lab uoc

Són drets fonamentals de contingut estrictament laboral... el dret a la negociació col·lectiva. el dret al treball. el dret a l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu. el dret de vaga i el de llibertat sindical.

L’Organització Internacional del Treball... és un organisme especialitzat de l’ONU compost per estats. és un sindicat d’àmbit internacional. és una organització internacional que aglutina treballadors de tota classe. és un organisme internacional que pacta convenis col·lectius internacionals.

Segons l’article 3 de l’Estatut dels treballadors, la primera font reguladora de les relacions laborals... són les disposicions reglamentàries. són els convenis col·lectius. són les disposicions legals de l’Estat. són els contractes de treball.

Els convenis col·lectius d’eficàcia general... s’apliquen a tots els treballadors inclosos en el seu àmbit d’aplicació. s’apliquen als treballadors afiliats al sindicat que pacta. s’apliquen només a les parts negociadores. s’apliquen als treballadors indefinits.

El costum laboral com a font del dret... ha de ser local. ha de ser professional. s’ha de provar davant els tribunals. totes les respostes anteriors són certes.

El principi de norma mínima significa que... totes les normes estatals, com a mínim, han de contenir drets de contingut laboral. totes les normes pactades, com a mínim, han de contenir drets de contingut laboral. els conflictes que s’han de resoldre s’han de plantejar, com a mínim, entre normes laborals. els conflictes originats entre els preceptes de dos o més normes laborals, tant estatals com pactades, han de respectar els mínims de dret necessari.

Segons el principi de norma més favorable, els conflictes originats entre els preceptes de dues o més normes laborals, tant estatals com pactades,... s’han de resoldre interpretant les normes de la manera que més afavoreixi el treballador. s’han de resoldre mitjançant l’aplicació del que sigui més favorable per al treballador estimat en conjunt, i en còmput global i anual. han de respectar els mínims de dret necessari. han de permetre l’aplicació de tots dos preceptes simultàniament.

Segons el principi de condició més beneficiosa... és possible la supressió unilateral d’aquesta condició per part de l’empresari. implica que la condició es manté, encara que hi hagi un nou acord entre les parts que pretengui suprimir-la. és necessària la clara voluntat de concessió d’aquesta condició per part de l’empresari. la condició més beneficiosa es pot pactar mitjançant el conveni col·lectiu.

Segons el principi in dubio pro operario... quan hi ha diverses interpretacions possibles d’un únic precepte laboral, s’hi ha d’aplicar la interpretació que més beneficiï el treballador. s’ha d’aplicar, entre diverses normes, la que més beneficiï el treballador. exigeix que hi hagi diverses normes aplicables. la norma que no s’aplica, desapareix de l’ordenament jurídic.

Indiqueu quin dels òrgans següents no forma part de l’ordre jurisdiccional social: Els jutjats socials. La Sala Social dels tribunals superiors de justícia de cada comunitat autònoma. La Sala Social de l’Audiència Provincial. La Sala Social del Tribunal Suprem.

Segons l’ET, és treballador... la persona física que voluntàriament presta els seus serveis retribuïts per compte d’altri dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona anomenada empresari. la persona física o jurídica que voluntàriament presta els seus serveis retribuïts per compte d’altri dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona anomenada empresari. la persona física que realitza una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de manera habitual, personal, directa i predominantment per a una persona, física o jurídica, denominada client, de la qual depenen econòmicament. la persona física que realitzi, de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu o d’ocupació a treballadors per compte d’altri.

La definició jurídica de treballador, exigeix la concurrència dels requisits següents: Voluntarietat, retribució, alienitat i dependència. Voluntarietat i alienitat. Retribució i dependència. Totes les respostes anteriors són falses.

La subordinació o dependència significa... que la prestació de serveis s’ha de desenvolupar dins l’àmbit d’organització i direcció de l’empresari. que el treballador depèn econòmicament de l’empresari. que el treballador pot assistir regularment a la feina. que el treballador pot rebutjar ordres de l’empresari.

Indiqueu quina de les relacions següents no està exclosa de l’ET: Les prestacions de serveis del voluntariat social. La prestació de serveis com a membre d’un jurat. La prestació de serveis dels funcionaris públics. La prestació d’un treballador en pràctiques.

No és una relació laboral de caràcter especial... la del personal d’alta direcció. la dels esportistes professionals. la dels representants de comerç que assumeixen el risc de les operacions mercantils. la del personal al servei de la llar familiar.

Segons la jurisprudència, és preceptiu perquè escaigui la responsabilitat solidària de totes les empreses d’un grup empresarial... que es doni una confusió de plantilla, però no de patrimoni, entre totes les empreses. que no hi hagi una direcció unitària de totes les empreses. que es doni una confusió de plantilla, de patrimoni, una direcció unitària i aparença externa d’unitat empresarial. que les empreses tinguin diversos centres de treball.

La responsabilitat empresarial en cas de contracta o subcontracta d’obres o serveis... inclou les obligacions salarials. inclou les obligacions salarials i no salarials. inclou les obligacions salarials i les referides a la Seguretat Social. inclou qualsevol classe d’obligació derivada del contracte de treball.

