INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA

1.Els objectius de tasca són: Els menys importants de la intervenció comunitària. Els més importants de la intervenció comunitària. Depén de la intervenció. Cap es correcta.

2. El concepte de comunitat més adient per a fer una intervenció comunitària és: El de col.lectiu. El de barri. Totes són correctes. Depén de la intervenció.

3. La frase que diu que sense organització no hi ha participació és: Veritat. Fals.

4.Quines d’aquestes són tècniques de conflicte com a model d’intervenció: El grup de discussió i l’escratge. L’escratge i els grups de treball. La manifestació i els grups de discussió. L’escratge i la manifestació.

5. El rol de la professional en la intervenció comunitària pot ser: D’experta. De líder. De guia. Totes són correctes.

6. El professional servil és aquell que: Està al servei de la gent i la ciutadania. Està al servei dels caps i dels projectes que desenvolupa. Es limita a fer el que se li demana. Cap és correcta.

7. El professional emancipat és aquell que: Fa allò que creu sense necessitat de consultar-ho. Té molta experiència i ja sap què vol la seva organització. Té molta formació i com a expert pot decidir. Cap és correcta.

8. La millor opció per iniciar una intervenció comunitària és a partir de les institucions: Veritat. Fals.

9. Si treballem des d’un model de planificació social veurem l’administració com a: Promotora. Patrocinadora. Sòcia. Enemiga.

10. Les persones beneficiàries d’una intervenció han de ser sempre tota la comunitat: Veritat. Fals.

11.Quan fem una intervenció comunitària el sector més important és: L’econòmic. Tots. El polític. El social.

12. Hi ha un model d’intervenció que té un concepte de les persones beneficiàries de la intervenció com a víctimes: Veritat. Fals.

13. La funció dels beneficiaris de la intervenció pot ser: Usuari. Membre. Participant. Totes són correctes.

14. Empoderar a la comunitat i habilitar és el mateix: Veritat. Fals.

15. Per a que es doni el cercle virtuós de l’empoderament s’han de donar aquests elements: Poder, participació, autoritat i capacitat de cedir. Capacitat d’organització, poder, informació i participació. Informació, participació, responsabilitat i capacitat d’organització. Informació, participació, responsabilitat i poder.

1. La dimensió individual i col.lectiva són pols oposats de la mateixa realitat. Veritat. Fals.

2. Patró d’activitats, rols, relacions interpersonals que la persona en desenvolupament experimenta en un entorn determinat. Xarxa primària. Microsistema. Macrosistema. Ecosistema.

3.Una persona d’una altra cultura. En quin nivell ecològic pot tenir més amenaces. Al microsistema. A l’exosistema. Al macrosistema. A tots.

4. Una bona investigació en l’àmbit comunitari. Requereix: Un equip de voluntaris de la comunitat. Un equip d’investigadors. Un equip d’experts. Cap és correcta.

5. És el mateix una investigació participativa que una investigació informativa. Veritat. Fals.

6. La investigació acció participativa inclou: Un equip mixt d’experts i no experts. Els membres de la investigació són subjectes i objectes de la mateixa. Les potencialitats de la comunitat i experiències exitoses. Totes són correctes.

1. Què és el més important en la intervenció comunitària?. El programa. Els objectius. Els resultats. El procés.

2. A nivell metodològic, quina és la fase més important en la intervenció comunitària?. Fase de programació. Fase d’implementació. Fase preliminar. Fase diagnòstica.

3. El treball comunitari es pot fer en solitari: Veritat. Fals.

4. Què és més important per a afrontar amb èxit la intervenció comunitària. La participació. La informació. El lideratge. El grup motor.

5. Quan parlem de treballar la xarxa social què ens referim?. Treballar en xarxa. Treballar les relacions humanes. Ús de les noves tecnologies. Treballar coordinadament.

