ICC 1er QD

Sona l’alarma del respirador i indica PEAK 25 cm H20: Totes les respostes son falses. El més probable és que sigui conseqüència de la desconnexió del pacient del respirador. He de comprovar que les tubuladures no estiguin acotades o el pacient mossegui el tub endotraqueal ja que el valor és massa elevat. He d’avisar al metge ràpidament ja que això indica mala distribució de l’aire dins l’alvèol i probablement indicarà tractament amb broncodilatadors.

Ingressa un pacient de 24 anys per un accident de transit. En el box d’urgències comenta que li fa molt mal el clatell i observes una respiració paradògica amb tiratge. Porta collaret cervical i el metge diu que ha d’anar al TAC el més aviat possible. La teva prioritat serà: Posar-li una via amb SF i O2 amb mascareta segons ordres mèdiques pel trasllat. Valorar si te sensibilitat als segments inferiors a la zona de la lesió. Valorar si te globus vesical perquè diu que no ha orinat des d’abans de l’accident. Avisar a la família i preguntar-li si li fa mal en algun altre lloc.

Davant d’un pacient que ha patit un TCE greu, i presenta otorrea: farem un anàlisi del líquid amb una tira reactiva. Si ens dona negatiu en glucosa possiblement tingui una fractura de la fosa anterior de la base del crani. Si ens dona positiu en glucosa segurament que es tracta de LCR. Cap de les anteriors és certa. Si ens dona positiu en glucosa descartarem que pugui ser LCR.

A la modalitat de pressió suport: La màquina és qui determina la FR i la relació I:E. Ens hem de fixar essencialment en les alarmes de volum. Com més alta es la pressió de suport més esforç ha de realitzar el pacient. Es una modalitat ventilatoria que s’assembla molt a la modalitat controlada per pressió.

Quina de les següents afirmacions és falsa pel que fa a la ventilació mecànica invasiva?. Un nivell de PEEP elevat pot produir barotrauma. El Trigger determina el major o menor esforç que ha de realitzar el pacient per tancar la vàlvula inspiratòria. Normalment la relació I-E és 1:2 ,la fase expiratòria es el doble que la inspiratòria. A les modalitats controlades el volum tidal que ens interessa anotar és l’inspiratori.

Som la infermera de triatge, i ens arriba un pacient amb aquestes característiques: Dolor al pit, d’inici agut, amb diaforesis i antecedents d’un IAM fa dos anys. Quin nivell de prioritat en el triatge serà el més idoni davant la situació. Nivell de triatge I. Nivell de triatge III, perquè li hem fet l’ECG i administrat analgèsia i ha disminuït el dolor. Li donarem el nivell de triatge depenent el que surti al resultat de l’ECG. Nivell de triatge II.

Et disposes a realitzar l’extubació terminal d’un pacient ingressat a UCI... Informes a la família que el procés pot ser llarg però que s’administraran els fàrmacs necessaris per tal que el pacient no pateixi. Preveus que el pacient pot tenir el que anomenen “set d’aire”. Estàs tranquil perquè saps que el pacient no presentarà signes d’obstrucció de la via aèria. Aniràs disminuint progressivament la FiO2 del respirador fins arribar al 21% que equival a l’aire ambient.

S egons l’article de Mourelo Fariña et al (2017), sobre l’actuació en lesions medul·lars agudes. La disfunció respiratòria del pacient a la fase aguda està relacionada amb 3 factors: Reducció de la força muscular, retenció de les secrecions i disfunció autonòmica. Disminució de la força muscular, lesió a nivell de C4, hipotensió. Totes són certes. Disminució de la força muscular, retenció de les secrecions i diatèrmia.

Pel que fa al suport nutricional del pacient crític coneixem que: La broncoaspiració és la complicació més prevalent del pacients amb nutrició enteral. Un residu gàstric de 400 ml es considera inacceptable. L'ús de la sonda nasoyeyunal redueix la tassa de pneumònies per aspiració. La nutrició per via enteral evita l’atrofia intestinal.

En relació al balanç diari del pacient crític: Quan administrem un enema a un pacient es considera només una entrada en el registre del balanç. Totes les respostes son falses. L’equilibri entre guanys i pèrdues ha de produir-se sempre al final del dia per assegurar que no hi hagi complicacions cardiovasculars. Les pèrdues insensibles es calculen en funció de la temperatura corporal del pacient.

Segons les recomanacions més importants de les guies ESPEN del 2019 es coneix que: La nutrició enteral s'hauria d'utilitzar en bolus en lloc d’en perfusió continua en tots el pacients amb risc d’aspiració. L’inici de nutrició enteral hauria de retardar-se en cas de xoc incontrolat. La nutrició per via jejunal està sempre contraindicada en el malalt criic. La glucosa en sang s’ha de mesurar com a mínim cada 24 hores, els dos primers dies (en termes generals).