Els treballadors sotmesos a cessió il·legal... tenen dret a adquirir la condició de fixos en l’empresa cedent. tenen dret a adquirir la condició de fixos en l’empresa cessionària. tenen dret a adquirir la condició de fixos en l’empresa cedent o cessionària a elecció del treballador. tenen dret a adquirir la condició de fixos en l’empresa cedent o cessionària, segons el que determini el jutjat social.

En una successió d’empresa inter vivos... cedent i cessionari han de respondre subsidiàriament durant tres anys de les obligacions laborals nascudes amb anterioritat i que no hagin estat satisfetes. cedent i cessionari han de respondre solidàriament durant tres anys de les obligacions laborals nascudes amb anterioritat i que no hagin estat satisfetes. l’empresari cedent ha de respondre durant tres anys de les obligacions de la Seguretat Social nascudes amb anterioritat i que no hagin estat satisfetes. l’empresari cessionari ha de respondre durant tres anys de les obligacions de la Seguretat Social nascudes amb anterioritat i que no hagin estat satisfetes.

El contracte de posada a disposició és... el subscrit entre l’empresa usuària i el treballador. el subscrit entre l’ETT i el treballador. el subscrit entre l’ETT i l’empresa usuària. Cap de les respostes anteriors és correcta.

En el contracte per temps indefinit de suport als emprenedors, el període de prova... és de dos anys. és d’un any en tot cas. és el fixat en els convenis col·lectius. no pot superar els períodes de temps que preveu l’article 14 de l’ET.

En el contracte a temps parcial, respecte de les anomenades hores complementàries,... s’han de pactar en el contracte, perquè siguin exigibles. no són procedents en els contractes de durada indefinida. el treballador n’ha de conèixer la realització amb dos mesos d’antelació. sumades a les hores ordinàries, poden superar una jornada a temps complet .

En el contracte de relleu... és necessari que rellevat i rellevista es trobin jubilats parcialment. el treballador jubilat parcialment ha de reduir la jornada com a màxim un 10%. el rellevista ha de ser cridat per l’empresari quan el treball s’hagi de reprendre en l’ordre i la forma que estableixin els convenis. exigeix la conversió d’un contracte a jornada completa en un altre a temps parcial, i la con- certació simultània d’un altre contracte (el de relleu) amb treballadors temporals o aturats.

Quant a les agències privades de col·locació... estan prohibides en el nostre ordenament jurídic. substitueixen les ETT en la intermediació en el mercat de treball. l’existència està condicionada a l’obtenció d’una autorització prèvia. amb el conveni de col·laboració previ amb l’SPEE, estan exemptes de garantir el principi d’igualtat en la seva tasca d’intermediació.

Els treballadors estrangers a Espanya... tenen condicionada la contractació laboral a l’obtenció d’un permís de treball i de resi- dència. tenen el mateix règim que els treballadors comunitaris. gaudeixen dels mateixos drets que un treballador espanyol, malgrat que no disposen de permís de treball i de residència. han d’obtenir un permís de treball, la sol·licitud del qual correspon a ells mateixos, si es tracta de treballadors per compte d’altri.

Indiqueu quina de les característiques següents no és pròpia del contracte de treball: El fet que és sinal·lagmàtic. El fet que és onerós. El fet que és gratuït. El fet que és d’execució continuada.

Només tenen capacitat per a contractar com a treballadors... els més grans de 18 anys. els menors de 18 anys i més grans de 16 anys, sempre que es trobin emancipats, o amb l’autorització prèvia dels pares o tutors. els menors de 18 anys i més grans de 16 anys, sense cap tipus de condicions. els menors de 16 anys sense cap tipus de condicions.

Indiqueu quin dels següents no és un element essencial del contracte de treball: El consentiment. La forma. L’objecte. La causa.

La conseqüència de no observar la forma escrita en un contracte de treball, quan aquesta és obligatòria és... que el contracte es presumeix per un temps indefinit i a jornada completa. que el contracte es presumeix per un temps indefinit i a temps parcial. que el contracte es presumeix per un temps determinat i a jornada completa. que el contracte es presumeix per un temps indefinit i a temps parcial.

La durada del període de prova... és sempre la pactada en el conveni col·lectiu. si no hi ha regulació convencional, no pot excedir els sis mesos per a tècnics titulats ni els dos mesos per als altres treballadors. a falta de regulació convencional, no pot excedir els dos mesos per a tècnics titulats ni els sis mesos per als altres treballadors. és ampliable a la fixada per la llei, en benefici de l’empresari.

La durada del contracte temporal per obra o servei determinat... és de sis mesos, prorrogables per altres sis més. és de dotze mesos dins d’un període màxim de divuit mesos. és la del temps exigit per a la realització de l’obra o servei amb una durada màxima de tres anys. és la pactada en el contracte de treball.

El contracte temporal eventual per acumulació de tasques es pot concertar... quan les circumstàncies del mercat, l’acumulació de tasques o l’excés de comandes ho exigeixin, encara que es tracti de l’activitat normal de l’empresa. quan les circumstàncies del mercat, l’acumulació de tasques o l’excés de comandes ho exigeixin, sempre que es tracti d’una activitat diferent de la de l’empresa. per escrit, sempre que duri menys de quatre setmanes. amb una durada màxima de 18 mesos.

El contracte d’interinitat... té per objecte substituir un treballador amb dret a reserva del lloc de treball. té per objecte cobrir temporalment un lloc de treball mentre duri el procés de selecció. Les dues respostes anteriors són correctes. no exigeix que s’identifiqui la vacant que s’ha de cobrir, però sí el nom del substituït.