6. Des de l’atenció individual no es pot fer comunitari. Veritat. Fals.

7. Què ha de tenir més pes en la intervenció comunitària. Conscienciació. Organització. Mobilització. Totes per igual.

8. Qui ha de ser el protagonista principal a l’hora de fer intervenció comunitària. L’administració i en concret la local. Els recursos públics i privats. La societat civil. Tots per igual.

8. Qui ha de ser el protagonista principal a l’hora de fer intervenció comunitària. L’administració i en concret la local. La societat civil. Tots per igual. Els recursos públics i privats.

9. Quina és la millor metodologia per a intervenir?. Planificació basada en les necessitats. Investigació acció participativa. Basada en diagnòstic professional. Basada en el diagnòstic d’experts.

10. L’empoderament no és un objectiu sinó que ha de ser un principi i premissa bàsica de la intervenció. Veritat. Fals.

11. Sense organització no hi ha participació. Veritat. Fals.

12. Sense diagnòstic comunitari no es pot fer cap intervenció. Veritat. Fals.

1. A nivell metodològic, a la fase preliminar cal tenir en compte: Creació d’un grup motor. El diagnòstic. La planificació. La composició del grup motor.

2. A la fase preliminar que no cal fer: Presentar-se als grups locals. Presentar-se a les institucions. Presentar el projecte d’intervenció complert. Presentar el que volem fer a la nostra institució.

3. Que s’ha de tenir en compte per crear el grup motor?. La teoria dels tres cercles. Que una persona sola no pot fer intervenció comunitària. Que la gent estigui contenta i satisfeta. Tenir en compte la visió dels polítics.

4. Quins elements son clau en el moment de crear el grup motor: Totes són correctes. L’organització. La mobilització dels agents implicats. La conscienciació de la població.

5. Què cal fer per construir el grup motor?. Establir una acció col.lectiva. Buscar gent al carrer. Totes són correctes. Crear un clima apropiat per convocar la primera reunió.

6. Què són les organitzacions intergrupals: Comités, plataformes, coordinadores en que són representants diferents grups i entitats. On es reuneixen les persones que representen cada una a un grup implicat. Grups d’interès que s’encarreguen de planificar l’acció col.lectiva. Comités, plataformes, coordinadores en que són representants diferents grups i entitats i On es reuneixen les persones que representen cada una a un grup implicat.

7. Quin és el perill principal de les organitzacions intergrupals: Que estiri als líders i els allunyi de la seva pròpia associació. Que vulgui controlar tota la població col.lectiva. Que no es posin d’acord. Totes són correctes.

8. Per ajudar en el funcionament del grup motor cal: Iniciar les activitats tendents a elaborar el projecte del grup. Distribuir responsabilitats pertinents. Definir i formalitzar les pròpies formes d’organització. Totes són correctes.

9. Com ha d’ajudar al grup el treballador comunitari en els moments inicials: Elaborant projectes d’intervenció. Ajudant als membres a trobar el seu lloc dins del grup. Supervisant la feina que realitza el grup. Resolent conflictes interns.

10. Com ha d’ajudar en els moments inicials: Liderant el grup de cara a l’exterior (no liderem). Negociant amb les entitats (ho fa el grup). Portant a terme petites tasques pel grup. Totes són correctes.

11. Com ha d’ajudar en els moments inicials: Vetllant els processos interns. Reclutant nous membres. Anticipant les dificultats. Totes són correctes.

12. Què ha de tenir més pes en la informació comunitària. Conscienciació. Organització. Mobilització. Totes són iguals.

13. Qui ha de ser el protagonista principal a l’hora de fer intervenció comunitària?. L’administració i en concret la local. La societat civil. Els recursos públics i privats. Totes per igual.

14. Quina és la millor metodologia per intervenir?. Planificació basada en les necessitats. Basada en el diagnòstic professional. Investigació acció-participativa IAP. Basada en el diagnòstic d’experts.

