GESTIOo

Les vies clíniques: Són una eina que facilita la planificació de les cures d’infermeria. Incideixen especialment en els aspectes diagnòstics i teràpeutics dels processos assistencials. Són aplicables només als procediments quirúrgics. No consideren la cronologia d’evolució d’un procés com a un element fonamental.

L’ús de l’evidència científica en l’àmbit de la gestió clínica: Permet identificar pautes diagnòstiques i terapèutiques eficaces. És irrellevant. És una eina per justificar les restriccions en l’ús de medicaments. Està orientada a l’estalvi en proves diagnòstiques.

Les eines descrites de gestió clínica (protocols, guies clíniques i vies clíniques) s’orienten a: Guiar les actuacions mèdiques. Estandarditzar qualsevol procés assistencial , deixant pocs marges per a les decisions individuals. Restringir l’oferta assistencial de les organitzacions. Minimitzar la variabilitat en la pràctica assistencial.

La gestió clínica basa part del seu èxit en: L’estalvi econòmic. La participació activa dels pacients en la seva assistència. El manteniment al llarg del temps de les estructures assitencials. La corresponsabilitat dels professionals en la gestió dels hospitals.

Un exemple de protocol seria: La gestió del dolor post quirúrigc. L’afavoriment de la lactància materna. La gestió de la MPOC. L’abordatge de l’esquizofrènia a atenció primària.

Referent al líder podem dir que: Per a ser un bon líder s’ha d’actuar sempre igual davant de totes les situacions. El líder es una persona que no es pot equivocar en les decisions que pren. Ser líder és innat de la persona, hi ha que ho són i hi ha que no ho poden ser. El líder és una persona formada per a tal i que sap actuar segons les diferents situacions.

Quan parlem de grup de treball ens referim a: Treballen de forma coordinada i amb uns estàndards comuns. Els membres tenen un sentiment de propietat cap a la seva feina. Cada persona respon individualment. Cada participant realitza una part concreta del projecte.

Podem definir un líder com : Totes les afirmacions són correctes. És la persona que influeix i orienta en les opinions de grup i el curs de les accions. És la persona capaç de canalitzar l’atenció de l’equip i dirigir-los cap a ideals comuns. Persona que exerceix influència sobre una persona o varies persones que s’esforcen per aconseguir l’objectiu.

Com definiries la comunicació terapèutica en infermeria: Només es pot tenir comunicació terapèutica amb els nostres companys sanitaris, ja que són els únics que ens entenen els conceptes. No es pot tenir comunicació terapèutica amb el pacient doncs no entén el nostre llenguatge. És la relació de la infermera amb la persona per tal de poder-la ajudar, tenint en compte l'experiència del pacient i del seu patiment. És la comunicació que estableix el/la infermer/a amb el pacient quan parla del diagnòstic.

Davant un conflicte les persones/professionals actuen de diferents formes: Actuem segons les nostres prioritats. Actuem segons els nostres interessos i interès per les persones. Actuem segons l’interès/relacions amb les persones. Actuem segons els nostres interessos.

La xarxa d’utilització de catalunya XHUP: És una entitat patronal encarregada de negociar els convenis col·lectius dels treballadors. Agrupa els hospitals que catalunya va rebre amb les transferències de l’any 1981. Es va crar a mitjans dels anys 80 i agrupa tots els hospitals que rebien finançament públic. Cap de les anteriors és correcte.

La burocràcia professional en les organitzacions de salut: Facilitar el seu rendiment. És depenent de molts processos administratius. Dificulta la innovació dels processos. Tot és correcte.

Les vies clíniques: Són instruments normatius. Plantegen una cronología del procés asistencial. Sempre són d’aplicació de fora de l’àmbit d’hospitalització. el seu àmbit d’aplicació preferencial és l’atenció primària.