La retribució d’un treballador amb un contracte en pràctiques... és exclusivament la pactada en el contracte o conveni. ha de ser la mateixa que la fixada per conveni col·lectiu per a un treballador que exerceixi el mateix lloc de treball o un d’equivalent. a falta de conveni, no pot ser inferior al 60% (el primer any) o al 75% (el segon any) que la fixada per conveni per a un treballador que exerceixi el mateix lloc de treball. no pot ser inferior al 65% del salari per conveni per a un treballador que exerceixi el mateix lloc de treball.

En el contracte per a la formació, el temps dedicat a aquesta formació... s’ha de rebre en un centre formatiu, però també en l’empresa si disposa d’instal·lacions i personal adequat. s’ha de rebre obligatòriament en l’empresa. s’ha de rebre obligatòriament en centres educatius. és retribuït.

Indiqueu quin dels següents no és un dret del treballador: El dret a l’ocupació efectiva. El dret a no ser discriminat. El dret a la intimitat i a la consideració deguda de la seva dignitat. El dret a absentar-se injustificadament de l’empresa.

La polivalència funcional... consisteix en l’enquadrament d’un treballador conforme a les funcions que exerceix du- rant menys temps. consisteix en l’enquadrament d’un treballador conforme a les funcions jeràrquicament superiors. és un organigrama previst en els convenis, en què es fixen les tasques que han d’exercir els treballadors. és un pacte contractual pel qual el treballador es compromet a realitzar funcions de dos o més grups professionals.

El pacte de no-competència postcontractual... és un pacte pel qual el treballador es compromet a prestar serveis exclusivament per al seu empresari. és un pacte que té lloc una vegada extingit el contracte, perquè el treballador no presti serveis en la mateixa activitat de l’empresari. només es pot concertar en els casos en què el treballador hagi rebut una especialització professional de l’empresari. no exigeix cap compensació econòmica.

L’empresari pot ordenar registres sobre taquilles i efectes particulars del treballador... quan sigui necessari per a protegir el patrimoni empresarial. sempre que es faci fora de l’horari laboral. sempre que es faci fora de les instal·lacions de l’empresa. quan no hi estigui present el representant legal.

Quan prescriuen les faltes dels treballadors?. Les faltes lleus al cap de deu dies; les greus, al cap de vint dies, i les molt greus, al cap de seixanta dies a partir de la data en què l’empresa va tenir coneixement de la comissió. Les faltes lleus al cap de deu dies; les greus, al cap de trenta dies, i les molt greus, al cap de seixanta dies a partir de la data en què l’empresa va tenir coneixement de la comissió. Les faltes lleus al cap de vint dies; les greus, al cap de quaranta dies, i les molt greus, al cap de seixanta dies, a partir de la data en què l’empresa va tenir coneixement de la comissió. Les faltes lleus al cap de deu dies; les greus, al cap de vint dies, i les molt greus, al cap de sis mesos a partir de la data en què l’empresa va tenir coneixement de la comissió.

La durada màxima de la jornada de treball... no pot excedir les quaranta hores setmanals de mitjana en còmput mensual. no pot excedir les quaranta hores setmanals de mitjana en còmput semestral. no pot excedir les quaranta hores setmanals de mitjana en còmput anual. és la pactada en el conveni col·lectiu, fins i tot encara que superi els màxims legals.

En el supòsit de compensar les hores extraordinàries realitzades amb descansos, aquests s’han de gaudir-se... dins el mes següent a la seva realització. dins els dos mesos següents a la seva realització. dins els quatre mesos següents a la seva realització. en el període pactat.

Els treballadors tenen dret a un descans mínim setmanal... d’un dia i mig ininterromput. de dos dies ininterromputs. de dos dies, acumulables per períodes de catorze dies. d’un dia i mig interromput.

Es considera treball nocturn el que es realitzi... entre les 10 de la nit i les 8 del matí. entre les 12 de la nit i les 8 del matí. entre les 10 de la nit i les 6 del matí. entre les 12 de la nit i les 6 del matí.

Els treballadors que tenen cura d’un menor de 8 anys tenen dret a reduir-se la jornada... des d’1/8 fins a la meitat, sense reducció proporcional del sou. des d’1/8 fins a 1⁄4, amb reducció proporcional del sou. no es poden reduir la jornada. des d’1/8 fins a la meitat, amb reducció proporcional del sou.

Tenen la consideració de salari... les prestacions de la Seguretat Social. les indemnitzacions per acomiadaments. els períodes de descans computables com de treball. les bestretes i dietes per despeses del treballador.

Indiqueu quin dels complements salarials següents no s’abona en funció del treball realitzat: Toxicitat. Nocturnitat. Antiguitat. Perillositat.

Segons l’ET, l’estructura del salari es determina... únicament mitjançant la negociació col·lectiva. únicament mitjançant el que estableixen els contractes individuals. mitjançant la negociació col·lectiva o, si no, el contracte individual de treball. mitjançant la Constitució espanyola.

El salari degut genera un interès per mora del... 15% del que es deu. 10% del que es deu. 10% del salari base. 10% del salari mínim interprofessional.