1. Elements que NO formen part de la IAP segons Ceballos: No implica els participants en la presa de decisions. Relació investigador-comunitat col.laborativa i horitzontal. Transformar la realitat social a través de la IAP. Promou una metodologia flexible.

2. Quina resposta NO forma part de les etapes de planificació de l’audició segons Marchioni: Constitució i formació de l’equip. Tabulació i elaboració de materials. Realització i documentació de col.loquis. No contempla la publicació ni la devolució de l’informe final.

3.Marchioni defineix dos dels mètodes d’investigació participativa basada en l’escolta. Quins son?. L’audició. El sentit i la sensibilitat. El coneixement i l’audició. El reconeixement personal i la percepció.

4. Quina finalitat està present en totes les teories dels autors treballats en el temari IAP: La comunitat no necessita empoderar-se, sols els tècnics. Transformar la realitat social a través de la participació de la comunitat. Cap de les respostes és correcta. Totes les respostes són correctes.

5. Les forces actuants entre lo col.lectiu i lo individual de Robertis i C.Pascal: No tenen cap influència entre l’individu i la comunitat. No són estàtiques, actuen com a vectors. Son sempre estàtiques e inamovibles. Totes les respostes són correctes.

6. Situacions que afecten al desenvolupament de la persona, però aquesta no té un paper directe. Mesosistema. Macrosistema. Microsistema. Exosistema.

7. Els nivells de configuradors de l’ambient ecològic segons ens explica Silvia Navarro són: Microsistema, mesosistema, ecosistema i nanosistema. Microsistema, ecosistema, melosistema i macrosistema. Microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. Cap de les respostes anteriors són correctes.

1. La societat del risc d’Ulrich Beck parla de la societat dels caps de turc referint-se a: Col·lectius privilegiats que s’aprofiten de les crisis. Col·lectius que s’utilitzen i dels que s’aprofita la societat en temps de crisi. Una societat que utilitza com a parallamps els col·lectius més febles. Cap és correcta.

2. Quan parlem de la societat de l’espectacle a quèens referim?. Implica la fragmentacióde les vides, exigeix als individus que siguin flexibles, que estiguin disposats a canviar de tàctiques, a abandonar compromisos i lleialtats. Que la televisió està alternant el sentit d’estar informat, en crear una espècie d’informació que correctament s’hauria d’anomenar desinformació. A la indiferència postmoderna, indiferència per excés, no per defecte, per hiper solicitació, no per privació. Que les persones estem immerses en un zàping sensorial, mental i actitudinal.

3. La tasca més important del treball comunitari segons Fernández i Aleman és: Construir i mantenir grups sobre l’elaboraciód’accions comunitàries. Construir i mantenir grups per la creacióde programes d’intervenciócomunitària. Construir i mantenir grups sobre l’elaboraciói aplicacióde projectes de desenvolupament social. Cap és correcta.

4. Quines d’aquestes són crítiques al concepte de comunitat?. Visió excessivament paradisíaca de la comunitat i poca visió estratègica i de planificació comunitaria. Idealització de la comunitat i de la figura de les treballadores comunitàries. Excessiva confiança en el paper de les administracions com a promotores de l’acció comunitària. Visió excessivament paradisíaca del concepte de comunitat i idealització de la mateixa.

5. Des de quina disciplina es parla de la idea de comunitat amb conceptes com l’anonimat de la diferència o la ficció d’autosuficiència?. Des de la sociologia. Des de l’antropologia. Des de la filosofia. Totes són correctes.

6. Quines disciplines parlen de la dependència com un element necessari i intrínsec a la societat quan parlem del concepte de comunitat?. La filosofia i la sociologia. L’antropologia i la psicologia. Cap és correcta. La psicologia social i l’antropologia.