El pla de salut de Catalunya: És un catalitzador de l’evolució del sistema de salut a catalunya. És un instrument tècnic sense influència política. És el pla estratègic que han de seguir les institucions proveïdores del servei català de la salut. Té una durada de 4 anys perquè es tracta d’una eina vinculada al partit polític que governa la generalitat.

Juran en la definició de la millora continua: Va justificar que era més adequat organitzar-se per treballar millor que no avaluar tant. Va evidenciar que la qualitat té un sostre a assumir. Va postular que els empreses amb els models de control de qualitat eren més competitives. Va evidenciar que no cal tenir en compte la necessitat dels clients.

Algunes de les dimensions de la qualitat són: Eficàcia, eficiència i efectivitat. Seguretat, puntualitat i adequació. Respecte, satisfacció i accessibilitat. Totes són correctes.

Segons l’autor Avedis Donabedian, 1980, una atenció de qualitat és: És aquell que augmenta el benestar del pacient. És aquella que té en compte la part de seguretat de l’atenció. És aquella que a més d’augmentar el benestar del pacient, té en compte el balanç de pèrdues i guanys. Totes són de qualitat si hi ha respecte per part dels professionals.

L’acrònim de les sigles de PDCA: Planificar, realitzar, avaluar i aplicar accions de millora. Planificar, avaluar la situació actual, realitzar i aplicar accions de millora. Identificar l’objectiu a assolir, establir accions correctives i avaluar. Totes són falses.

En el model de control de qualitat: La qualitat és controlar. Hi ha un sostre de la qualitat a assolir. El producte final és molt important. Totes són correctes.

El model Taylorià: La decisió i l’execució estan separades. Hi ha participació de tots els professionals. Els grups de treball són multidisciplinaris. Per les persones Y el treball és dolent.

Els programes de qualitat: Són per un any i se’n deriven del pla de qualitat. Els confecciona la Direcció. No són importants, és més important el pla de gestió de la informació. Recullen la política de qualitat del centre.

Quan parlem de lideratge democràtic ens referim a ell com: Es recomanarà utilitzar-ho poc i només en situacions poc... El millor lideratge que hi ha, ja que la democràcia permet que... És el tipus de lideratge on el líder té un paper més important. És el millor lideratge per les decisions importants.

Pel que fa en els àmbits de desenvolupament del lideratge eninfermeria, quines àrees podem trobar?. Docència, pràctica assistencial, gestió i investigació. Pràctica assistencial, la docència i investigació. Docència, investigació i recursos humans. Pràctica assistencial i investigació.

Quines diferències trobem entre un manager i un líder?. El gestor estimula les coses i el líder les suavitza. El manager està centrat en les persones i el líder es centra en el sistema. El gestor fa front als canvis i el líder resol allò necessari. El gestor inspira respecte i el líder es guanya el respecte.

Del treball en equip podem dir: Es una oportunitat de creixement personal. Anul·la les decisions individuals. És menys reconegut que el treball individual. Cap es correcte.

Pel que fa a la comunicació amb l’equip de treball, trobem: Comunicació de treballadors a jefe (ascendent), descendent, horitzontal i general. Comunicació ascendent i general. Comunicació ascendent, de treballadors a jefe, entre companys i general. Comunicació descendent, de jefes a treballadors, entre companys i general.

Quines dimensions de la motivació podem trobar?. Pensaments, actituds. direcció, intensitat i perseverança. econòmics , de clima i sociabilitat. Compensatòries i de desenvolupament.

Referent al lideratge podem dir que: El lider autoritari disminueix la motivació. Els estils de lideratge van del mes ressonant al menys. El lideratge timonel es el més utilitzat per que es molt efectiu. Totes són correctes.

El model sanitari es defineix en base a: Finançament, compra i provisió. Despeses, cobertures i riscos. Zona territorial, accessibilitat i atencions. Cap de les anteriors son correctes.