El treballador té dret a dues gratificacions extraordinàries a l’any, una en ocasió de les festes de Nadal i l’altra... el mes de juny. durant algun dels mesos d’estiu. el mes que es fixi per conveni col·lectiu. es prorrateja en els dotze mesos.

Indiqueu durant quant de temps pot un empresari destinar un treballador a fer funcions d’un grup professional superior: Fins a un màxim de sis mesos en un període d’un any. Fins a un màxim de vuit mesos en un període de dos anys. Fins a un màxim de sis mesos en un període d’un any o vuit mesos en un període de dos anys. Pel temps imprescindible.

Es consideren col·lectives la modificació de les condicions de treball que afectin en un període de noranta dies un nombre de treballadors... superior a deu treballadors en empreses de menys de cent. inferior a deu treballadors en empreses de menys de cent. superior a deu treballadors en empreses de més de tres-cents. superior a trenta treballadors en empreses de menys de cent.

El treballador que no accepti la modificació substancial de les condicions de treball pot extingir el contracte, amb una indemnització de... vint dies de salari per any de servei, que es prorrateja per mesos els períodes inferiors a un any i amb un límit de nou mesos. vint dies de salari per any de servei, que es prorrateja per mesos els períodes inferiors a un any i amb un límit de dotze mesos. vint dies de salari per any de servei, que es prorrateja per mesos els períodes inferiors a un any i amb un límit de quinze mesos. No té dret a cap extinció indemnitzada.

Amb quina antelació mínima l’empresari ha de notificar el trasllat del treballador?: Amb una antelació de deu dies. Amb una antelació de quinze dies. Amb una antelació de vint dies. Amb una antelació de trenta dies.

En els desplaçaments, superiors a tres mesos i inferiors a un any, el treballador té dret a quatre dies laborables al seu domicili per cada... tres mesos fora d’ell. quatre mesos fora d’ell. cinc mesos fora d’ell. sis mesos fora d’ell.

Indiqueu quin dels supòsits següents no és causa de suspensió del contracte de treball: Mutu acord entre les parts. Vaga. Incapacitat permanent parcial. Tancament legal d’empresa.

En cas de part, la suspensió del contracte de treball té una durada... de setze setmanes ininterrompudes, ampliables en cas de part múltiple en dues setmanes més per cada fill a partir del segon. de divuit setmanes ininterrompudes, ampliables en cas de part múltiple en una setmana més per cada fill a partir del segon. de quatre mesos, ampliables en un mes per cada fill a partir del segon. pactada en els convenis col·lectius.

Indiqueu quin dels efectes següents no correspon a l’excedència forçosa: El dret a la reserva del lloc de treball. El còmput de l’antiguitat. El dret a un reingrés preferent en vacants d’una categoria igual o similar. a sol·licitud del reingrés en el termini d’un mes des del cessament en el càrrec públic.

Quin temps ha de transcórrer perquè el treballador es pugui situar en excedència volun- tària?: a.Un any d’antiguitat en l’empresa. b.Almenys dos anys d’antiguitat en l’empresa. c.Quatre anys des del final de l’anterior excedència voluntària. d.Les respostes a i c són correctes.

Indiqueu en quin dels casos següents el treballador no té dret a la reserva del lloc de treball: En l’excedència forçosa per acompliment d’un càrrec públic. En l’excedència voluntària. En l’excedència per a tenir cura de fills durant el primer any. En l’excedència per acompliment d’un càrrec sindical en un sindicat més representatiu d’àmbit superior a la província.

La mort, jubilació i incapacitat del treballador... són causes d’extinció del contracte de treball. són causes de suspensió del contracte de treball. són causes d’interrupció del contracte de treball. són causes d’extinció del contracte de treball, tret que un altre treballador se subrogui en la posició del mort, jubilat i incapacitat.

L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresari... extingeix els contractes dels treballadors, amb la indemnització prèvia d’un mes de salari. exigeix acudir a un expedient de regulació d’ocupació. mai no és causa d’extinció dels contractes de treball. faculta el nou empresari, si ho desitja, a subrogar-se en els contractes de treball de l’anterior.

Quan el contracte tingui una durada superior a l’any, l’empresari ha de preavisar de l’extinció... amb una antelació mínima de quinze dies. amb una antelació mínima de vint dies. amb una antelació màxima de vint dies. amb una antelació mínima de cinc dies.

L’acord de saldo i quitança... pot tancar vicis de consentiment però mai no pot comportar una renúncia de drets indis- ponibles. no pot tancar vicis de consentiment, ni comportar una renúncia de drets indisponibles. El treballador podria exigir la presència dels representants dels treballadors, i signar amb reserva d’accions. Les respostes b i c són correctes.

Són causes justes perquè el treballador pugui demandar judicialment l’extinció del con- tracte ex article 50 de l’ET... la modificació substancial de condicions de treball que menyscabi la seva dignitat. la falta de pagament o retard continuat en l’abonament del salari. qualsevol altre incompliment greu de les obligacions empresarials. Totes les respostes anteriors són correctes.

Quin dels supòsits següents no és causa d’acomiadament disciplinari?: Les faltes repetides i justificades d’assistència a la feina. La desobediència en el treball. La disminució continuada i voluntària en el rendiment normal del treball. La transgressió de la bona fe contractual.

Si en una carta d’acomiadament disciplinari no en consta la data d’efectes, aquest aco- miadament és... improcedent. nul. inexistent. irregular.