7. Alguns dels beneficis del treball comunitari en la dimensió cultural-simbòlica són: Aprendre a desenvolupar la pràctica de la planificació i aprendre a intercanviar informació. Incrementar la xarxa social i ser un espai social i un instrument de satisfacció individual. Ser un espai per incrementar la solidaritat i que fa possible rebre donant. Conèixer l’existència d’altres persones amb els seus mateixos problemes i conèixer la realitat macrosocial.

8. Respecte els beneficis del treball comunitari en quina dimensió s'apren a adquirir responsabilitats. Dimensió cultural simbòlica. Dimensió relacional. Dimensió educativa. Dimensió política.

9. La conscienciació, l’organització i la mobilització són. Tres objectius de resultat de la intervenció comunitària. Són les tres dimensions bàsiques del treball social comunitari. Són tres que cal tenir en compte per a avaluar la intervenció comunitària. Cap és correcta.

10. L’aportació de Cristina Robertis sobre la dimensió individual i col.lectiva a l’hora d’intervenir forma part: Dels elements metodològics bàsics de la intervenció. Dels elements transversals bàsics per a la intervenció. Dels elements bàsics de planificació de la intervenció. Cap és correcta.

11. L’existència d’un grup mixte d’experts i no experts, que els membres de la investigació siguin subjectes i objecte de la mateixa i que el desenvolupament d’aquest tipus d’investigació requereix de flexibilitat i una construcció durant tot el procés tenint en compte les característiques dels protagonistes i del seu caràcter voluntari es refereix a: Investigació informativa basada en la participació. Investigació participativa basada en el voluntariat. Investigació, activa basada en l’habilitació dels protagonistes. Cap és correcta.

12. Dins dels nivells configuradors del nivell ecològic de silvia navarro trobem el microsistema que significa: Patró d’activitats, rols, relacions interpersonals que la persona en desenvolupament experimenta un entorn determinat. Patró d’activitats, rols, relacions personals que afecten de forma directa a l’individu tot i no ser-ne protagonista. Patró d’activitats, creences i valors socials que afecten a la persona en la seva participació social. Totes són correctes.

13. A la fase preliminar quins elements s’han de tenir en compte?. La teoria dels 3 cercles, la investigació informativa i els nivells configuradors de l’ambient ecològic. Els tres protagonistes, la teoria dels 3 cercles i la creació del grup motor. La teoria dels tres cercles, els tres protagonistes i la investigació informativa. Cap és correcta.

14. A quins d’aquests conceptes s’ajusta el concepte de comunitat des d’una visió operativa territorial i institucionalitzada: El col.lectiu. El de barri. El de xarxa social. Totes són correctes.

15. Què és el més important en la intervenció comunitària, des de l’orientació exposada en l’assignatura?. L’orientació centrada en el programa a desenvolupar. L’orientació basada en els resultats de la intervenció. L’orientació centrada en el procés que es produirà durant la intervenció. L’orientació centrada en els objectius de la intervenció.

16. Quines d’aquestes són tècniques de conflicte com a model d’intervenció: El grup de discussió i l’escratge. L’escratge i els grups de treball. La manifestació i els grups de discussió. Cap és correcta.

17. Per a que es doni el cercle virtuós de l’empoderament s’han de donar aquests elements: Poder, participació, responsabilitat i capacitat d’organització. Capacitat d’organització, poder, informació i participació. Informació, participació, responsabilitat i capacitat d’organització. Informació, participació, responsabilitat i poder.

18. Quin d’aquests ítems NO pertany a l’anàlisi i la construcció d’un model en la intervenció comunitària?. L’estratègia de canvi. Objectius de la intervenció. Polítiques d’intervenció. Tàctiques i tècniques de canvi.

19. El professional servil és aquell que: Treballa al servei de les persones. Té poca formació i no s’atreveix a decidir. És limita a fer el que se li demana. Treballa al servei dels objectius de la institució de forma creativa.

20. Les sigles DAFO i CAME signifiquen: Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats / corregir, afrontar, mantenir i explotar. Debilitats, amenaces, facilitats i oportunitats / corregir, aumentar, mobilitzar i explotar. Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats / corregir, anticipar, millorar i evitar. Cap és correcta.

