test Fonaments de la Immunohistoquímica

RELACIONA ELS CONCEPTES. Substància que volem detectar, generalment proteïnes, que són els immunògens més potents (també polisacàrids, lípids o inclús àcids nucleics). Part de l’antígen que indueix resposta immune que és per tant, reconeguda per un anticòs. Molècules produïdes per les cèl·lules plasmàtiques, que constitueixen l'estadi de diferenciació terminal dels limfòcits B del sistema immunitari adaptatiu.

Els cromògens més útilitzats són (senya-la la falsa). el DAB (3,3'-Diaminobenzidine). l’AEC (3-Amino-9-ethylcarbazole). Peroxidasa.

Les cadenes polipeptídiques grans s'anomenen Heavy (pesades), les petites s'anomenen Light (lleugeres). Les Ig es divideixen en cinc classes, atenent a l'estructura primària de les seves respectives cadenes pesades: IgG, IgA, IgM, IgD, IgE. Pel que fa a les cadenes lleugeres, només hi ha dos tipus:

Els fluorocroms més utilitzats en les tècniques d'immunofluorescència són. La fluoresceïna. La rodamina. La ficoeritrina. Totes són certes.

Relaciona el tipus de marcatge. Marcatge amb FITC (fluoresceïna en forma de isotiocianat). Marcatge amb TRTC (rodamina en forma de isotiocianat de tetrametilrodamina). Marcatge amb PCE (ficoeritrina).

S'utilitza un anticòs específic davant l'antigen que es vol detectar, conjugat a un fluorocrom. Fonamentalment s’usa en el diagnòstic de la patologia renal i de determinades lesions cutànies. Immunofluorescència directa:. Immunofluorescència indirecta:. Fluorescència secundària. Tinció nuclear.

Segons la localització de l’antígen d’interés, a grans trets, definirem el marcatge com a.

Diguis quina d'aquestes afirmacions es falsa respecte a la digestió enzimàtica. Utilitza enzims proteolítics (pepsina, proteinasa K, etc) queprodueixen la ruptura d’enllaços creuats, posant de manifest els epítops enmascarats. És útil en tots els tipus d'anticossos. Si es excessiu pot destruir el teixit. Pot incrementar la tinció de fons.

S’usa, per exemple, per detectar anticossos en el sèrum de pacients amb malaltia autoimmune. Immunofluorescència indirecta. Immunofluorescència directa. Marcatge amb PCE (ficoeritrina). Fluorescència secundària.

Causes dels errors més freqüents.