Si la sentència es limita a condemnar l’empresari a la readmissió del treballador acomiadat i a l’abonament dels salaris deixats de percebre, es tracta d’un acomiadament... improcedent. nul. procedent. anul·lable.

Quan s’acomiadi una treballadora embarassada de sis mesos, l’acomiadament ha de ser qualificat pel jutge com a... irregular. improcedent. nul. nul, tret que es declari la procedència de l’acomiadament per motius no relacionats amb l’embaràs.

Quina de les següents no és una causa d’acomiadament objectiu?: La ineptitud del treballador coneguda o sobrevinguda després de la seva col·locació efectiva en l’empresa. La falta d’adaptació del treballador a les modificacions tècniques del lloc de treball. L’amortització de llocs de treball per causes econòmiques, per sota d’un llindar. Les faltes repetides i injustificades a la feina.

Indiqueu quina de les següents no és una font de finançament del sindicat: La quota sindical. El cànon de negociació col·lectiva. La quota de patronal. Certes ajudes financeres de l’Estat.

Per mitjà de la clàusula de descompte sindical... l’empresari es compromet a descomptar la quota sindical del salari del treballador i trans- ferir-la al sindicat, amb la conformitat prèvia del treballador. els treballadors es veuen obligats per conveni a sufragar les despeses de negociació d’aquest, amb el descompte previ de les seves nòmines. és una bonificació que rep l’empresari per a sufragar el sindicat. és un mitjà de finançament de les patronals.

La consideració de sindicat més representatiu es mesura pel criteri... d’afiliació sindical. d’audiència provincial. de recursos econòmics. d’audiència electoral.

Tenen la consideració de sindicats més representatius en l’àmbit estatal els que acreditin com a especial audiència en aquest àmbit... el 10% o més del total dels representants dels treballadors. el 15% o més del total dels representants dels treballadors. el 5% o més del total dels representants dels treballadors. entre el 10% i el 15% del total dels representants dels treballadors, sempre.

El fonament constitucional de les associacions patronals es troba en... l’article 28.1 de la CE (el dret de llibertat sindical). l’article 22 de la CE (el dret d’associació). l’article 38 de la CE (la llibertat d’empresa). l’article 21 de la CE (la llibertat de reunió).

La Constitució espanyola regula el dret de llibertat sindical... en l’article 7. en l’article 28.1. en l’article 28.2. en l’article 37.

Indiqueu qui, entre els assenyalats, no pot fundar un sindicat per a la defensa dels seus interessos: Els treballadors en actiu. Els funcionaris públics. Els treballadors amb una relació administrativa. Els jubilats.

El sindicat adquirirà personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar... transcorreguts vint dies des del dipòsit dels estatuts. transcorreguts deu dies des del dipòsit dels estatuts. transcorreguts quinze dies des del dipòsit dels estatuts. transcorreguts trenta dies des del dipòsit dels estatuts.

Indiqueu quin dels continguts següents no forma part dels estatuts d’un sindicat: La denominació, el domicili i l’àmbit d’actuació. Els òrgans de representació, govern i administració. Els requisits d’adquisició i pèrdua de condició d’afiliat i el règim econòmic. El caràcter neutral de la seva actuació.

La llibertat sindical negativa significa... que ningú no pot ser obligat a afiliar-se a un sindicat. que tots els treballadors estan obligats a afiliar-se a un sindicat. que el conveni col·lectiu només s’aplica als treballadors afiliats al sindicat que pacta. que voluntàriament et pots afiliar al sindicat de la teva lliure elecció.

En un centre de treball que tingui cinquanta treballadors, la representació l’assumeix... un comitè d’empresa. un delegat de personal. dos delegats de personal. la junta de personal.

El comitè d’empresa té un mínim de... deu membres. cinc membres. set membres. vuit membres.

Són electors en el procediment d’eleccions a representants dels treballadors... els treballadors de més de 16 anys amb una antiguitat en l’empresa d’almenys un mes. els treballadors de més de 18 anys amb una antiguitat en l’empresa d’almenys un mes. els treballadors de més de 16 anys amb una antiguitat en l’empresa d’almenys sis mesos. els treballadors de més de 16 anys amb una antiguitat en l’empresa d’almenys tres mesos.

Són garanties dels delegats de personal i membres dels comitès d’empresa... l’obertura d’un expedient contradictori en el cas de sancions per faltes molt greus. la prohibició d’acomiadaments per causa de la representació. la prioritat de permanència en els supòsits de trasllats, extinció del contracte de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives. Totes les respostes anteriors són correctes.

El dret de les seccions sindicals dels sindicats més representatius a la utilització d’un local adequat per a dur a terme les seves activitats s’estableix... en les empreses amb més de dos-cents cinquanta treballadors. en les empreses amb més de cinquanta treballadors. en les empreses amb més de dos-cents treballadors. en les empreses, sigui quina sigui el nombre de treballadors.

El dret constitucional a la negociació col·lectiva és previst... en l’article 28.1 de la CE. en l’article 28.2 de la CE. en l’article 37.1 de la CE. en l’article 38.1 de la CE.

