GUB TEMA 1

La Constitució espanyola estableix: (A) La indissolube unitat de la nació espanyola. (B) La dissoluble unitat de la nació espanyola. (C) La indissoluble unitat de les províncies. Les respostes a) i b) són correctes.

El text constitucional va ser aprovat per les Corts generals, en data: 29 de desembre de 1978. 27 de desembre de 1978. 6 de desembre de 1978. 31 de desembre de 1978.

És una característica de la CE: Rígida. Consensuada. Escrita. Totes ho són.

L'Estat és, segons la Constitució: Un Estat Social. Un Estat Federal. Un Estat Social i Democràtic de dret. Un Estat Federal.

La Constitució espanyola de 1978: Es va sancionar i promulgar el 6 de desembre. Es va sotmetre a referèndum el 27 de desembre. Es va publicar al BOE el 29 de desembre. Va entrar en vigor el 2 de gener de 1979.

No està garantit per la Constitució el principi de: Jerarquia normativa. Retroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables. Seguretat jurídica. Publicitat de les normes.

El referèndum de la Constitució Espanyola va tenir lloc: El 31 d'octubre de 1978. El 6 de desembre de 1978. El 27 de desembre de 1978. El 29 de desembre de 1978.

El Preàmbul de la Constitució: Té 9 articles. Té valor normatiu. No té valor normatiu. Té caràcter vinculant.

Les disposicions finals de la Constitució: Contemplen peculiaritats de determinats territoris. Són 4. Són 9. Cap resposta és la correcta.

La Part dogmàtica de la Constitució engloba: El Preàmbul i el Títol Preliminar. El Preàmbul i el Títol Primer. El Títol Preliminar i el Títol Primer. El Títol Primer i el Títol Segon.

Quants títols té la Constitució Espanyola?: 9. 10. 11. 12.

La forma política de l'Estat espanyol és: La Monarquia. La Monarquia constituent. La Monarquia hereditària. La Monarquia Parlamentària.

Segons l'article 6 de la Constitució: Els partits polítics són l'expressió del pluralisme polític. Els partitcs polítics són l'expressió del pluralisme social. El pluralisme polític és l'expressió dels partits polítics. El pluralisme social és l'expressió dels partits polítics.

El règim intern dels sindicats ha de ser: Anàrquic. Voluntari. Ho determinaran els seus Estatuts. Democràtic.

La bandera espanyola: (A) Els seus colors s'estableixen a la Constitució. (B) Es podrà acordar el seu canvi per majoria absoluta del Congrés. (C) Té tres franges horitzontals: vermella, groga i vermella. Són correctes a) i c).

Segons la Constitució, els espanyols: (A) Tenen el deure d'utilitzat el castellà. (B) Tenen el dret de conèixer el castellà. Les responstes a) i b) són correctes. Cap resposta es correcta.

En qui resideix la sobirania nacional?. En el Rei. En les Corts Generals. En el poble. En el defensor del poble.

La Constitució Espanyola té: 168 articles. 169 articles. 170 articles. 171 articles.

El Títol Premilimar conté: 7 articles. 8 articles. 9 articles. És una simple exposició de motius.

Les forces armades defensen: La sobirania d'Espanya. L'ordenament constitucional. La independència d'Espanya. Només garanteixen.

El principi de legalitat siginifica: Que els ciutadans estan sotmesos exclusivament a la Constitució. Que els ciutadans estan sotmesos exclusivament a les lleis. Que els ciutadans estan sotmesos a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic. Que els ciutadans i els poders públics estan sotmesos a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.

Qui promou els interessos socials que els són propis?. Els sindicats. Els sindicats i les associacions empresarials. Només les associacions empresarials. Els partits polítics.

La CE preveu com a administració local: Municipis i procíncies. Municipis, províncies i comunitats autònomes. Municipis, províncies i illes, només. Municipis, provincies, illes i altres que es puguin constituir.

D'acord amb l'article 137 de la Constitució espanyola de 1978, l'Estat s'organitza territorialment en: Municipis, províncies, illes i les comunitats autònomes que es constitueixen. Municipis, províncies i les comunitats autònomes que es constitueixin. Obligatòriament per municipis i províncies. Municipis, províncies i illes.

No és una entitat local territorial: Municipi. Mancomunitat de municipis. Província. Comarca.