penal posa l’èmfasi en: a) La presó com la pena per excel·lència. b) La publicitat dels procediments. c) El principi de legalitat, segons el qual no hi ha delicte ni pena sense llei prèvia. d) Totes les respostes son correctes.

Entre els segles XVII i XVIII: a) Les ciències morals i jurídiques mantenen el mètode escolàstic. b) Les ciències morals i jurídiques van adaptant-se progressivament al mètode de les ciències físiques i matemàtiques. c) Les ciències morals i jurídiques desapareixen com a tals i es converteixen en literatura. d) Les ciències morals i jurídiques creen el nou mètode psicohistòric.

El mercat, en l’estat nació: a) No està regulat pels gremis. b) És creat pel dret estatal. c) Té una extensió igual a l’extensió del territori estatal. d) Totes les respostes són correctes.

La constitucionalització del dret es concep, entre altres coses, com: a) Una manera de limitar el poder del legislador. b) Una manera de limitar l’activitat interpretativa dels juristes. c) Un mandat a l’aplicació estricta de la legislació en el seu sentit literal. d) Totes les respostes són correctes.

La constitucionalització del dret: a) Permet que una dimensió normativa, la legal, limiti, ampliï o suprimeixi l’aplicació de la dimensió constitucional. b) Limita el marge d’actuació dels jutges. c) Permet que una dimensió normativa, la constitucional, limiti, ampliï o suprimeixi l’aplicació de la dimensió legal. d) Totes les respostes són correctes.

Existia dret a les antigues societats tribals?. a) Sí. b) En algunes societats tribals sí i en altres no. c) No, perquè no estaven civilitzades. d) No, perquè només existia la força.

Quin relat escenifica la unió entre el món romà i grec a través d’un origen comú?. a) Eneida de Virgili. b) Antígona de Sòfocles. c)Ilíada d’Homer. d) Andròmaca d’Eurípides.

L’Església en els seus primers temps. a) Va ser intolerant amb la filosofia i la moral existents en el món romà i les va rebutjar completament. b) Va absorbir indiscriminadament la filosofia i la moral existents en el món romà. c) Va ignorar tota la filosofia i la moral existents en el món romà creant així comunitats totalment aïllades del món. d) Va aprofitar la filosofia i la moral existents en el món romà en la mesura que no s’oposés al missatge cristià.

Els pobles germànics. a) Van ser assimilats per l’Imperi fins que aquest es va debilitar i els seus líders es van independitzar del poder de l’emperador. b) Van provocar la rendició immediata de l’emperador de l’Imperi Romà d’Occident. c) No van afectar la vida política de l’Imperi fins al segle VII dC. d) Van fer caure l’Imperi Romà d’Orient.

Es parla d’Imperi Bizantí per referir-se a. a) El gran imperi persa refundat per Alexandre el Gran. b) L’Imperi Romà d’Orient. c) L’imperi que es va formar després de la caiguda de l’Imperi Romà. d) L’Imperi Romà d’Occident.

A l’alta edat mitjana. a) Tot el dret és creat a partir de la llei. b) Segons els contemporanis, el dret no es crea, sinó que es descobreix. c) No existeix el dret. d) Segons els contemporanis, només l’home pot crear el dret.

El renaixement dels estudis jurídics entre els segles XI i XIII va tenir lloc a: a) Salamanca. b) Roma. c) Bolonya. d) París.

A propòsit de la recepció del dret comú a Castella,. a) mai va tenir lloc. b) eren les lleis que dictava el rei. c) només es va produir a partir dels furs municipals. d) es va produir per mitjà de Les Partides.

Es pot considerar que l’Estat com a forma de govern i subjecte polític no aconsegueix maduresa política i jurídica. a) Fins al segle XVI. b) Fins al segle XIX. c) Fins al segle XVII. d) Fins al segle XVIII.

L’autor que ha vinculat l’Estat i la sobirania és. a) Maquiavel. b) Bodin. c) Grossi. d) Genet.