21. Quin d’aquests aspectes no te a veure amb la utilitat del diagnòstic. Descriure la situació general i precisar la naturalesa dels problemes. Avaluar les accions realitzades. Precisar les possibilitats d’emprendre una acció. Definició, delimitació i mesura dels problemes detectats.

22. Que cal tenir en compte per a desenvolupar la voluntat d’actuar i construir un grup motor? (primera fase). No es pot mantenir passiu i a l’espera de la gent. Posar èmfasi en les grans dificultats d’una acció col.lectiva. Afavorir el descontent genèric i la desesperança generalitzada en el futur. A i C són correctes.

23. A la fase de construir el grup motor és important (segona fase): Contactar amb gent del carrer. Sembrar confiança de la gent i esperança. Sensibilitzar al voltant d’existència de problemes. Cap és correcta.

24. Com ha d’ajudar al grup el treballador comunitari en els moments inicials (tercera fase)?. Elaborant projectes d’intervenció. Supervisant la feina que realitza el grup. Evitant conflictes interns. Reclutant nous membres.

25. Com ha d’ajudar al grup el treballador comunitari en els moments inicials?. Provisionar al grup de recursos econòmics. Analitzant el comportament dels membres del grup. Fent les actes de les reunions i altres tasques administratives. Cap és correcta.

26. En quin tipus de model o estratègia d’intervenció ens referim quan elaborem un pla d'intervenció comunitària que té la finalitat que la persona i la societat canvïi i ho facin des dels mateixos grups, families i comunitat?. Model reparador = funcionalistes. Model potenciador = humanistes. Model interpretativista = buscadors de sentit. Model radical = transformació social.

27. En tota intervenció quina doble èmfasis ha de tenir dins del seu plantejament?. Èmfasi ambiental i psicològica. Èmfasi ambiental i individual. Èmfasi individual. Èmfasi psicològica i cooperativa.

28. De quin autor és la següent definició: “La comunitat es planteja com una metodologia, com un instrument d’anàlisi de la conducta reflexiva de l’ésser humà. Al punt de partida és un enfocament comunal de la naturalesa de la societat, que el porta al concepte de consciència col.lectiva”. La societat no pot exercir la seva influència sense que estigui en acció i no està en acció si els individus que la componen no s’associen i actuen en comunitat. Max Weber. José Maria Rueda. Durkheim. Auguste Comte.

29. Escull de les següents opcions, què es pot aconseguir mitjançant la promoció dels projectes i activitats dins d’una comunitat?. Promoció de l’autonomia. Implicar la comunitat en les necessitats del territori. Millorar la cohesió de la comunitat. Totes són correctes.

30. Quins d’aquests elements no és un element per l’elaboració de l’estudi de la comunitat o monografia comunitària segons Ware (1986)?. Organització veïnal. Actituds i valors. Antecedents històrics.

31. Quins d’aquestes podrien ser objectius d’un pla de desenvolupament comunitari?. Promoure la participació de la societat civil. Fomentar la cohesió social de la població. Facilitar i capacitar a les col.lectives perquè aquestes siguin capaces de conscienciar-se sobre la seva pròpia realitat i implicar-se i responsabilitzar-se activament en la seva pròpia transformació. Totes són correctes.

32. Quina és la dimensió que dóna possibilitat de la participació en la gestió quotidiana dels projectes i l’increment efectiu de l’autonomia de la comunitat diana?. Dimensió cultural simbòlica. Dimensió educativa. Dimensió política. Dimensió relacional.

33. El treball comunitari afavoreix l’estructura de la vida quotidiana perquè crea marcs de referència estable per tal de fer una intervenció comunitària és necessari l’ajuda de moltes persones. Quin és l’autor que critica l’individualisme?. Dominique Wolton (cibersocietat). Gille Lipovetsky (la era del buit). Ulrich Beck (societat de risc). Giovanni Sartori (societat teledirigida).