El conveni col·lectiu estatutari o d’eficàcia general... és aquell els requisits del qual no s’ajusten a les regles previstes en l’ET, perquè no s’assoleix la representativitat o les majories en el seu acord. té eficàcia normativa limitada, ja que s’aplica a treballadors i empresaris afiliats a les re- presentacions pactants. El seu règim jurídic deriva de l’acord entre les parts i de la teoria general dels contractes prevista en el Codi civil. estén els efectes a tots els treballadors i empresaris inclosos en el seu àmbit d’aplicació, sense distingir si estan o no afiliats a les representacions pactants.

El conveni col·lectiu extraestatutari o d’eficàcia limitada... és aquell els requisits de legitimació i consecució d’acords del qual s’ajusten a les regles exigides en el títol III de l’ET. estén els efectes a tots els treballadors i empresaris inclosos en el seu àmbit d’aplicació, sense distingir si estan o no afiliats a les representacions pactants. té eficàcia normativa limitada, ja que s’aplica a treballadors i empresaris afiliats a les re- presentacions pactants. és expressament prohibit en el nostre ordenament jurídic.

Els acords marc... s’han de subscriure entre sindicats i patronals, sempre que no siguin representatius. tenen eficàcia normativa limitada. estableixen l’estructura de la negociació col·lectiva, i les regles que han de resoldre els conflictes de concurrència entre convenis. s’adopten en el si de l’empresa.

La Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius... és un organisme de l’Administració que té, entre altres funcions, la de prestar assessora- ment sobre la determinació de l’àmbit funcional d’aquests. és un organisme de l’Administració que només té per objecte estendre els convenis col·lectius d’un àmbit a un altre. és una comissió composta per les parts negociadores del conveni i encarregada d’interpretar les clàusules de difícil interpretació. és una comissió de seguiment de l’aplicació dels convenis d’empresa.

Per part dels treballadors, estan legitimats per a negociar un conveni col·lectiu d’empresa... la representació unitària (comitè d’empresa o delegats de personal). la representació sindical (seccions sindicals o delegats sindicals). les representacions sindicals, sempre que sumin la majoria de membres del comitè d’empresa perquè el conveni s’apliqui a tots els treballadors. Totes les respostes anteriors són correctes.

Quin termini tenen les parts negociadores d’un conveni per a constituir la Comissió Negociadora?: Un mes. Deu dies. Quinze dies. No hi ha termini.

En les comissions negociadores d’un conveni d’àmbit empresarial... Cap de les parts pot superar el nombre de tretze membres. Cap de les parts pot superar el nombre de quinze membres. Cap de les parts pot tenir menys de quinze membres. Totes les respostes són falses.

Per a la validesa dels acords en el si de la Comissió Negociadora es necessita el vot favo- rable... de la majoria de la representació dels treballadors. de la majoria de la representació de la part empresarial. de la majoria de cadascuna de les representacions. Totes les anteriors són falses.

Quin termini té l’autoritat laboral per a publicar el conveni col·lectiu?: Vint dies a partir del registre. Quinze dies a partir del registre. Deu dies a partir del registre. Trenta dies a partir del registre.

Quin dels continguts següents no forma part del contingut mínim d’un conveni col·lectiu, segons l’article 85 de l’ET?: La determinació de les parts que el concerten. L’àmbit personal, funcional, territorial i temporal. La fixació de les taules salarials. La designació d’una comissió paritària de les parts negociadores per a entendre de totes les qüestions que se li atribueixin.

El contingut normatiu d’un conveni col·lectiu... és el que regula les condicions de treball, i s’aplica a tots els treballadors i empresaris. genera únicament obligacions entre les parts que van negociar el conveni, però no en els subjectes afectats per aquest. és potestatiu el fet que es pacti o no. es compon bàsicament de la clàusula de pau laboral.

Denunciat un conveni col·lectiu i mentre duren les negociacions per a renovar-lo... se’n manté la vigència, si bé les clàusules per les quals s’hagi renunciat a la vaga decauen a partir de la seva denúncia. se’n manté en vigor les clàusules per les quals es va renunciar a fer vaga. se’n manté en vigor tant el contingut normatiu com les clàusules per les quals es va re- nunciar a fer vaga. El conveni anterior no es manté vigent.

Si no hi ha una denúncia expressa de les parts, el conveni col·lectiu... es prorroga automàticament per dos anys. es prorroga d’any en any. es prorroga automàticament per dos anys, excepte pacte en contra. es prorroga automàticament d’any en any, excepte pacte en contra.

Hi ha la possibilitat d’extensió d’un conveni a un col·lectiu diferent del que el va ne- gociar?: a.Sí, sempre que ho acordi l’Administració competent, i amb la finalitat d’evitar els perjudicis que implica la falta de parts legitimades per a negociar un conveni en aquest àmbit. b.Sí, si ho acorden les parts legitimades per a negociar. c.No, perquè un conveni col·lectiu no pot ser afectat, durant la seva vigència, pel que disposa un conveni col·lectiu de diferent àmbit, segons l’article 84 de l’ET. d. La resposta anterior és correcta.

La comunicació de la vaga s’ha de fer... a l’autoritat laboral. a l’empresari. a l’autoritat laboral i a l’empresari per escrit. a l’autoritat laboral i a l’empresari verbalment.

El comitè de vaga no pot excedir... els divuit treballadors. els quinze treballadors. els tretze treballadors. els dotze treballadors.