La Sra. Rosa de 40 anys, està ingressada per una lesió medul·lar a nivell de la C7 des de fa 5 setmanes. Quan vas a canviar-li el sèrum et diu que te molt mal de cap i observes que te la pell blanca, freda i te piloerecció a la part del cos paralitzat, però de la lesió en amunt està vermella i calenta. El pols està a 50 p/m, però és fort. Quina serà la teva actuació?. Si pots, la posaràs en antitrendelenburg o en sedestació, buscaràs la causa per eliminar-la i li prendràs la pressió. Buscarem la causa per eliminar-la i li posaràs un hipotensor. Li posaràs una manta per tal d’escalfar la part del cos que està freda i buscaràs la causa. Li posaràs la manta, li prendràs la pressió i avisaràs al metge.

La pressió "meseta": Es la que es mesura al final de la fase inspiratòria, després de la realització d’un temps de pausa. És la que es produeix abans del tancament de la vàlvula inspiratòria. És equivalent a la pressió Plateau i no ha de superar els 45 cm H2O. El seu valor indica la pressió al circuit / tubuladures.

Ens trobem davant d’un Codi Sèpsia si: Si el lactat és > de 1,5 mmol/L. Administrem l’antibiòtic empíric les primeres 3 hores. Si el pacient presenta afectació de l’estat general, tot i que, no presenta febre i les constants són estables. Si el pacient presenta FR> de 25, està afebril, té mala perfusió cutània, una FC de 130x’ i una hiperglucèmia no explicada.

Quina de les afirmacions es falsa pel que fa a la nutrició del pacient crític?. La determinació dels nivells d’albúmina en sang és útil com a valor de pronòstic de l’estat nutricional. La dieta pel pacient en termes generals es recomana que sigui oligomèrica, hiperproteica i amb fibra dietètica. La mesura dels plecs cutanis es una eina poc útil per la valoració nutricional del pacient crític. Un pacient amb un Índex de massa corporal de 18,5 es considera en risc de malnutrició i s’associa a major mortalitat.

Quina d’aquestes situacions és de nivell I de prioritat?. Pacient que està de part. Pacient inconscient. Cap d’aquestes situacions és de prioritat I en el triatge. Pacient que fa 15 minuts ha presentat convulsions actives, però a l’arribada a urgències ja no s’objectiven.

Quina d’aquestes afirmacions és certa pel que fa a l’ètica dels cuidatges del pacient crític?: A la retirada del TET després de l’ administració de la sedació se l’anomena extubació terminal. No ingressar un pacient a UCI no es pot considerar una limitació de tractament de suport vital. La decisió de LTSV es pren unilateralment per l’equip mèdic/infermeria. El destete terminal facilita el procés de mort escurçant el temps d’agonia.

En un pacient que ha patit un TCE. Què ens pot fer sospitar que tingui una fractura de base de crani?. Otorrea o rinorrea. Totes son certes. Signe de Batlle. Equimosi periorbital.

Ens trobem davant d’un pacient amb una Superfície Corporal Cremada Total del 15%, es tracten de cremades dèrmiques profundes i de tercer grau ocasionades per la llama d’un combustible, quina és la primera opció a realitzar, si som la primera assistència: Refredar les cremades amb apòsit d’hidrogel i administrar analgèsia potent (Morfina, Fentanest) per via intramuscular. Refredar les cremades amb sèrum o apòsit d’hidrogel, prendre les constants i monitoritzar al pacient, per valorar si està en condicions o si precisa l’inici de la reposició de líquids i realitzarem el sondatge vesical. Refredar les cremades amb sèrum a temperatura ambient i tapar-les amb un drap camp estèril, i iniciar la reposició hidroelectrolítica amb Ringer Lactat i Sèrum Glucosat al 10%, per compensar les importants pèrdues de ions. Refredar les cremades amb apòsit d’hidrogel o amb gasses amb sèrum i cobrir-les de forma estèril, monitoritzar al pacient i canalitzarem una via de gran calibre per iniciar la reposició hidroelectrolítica més l’analgèsia.

Et disposes a iniciar la nutrició enteral a un pacient entubat ingressat a UCI : Fas la prova de tolerància i si el residu gàstric és superior a 150 no l’inicies. T’assegures que la SNG està ben situada amb un control radiològic. Comproves que la pressió del pneumotaponament sigui superior a 30 cm per tal d’evitar broncoaspiracions. Comproves que hi ha presencia de sorolls intestinals, de no ser així no la inicies.

En una persona amb TCE i risc d’augment de la PIC, la hipòxia i la hipercàpnia pot produir: Descens de la PIC. Vasoconstricció cerebral. Vasodilatació cerebral. Descens de la Pressió arterial.