34. Elegeix l’opció correcta segons Barbero i Cortés, quins beneficis té el treball comunitari?. Dimensió cultural-simbòlica i dimensió de grup. Dimensió racional i educativa. Dimensió cultural-simbòlica, relacional, educativa i política. Dimensió de grup i de cohesió.

Quin professional participa activament en les pràctiques de l’organització?. Professional emancipat. Professional servil. Professional col·laborador. Professional observador.

Quina és la dimensió que dóna la possibilitat de la participació en la gestió quotidiana dels projectes i l'increment efectiu de l'autonomia de la comunitat diana?. Dimensió cultural simbolica. Dimensió relacional. Dimensió educativa. Dimensió política.

En quin tipus de model o estratégia d'intervenció ens referim quan elaborem un pla d'intervenció comunitaria que té la finalitat que la persona i la societat canvil i ho facin des dels mateixos grups, families i comunitat?. Model reparador. Model potenciador. Model interpretativista. Model radical.

1. La fase preliminar o de presa de contacte segons D Robertis i Pascal. No és necessária en la intervenció comunitaria. Ofereix un quadre de situació per formular estratégies d'actuació. Es una avaluació preliminar i ens parla del prediagnostic. Cap de les respostes és la correcta.

2. En la fase de prediagnosis o presa de contacte haurem de presentarnos a. Grups locals, institucions que treballen al barri, al nostre servei. Als mitjans de comunicació i a les administracions. Als grups locals i administracions. Totes les respostes són correcte.

4. Treballador/a social, agent sensibilitzador en la fase de crear la necesitat del grup motor i hauria de sembrar: Descontent i rabia. Desconfiança de la gent, esperança, descontent i il·lusió. Descontent, i.lusió, confiança de la gent i esperança. Totes les respostes són correctes.

5. A més del Grup Motor poden existir altres modalitats de desenvolupament del treball comunitari com: Els grups de difusió. Les organitzacions intergrupals. Totes les respostes són correctes. Cap de les respostes és correcta.

7. Les dos grans questions per a poder afrontar amb èxit un procés comunitari segons Marchioni són: La informació i la supervisió. La informació i la documentació. La supervisió i la dinamització. La documentació i la dinamització.

8. Les tres dimensions de la informació segons Marchioni són: La máxima, la mitja i la mitjana. La maxima, la mitjana i la mínima. La máxima, la mitja i la mínima. La maxima i la mínima.

9. Quin element NO ha de constar dins dels denominat Arxiu del Pla. Carpetes plastificades. Arxiu per als informes, els pressupostos i l'estat dels comptes. Carpetes monotematiques. Arxiu general cronologic.

10. Com podem ajudar al Grup Motor en els moments inicials d'aquest. Ajudant a mantenir la claredat en els seus propòsits. Assistint a les reunions del grup. Ajudant al grup a presentar-se a l'exterior. Totes les respostes són correctes.

1. Les característiques principals del diagnostic participatiu en acció comunitaria són: L'auto investigació, la participació activa i l'empoderament. L'auto investigació. La descripcio. Cap de les respostes és correcta.

2. Algunes tècniques del diagnostic participatiu en l'acció comunitaria són: L'audició. L'autoanalisi. La investigació acció participativa,. Totes les respostes són correctes.

4. Barbero i Cortés recullen aportacions de diferents autors en relació al diagnostic participatiu i proposen el concepte: Cap de les respostes és correcta. Manografía general i aproximació al territori. Descontent, desil-lusió i confiança de la gent. Monografía general o aproximació al barri.

7. Algunes de les dades que ens ajuden a construir una aproximació al barri dins del concepte monografía general poden ser: La Historia. Les persones amb poder i líders. Les estructures col-lectives. Totes les respostes són correctes.