Durant la vaga legal... hi ha l’obligació de cotitzar per part de l’empresari. se suspèn l’obligació de cotitzar per part de l’empresari. el treballador té dret a cobrar la prestació d’incapacitat temporal. el treballador té dret a cobrar la prestació per desocupació.

La declaració d’il·legalitat d’una vaga l’efectua... el Consell de Ministres. l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma. l’ordre social de la jurisdicció. la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

L’empresari ha de posar en coneixement de l’autoritat laboral el tancament del centre de treball... en el termini de sis hores. en el termini de vuit hores. en el termini de dotze hores. en el termini de vint-i-quatre hores.

Com es denomina la solució a un conflicte col·lectiu entre les parts, sense intervenció d’un tercer?: Conciliació. Arbitratge. Mediació. Negociació directa.

Com es denomina la solució a un conflicte col·lectiu entre les parts amb intervenció d’un tercer diriment?: Mediació. Conciliació. Arbitratge. Negociació directa.

Dins dels mitjans de solució dels conflictes de treball, quan el tercer que intervé es limita a exhortar les parts perquè arribin a un acord, sense proposar solucions ni decidir per a posar fi al conflicte, som en presència... de l’arbitratge. de la mediació. de la conciliació. de la negociació.

En el procediment per a la solució de conflictes laborals que preveu l’RDLRT 17/1977, de 4 de març, hi tenen cabuda... els conflictes col·lectius i els conflictes individuals. els conflictes col·lectius jurídics i els conflictes col·lectius d’interessos. únicament els conflictes col·lectius jurídics. únicament els conflictes col·lectius d’interessos.

En el procediment que preveu l’RDLRT 17/1977, de 4 de març, si no hi ha acord en la compareixença i les parts tampoc no nomenen un àrbitre... sigui quin sigui el tipus de conflicte, l’autoritat laboral ha de remetre les actuacions a la jurisdicció social. si el conflicte és jurídic o d’interpretació, l’autoritat laboral ha de remetre les actuacions a la jurisdicció de l’ordre social. si el conflicte és d’interessos, l’autoritat laboral ha de remetre les actuacions a la jurisdicció de l’ordre social. si el conflicte és jurídic, queda latent, sense solució.

On es diu que “els poders públics han de mantenir un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans”?: En la Llei de bases de la Seguretat Social. En l’article 41 de la Constitució. En la Llei 26/1985, de 31 de juliol. En la Llei general de la Seguretat Social.

El principi de publificació institucional significa... que la Seguretat Social és una funció estatal i institucional. que la Seguretat Social intenta arribar a tots els ciutadans i no solament als treballadors. que la Seguretat Social protegeix davant situacions de necessitat. que les prestacions han de ser suficients per a satisfer els ciutadans.

Estan inclosos dins el règim general de la Seguretat Social... els treballadors per compte d’altri de la indústria i dels serveis o assimilats. els socis treballadors, sempre que posseeixin el control efectiu de la societat. els treballadors autònoms. els treballadors del mar.

Indiqueu quin dels col·lectius següents no s’integra en un règim especial de la Seguretat Social: Els funcionaris públics. Els estudiants. Els treballadors del mar. Els treballadors per compte d’altri.

La pluriactivitat significa... que el treballador està inclòs en diversos règims de la Seguretat Social. que el treballador està inclòs en el règim general, però treballa per a diferents empreses. que el treballador està inclòs en el règim especial, però té diversos clients. el mateix que la pluriocupació.

L’afiliació a la Seguretat Social... és obligatòria per a tots els treballadors. és única per a tota la vida del treballador. és única per a tots els règims. Totes les respostes són certes.

Indiqueu quin dels requisits següents no és propi d’una alta en la Seguretat Social: És múltiple, és a dir, s’ha de fer cada vegada que el treballador iniciï una activitat laboral. És específica per a cada activitat. És obligatòria. És única per a tota la vida del treballador.

En el règim general, el subjecte obligat a efectuar la sol·licitud d’alta és... l’empresari. el treballador. l’empresari i el treballador. l’entitat gestora d’ofici.

La suspensió del contracte de treball per excedència forçosa per a ocupar un càrrec públic es considera en matèria d’altes i baixes... un alta presumpta. una alta real. una alta de ple dret. una alta assimilada.

Una de les situacions següents no té la consideració de situació assimilada a la d’alta en la Seguretat Social: La subscripció d’un conveni especial. La protecció per maternitat. La vaga. L’excedència forçosa per a ocupar un càrrec públic o representatiu sindical.

Els recursos per al finançament de la Seguretat Social estan constituïts per... les aportacions progressives de l’Estat consignades en els pressupostos generals. les quotes de les persones obligades. les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions o altres de naturalesa anàloga. Totes les respostes anteriors són correctes.

Els subjectes obligats a cotitzar en el règim general són... únicament els treballadors. únicament els empresaris. els treballadors i els empresaris. Cap dels dos.

Indiqueu en quin dels supòsits següents no es manté l’obligació de cotitzar: Durant la situació d’incapacitat temporal. Durant la situació de maternitat. Durant la situació de risc durant l’embaràs. Durant la vaga.

Quin dels conceptes retributius següents queda exclòs de la base de cotització?: El salari base. El complement salarial per lloc de treball. El complement salarial d’antiguitat. Les despeses de locomoció i transport.