Les disposicions que contenen ordres de prelació de fonts. a) Harmonitzen l’aplicació de les normes. b) Totes les respostes són correctes. c) Homogeneïtzen l’ordenament. d) Aclareixen el funcionament de l’ordenament i limiten el criteri dels jutges.

Completar els estudis jurídics podia atorgar el títol de. a) Doctor en tots els drets. b) Totes les respostes són correctes. c) Doctor en Dret civil. d) Doctor en Dret canònic.

Indica quins dos autors han teoritzat sobre l’absolutisme. a) Hobbes i Bossuet. b) Totes les altres respostes són incorrectes. c) Maquiavel i Bodin. d) Bossuet i Maquiavel.

L’interès de la monarquia per reafirmar el seu poder a l’Edat Moderna. a) Implicava apropiar-se de les immunitats senyorials eclesiàstiques. b) Implicava apropiar-se de les dues immunitats. c) Aspirava a consolidar no només el seu paper, sinó també la legislació general del territori. d) Implicava apropiar-se de les immunitats senyorials laiques.

Era fruit de la col·laboració entre el monarca i l’assemblea estamental. a) El dret del regne. b) Els drets del rei i del regne. c) El dret del rei. d) El dret senyorial i el municipal.

Són atribucions de les assemblees parlamentàries medievals i modernes. a) Contribuir a les despeses ordinàries i reparar els abusos. b) Totes les altres respostes són incorrectes. c) Legislar, contribuir a les despeses ordinàries i reparar els abusos. d) Legislar i contribuir a les despeses ordinàries.

Una de les principals aportacions de Bodin en la seva obra. a) És l’elaboració de la noció de sobirania. b) És la proposta de reforma administrativa del govern per consells i dels intendents. c) És l’elaboració del concepte de raó d’Estat. d) És impulsar el paper i la rellevància de les assemblees parlamentàries.

En el camí cap a l’absolutisme, l’actuació monàrquica. a) Tendia a igualar a l’alça els súbdits dels diferents territoris. b) Tendia a respectar la personalitat política i jurídica de cada territori. c) Tendia a igualar a la baixa els súbdits dels diferents territoris. d) Tendia a respectar els privilegis estamentals.

L’escola de l’humanisme jurídic. a) Neix al segle XVII. b) Neix al segle XVI. c) Neix al segle XV. d) Totes les altres respostes són incorrectes.

En la formació i creació de la ciència jurídica europea. a) Totes les respostes són correctes. b) Hi van participar humanistes. c) Hi van participar teòlegs. d) Hi van participar juristes.

L’Estat-nació. a) Va reconèixer jurídicament la diversitat jurídica en tots els països. b) Va reconèixer jurídicament la diversitat lingüística en tots els països. c) Neix entre els segles XVI-XVII. d) Crea una comunitat política a través del dret i un relat històric ad hoc.

L’Estat liberal. a) Promou i aconsegueix un ordre econòmic estatal sense fronteres internes. b) Protegeix els privilegis adquirits en el passat a través del pacte feudal. c) Protegeix i reconeix els subjectes col·lectius de dret com les minories indígenes. d) Protegeix les organitzacions gremials.

La idea de progrés que s’instaura a partir del segle XVIII. a) Suposa una continuïtat amb la tradició, però amb millor tecnologia. b) Totes les altres respostes són incorrectes. c) Suposa una continuïtat amb la tradició, però amb millors drets per a tothom. d) Suposa que el passat sigui entès com quelcom superat.

El fenomen de la constitucionalització del dret. a) És un fenomen medieval. b) És un fenomen del segle XIX. c) És un fenomen que, en els països de tradició continental, comença a la segona meitat del segle XX. d) És un fenomen només nord-americà.

La unificació jurídica i política en els Estats-nació d’Europa. a) Es va aconseguir disgregant els antics regnes i comunitats polítiques. b) Es va fer de manera ràpida en tots els països, sense cap tipus de tensió amb la tradició. c) Va trobar les mateixes facilitats a Europa que a Amèrica Llatina i anglosaxona. d) Es va aconseguir agregant els antics regnes i comunitats polítiques en un col·lectiu únic.