GQ 2

Què s’entén per qualitat assistencial en l’àmbit sanitari? A. El conjunt de procediments tècnics aplicats al pacient segons els protocols establerts, independentment de la percepció subjectiva del benestar. B. El nivell d’eficiència del sistema sanitari per optimitzar recursos materials i humans en la prestació dels serveis de salut. C. Allò que s’espera proporcionar al pacient amb l’objectiu d’assolir el seu màxim i més complet benestar. D. La capacitat del personal sanitari per complir les normes legals i administratives durant l’atenció al pacient. a. b. c. d.

A quin concepte fa referència la definició següent? “Grau d’utilització dels mitjans adequats amb el propòsit d’aconseguir el nombre més gran de progressos en la salut.” A. Eficiència sanitària B. Qualitat C. Eficàcia assistencial D. Gestió dels recursos sanitaris. a. b. c. d.

Donada una quantitat limitada de recursos dedicats a l’atenció de salut mèdica, quina seria la més alta qualitat d’atenció? A. Aquella que permet oferir el màxim nombre de serveis possibles a cada pacient, independentment del cost global del sistema. B. Aquella que prioritza els tractaments més avançats tecnològicament, encara que només beneficiïn una part reduïda de la població. C. Aquella que concentra els recursos disponibles en els pacients amb millor pronòstic clínic per garantir resultats òptims individuals. D. Aquella que produeix la més alta utilitat neta per a tota la població. a. b. c. d.

Quines són les qualitats que tenen més relació directa amb la pràctica infermera? A. Eficiència i rendibilitat econòmica del sistema sanitari. B. Accessibilitat i continuïtat assistencial dels serveis de salut. C. Satisfacció del pacient i seguretat en l’atenció. D. Eficàcia clínica i optimització dels recursos disponibles. a. b. c. d.

Segons les aportacions a la definició de qualitat i el sistema, quina combinació descriu correctament les tres dimensions clau de l’atenció sanitària? A. Estructura: quantitat de pacients atesos; Procés: velocitat en l’atenció; Resultat: reducció dels costos del sistema. B. Estructura: satisfacció del pacient i seguretat; Procés: optimització dels recursos; Resultat: compliment dels protocols establerts. C. Estructura: recursos disponibles per a l’atenció; Procés: manera en què es duen a terme les accions; Resultat: efecte de l’atenció sobre el pacient. D. Estructura: infraestructures només; Procés: experiència dels professionals; Resultat: nivell de complexitat dels procediments. a. b. c. d.

En la pràctica infermera, per què és fonamental realitzar l’atenció amb qualitat i seguretat des de la primera intervenció? A. Perquè així es poden repetir els procediments diverses vegades fins a obtenir el resultat desitjat. B. Perquè no hi ha opció de retorn i cal garantir que el pacient rebi l’atenció correcta i segura des del primer moment. C. Perquè augmenta la rapidesa de l’atenció encara que es sacrifiqui la seguretat o la precisió. D. Perquè només importa l’eficiència del sistema i no l’experiència del pacient. a. b. c. d.

Quina afirmació descriu millor el cicle de Deming o cicle de millora contínua de la qualitat? A. És un mètode que permet garantir que els processos sanitaris es compleixin una sola vegada de manera perfecta. B. És un sistema que identifica errors i els elimina sense necessitat de revisar els processos. C. És un mètode que permet millorar constantment els processos revisant-los i ajustant-los periòdicament. D. És un procediment per augmentar els recursos del sistema sanitari sense modificar els processos. a. b. c. d.

Quins són els quatre passos del cicle de Deming que es repeteixen constantment? A. Planificar, executar, revisar, finalitzar B. Planificar, fer, verificar, actuar C. Dissenyar, implementar, controlar, tancar D. Preparar, realitzar, avaluar, optimitzar. a. b. c. d.

Quan parlem de qualitat assistencial dins d’una organització sanitària, què descriu millor el concepte de sistema de qualitat? A. És un conjunt de protocols i normes que cada professional segueix de manera independent, sense necessitat de coordinació. B. És una cadena d’elements interconnectats que inclouen decisions, accions, plans, estratègies i avaluació contínua per garantir una assistència òptima basada en evidència. C. És un procés que només es centra a controlar els costos del centre sanitari i l’eficiència dels recursos. D. És un sistema que s’activa només quan hi ha errors o problemes i que no requereix avaluació ni millora constant. a. b. c. d.

Els sistemes de qualitat han de garantir una assistència òptima que promogui la millora contínua. De quina manera es fa això? A. Aplicant mesures econòmiques i controlant els costos sense revisar els processos. B. Permetent que cada professional decideixi lliurement com actuar, sense protocols ni avaluació. C. Mitjançant protocolització, avaluació i millora contínua de la qualitat. D. Amb revisions ocasionals quan hi ha problemes greus en l’atenció, sense seguiment sistemàtic. a. b. c. d.

Quina afirmació descriu millor la finalitat de la protocolització en l’atenció sanitària? A. Permet que cada professional decideixi lliurement com actuar, adaptant-se només al seu criteri personal. B. Garantir un nivell de qualitat pel mateix procés i disminuir la variabilitat clínica, assegurant que tots treballin bé i de manera semblant. C. Controlar únicament els costos del sistema sanitari sense tenir en compte la seguretat del pacient. D. Aplicar mesures estrictament estàtiques sense possibilitat de millora ni revisió dels processos. a. b. c. d.

