imagina cómo soy 1

Segons l’OMS, la salut mental és: Absència total de malaltia. Estat de benestar que permet afrontar la vida. Només benestar emocional. Capacitat intel·lectual alta.

La normalitat com a salut es basa en: Criteri estadístic. Criteri subjectiu. Absència de símptomes. Equilibri social.

La normalitat com a promig es fonamenta en: Psicodinàmica. Estadística. Experiència personal. Criteri mèdic.

Quin és un inconvenient de la normalitat com a promig?. És molt subjectiva. No discrimina excessos o defectes. És massa clínica. No és útil.

La normalitat utòpica es relaciona amb: Sociologia. Estadística. Psicodinàmica. Biologia.

La normalitat subjectiva depèn de: El metge. La societat. La percepció del propi individu. Tests psicomètrics.

Quin problema té la normalitat subjectiva en psiquiatria?. És massa científica. Falta de consciència de malaltia. És molt precisa. És objectiva.

La normalitat com a procés implica: Resultat estàtic. Interacció de factors al llarg del temps. Només factors biològics. Absència de canvis.

La normalitat psicomètrica es basa en: Entrevistes. Tests i puntuacions. Opinió del pacient. Cultura.

El DSM és elaborat per: OMS. ONU. APA. UE.

El CIE és elaborat per: APA. OMS. UNICEF. Generalitat.

DSM i CIE són: Tractaments. Sistemes de classificació. Hospitals. Programes educatius.

Quin enfocament utilitzen DSM i CIE?. Psicoanalític. Descriptiu. Filosòfic. Social.

El DSM-5-TR és de l’any: 2000. 2010. 2022. 1995.

Un trastorn mental implica: Només tristesa. Alteració significativa cognitiva/emocional. Només conducta. Només biologia.

Els conflictes socials són trastorns mentals quan: Sempre. Mai. Hi ha disfunció individual. Són freqüents.

Avantatge del DSM: Subjectiu. Permet criteris clars. No és útil. No classifica.

Crítica del DSM: No s’utilitza. Classifica trastorns, no persones. És molt complex. No té utilitat.

Segons l’OMS, quantes persones patiran trastorn mental?. 1 de cada 10. 1 de cada 4. 1 de cada 2. 1 de cada 100.

Una línia del pla de salut mental és: Augmentar hospitals. Recursos humans en SM. Eliminar tractaments. Reduir professionals.

El Pla de Salut de Catalunya és: Privat. Universal i públic. Només hospitalari. Només preventiu.

La salut mental és: Només individual. Només social. Dret humà. Opcional.

Prevenció primària inclou: Rehabilitació. Diagnòstic. Educació en salut. Hospitalització.

Prevenció secundària: Educació. Diagnòstic i tractament. Rehabilitació. Inserció.

Prevenció terciària: Diagnòstic. Educació. Rehabilitació. Crisi.

Un CSMA és: Hospital. Centre comunitari adults. Escola. Laboratori.

El CSMIJ és per: Adults. Infants i joves. Gent gran. Professionals.

L’atenció hospitalària inclou: Educació. Urgències psiquiàtriques. Prevenció primària. Escola.

La rehabilitació busca: Aïllament. Inserció social. Medicació només. Diagnòstic.

Rol d’infermeria en salut mental: Només administrar fàrmacs. Valoració, educació i suport. Només diagnòstic. Només investigació.