El model català és un model Beveridge que es caracteritza per: Protecció limitada. Finançament a través d’impostos. Serveis de gestió privada. Totes les anteriors son correctes.

Les principals funcions del Departament de salut son: Definir la política sanitària. Definir el Pla de Salut. Finançar els serveis. Totes les anteriors son correctes.

Quines son les diferents fases del procés de gestió?. Utilitzar correctament els recursos i plantejar propostes. Definir objectius, coordinar serveis i assignar persones. Planificar, organitzar, dirigir i controlar/avaluar. Cap de les anteriors son correctes.

En un sistema sanitari de model Bismarck quina de les següents és certa: La població coberta és exclusivament la dels treballadors assalariats. El sistema és universal i gratuït. Es finança a través de cotitzacions individuals. Es finança a través dels pressupostos de l’estat.

La xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya XHUP: Agrupa els hospitals de propietat pública i gestió pública. Agrupa els hospitals de propietat pública i gestió privada. Agrupa els hospitals de finançament públic. Cap de les anteriors és certa.

En un centre d’atenció primària quina de les següents no seria una fortalesa: Sòlids coneixements dels professionals d’infermeria. Proposta de l’hospital de referència de coordinar serveis. Equipament actualitzat. Totes les anteriors son fortaleses.

El Pla de Salut de Catalunya NO compleix una de les següents: Constitueix la planificació estratègica de les institucions proveïdores. Posa al pacient en el centre del sistema de salut. És fonamenta en el coneixement clínic. És un catalitzador de l’evolució del sistema.

Com es pot definir el concepte de qualitat?. És la orientació als clients oferint productes/serveis que cobreixin les seves necessitats. És la orientació a les persones oferint productes/serveis on no importa el cost. És la orientació als clients oferint productes/serveis eficients, que cobreixin les seves necessitats i amb criteris de puntualitat. És la orientació a les persones oferint productes/serveis, que cobreixin les seves necessitats i amb criteris d’adequació.

El mapa de processos d’una organització identifica: Els processos estratègics, els processos Claus i els processos de suport. Els processos descrits per la Direcció. Els processos Claus i els processos de suport. Una seqüència d’accions.

En un grup de millora, l’anàlisi causal es realitza: A criteri del grup de treball. Segons uns criteris de qualitat preestablerts. Segons el diagrama d’Ishikawa. Segons l’anàlisi causa-arrel.

En el model contingent: McGregor va conceptualitzar a les persones com Y. Es parla d’empowerment. Es treballa multidisciplinariament. Totes son certes.

El model EFQM: a) Identifica a la millor organització. b) Es tracta d’una acreditació. c) L’element fonamental es l’autoavaluació. d) A i C son certes.

La Joint commission: És específica de l’entorn sanitari. La consecució es basa en l’obtenció del premi. Certifiquen que treballes en base a una norma. Has de presentar una memòria.

El model d’acreditació català: Depèn del Servei Català de la Salut. L’objectiu final és obtenir el premi. No té a veure amb la contractació de serveis amb els proveïdors. Cap de les anteriors son correctes.

Dintre de la seguretat del pacient: És important analitzar el sistema més que culpabilitzar persones. S’ha de penalitzar als professionals que ho fan malament. És un aspecte que ja es té en compte. Totes les prestacions son preguntes actualment.

Quan parlem d’una circumstància notificable: Ens referim a l’efecte produït per una mala atenció. Ens referim a l’acció u omissió que podria haver danyat a l’usuari. Ens referim a una situació amb gran capacitat de causar dany però en la qual no es produeix cap incident. És un concepte de gestió.

Un indicador: Es un atribut de la qualitat. Es un instrument de mesura. Es un element a tenir en compte quan es parlar de qualitat. Es un element d’informació dels professionals.

Els indicadors d’estructura: Avaluen característiques del sistema. Avaluen els resultats de la nostra atenció. Avaluen com es fa l’atenció. Corresponen als indicadors sentinella.