La quota... són els percentatges que s’apliquen a la base de cotització. és la remuneració total, sigui quina sigui la forma o denominació per la qual es cotitza. és el resultat d’aplicar a la base de cotització un determinat tipus. és el resultat d’aplicar a la remuneració total una base de cotització.

Indiqueu quin dels següents no és un element definidor de l’accident de treball: La lesió corporal. La condició de treballador per compte d’altri de qui els pateix. El nexe de causalitat entre lesió i treball. La seva tipificació en una llista reglamentària.

En l’accident in itinere, patit pel treballador en anar o tornar del centre de treball, el requisit teleològic significa que... el desplaçament ha d’estar motivat exclusivament pel treball. l’accident ha d’ocórrer en un temps immediat o raonablement proper a les hores d’entrada o sortida del treball. l’accident ha d’ocórrer mentre el treballador fa ús del trajecte usual o habitual. el mitjà de transport ha de ser racional o adequat, l’ús del qual no comporti un risc greu i imminent.

Indiqueu quin dels següents no és qualificable d’accident de treball: El patit amb motiu o per conseqüència de l’acompliment de càrrecs electius de caràcter sindical. Els esdevinguts en actes de salvament. Les malalties o els defectes patits amb anterioritat, que s’agreugin com a conseqüència de l’accident. Els que siguin a causa de dol o d’imprudència temerària del treballador accidentat.

Indiqueu quina de les respostes següents no és correcta: Les empreses poden col·laborar en la gestió de les prestacions de la Seguretat Social. Les empreses mai no poden col·laborar en la gestió de les prestacions de la Seguretat Social, ja que no són ens gestors. Les empreses es poden associar i crear mútues d’accidents de treball i malalties professio- nals. Les empreses abonen el subsidi d’incapacitat temporal derivada de malaltia comuna des del quart dia fins al quinzè de la baixa mèdica.

La responsabilitat amb vista al pagament de prestacions recau... en les entitats gestores quan l’empresari ha acomplert els requisits d’afiliació, alta i cotit- zació. en l’empresari, quan aquest incompleix els requisits d’afiliació, alta i cotització. en les entitats gestores, i respecte de les contingències professionals, tot i que l’empresari hagi incomplert els requisits legals, sens perjudici de la reclamació posterior. Totes les respostes anteriors són correctes.

La Seguretat Social complementària... és prevista en l’article 41 de la CE. no és prevista en la CE. és el règim imperant de la Seguretat Social. és prevista en l’article 39.1 de la CE.

Les millores voluntàries de la Seguretat Social... són un programa privat d’estalvi. són un patrimoni creat per les aportacions econòmiques, que tenen com a finalitat donar cobertura a les futures prestacions. són quantitats econòmiques, generalment previstes en el conveni, mitjançant les quals l’empresari complementa prestacions de la Seguretat Social. no són prestacions de la Seguretat Social.

Els plans de pensions... es gestionen per mitjà d’empreses, entitats financeres o asseguradores. es gestionen per mitjà d’entitats gestores de la Seguretat Social. són un mecanisme obligatori. tenen per finalitat substituir el sistema públic de la Seguretat Social.

Els beneficiaris d’un pla de pensions... són els subjectes que insten la creació del pla i el fons de pensions. són els subjectes en interès dels quals es crea el pla, amb independència que hi facin aportacions econòmiques o no. són els subjectes amb dret a prestacions que procedeixen del pla, tant si hi han estat participis com si no. són l’ocupador, de qualsevol entitat, corporació, societat, associació, o sindicat.

El finançament dels plans de pensions... utilitza el sistema de repartiment. utilitza el sistema de capitalització. no està subjecte a cap control. és de lliure disposició de les parts.

Indiqueu qui d’aquests grups de treballadors no tenen una especial tutela en matèria preventiva: Els discapacitats. Les embarassades. Els treballadors nocturn o a torns. Els treballadors a temps parcial.

Els serveis de prevenció... sempre han de ser propis. sempre han de ser aliens. no han d’existir necessàriament en empreses de menys de sis treballadors. no són necessaris si l’empresari decideix assumir personalment les funcions preventives.

En els casos de risc greu i imminent per a la salut dels treballadors... els treballadors poden interrompre l’activitat laboral i abandonar el lloc de treball. si els treballadors abandonen el lloc de treball, no cobraran cap salari. només l’INSS pot acordar la paralització dels treballs. només el Servei de Prevenció pot acordar la paralització dels treballs.

El recàrrec de prestacions de la Seguretat Social... és incompatible amb la resta de responsabilitats que es puguin generar per l’accident de treball. pot ser objecte d’assegurament. implica un increment de la prestació de la Seguretat Social, segons la gravetat de la falta, entre un 10% i un 30%. exigeix la concurrència d’una infracció de la normativa preventiva, un acte lesiu i un nexe causal.

La indemnització per danys i perjudicis derivats d’un accident de treball per falta de mesures de seguretat... no és possible amb l’actual elenc de prestacions de la Seguretat Social. exigeix la infracció de la normativa preventiva, encara que no la producció d’un dany o perjudici degudament acreditat. no exigeix la infracció de la normativa preventiva, encara que sí que exigeix la producció d’un dany o perjudici degudament acreditat. exigeix la infracció de la normativa preventiva, i la producció d’un dany o perjudici de- gudament acreditat.