Acut al CAP un senyor que ve a curar-se una cremada dèrmica superficial de 2% SCT (Superfície Corporal Total) que afecta el dors de les dues mans, quina evolució cal esperar de la cremada sinó apareix cap complicació?. Que epitalitzi espontàniament en un termini d’entre una setmana a dues setmanes. Que epitalitzi espontàniament en una setmana. Que epitalitzi en un termini superior a tres setmanes. Com es tracta d’una zona de risc, precisarà sempre desbridament quirúrgic.

Segons l’article publicat a la revista Enfermeria Intensiva “Evaluación y abordaje del estreñimiento en el paciente crítico” de Pérez-Sánchez et al: La retenció gàstrica va ser la complicació menys rellevant dels pacients inclosos a l’estudi. La majoria dels subjectes d’estudi van rebre una dieta sense fibra. Els autors ressalten l’ eficàcia del protocol del seu centre davant l’ estrenyiment. La incidència d’estrenyiment de la població estudiada va ser molt baixa.

Indica la resposta correcta referent a la sedació pal·liativa: El seu principal objectiu és accelerar la mort del pacient i disminuir el seu sofriment. Un cop s’ inicia, és irreversible. Es precís comptar amb el consentiment implícit del pacient per iniciar-la. La sedació pal·liativa es equivalent a la sedació terminal en agonia en el cas del pacient crític.

Tenim al Jaume ingressat a la UCI amb un TCE greu. Porta un catèter ventricular per controlar la pressió intracranial (PIC). En relació a la cura d’aquest pacient, quina de les respostes és la més correcta: El transductor el posarem a nivell de l’eix flevostàtic per no falsejar els valors. Mantindrem el transductor a nivell del forat de Monrou i el pacient amb el capçal mínim a 30º. Totes son certes. Podem fer drenatges del LCR si la PIC és superior a 18 Mm de Hg.

Quina de les següents afirmacions es certa pel que fa als pacients crítics?. Per tal de ser ingressat a una UCI un pacient ha de precisar un elevat nivell de cuidatges d’infermeria amb independència de si te o no possibilitats de recuperació. L’Apache II és un sistema de medició que classifica als pacients en funció de la seva patologia. Es necessari que els pacients crítics estiguin a entorns on la temperatura oscil·li entre 18-21º. La primera UCI tal i com les coneixem avui en dia es va obrir al Hospital Johns Hopkins de Baltimore.

Home de 45 anys d’edat, sense antecedent mèdics d’interès. Acut a urgències per dolor a fossa ilíaca dreta d’inici agut, amb sensació distèrmica, dolor (EVA de 5) i nàusees, les constants són correctes. Quin nivell de triatge li posaríeu?. Nivell III. Nivell V. Nivell IV. Nivell II.

Quina resposta referent al Codi Ictus és certa?. Pacient amb l’escala Ràpid positiva i un Rancom positiu que inicia la simptomatologia 30 minuts abans d’arribar a l’hospital serà candidat a activar el Codi Ictus. Pacient de 65 anys amb desviació de la comissura i dificulat en la parla (disàrtria) que inicia la simptomatologia el dia abans, del que es portada a l’hospital pels seus familiars, no es podrà activar el Codi Ictus. Pacient que arriba a l’hospital, amb clínica neurològica d’inici incerta, però presenta l’escala Ràpid Positiva i un Rancom negatiu, es procedirà al tractament fibrinolític el més aviat possible, ja que no sabem l’hora d’inici dels símptomes. Arriba un Codi Ictus a l’hospital, la infermera de triatge li dóna un nivell III de prioritat.

Ens trobem davant una cremada que presenta una flictena, quina és la millor opció de tractament i cobertura?. Desbridar la flictena, netejar-la amb aigua i sabó o sèrum fisiològic, cobrir-la amb algun apòsit per fomentar l’ambient humit i cobrir-la amb un embenat compressiu. No punxar ni rebentar la flictena. La pell que recobreix actua com apòsit biològic i evita el risc d’infecció. Desbridar la flictena, netejar-la amb aigua i sabó o sèrum fisiològic i cobrir-la amb algun apòsit de cura amb ambient humit. Desbridar la flictena de forma estèril, netejar-la amb un antisèptic i aplicarem pomada antibiòtica per evitar el risc d’infecció.

Referent al codi PPT, podem activar-lo segons uns criteris referents a l’anatomia de la lesió, signes vitals, tipus d’accident i els antecedent mèdics del pacient. Quina d’aquestes respostes no és certa si ens fixem amb el tipus d’accident: Deformitat important de l’automòbil. Caiguda de..... de 4 metres. Extracció dificultosa de major de 20 minuts. Col·lisió a major de 70km/h.