Quins són els objectius principals de la protocolització en l’atenció sanitària? A. Augmentar la rapidesa en l’atenció encara que es sacrifiqui la qualitat i la seguretat. B. Garantir la flexibilitat màxima perquè cada professional faci com vulgui. C. Garantir un nivell de qualitat pel mateix procés i disminuir la variabilitat clínica. D. Reduir només els costos del sistema sanitari sense modificar els processos clínics. a. b. c. d.

Per què és fonamental incorporar l’avaluació sistemàtica a la pràctica infermera? A. Perquè permet repetir les mateixes accions sense revisar si realment funcionen. B. Perquè ajuda a controlar únicament els costos del sistema sanitari. C. Perquè permet comprovar si les accions realitzades són efectives, millorar-les i garantir un millor resultat per als pacients i per a les infermeres. D. Perquè elimina la necessitat de protocols i indicadors de qualitat. a. b. c. d.

Quina afirmació descriu millor el procés de millora contínua de la qualitat en l’atenció sanitària? A. És un procés que només consisteix a aplicar solucions quan apareixen problemes greus, sense avaluació ni sistematització. B. És un procés lineal que només requereix identificar problemes i implementar solucions una sola vegada. C. És un procés cíclic que inclou identificar problemes, analitzar-los, planificar solucions, implementar-les, reevaluar i sistematitzar les millores. D. És un procediment que depèn únicament de la voluntat dels professionals, sense necessitat de planificació ni seguiment. a. b. c. d.

Quins són els sistemes de qualitat en una organització sanitària? A. Sistemes interns i sistemes externs. B. Únicament els plans estratègics i les polítiques d’empresa, sense necessitat de revisar processos interns. C. Només els indicadors de resultats dels pacients i les enquestes de satisfacció. D. Solament els protocols clínics aplicats pels professionals, sense tenir en compte la gestió de l’organització. a. b. c. d.

Les certificacions i les acreditacions, a quin tipus de sistema de qualitat corresponen? A. Sistema intern de gestió de qualitat (SIGQ) B. Sistema mixt, intern i extern C. Sistema extern D. No formen part dels sistemes de qualitat. a. b. c. d.

Quina afirmació descriu millor un estàndard de qualitat assistencial? A. És una recomanació opcional que cada professional pot seguir segons el seu criteri. B. És una frase que indica què s’ha de complir en un aspecte concret de l’atenció, basada en criteris acceptats internacionalment. C. És només un protocol intern d’un hospital sense referència externa. D. És una mesura econòmica per reduir els costos del sistema sanitari. a. b. c. d.

Segons els teus apunts, què són els estàndards de qualitat assistencial? A. Són frases que permeten avaluar la qualitat assistencial sobre temàtiques concretes, elaborades per persones expertes i basades en l’evidència científica més recent. B. Són normes internes que només apliquen a un hospital sense referència científica. C. Són recomanacions econòmiques per reduir el cost de l’atenció sanitària. D. Són protocols obsolets que no necessiten revisió ni evidència científica. a. b. c. d.

Per què serveixen els estàndards de qualitat assistencial? (Marca la INCORRECTA) A. Per assegurar la bona pràctica clínica. B. Per permetre que cada professional faci el que vulgui sense seguir criteris ni evidència científica. C. Per acreditar les organitzacions sanitàries. D. Per establir un nivell de mesura comú per a tothom. a. b. c. d.

Quina afirmació descriu millor la relació entre variabilitat clínica i estàndards de qualitat? A. La variabilitat clínica és positiva perquè permet que cada professional decideixi lliurement com actuar sense seguir normes. B. La variabilitat clínica és una font d’errors i problemes de seguretat, i els estàndards garanteixen que totes les pràctiques es facin de la mateixa manera. C. Els estàndards serveixen només per controlar els costos del sistema sanitari, sense influir en la variabilitat clínica. D. La variabilitat clínica només és un problema en pacients amb malalties rares, i no cal establir estàndards per a la resta. a. b. c. d.

Quina afirmació descriu millor la funció de la Joint Commission International (JCI)? A. És una organització interna d’un hospital que supervisa només els protocols del personal. B. És una organització independent i sense ànim de lucre que acredita hospitals, serveis i professionals, reconeguda com a símbol de qualitat i que subratlla que la qualitat assistencial depèn de tota l’organització. C. És una agència governamental que només controla els costos de l’atenció sanitària. D. Certifica únicament les eines i equips mèdics utilitzats pels hospitals, sense avaluar el personal ni els processos. a. b. c. d.

Quines són característiques del sistema d’acreditació de la Joint Commission International (JCI)? (Marca l’opció INCORRECTA) A. És específica del sector sanitari. B. És una avaluació externa basada en estàndards públics. C. L’elaboració dels estàndards és participativa i està representada tota la comunitat internacional. D. És independent i imparcial, realitzada per institucions externes no governamentals. E. Té caràcter voluntari. F. Les organitzacions estan obligades a participar-hi i no poden rebutjar l’acreditació. a. b. c. d. e. f.